tòcasen (subs. m. e f.) [nm] : persona palharda, « vert galant, paillard » (v. TdF toco-sen’).

tòcasenh nm : brandida de campanas per senhalar lo fuòc o la guèrra ; campana per sonar lo tòcasenh.

tòcasòm  (adj. m. e f.) : paucparla (m. e f.) ; taciturn, -a, « qui a l’esprit peu éveillé » (Laus ‘tòca-sòm’) ; « nm, on dit de quelqu’un qui parle peu : Sembla un tòcasòm, pour dire qu’il ne parle que quand on l’agace ou qu’on l’interpelle » (Vayssier ‘touoco-souon’ > TdF)

tocassejar (v. tr.) : frequentatiu de toquejar.

Se tocassejavan en public que n'èra una vergonha.

tòcasuau (subs. m. e f.) [nm] : persona que se trufa dels autres o que fa quicòm de trufarèl, lo pus seriosament del mond.

tocat, -ada de la coeta de l'anhèla : caluc, -uga.

tocata  (< it.) nf, cf Ubaud Dicort : « (mus.) toccata » (Rapin)

tòca-tòca (loc. adv.) : un a costat de l'autre. (v. TdF toco-toco’)

tòcatoquet nm, cf Ubaud Dicort : « jeu d’enfants qui consiste à toucher avec un projectile celui que l’adversaire avait jeté avant » TdF toco-touquet’

tòca-tot-pur nm, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » (v. TdF toco-tu-pu’)

tocha  nf, cf Ubaud Dicort : « prise de tabac » TdF toucho’

tochar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, prendre du tabac » TdF

tochin nm : rotièr (L. 330) de la fin del s. XV ; brigand / bandit.

tochina nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne, de moyenne grosseur, à écorce rayée de brun » TdF

tochinariá : banditisme.

tochinat nm, cf Ubaud Dicort : « brigandage, rebellion » TdF

tochin-tochèina (loc. adv.) : tengam-tengam. v. pus avant.

tòcho nm (del cast. tocho, -a) : pataló ; nèci ; grossièr ; ignorant.

TOCO- : forma prefixada del grèc tòkòs (enfantament)

tocofobia : crenta morbosa de l'enfantament.

tocoginecològ, -a : especialista (m. e f.) d'obstetrica e de ginecologia.

tocoginecologia : medecina de l'obstetrica e de la ginecologia.

tocografia : enregistrament grafic de las contraccions uterinas.

tocològ, -a : especialista (m. e f.) de las jasilhas.

tocologia : sciéncia de las jasilhas. (v. obstetrica)

tocologic, -a : relatiu, -iva a las jasilhas.

toconèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin ; rougeur du visage (?), v. arcanetas » TdF

toda : milan (Milvus milvus) ; (M. Korschun); busa / tartana / gòila (Ægolius tengmalmi)

todelha : baston per remenar lo milhàs que còi.

todelhar (v. tr.) : remenar lo milhàs amb la todelha.

tòdi nm, cf Ubaud Dicort : « taudis, cahute, bouge, cabaret borgne, lupanar ; maisonnette des champs » TdF

todion nm, cf Ubaud Dicort : « petit taudis, vide-bouteille » TdF toudioun’

todon (arc.) : margue de flagèl.

todòs : tros, rasigòt de caulet.

« toèl » : v. toat - doat.

tofa : vaborada / calimàs / caumaci. (v. TdF)

tofada nf, cf Ubaud Dicort : (v. tofor)

tofaron : animal mitic.

tofiardàs nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert), -assa : caluc, -uga.

tofiassa (adj. f.) nf : bèstia / bestiassa, « imbécile ; femme de mauvaise vie » (Alibert).

tofor nf, cf Ubaud Dicort : « touffeur, temps chaud et étouffant, coup de chaleur produit par le vent du sud » TdF

toforassa nf, cf Ubaud Dicort : « touffeur insupportable » TdF

toforina nf, cf Ubaud Dicort : « temps étouffant, touffeur » TdF

toforut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui produit la touffeur, étouffant, ante ; touffu, ue » (v. TdF)

tofú (< jap.) nm, cf Ubaud Dicort : « tofu ». [Per Noste, Basic : tòfo]

tofut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « « étiolé, ée, v. entussit » (v. TdF)

toga [tòga (v. Ubaud Dicort p. 159 e TdF] nf (R. V, 368) : mantèl de lana o de lin dels Romans de l'Antiquitat ; rauba de ceremoniá d'unas professions.

Una toga de Professor, de jutge, d'avocat.

tòi nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : jòc del tap. v. tapet ; « beau gars, en Béarn » (v. TdF toi’).

Dròlles, jogàvem al tòi un pauc cada jorn.

tòia nf : filha polida « ...en Béarn ; jeune fille, laideron, en Rouergue » TdF.

tòica [toïca (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nf : lo davant de las cauças ; pont-levadís. v. taïca.

toina nf, cf Ubaud Dicort : « bouillon de légumes et de vin mêlés, chabrot [v. sabrot] » (Palay ‘touyne’)

toirar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se tourner, se retourner ; au fig. s’ingénier » (Azaïs, v. Honnorat)

toire nm, cf Ubaud Dicort : « homme gros et court ; égout, conduit des eaux, v. ovede plus correct » TdF

tois [toís] nm, cf Ubaud Dicort : cadafalc (v. Alibert) ; taüc.

toison nf : lana de la feda o del moton ; aus (lana tonduda)

toissa nf : « crosse, jeu de la crosse » ; cap del fèmur ; tèrme de boissons / boissonada, « v. tosca » (v. TdF touisso’)  

toisson nm, cf Ubaud Dicort : « pieu » (Alibert)

toja (plt.) : tojaga (mena de genèst espinós) (Ulex europaeus), « tuie, ajonc nain, v. argelàs » (v. TdF)

tojaga (plt.) : toja. (Ulex europaeus), « ajonc, à Toulouse » (v. TdF)  

tojaga petita [petita tojaga (v. Ubaud Dicort e TdF)] nf (plt.) : genèst anglés (Genista anglica)

tojaguièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui habite les ajoncs » (v. TdF)

tojar nm : airal que i butan las tojas.

Tòkio (Japon) n pr, v. Ubaud Dicort Errata web : « Tokyo »

tòla : plata, palastra.

Cobriguèt lo cabanon amb de tòla ondulada.

tolariá : fabrica de tòlas.

 

 

toleda (adj. f.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tofiassa / bèstia / bestiassa.

tòler (arcaïc) v (v. Ubaud Dicort e TdF ’tole) : v. tòlre (abs. Dicort).

tolerable, -bla : que pòt èsser tolerat, -ada.

tolerància : respècte de la libertat d'autrú, de son biais de pensar e de viure, e mai que mai de sas idèas politicas, filosoficas o religiosas.

tolerant, -a : que fa pròva de tolerància.

tolerar (v. tr.) : far pròva de tolerància ; admetre o suportar q.q. o quicòm que nos ven a revèrs.

tolhaud, -a n : gròs, gras e bèstia ; gròssa, grassa e bèstia. (v. TdF touiaud’)

Es un tolhaud, il est bon garçon. (v. TdF)

tolhaudàs, -assa n : augmentatiu de tolhaud, -a.

tolhaudòt, -ota (abs. Dicort) : diminutiu de tolhaud, -a.

tolhorada (abs. Dicort)) : alispada / calinejada (t.a.)

tolhorar  (abs. Dicort) (v. tr.) : mudar / remudar un nenon / l'emmalholar / lo cimossar / lo poponar / lo calinejar. (v. tollorar)

tolièr nm, cf Ubaud Dicort (v. tòla) : « tôlier » (Rapin)

« tolipa » : v. tulipa.

« tolipan » : v. tulipa e tulipan, cf Ubaud Dicort.

tòlle nm, cf Ubaud Dicort : « tollé, cri d’indignation » TdF tolle’

tollorar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, soigner (s’occuper d’une personne, d’un animal) » (Laus) ; « v intr, (fam.) pouponner » (Laus)

Tolon : vila d'Occitània.

tolonenc, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Tolon ; sortit, -ida de Tolon.

Un Tolonenc.

Una Tolonenca.

Tolosa : vila d'Occitània.

Tolosa Lautrec : penheire de La Goluda (1864-1901).

tolosan, -a (vièlh) / tolosenc, -a (modèrne), cf Ubaud Dicort (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Tolosa ; sortit, -ida de Tolosa.

Un Tolosan.

Una Tolosana.

Tolosan (lo -) (païs) n pr m, cf Ubaud Dicort : « le Toulousain, le pays de Toulouse » (v. TdF jos ‘Toulousan’)

tòlre (abs. Dicort) (v. tr. arc.) (Lo vèrb juridic pus utilizat dins las pachas ancianas. (960)) :  prene / enlevar / dostar. (v. tòler)

tolú nm, cf Ubaud Dicort : « tolu » (Laus)

toluèn nm : (quimia) « toluène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 420)

tòlus nm, cf Ubaud Dicort : « tombe, pierre sépulcrale, v. tomba ; clef de voûte, clef suspendue au croisement des nervures » (v. TdF)

tolut, -uda (<tòler) part pas, cf Ubaud Dicort : « enlevé, emporté, ée » (v. TdF jos ‘tole’)

tolzan 1 nm, cf Ubaud Dicort : « nom d’une monnaie des comtes de Toulouse, pièce de monnaie de Toulouse, double tournois ; variété de raisin noir » TdF

tolzan 2, -a [veire tolosan, -a, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : tolosan, -a.

tolze nm (arc.) : « petite monnaie de Toulouse » (Vayssier), doble denièr (pèça de moneda) [v. tolzan 1 (v. TdF jos ‘toulzan’)]

tolzet (subs. m.) : òme cuèissacort, « v. taboisson » (v. TdF).

-TÒM : forma sufixada del grèc tòmè (seccion) v. microtòm.

tòm [tòme] nm : volum d'una òbra que ne compren d'autras.

toma 1 nf (L. 365) : calhada / encalat ; formatge fresc e mòl.

toma 2 nf (plt.) : bòla de nèu (flor) (Viburnum opulus) (v. TdF jos ‘toumo’)

tomaguet nm, cf Ubaud Dicort : (v. estomaguet)

tomar (v. intr.) : se calhar coma cal (lach)

tomarra nm, cf Ubaud Dicort : v. tamarro.

Tomàs : prenom.

tomassa nf, cf Ubaud Dicort : « gros fromage frais » TdF

tomata (plt) : frucha ; planta (Solanum Lycopersicum)

tomatat nm : consèrva de purèia de tomatas.

tomatièira : faissa de tomatas.

tomba : cròs (fòssa / trauc), cobèrt d'un cimentatge o pas, que i es enterrada una persona defuntada.

Del brèç a la tomba  es una òbra mèstra de Besson.

tomba-de-sòm n, cf Ubaud Dicort : « personne endormie, gros indolent » TdF toumbo-de-som’

tomba-lèva (m. e f. inv.) : jòc de bascula ; alternativa, « alternative de haut et de bas, de bien et de mal » TdF toumbo-lèvo’ ; pichon filat de pesca triangular a la popa d'una embarcacion ; aparelh per posar l'aiga d'un riu dins un movement de bascula, per asagar.

Far tomba-lèva : far monta-davala. (v. p. 20 1°, a)

Los tomba-lèva de la vida : las alternativas de la vida.

tombabarris adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui renverse les remparts » (v. TdF toumbo-bàrri’)

tombabèla n, cf Ubaud Dicort : « jeu d’enfants qui consiste à frapper sur les mains d’un camarade pour faire choir ce qu’elles contiennent. Ce qui échappe des doigts appartient à ceux qui l’attrapent » TdF toumbo-bello’

tombada : accion de tombar ; cataracta ; subrepés que fa trabucar la balança ; menudalhas de carn de buòu o de moton ; practicas d'un medecin, d'un comerçant ambulant ; espandi de país d'ont venon aquelas practicas ; enfronhada. v. enfronhada.

Una polida tombada d'aiga.

A la tombada de la nuèch.

Tombada de balança.

Las tombadas del bestial ovin o boïn maselat.

La tombada d'un medecin de campanha.

tombadís, -issa adj : que ten tombat, -ada ; « qui peut tomber » TdF.

Pòrta tombadissa, trappe. (v. TdF)

tombador : engolidor (airal qu'un torrent i se precipita en cataracta) ; tuador (airal que l'òm i tua lo bestial)

tombadura : accion de tombar ; macadura.

tombaire 1 nm : tombassièr ;

tombaire 2, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que tomba o que fa tombar ; maselièr / sangnaire ; tombaire-lenguejaire de pòrc. v. lenguejaire.  

tombament : accion de tombar ; esbosenada / cagada / vedelada de paret.

tombamorgas n, cf Ubaud Dicort : « lourdaud, balourd, maladroit » (v. TdF toumbo-mourgo’)