tiraclavèl : aplech per desrabar de clavèls.

tiracoa nm : arrapador bravament brutal. (v. grimpet)

tiracòr nm, cf Ubaud Dicort : « coiffure de femme, plissée et sans barbes » TdF ‘tiro-cor’

tiracòrda nf, cf Ubaud Dicort : « bout de corde qui pend d’un caparaçon » TdF suppl

tiracotèl [tiracotèls] (a -) (loc. adv.) : en guèrra dubèrta / mancats a mòrt.

Son a tiracotèl : son prèstes a s'escotelar.

tiracuol (l. p. vulg.) : telesquí. v. telesquí.; camin bravament montuós.

tirada : seguida longa ; cordelada de mots o de frasas ; portada ; debit ; debita / venda ; accion de tirar.

Una longa tirada de camin.

Una tirada de vèrses.

Tirada d'un fusil.

Tirada d'una ribièira : tirant d'aiga.

Un libre qu'a de tirada : un libre que se vend plan.

tirada (de -) (loc. adv.) (v. TdF jos ‘tirado’) : tot de tira. v. tira (de -)

tira-d'ala (a -) (abs. Dicort) (loc. adv.) : en batent de las alas al mai que se pòt. (v. a bèlas aladas jos alada 1)

tiradent : aplech de penchenièr (persona que fa de penches)

tiradís 1 nm : accion de tirar, de rebalar.

tiradís 2, -issa adj : que pòt èsser tirat, -ada, que l'òm i posa regularament.

tiradoira nf : còrda per tirar de filats de pesca ; pèrga / lata / timon.

tirador 1 nm : tireta (caisseta sens coberton encastrada orizontalament dins un mòble, jos una taula, e que l'òm pòt tirar enrè e tornar butar per i reclamar de causas) ; filatura de seda / fabrica de seda ; lata / pèrga de carreta.

Los tiradors d'un cabinet.

tirador 2, -doira (adj.) : que tira plan.

Buòu tirador, bœuf de trait.(v. TdF jos ‘tiradou’).

tiradoret nm, cf Ubaud Dicort : « petit tiroir » TdF

tirafila nf : longa seguida.

Tirafila de veituras, de camions...

tirafons nm : aplech de tonelièr e d'autres mestieirals.

tirafum nm : trauc dins l'ennaut d'una fenèstra per far sortir lo fum quand una chimenèia tira pas.

tirafuòc nm, cf Ubaud Dicort : « (qui bat le briquet) nom de famille » (v. TdF jos ‘Tiro-fio’)

tiragaina nm, cf Ubaud Dicort : « traînard, lambin » TdF ‘tiro-guèino’

tiragassa (subs. m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : ploragós, -osa / ploregós, -osa ; persona que parla d'un biais longanha e desagradiu ; salsaparilha d'Euròpa / lenga de cat (plt.) (Smilax aspera) ; vidalba (plt.) : (Clematis vitalba)

« tiragossar » v : v. trigossar.

tiragraissa (m.) : tirasang / vampir. (Desmodus rufus) ; persona que s'enriquís del trabalh e del ben dels autres en los despolhant sens vergonha.

Los tiragraissa de la finança.

tiraire, -aira : persona que tira (t. a.)

tira-l’arigòt (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à tire-larigot » TdF ‘tiro-l’arigot (a)’. (v. tiraliga (a))

tira-l’aufa n, cf Ubaud Dicort : « faiseur de dupes, exploiteur, parasite, grippe-sou » (v. TdF)

tiralach : aparelh per reculhir per aspiracion lo lach d'una maire.

tira-laissa nm o nf : vai-e-vèni / incertitud / indecision.

tira-lança / tira-lancet [tiralancet] nm (los 2, v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tiro-lanço’) : viraboquet (joguina facha d'una bòla traucada, religada per un cordèl a un bastonet ponchut ont la cal enfilar) ; alongui (pretèxt per diferir quicòm)

tiralançar v, cf Ubaud Dicort : (v. tira-lança)

tiralancet nm : v. tira-lança.

tira-la-pegueta nm, cf Ubaud Dicort : « savetier, v. grolièr » (v. TdF)

tiralardons nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris, garçon rôtisseur » TdF ‘tiro-lardoun’

tira-la-rèssa nm, cf Ubaud Dicort : « délai, retard, longueur » (v. TdF)

tira lenga [tiralenga] nm, cf Ubaud Dicort : còl de serp / còl tòrta (aucèl formiguièr de la lenga longa qu'estira per trapar de formigas per las se manjar) (Iynx torquilla)

tiralhaire : soldat que tira a volontat ; persona qu'agís sola, a part e en avant de las autras.

tiralhament : accion de tiralhar ; sensacion de contraccion dolorosa dins d'unas partidas del còrs ; estripada morala. (v. tiralhaments)

Un tiralhament d'estomac.

Un tiralhament moral.

tiralhaments (m. pl.) : conflictes amodats per de mescòrdis (desacòrdis) entre personas o per d'oposicions d'ideologias.

De tiralhaments politics.

tiralhar 1 (v. tr.) : tirar sovent, per a còps, e dins mai d'una direccion ; sollicitar q.q. de tota part, sovent d'un biais contradictòri.

Lo tiralhavi per la marga, mas en van.

Tiralhar sa mostacha.

Tiralhar sa barba.

Èra tiralhat de tota part per de quistaires.

tiralhar 2 (v. intr.) : quitar pas de tirar amb una arma de fuòc.

tiralhejar v, cf Ubaud Dicort : (v. tiralhar 2)

tiraliga (a -) / tira-liga (a -) loc adv, (v. Ubaud Dicort) : « à tire-larigot » (v. TdF ‘tiro-ligo (a)’)

tiraligòs nm, cf Ubaud Dicort : « tracas, train, embarras » TdF ‘tiro-ligos’

tiralinha / tirarega nm : instrument (R. III, 561) de dessenhaire que permet de traçar amb de tinta de linhas d'espessor calibrada.

tiralinhòl : pegòt (escais de cordonièr (R. II, 485)) ; barbòta / cordonièr / punaisa d'aiga.

tiralira [tira-lira] nm : musica d'instruments de vent, de tura-lura ; cançon de l'alauseta ; « tirelire, v. cachamalha » (v. TdF).

tiralirar : cantar coma l'alauseta.

tira-lireta nf, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du chant de l’alouette » (v. TdF)

tiraliseta nf, cf Ubaud Dicort : « couturière » (Brun Glossari Oc-Fr)

 

 

tiralonga (nf o nm, cf Ubaud Dicort) : alongui / delai / retard.

tiramandil [tiramandilh] (a -) (loc. adv.) , cf Ubaud Dicort : en quitant pas de tiralhar / amb fòrça dificultat / dificilament.

tiramassa nf, cf Ubaud Dicort : « action de tirer plusieurs ensemble, sorte de jeux d’enfants ; coutume qui existait à Toulouse au 16e siècle et qui consistait à traîner les saintes images dans les ruisseaux de la ville et à les tremper dans les puits et dans la Garonne, pour obtenir la pluie en temps de sécheresse » (v. TdF ‘tiro-amasso’)

tirameleta nm, cf Ubaud Dicort : « happe-lopin ; gourmand qui guette les morceaux pour les escamoter » (Azaïs)

tira-me’n-lai nm, cf Ubaud Dicort : « poussade, bourrade » (v. TdF)

tirament : accion de tirar ; tiralhament ; esfòrç.

Ganhèt al tirament del sòrt.

tira-mòla ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « commandement de marine [v. tirar-molar] » (v. TdF jos ‘tira-moula’)

tira-mòla 2 nm : vai-e-vèni / incertitud / indecision, « mouvement indécis, moyen dilatoire, retard ; personne indécise » TdF

tiramolar (v. intr.) [tirar-molar, cf Ubaud Dicort] : « t. de marine, tirer et lâcher de suite » ; far un movement de vai-e-vèni (t.a.) ; balançar / esitar. (v. TdF ‘tira-moula’)

tiramorre nm, cf Ubaud Dicort : « tirant destiné à retenir dans la voie le cheval qui tourne une roue » TdF ‘tiro-mourre

tiran (m. e f.) [nm] : despòta (m. e f.) injust(a) e cruèl(a) ; persona qu'abusa de son autoritat.

Neron foguèt un tiran emmalit.

Aquela femna es un tiran per tota la familha.

tirança nf, cf Ubaud Dicort : « action de tirer, v. tiratge » (v. TdF)

tiranejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tyranniser » (Fettuciari e TdF jos ‘tiranisa’) ; « agiter ses courants » (Brun Glossari Oc-Fr)

E la mar totjorn tiraneja. (v. Brun)

tiranèrvi : instrument de dentista per desrabar lo nèrvi.

tiranha : corrolhada / enfilada / tirada ; tièira / rengada ; èrsa fòrt longa ; soslevament de las aigas lo long de la còsta ; filha que cuoleja en caminant.

tiranhar (v. tr.) : tiralhar / peltirar / secutar.

tirania nf, cf Ubaud Dicort : v. tirannia.

tiranic,-a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. tirannic.

tiranicament adv, cf Ubaud Dicort : v. tirannicament.

tiranicida n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (meurtrier) tynannicide » (Rapin)

tiranicidi nm, cf Ubaud Dicort : « (meurtre) tynannicide » (Rapin)

tiraniset nm, cf Ubaud Dicort : « jouet d’enfant, connu en Languedoc, v. tiralancet ? » (v. TdF ‘tiro-niset’)

tiranisme nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. tirannisme.

tiranizar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. tirannizar.

tirannejar (v. intr.) (abs. Dicort)

 : far lo despòta. (v. tiranejar)

tirannia (R. V, 363) [tirania, cf Ubaud Dicort] nf : governament despotic (t. a.) ; poder d'unas causas suls òmes o suls las femnas.

La tirannia de la costuma.

La tirannia de la mòda.

(Per las doas « n » de la tièira, v. R. V, 363 ‘tirannia’ (del lat. tyrannus ; grèc turannòs) ; lèumens, las doas « n » se pronóncian.)

tirannic [tiranic], -a adj : despotic, -a ; oprimeire, -a.

Poder tirannic.

Lei tirannica.

Passion tirannica.

tirannicament [tiranicament] adv : d'un biais tirannic.

tirannisme [tiranisme] nm : tirannia. v. pus naut.

tirannizar [tiranizar] (v. tr.) : oprimir ; persecutar.

tiranon nm, cf Ubaud Dicort : « petit tyran » (Sèrras-Ess.)

tiranosaure nm, cf Ubaud Dicort : « tyrannosaure » (Rapin)

tirant 1 nm (L. 364) : çò que servís per tirar (t. a.) ; grand valat collectaire d'aigas ; rasa ; toat ; cable metallic ; barra de fèrre amb una X a cada cap, espintada dins las parets de manténer ; t. tecn. de mar.

Tirant de correjons.

Tirant de bòta.

Tirant de tambor.

Tirant de paret.

Tirants de cauças : bretèlas de cauças.

Tirant d'aiga, (t. de marine) tirant d’eau » (v. TdF).

tirant 2, -a : tibat, -ada ; « tirant, approchant » TdF ‘tirant 2’.

Tenir tirant, tenir tendu. (v. TdF)

Lach tirant, lait qui sort difficilement du pis de la vache. (v. TdF)

tirant (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout d’un trait » TdF jos ‘tirant 2’

tirantèina nf : mena d'estòfa de marrida qualitat ; anciana dança ; femna que cuoleja en caminant, « femme dégingandée » TdF.

tiraòli nm, cf Ubaud Dicort : « ustensile qui sert à puiser l’huile » TdF ‘tiro-òli’

tirapè : correja de cuèr que los cordonièrs e los borralièrs se'n servisson per manténer l'obratge suls genolhs en tibant la correja amb lo pè.

tirapel nm, cf Ubaud Dicort : « (jeu d’enfant) tire-bourre » (Laus). (v. tirapels)

tirapel (a -) (loc. adv.) : en se tirant la borra. v. tiraborra.

Getar a tirapel : getar de dragèias o de moneda, a la sortida d'un maridatge o d'un baptisme. (v. TdF jos ‘tiro-péu’)

tira pels [tirapels ~ tirapelses] (m.) (plt.) : gafaròt / napol (borda / bòrda) de la bardana ; la planta meteissa : (Lappa minor) ; (L. officinalis) ; (L. tomentosa) (v. TdF jos ‘tiro-péu’)

tira piuse [tirapiuse] nm : lamporda (Xanthium spinosum); (X. strumarium) ; (X. italicum) ; (X. macrocarpum)

tiraplomb nm, cf Ubaud Dicort : « tire-plomb, instrument de vitrier » TdF ‘tiro-ploumb’

tira-possa nm (Sèrras-Ess.) : « mouvement en avant et en arrière ; mouvement indécis, v. tira-mòla » (v. TdF)

tira-qui-pòt (a -) [tira-qui-pòt (al -)] (v. Ubaud Dicort e TdF)] (loc. adv.) : al que mai pòt.