tisoira : aplech marguelong per atisar lo fuòc d'una veirariá.

tison nm : torrís (tròç de lenha cremada encara roja), v. tuson (non preconizat Dicort)

tisonaire, -aira [~ -airitz] : persona que tisona amb un tisonièr.

tisonar (v. tr. e intr.) : empusar lo fuòc.

tisonejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aime à tisonner » TdF

tisonejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de tisonar.

tisonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tison » TdF

tisonièr : furgon (aplech per tisonar, furgar las brasas)

tissa : abitudassa / mania.

A la tissa de fumar.

A la tissa de damnejar.

Prene q.q. o quicòm en tissa : atissar (poder pas véser)

« tissandièr » nm : v. teissandièr.

tissós, -osa adj : carpinhaire, -a ; maniac, -a ; cèrcabregas.

tit ! interj, cf Ubaud Dicort : « mot dont on se sert pour appeler les poussins » (v. TdF)

tita nf : « poule, mot dont on se sert pour appeler les poules » ; mena d'aucèl (Emberiza citrinella). (v. TdF ‘tito 3’)

titan : personatge de la mitologia grèca ; òme d'una fòrça fisica o intellectuala extraordinària.

titanenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « titanesque, de Titan » TdF

titanesc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « titanesque » (Rapin)

titani nm : mena de metal.

titanic, -a : relatiu, -iva al titani ; que passa la mesura de l'òme, « titanesque [v. titanenc] » (Laus, Basic).

Acid titanic.

Trabalh titanic.

titanifèr, -a : que conten de titani.

« titar » 1 v : v. getar.

titar 2: veire tetar, cf Ubaud Dicort

titara : guimbarda (mena d'instrument de musica pels mainatges) (v. Alibert) ; barca vièlha ; veitura vièlha.

titas ! interj, cf Ubaud Dicort : v. tita.

titè(i) nf, cf Ubaud Dicort : « poupée ; petite fille fort parée ; cocotte, fille de mœurs suspectes ; doigt empaqueté » TdF ‘titè’

titet nm, cf Ubaud Dicort (v. tit) : « poussin, poulet, en Gascogne » (v. TdF)

titeta nf, cf Ubaud Dicort : « poulette, en Gascogne » (v. TdF)

tití nm, cf Ubaud Dicort : v. teté.

titilhacion nf (R. V, 366 ‘titillacion’) (abs. Dicort) : accion de titilhar, « titillation ». [Rapin : titillacion]

titilhant, -a adj (abs. Dicort) : que titilha, « titillant » [Rapin : titillant].

titilhar (v. tr.) (abs. Dicort) : cosserguejar leugièirament e agradivament, « titiller » [Rapin : titillar].

Aquel vinòt me titilha lo cèl de boca.

« titol » - « titolatge » : v. tutor - tutoratge.

títol : distinccion ; certificat ; marca estampada sus un objècte d'argent, d'aur, de platina... ; çò qu'anóncia un libre, un capítol, un article... ; tenor / gra / degrà.

A lo títol de Professor.

Un títol de transpòrt.

Lo títol d'una moneda.

Catòia es lo títol d'un libre de Bodon.

Lo títol d'un alcoòl.

titolar (v. tr.) : donar un titre a q.q. ; balhar un títol a quicòm ; determinar lo degrà d'una solucion, d'un aliatge.

Titolar q.q. de President.

Titolar q.q. de piòt.

Titolar un libre.

Titolar un alcoòl.

titolatge 1 nm : v. tutoratge, cf Ubaud Dicort.

titolatge 2 nm : (quimia) « titrage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 420)

titolet nm : punt sus i ; apostròf ; accent ; signe pichonèl ; « petit titre » (Laus).

Totes los titolets an lor importància.

titolon nm : trauquilh / trauquilhon (trauc pichon), « v. trauquet » (v. TdF)

titon nm, cf Ubaud Dicort (v. tit) : « poussin ; nourrisson » TdF ‘titoun 1’

titonas ! / titonetas ! interj, cf Ubaud Dicort : (v. titon, tit ! titas !)

titorèl, -a n, cf Ubaud Dicort : « poupon, mignon, onne » TdF jos ‘titourèu’

titrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, titrer » TdF ‘titra’. « titrar » (fr.) : v. titolar.

Titrar de pòrc, traiter de porc (v. TdF)

titratge nm, cf Ubaud Dicort : « (cinéma) titrage » (Rapin)

titre nm, cf Ubaud Dicort : v. títol. (v. TdF jos ‘titre’)

titron nm, cf Ubaud Dicort : « plastron, personne qui est en butte aux plaisanteries » TdF. (v. titrar)

« titubar » e derivats (fr.) : v. timbolejar - trantalhar.

titular, -a adj e n : investit, -ida d'un títol per far quicòm.

Un professor titular.

titularizacion : accion o resulta de titularizar o d'èsser titularizat.

titularizar (v. tr.) : oficializar q.q. dins una carga.

tiular (v. intr.) : gemegar.

tiure nm : ròca leugièira formada de cendres volcanicas cimentadas o de concrecions calquièiras ; tuf calquièr / tèrra calquièira ; incrustacion ; estalactita.

tiurèla nf, cf Ubaud Dicort : « piège formé avec une pierre plate retenue par artifice, v. leca, tendèla » (v. TdF jos ‘téurello’)

tiuret : mena de pèira.

tiurièira : peirièira de tuf ; airal que i se tròba de tuf (tèrra calquièira).

« toaleta » e derivats (barb.) : v. toalhetatge (e teleta).

toalha : mapa de taula (linge que cobrís una taula de manjar) (v. TdF ‘touaio’) (v. toalhas)

toalhas nf pl : « affaires (vêtements, nippes, objets divers de peu de valeur) » (Brun Glossari Oc-Fr)

toalhàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. toalha ; vs. toalheta)

toalheta nf, cf Ubaud Dicort : toalha pichona.

toalhetar (abs. Dicort) (v. tr.) : lavar.

Toalhetar un nenon.

toalhetar (se) (abs. Dicort) : se lavar.

Me toalheti cada matin.

toalhetatge (abs. Dicort) : accion de toalhetar o de se toalhetar.

toalhòla nf, cf Ubaud Dicort : linge per se lavar (v. toalhon).

toalholar - se toalholar (los 2, abs. Dicort) : doblets de toalhetar - se toalhetar.

 

 

toalhon nm : toalheta pichona ; linge per se fretar ; tòrca / eissugamans (v. TdF ‘touaioun’) ; linge per se lavar (v. servieta).

toarcian, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (géol.) toarcien, -enne » (Per Noste)

toat / doat [ ~ dogat] nm, v. Ubaud Dicort Errata web : aqüaducte rustic d'escolament d'aigas ; conduit ; canòla ; gotal ; valat cobèrt ; terren drenat.

Lo dejós d'una vila es claufits de toats.

tobia nm, cf Ubaud Dicort : « niais, imbécile » TdF ‘toubìo’

tobiàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand benêt, gros nigaud, butor » TdF ‘toubias’

Tobias [Tòbias, cf Ubaud Dicort] : prenom.

tobiòl nm, cf Ubaud Dicort : « petite malle,que les religieux portent en voyage, sac de nuit » TdF

tobogan nm, cf Ubaud Dicort : « (traineau) toboggan » (Rapin, Basic)

tòc 1 nm (R. V, 368 - L. 365) : « le toucher, v. tòca 2 » ; truc / còp ; tèla quitranada per gandir çò entrepausat sul pont d'un naviri ; taca / marca sus la pèl, sul pel, sus una estòfa. (v. TdF jos ‘to’)

tòc ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée d’un coup ; bah ! peuh ! » TdF jos ‘tòu’

tòc a tòc loc adv : v. tòc e tòc.

tòc-e-tòc [tòc e tòc / tòc a tòc, cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : contigú, -ua / atenent, -a, « touchant, l’un près de l’autre, côte à côte » TdF jos ‘toco-toco’.

tòc-tòc ! (onom.) : « toc, toc !  ;  bah ! bah ! » TdF jos ‘tòu’

toca 1 nf, cf Ubaud Dicort : « vase en terre grossière, jarre, v. gèrla » (v. TdF ‘touco 1’)

toca 2 (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à l’aventure, à tout hasard » TdF

tòca 1 nf : mai que mai capèl de cosinièr o de magistrat ; autre capèl en forma de tòca.

Tòca de jutge.

tòca de palun (plt.) : (Scutellaria galericulata)

tòca 2 nf : accion de tocar (t. a.) ; caduna de las pèças pichonas d'un clavièr d'orguena, d'ordenador... ; sortida de balon del terren de jòc ; biais de far quicòm ; signe ; cibla ; but ; idèa.

Tòca de bilhard.

Tòca de maquina d'escriure.

Tòca de fotbòl.

Tòca de pintura.

Tòca d'estil.

Aquò's la tòca d'un mèstre obrièr.

De longa tòca, de longue main, de longue date. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘toco 1’)

Pescar a la tòca, pêcher dans une eau trouble. (v. Ubaud Dicort e TdF).

Manca pas jamai la tòca.

Ma tòca es d'ensenhar.

Sa tòca es de se ganhar d'argent al mai que se pòt.

tòca-ase (abs. Dicort) nm : asenièr / saumatièr. (v. tòcase)

tòcabèstia nm, cf Ubaud Dicort : « conducteur de bestiaux » (L. 365)

tocable, -bla : que pòt èsser tocat, -ada.

tocada : çò que se tòca ; atocament ; tropèl de bestial menat per q.q. ; multitud ; galeta (R. III, 419) de prunas.

La tocada de vacas èra menada per dos tocaires.

tocadís : tocada / atocament / onanisme. v. se tocar.

tocadoira 1 (subs. f.) : agulhada de vaquièr o de vacassièr.

tocadoira 2 (adj.) (abs. Dicort) : que se laissa tocar.

Dròlla tocadoira, fille qu’on peut caresser. (v. Laus tocador adj)

tocador : agulhon d'agulhada ; menaire de bestial. (v. TdF)

tocadura : airal tocat.

tocaire, -aira [~ -airitz] : menaire, -a de bestial ; persona que bat la mesura (mus.) ; musician, -a ; obrièr, -ièira d'estampariá que met la tinta sus la forma.

tòca-i-s'o-ausas [tòca-i-se-gausas nm, cf Ubaud Dicort] : jòc de dròlles. (v. TdF ‘toco-ié-s’auses’)

tòca l'ase [tòca-l’ase] nm : mena d'aucèl (Saxicola stapazina)

tòcaman nm, cf Ubaud Dicort : « poignée de main » (Per Noste) . (v. tocament de man)

tòcamans / tòcamanetas [ / tòcamanòtas], cf Ubaud Dicort (adj e subs. m. e f.) : persona que sa tissa es de tocar la man a tot propaus. (v. TdF jos ‘toco-man’)

tocament : accion de tocar.

Tocament de man, poignée de main. (v. TdF jos ‘toucamen’)

tocan 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tocan, saumon qui a moins d’un an » TdF

tocan 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (ornith.) toucan » (Rapin)

tocant 1 (adv. e prep) : decòsta / a tocar de.

Demòra tocant la glèisa.

tocant a prep : quant a.

Tu, te'n chautas pas ; tocant a ieu me'n chauti.

tocant de (al -) (loc. prepositiva) : a ran de / al ras de / a tocar de.

tocant 2, -a adj : qu'amòda una emocion ; que se tòca / drud, -a.

Adieu tocant.

Paraulas tocantas.

Rasims tocants.

tocanta nf, cf Ubaud Dicort : « montre à toc, montre à répétition » TdF ‘toucanto’

tocantés (adv. e conj.) : coma qui diriá, « par exemple » ; quasi ; estant que. (v. TdF)

Aquò’s tocantés, c’est comme qui dirait. (v. TdF)

tocar 1 (v. tr. e intr.) (R. V, 367 - L. 365) : tustar ; palpar / palpejar ; butar lo bestial ; ajar ; esmòure / emocionar ; concernir ; escaire / escàser ; jogar d'un instrument de musica ; percebre.

Tòca son bestial a còps d'agulhada.

Tòca la vaca per la mòrt per vèser s'es pro grassa.

Son a tocar las vacas per las anar amontanhar.

Pòdi pas tocar la topina sus la laissa nauta.

Aquela novèla m'a tocat que jamai.

L'eretatge que lo tòca podiá pas tombar melhor.

Aquel musician tòca mai d'un instrument.

Tòqui pas un sòu per aquel trabalh.

tocar (se) : èsser contigú / èsser atenent ; se masturbar.

Nos tocam, de tèrras e mai d'ostal : sèm limitròfs.

tocar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « le toucher, le tact » TdF jos ‘touca’

tocar (a -) (adv.) : plan prèp.

L'ostal es a tocar.

tocar de (a -) (prep.) : prèp de.

A tocar de ieu.

tòcase nm (Alibert e v. CLO § 11.5b): « ânier de moulin » (v. TdF ‘toco-ase’)