tombant 1 (subs.) : pendís / davalada ; airal ont tomba l'aiga d'una teulada ; doblet de tombada.

Al tombant de la teulada, l'aiga a facha una regòla.

Al tombant de la nuèch : a la tombada de la nuèch.

tombant 2, -a adj : que tomba ; brave manjaire, brava manjaira.

tombant-levant (loc. adv.) : consí quicòm / d'un biais o de l'autre / plan o mal ; ringa-ranga / barringa-barranga / tarlinga-tarlanga / calinca-calanca / traca-traca / traca-traquet / traquin-traquet... (e non pas «  cahin-caha » [fr.])

Tombant-levant, no'n tiram.

Caminava tombant-levant : a trilhas e brilhas.

tombar 1 (v. tr.) : abatre ; demolir ; far tombar q.q. ; far baissar ; laissar tombar quicòm pel sòl ; terrassar ; pèrdre.

Tombar un arbre.

Tombar un ostal.

Far tombar lo governament.

Far tombar los preses.

Tombar lo mocador (occ.)

Ai tombada la mòstra (occ.)

Tombar de vin sus la taula (occ.)

Tombar la vèsta.

Tombar un luchaire.

Tombar lo froment (segar)

Tombar un pòrc : lenguejar un pòrc.

Tombar las dents.

Tombar lo pel.

Tombar d'aiga (pissar / urinar)

Tombar las calças : se solatjar / cagar.

tombar (se) : s'endormir.

tombar 2 (v. intr.) : caire / càser (pèrdre l'equilibri e cabussar) ; èsser malaut ; morir ; criticar ; terrassar...

Tombar de morres.

Tombar d'esquinas.

Tombar malaut.

Tombar mòrt / tombar regde.

Tombar sus q.q.

Tombar de vergonha.

Tombar d'acòrdi.

Tombar de sòm.

La fièira tomba lo quatre de cada mes.

Aquel vaquièr es plan tombat.

La vèsta tomba plan.

La nèu tombèt dos jorns dereng.

L'ivèrn, la nuèch tomba de bona ora.

tombar 3 nm : (accion de tombar) , cf Ubaud Dicort.

Al tombar de la pluèja, quand la pluie tombe. (v. TdF jos ‘toumba’)

tombarèl 1 nm : carreta que s'escaplèva.

tombarèl 2, -a adj : tombadís, -issa. v. pus naut.

tombarèla nf, cf Ubaud Dicort : « balance à deux bassins » TdF. (v. tombarèlas)

tombarelada nf / tombarelat nm : contengut d'un tombarèl.

Se faguèt portar un tombarelat de tèrra d'òrt.

Un tombarelat d'embestiaments. (s.f.)

tombarelaire nm, -aira : persona que menava un tombarèl.

tombarèlas (f. pl.) : propension a tombar.

Aquel nenon a encara las tombarèlas.

tombarelàs : tombarèl gròs / brave tombarèl.

tombarelat nm : v. tombarelada.

tombarelejar (v. tr.) : carrejar amb un tombarèl.

tombarelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tombereau » TdF

tombareleta nf, cf Ubaud Dicort : « culbute, cabriole ; cascatelle » TdF

tombar-levar (v. intr.) : far tomba-lèva.

tombassièr nm, -ièira : tombièr, -ièira / tombaire, -a / rebondeire, -a (persona qu'entèrra los defuntats)

tombèl : monument funerari sus una tomba.

tombièr nm, -ièira : tombassièr, -ièira. v. pus naut.

tombolà [tombòla, cf Ubaud Dicort] nf (de l'it. tombola) : mena de lotariá.

tòme nm, cf Ubaud Dicort : v. tòm.

tomèl, -a adj e n : bestiasson, -a / nèci, nècia / piòt, -a.

tomelàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « péjoratif de tomèl » (v. Vayssier ; e TdF jos ‘toumèu’)

tomentós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (bot.) « tomenteux, -euse » (Laus)

tometa : peral / formatjon fresc ; malon / maon (carrat pichon de tèrra cuècha per pavar un ostal)

Dins nòstre Miègjorn, pavam sovent en tometas.

-TOMIA : forma sufixada del grèc tòmè (seccion) v. anatomia.

tomièira : cledissa per far escolar lo formatge.

tomièr nm : vas per far calhar lo lach (v. TdF) ; « chapeau à haute forme, semblable à ce vase » (Azaïs).

tomisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) thomisme » (Laus)

tomista adj e n (dels dos genres), (v. Ubaud Dicort) : « (philos.) thomiste » (Laus)

TOMO- : forma prefixada del grèc tòmè (seccion)

tomodensimètre : tomograf. « scanner » (angl.)

tomodensimetria : tomografia, « scannerizacion » (angl.)

tomografia : tot procediment d'imajariá medicala que permet d'obténer de vistas d'un organ segon de plans de còpa determinats.

tomografic, -a : relatiu, -iva a la tomografia.

tomple : gorg / gorga ; engolidor dins una ribièira ; pesquièr ; espandi d'aiga chorradisa.

Lo tomple amar, le gouffre amer, la mer. (v. TdF)

tomplina nf (L. 365) : gorg prigond dins una ribièira, « trou dans une rivière où l’eau se précipite avec fracas » (v. TdF).

 

-TÒN : forma sufixada del grèc tònòs (ton ; tension) v. atòn.

ton 1 (adj. poss. masc. 2da persona del singular ; fem. davant vocala) : « ton » (Alibert)

Ton uèlh. Ton dròlle.

Ton abitacion. Ton aurelha.

ton 2 nm : nautor, qualitat sonòra de la votz, d'un son ; gama de la composicion d'un tròç de musica ; accent de nautor ; modulacion de la votz o d'un son.

ton 3 nm : toat / aqüaduc rustic / conduit ; merdalon / merdanson ; anus (lat.) / fondament / cular / tripa cular v. cular 2 ; tuna. v. tuna.

ton 4 nm : mena de peis (Thynnus thynnus)

tona 1 nf. (del gallés TONNA) : « tonne, grande futaille, v. bota, pipa » ; tina / cuva granda ; trolhador / trolhadoira / traupidoira ; autinada (tonèla de fulham) ; tudèl d'aeracion de comuns. (v. TdF ‘touno ’)

tona 2 nf : unitat de mesura de massa ; unitat de pes ; mesura de pes d'un veïcul pesuc.

Vint tonas de beton.

Naviri de dètz mila tonas.

Camion de tres tonas.

tona 3 nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de thon, scomber Commersontii » TdF ‘touno 2’

tonadon nm, cf Ubaud Dicort : « t. de vigneron, sarment qui doit former le courson de l’année suivante, sarment destiné à donner du fruit. » TdF

tonaina nf : madraga (encencha de filats mobils per pescar lo ton).

tonal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tonal, -e » (Laus)

tonalitat nf : caractèr especific d'una melodia, d'un cant, d'una votz ; nautor de son caracteristica d'una vocala dins l'escala normala dels sons ; impression d'ensemble amodada pels tons d'una pintura ; impression d'ensemble amodada per un relat (raconte) ; tindadís del telefòn quand òm lo despenja abans de far lo numèro per parlar.

La tonalitat principala d'un cant en Re major.

Las tonalitats cantantas de l'occitan.

La tonalitat tèrna o viva d'un tablèu.

La tonalitat romantica d'un relat.

La tonalitat del telefòn.

tonar (v. intr. (Azaïs)) : far un toat, un valat peirièr. (v. TdF)

tonatge : capacitat de transpòrt d'un naviri de comèrci.

tònca / toncarèla : tònia (femna bestiassa)

tonda nf / tondeson (v. tondeson) : accion de tondre (t. a.)

tònda nm, cf Ubaud Dicort : « imbécile, nigaud, aude » (v. TdF)

tondalha : los ausses de lana tonduda.

tondard nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : moton tondut de fresc.

tondarda nf (abs. Dicort) : feda tonduda de fresc. (v. çai sus)

tondatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de tondre, tonte, v. tondeson » (v. TdF)

tondedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « que l’on peut tondre, qui est à tondre » (Palay ‘tounedé’)

tondeira nf : maquina per tondre lo drap.

tondeire, -eira n : persona que tond.

tondèla : rafatum de la tondeson del drap.

tondeson nf  : tonda. v. pus naut ; « saison de la tonte » TdF ; « laine provenant de la tonte » (Carrasco).

Per la tondeson / a las tondesons, à la tonte des troupeaux. (v. TdF)

tond-los-uòus nm, cf Ubaud Dicort : « avare fieffé, ladre, v. rasclamilhàs » (v. TdF ‘tound-lis-iòu’)

tondra : prèssa / preissa / fotra (l.p.)

Quand la tondra lo trapa, ni mai lo diable !

tondrà < rus) nf, cf Ubaud Dicort : « toundra » (Laus)

tondral 1 nm : brave tròç de carn ; escamandràs ; fotralàs d'omenàs malbastit ; bofonairàs ; « euphémisme de fotral » (v. TdF jos ‘toundrau’).

tondral 2, -a adj e n : bistorlòri, -a ; tesicós, -osa ; caluc, -uga.

tondralàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « augmentatif de tondral, v. fotralàs » (v. TdF jos ‘toundrau’)

tondrassejaire, -aira n : musardejaire, -a.

tondrassejar (v. intr.) : saniquejar ; musardejar.

tondre 1 (v. tr.) : copar lo pel d'una persona, la lana del bestial, l'èrba d'una pelena ; « exploiter, rançonner, gruger » TdF ‘toundre 1’.

tondre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo tondre, la tonte » (v. TdF jos ‘toundre 1’)

tondre 3 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : poiridura del fustam.

tondre ! 4 interj, cf Ubaud Dicort : « euphémisme de fotre ! » TdF ‘toudre 3’

tonduda : panet de milh o de blat negre perbolit.

tondufèu (n. masc. (v. TdF)) [e adj (v. Azaïs)] : tondut a ras.

tondut 1 nm, cf Ubaud Dicort : « Un tondut, un moine ; un baudet ; un écu à l’effigie de Bonaparte, qui se fit tondre après Marengo » (v. TdF jos ‘toundre 1’)

tondut 2, -uda (< tondre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « tondu, ue » TdF jos ‘toundre 1’

« tonedre » : v. troneire.

tonejar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : remolcar un naviri a fòrça de braç.

tonejatge nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : accion de tonejar.

tonèl nm (del gallés TONNA) : botarèl (barrica pichona) ; « t. de marine, poids de vingt quintaux » TdF jos ‘tounèu’

Un tonèl d'òli, de vin, de vinagre...

tonèla nf : tina / cuba pichona, « petite tonne [v. tona 1] » ; autinada (vòuta de verdura contra una paret de l'ostal) (v. TdF ‘tounello 1’)

tonelada : contengut d'un tonèl.