|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tòcasen (subs. m. e f.) [nm] : persona palharda, « vert galant, paillard » (v. TdF ‘toco-sen’). tòcasenh nm : brandida de campanas per senhalar lo fuòc o la guèrra ; campana per sonar lo tòcasenh. tòcasòm (adj. m. e f.) : paucparla (m. e f.) ; taciturn, -a, « qui a l’esprit peu éveillé » (Laus ‘tòca-sòm’) ; « nm, on dit de quelqu’un qui parle peu : Sembla un tòcasòm, pour dire qu’il ne parle que quand on l’agace ou qu’on l’interpelle » (Vayssier ‘touoco-souon’ > TdF) tocassejar (v. tr.) : frequentatiu de toquejar. Se tocassejavan en public que n'èra una vergonha. tòcasuau (subs. m. e f.) [nm] : persona que se trufa dels autres o que fa quicòm de trufarèl, lo pus seriosament del mond. tocat, -ada de la coeta de l'anhèla : caluc, -uga. tocata (< it.) nf, cf Ubaud Dicort : « (mus.) toccata » (Rapin) tòca-tòca (loc. adv.) : un a costat de l'autre. (v. TdF ‘toco-toco’) tòcatoquet nm, cf Ubaud Dicort : « jeu d’enfants qui consiste à toucher avec un projectile celui que l’adversaire avait jeté avant » TdF ‘toco-touquet’ tòca-tot-pur nm, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » (v. TdF ‘toco-tu-pu’) tocha nf, cf Ubaud Dicort : « prise de tabac » TdF ‘toucho’ tochar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, prendre du tabac » TdF tochin nm : rotièr (L. 330) de la fin del s. XV ; brigand / bandit. tochina nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne, de moyenne grosseur, à écorce rayée de brun » TdF tochinariá : banditisme. tochinat nm, cf Ubaud Dicort : « brigandage, rebellion » TdF’ tochin-tochèina (loc. adv.) : tengam-tengam. v. pus avant. tòcho nm (del cast. tocho, -a) : pataló ; nèci ; grossièr ; ignorant. TOCO- : forma prefixada del grèc tòkòs (enfantament) tocofobia : crenta morbosa de l'enfantament. tocoginecològ, -a : especialista (m. e f.) d'obstetrica e de ginecologia. tocoginecologia : medecina de l'obstetrica e de la ginecologia. tocografia : enregistrament grafic de las contraccions uterinas. tocològ, -a : especialista (m. e f.) de las jasilhas. tocologia : sciéncia de las jasilhas. (v. obstetrica) tocologic, -a : relatiu, -iva a las jasilhas. toconèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin ; rougeur du visage (?), v. arcanetas » TdF toda : milan (Milvus milvus) ; (M. Korschun) ; busa / tartana / gòila (Ægolius tengmalmi) todelha : baston per remenar lo milhàs que còi. todelhar (v. tr.) : remenar lo milhàs amb la todelha. tòdi nm, cf Ubaud Dicort : « taudis, cahute, bouge, cabaret borgne, lupanar ; maisonnette des champs » TdF todion nm, cf Ubaud Dicort (v. tòdi) : « petit taudis, vide-bouteille » TdF ‘toudioun’ todon (arc.) : margue de flagèl. todòs : tros, rasigòt de caulet. « toèl » : v. toat - doat. tofa : vaborada / calimàs / caumaci. (v. TdF) tofada nf, cf Ubaud Dicort : (v. tofor) tofaron : animal mitic. tofiardàs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -assa : caluc, -uga. tofiassa (adj. f.) nf : bèstia / bestiassa, « imbécile ; femme de mauvaise vie » (Alibert). tofor nf, cf Ubaud Dicort : « touffeur, temps chaud et étouffant, coup de chaleur produit par le vent du sud » TdF toforassa nf, cf Ubaud Dicort : « touffeur insupportable » TdF toforina nf, cf Ubaud Dicort : « temps étouffant, touffeur » TdF toforut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui produit la touffeur, étouffant, ante ; touffu, ue » (v. TdF) tofú (< jap.) nm, cf Ubaud Dicort : « tofu ». [Per Noste, Basic : tòfo] tofut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « « étiolé, ée, v. entussit » (v. TdF) toga [tòga (v. Ubaud Dicort p. 159 e TdF] nf (R. V, 368) : mantèl de lana o de lin dels Romans de l'Antiquitat ; rauba de ceremoniá d'unas professions. Una toga de Professor, de jutge, d'avocat. tòi nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : jòc del tap. v. tapet ; « beau gars, en Béarn » (v. TdF ‘toi’). Dròlles, jogàvem al tòi un pauc cada jorn. tòia nf : filha polida « ...en Béarn ; jeune fille, laideron, en Rouergue » TdF. tòica [toïca (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nf : lo davant de las cauças ; pont-levadís. v. taïca. toina nf, cf Ubaud Dicort : « bouillon de légumes et de vin mêlés, chabrot [v. sabrot] » (Palay ‘touyne’) toirar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se tourner, se retourner ; au fig. s’ingénier » (Azaïs, v. Honnorat) toire nm, cf Ubaud Dicort : « homme gros et court ; égout, conduit des eaux, v. ovede plus correct » TdF tois [toís] nm, cf Ubaud Dicort : cadafalc (v. Alibert) ; taüc. toison nf : lana de la feda o del moton ; aus (lana tonduda) toissa nf : « crosse, jeu de la crosse » ; cap del fèmur ; tèrme de boissons / boissonada, « v. tosca » (v. TdF ‘touisso’) toisson nm, cf Ubaud Dicort : « pieu » (Alibert) toja nf (plt.) : tojaga (mena de genèst espinós) (Ulex europaeus), « tuie, ajonc nain, v. argelàs » (v. TdF) tojaga (plt.) : toja. (Ulex europaeus), « ajonc, à Toulouse » (v. TdF) tojaga petita [petita tojaga (v. Ubaud Dicort e TdF)] nf (plt.) : genèst anglés (Genista anglica) tojaguièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui habite les ajoncs » (v. TdF) tojar nm : airal que i butan las tojas. Tòkio (Japon) n pr, v. Ubaud Dicort Errata web : « Tokyo » tòla : plata, palastra. Cobriguèt lo cabanon amb de tòla ondulada. tolariá : fabrica de tòlas.
|
|
toleda (adj. f.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tofiassa / bèstia / bestiassa. tòler (arcaïc) v (v. Ubaud Dicort e TdF ’tole') : v. tòlre (abs. Dicort). tolerable, -bla : que pòt èsser tolerat, -ada. tolerància : respècte de la libertat d'autrú, de son biais de pensar e de viure, e mai que mai de sas idèas politicas, filosoficas o religiosas. tolerant, -a : que fa pròva de tolerància. tolerar (v. tr.) : far pròva de tolerància ; admetre o suportar q.q. o quicòm que nos ven a revèrs. tolhaud, -a n : gròs, gras e bèstia ; gròssa, grassa e bèstia. (v. TdF ‘touiaud’) Es un tolhaud, il est bon garçon. (v. TdF) tolhaudàs, -assa n : augmentatiu de tolhaud, -a. tolhaudòt, -ota (abs. Dicort) : diminutiu de tolhaud, -a. tolhorada (abs. Dicort)) : alispada / calinejada (t.a.) tolhorar (abs. Dicort) (v. tr.) : mudar / remudar un nenon / l'emmalholar / lo cimossar / lo poponar / lo calinejar. (v. tollorar) tolièr nm, cf Ubaud Dicort (v. tòla) : « tôlier » (Rapin) « tolipa » : v. tulipa. « tolipan » : v. tulipa e tulipan, cf Ubaud Dicort. tòlle nm, cf Ubaud Dicort : « tollé, cri d’indignation » TdF ‘tolle’ tollorar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, soigner (s’occuper d’une personne, d’un animal) » (Laus) ; « v intr, (fam.) pouponner » (Laus) Tolon : vila d'Occitània. tolonenc, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Tolon ; sortit, -ida de Tolon. Un Tolonenc. Una Tolonenca. Tolosa : vila d'Occitània. Tolosa Lautrec : penheire de La Goluda (1864-1901). tolosan, -a (vièlh) / tolosenc, -a (modèrne), cf Ubaud Dicort (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Tolosa ; sortit, -ida de Tolosa. Un Tolosan. Una Tolosana. Tolosan (lo -) (païs) n pr m, cf Ubaud Dicort : « le Toulousain, le pays de Toulouse » (v. TdF jos ‘Toulousan’) tòlre (abs. Dicort) (v. tr. arc.) (Lo vèrb juridic pus utilizat dins las pachas ancianas. (960)) : prene / enlevar / dostar. (v. tòler) tolú nm, cf Ubaud Dicort : « tolu » (Laus) toluèn nm : (quimia) « toluène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 420) tòlus nm, cf Ubaud Dicort : « tombe, pierre sépulcrale, v. tomba ; clef de voûte, clef suspendue au croisement des nervures » (v. TdF) tolut, -uda (<tòler) part pas, cf Ubaud Dicort : « enlevé, emporté, ée » (v. TdF jos ‘tole’) tolzan 1 nm, cf Ubaud Dicort : « nom d’une monnaie des comtes de Toulouse, pièce de monnaie de Toulouse, double tournois ; variété de raisin noir » TdF tolzan 2, -a [veire tolosan, -a, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : tolosan, -a. tolze nm (arc.) : « petite monnaie de Toulouse » (Vayssier), doble denièr (pèça de moneda) [v. tolzan 1 (v. TdF jos ‘toulzan’)] tolzet (subs. m.) : òme cuèissacort, « v. taboisson » (v. TdF). -TÒM : forma sufixada del grèc tòmè (seccion) v. microtòm. tòm [tòme] nm : volum d'una òbra que ne compren d'autras. toma 1 nf (L. 365) : calhada / encalat ; formatge fresc e mòl. toma 2 nf (plt.) : bòla de nèu (flor) (Viburnum opulus) (v. TdF jos ‘toumo’) tomaguet nm, cf Ubaud Dicort : (v. estomaguet) tomar (v. intr.) : se calhar coma cal (lach) tomarra nm, cf Ubaud Dicort : v. tamarro. Tomàs : prenom. tomassa nf, cf Ubaud Dicort : « gros fromage frais [v. toma 1] » TdF tomata (plt) : frucha ; planta (Solanum Lycopersicum) tomatat nm : consèrva de purèia de tomatas. tomatièira : faissa de tomatas. tomba : cròs (fòssa / trauc), cobèrt d'un cimentatge o pas, que i es enterrada una persona defuntada. Del brèç a la tomba es una òbra mèstra de Besson. tomba-de-sòm n, cf Ubaud Dicort : « personne endormie, gros indolent » TdF ‘toumbo-de-som’ tomba-lèva (m. e f. inv.) (v. p. 20 1°, a) : jòc de bascula ; alternativa, « alternative de haut et de bas, de bien et de mal » TdF ‘toumbo-lèvo’ ; pichon filat de pesca triangular a la popa d'una embarcacion ; aparelh per posar l'aiga d'un riu dins un movement de bascula, per asagar. Far tomba-lèva : far monta-davala. Los tomba-lèva de la vida : las alternativas de la vida. tombabarris adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui renverse les remparts » (v. TdF ‘toumbo-bàrri’) tombabèla n, cf Ubaud Dicort : « jeu d’enfants qui consiste à frapper sur les mains d’un camarade pour faire choir ce qu’elles contiennent. Ce qui échappe des doigts appartient à ceux qui l’attrapent » TdF ‘toumbo-bello’ tombada : accion de tombar ; cataracta ; subrepés que fa trabucar la balança ; menudalhas de carn de buòu o de moton ; practicas d'un medecin, d'un comerçant ambulant ; espandi de país d'ont venon aquelas practicas ; enfronhada. v. enfronhada. Una polida tombada d'aiga. A la tombada de la nuèch. Tombada de balança. Las tombadas del bestial ovin o boïn maselat. La tombada d'un medecin de campanha. tombadís, -issa adj : que ten tombat, -ada ; « qui peut tomber » TdF. Pòrta tombadissa, trappe. (v. TdF) tombador nm : engolidor (airal qu'un torrent i se precipita en cataracta) ; tuador (airal que l'òm i tua lo bestial) tombadura : accion de tombar ; macadura. tombaire 1 nm : tombassièr ; tombaire 2, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que tomba o que fa tombar ; maselièr / sangnaire ; tombaire-lenguejaire de pòrc. v. lenguejaire. tombament : accion de tombar ; esbosenada / cagada / vedelada de paret. tombamorgas n, cf Ubaud Dicort : « lourdaud, balourd, maladroit » (v. TdF ‘toumbo-mourgo’) |
|
|
|
|
|
|