|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tinòl (arc.) : bugador (cuba per far la bugada) tinòla (arc.) : tinòl grand per far la
bugada. tinon nm, cf Ubaud Dicort :
« cuveau de vendange » TdF tinòta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cuve » TdF’ tint 1 [veire
tench, cf Ubaud Dicort], -a adj : tench, -a. (p. p. de ténher) ; tint 2 nm : tindament. (# tind) tinta [veire tencha] / tencha nf : tintura / tenchura ; mena de rasim negre. tintaina 1 nf : estòfa de marrida qualitat ; tintaina 2 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sarrabastal ;
gorrinariá ; lai / lagui / inquietud ; embestiament ; fantasiá;
caprici ; movement desordenat ; escais de persona trucaluna (fantasiosa) Aquela femna es una tintaina. Aquel òme es un
tintaina. tintainaire, -aira adj e n : persona que desturbèla q.q. mai. tintainar (v. tr.) : « étourdir,
assourdir » ; secutar ; trebolar ; desturbelar. (v. TdF jos ‘tinteina’) tintainejar (v. tr.) : quitar pas de tintainar. tintamarra nf, cf Ubaud Dicort :
« tintamarre, vacarme ; vertigo, fougue,
emportement » (v. TdF
e Azaïs) tintamarrada nf, cf Ubaud Dicort :
« bruit d’un tintamarre ; tohu-bohu » TdF tintansòia-gòrjalís nm (v. Ubaud Dicort e Alibert, e v. Doujat) : « le fils de
la poule blanche, se dit de quelqu’un extrêmement
heureux » TdF jos
‘tito-soio-gorjo-lis’ tintar 1 [veire tenchar, cf Ubaud Dicort] / tenchar (v. tr.) : tinturar / tenchurar (cobrir de tinta) « tintar 2 » (fr.) : v. tindar. tintaurèla nf, cf Ubaud Dicort : « équilibre. Es en
tintaurèla, il est en équilibre. Se dit d’un corps
qui est en équilibre, mais qui va le perdre au moindre
mouvement » (Vayssier
‘tintoùrèlo’). tintèina nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : escala
jaguda que los justaires i son de pès, a la popa d'una embarcacion,
per se desquilhar un a l'autre ; justa sus l'aiga [v. quintaina] ; filha
fenestrièira ; prostituïda. (v. TdF ‘tintèino’ 2) tintièr [veire tenchièr, cf Ubaud Dicort] / tenchièr nm : tinturièr, -ièira / tenchurièr, -ièira. tintin nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée d’un tintement, v. din-din » TdF ‘tintin’ Lo tintin dels veires, le choc des verres. Pagar tintin, payer comptant, en espèces sonnantes. (v. TdF) tintinar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, rendre un son clair, tinter »
TdF tintintèrra nm, cf Ubaud Dicort : « herbe sanguinale (v. sagnisson),
dont les enfants se servent pour provoquer le saignement de nez » (v. TdF ‘tintin-terro’) tinton nm : bruch « bruit que fait un enfant, crierie, tapage » ; lai / lagui ; embarràs ; embestiament. (v. TdF) A fach lo
tinton tota la nuèch, il a pleuré
toute la nuit, en parlant d’un enfant. (v. TdF) Metre de
tinton en tèsta, donner du
tintouin. (v. TdF) tinton-tintaina (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire la
débauche » TdF jos ‘tintoun’ « tintonar » : v. tindonar. tintorèla nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘tintóurello) :
balanç / balança / equilibri. (v. tintaurèla) Èsser en tintorèla : pèrdre lo balanç / trantalhar. tintorial, -a adj (v. Ubaud Dicort Errata web ; e CLO § 7.3) : « tinctorial, -e » (Laus) tintorlaire, -aira (~
-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui dodeline, qui dorlote » TdF tintorlar v,
cf Ubaud Dicort : « v tr e
intr, dodeliner, balancer ; bercer dans ses bras, dorloter,
caresser ; chanceler, vaciller » TdF. « tintorlar » e derivats : v. tindorlar (abs. Dicort). tintorlejar v, cf Ubaud Dicort : v. tintorlar. (v. TdF jos ‘tintourla’) tintorlet nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de nourrice, mignon » TdF tintorleta nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de nourrice, action de dodeliner ;
bercement dans les bras ; fillette qu’on dorlote » TdF tintós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « noir de suie, v. encre » (v. TdF) tintòt nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin noir, à grains
ronds » (v. TdF jos
‘tinto’) tintura [veire tenchura, cf Ubaud Dicort] / tenchura nf : accion de tintar ; liquid per tintar. tinturar [veire tenchurar] (v. tr.) : ténher / ténger / tintar. tinturariá [veire tenchurariá] / tenchurariá nf : airal que i se tinta. tinturièr, -ièira [veire tenchurièr] / tenchurièr, -ièira n : persona que tinta. TIO- : forma prefixada del grèc
theiòn (sofre) tioacetal : tèrme generic d'un compausat sulfurat. tioacid : tèrme generic d'un compausat per substitucion del sofre a l'oxigèn. tioalcoòl : compausat derivat d'un alcoòl que l'oxigèn i es remplaçat per de sofre. tioaldeïd : tèrme generic dels compausats que l'atòm d'oxigèn d'un aldeïd i es estat remplaçat per un atòm de sofre. tiobacil / tiobacteria : mena de bacteria. tiòca : chòt / chòta / cavèca /
nuchola (Strix flammea) tiocarbonat : sal de l'acid sulfocarbonic. tiocarbonic, -a : qualitat d'un acid que revèrta l'acid carbonic. tiocetona : tèrme generic dels compausats que l'atòm d'oxigèn i es estat remplaçat per un atòm de sofre. tiofil, -a : que presenta d'afinitat pel sofre o sos compausats. tiogèn, -a : que balha de sofre. tiòl : tiocetona v. pus naut. tionic, -a : que conten de sofre. Acid tionic. tionina nf, cf Ubaud Dicort :
« (chimie) thionine » (Rapin) tiosulfat : tota mena de sal de l'acid tiosulfuric. tiosulfuric adj m, -a : tioacid de sofre. Acid tiosulfuric, acide tiosulfurique. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 420) |
|
-TIP [-TIPE, cf Ubaud Dicort] : forma sufixada del grèc tupòs mòtle ; exemple ; image. v. arquetip - prototip – linotip [arquetipe...]. tip, -a adj : sadol, -a. tipar 1 (v. tr.) (abs. TdF) : reproduire ; retipar / revertar. v. retipar. tipar 2 (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fonhar / far la pòta / far la
figa ; rondinar ; se corroçar, « en
Gascogne ». (v. TdF) tipat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« copié, imité, décalqué, ée,
v. retipat » TdF jos ‘tipa 2’ ;
« typé, -e » (Per Noste, Rapin) tipa-tapa nf, cf Ubaud Dicort :
« argile très calcaire et très
ocracée » (v. TdF ‘tipo-tapo’) Es un òme de tipa-tapa, c’est un homme mou, faible. (v. TdF) -TIPE, cf Ubaud Dicort : v. –TIP.
tipe : mòtle / exemple / modèl. tipejar (v. intr.) : doblet de tipar (rondinar) (v. TdF) e de tipar (retipar) tipí (abs. Dicort) : tenda dels Pitremaurèls d'America del nòrd. -TIPIA / -TIPIC : v. -TIP. v. linotipia -
atipic. tipic, -a : caracteristic, -a. tipicament : d'un biais tipic. tipicitat nf, cf Ubaud Dicort :
« typicité » (Per Noste) tiplar 2 [veire tiblar, cf Ubaud Dicort] (v. impers) : plòure e far de
vent. tiple [veire tible] nm : pluèja butada pel vent. TIPO- (v. –TIP) : forma prefixada del grèc tupòs (modèl ; image) tipocromia : estampatge tipografic en colors. tipograf, -a : persona que compausa de tèxtes d'estampar. tipografia : art d'estampar / art d'imprimir. tipografiar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, typographier » (v. tipograf) tipografic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « typographique » (Rapin) tipograficament : d'un biais tipografic. tipolitografia nf, cf Ubaud Dicort :
« typolithographie » (Per Noste) tipològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de tipologia. tipologia : estudi basat sus la classificacion en tipes, en caracteristicas morfologicas. tipologic, -a : relatiu, -iva a la tipologia ; d'après una tipologia. Afinitat tipologica. Classificacion tipologica. tipomètre : règla graduada d'un(a) tipograf(a). tiquet (de l'angl. ticket) : bilheta que dona drech a èsser admés endacòm (amassada, fèsta, competicion...) tiqueta nf : rascleta per
raspar la rausa de las barricas, « v. rascleta ; pour étiquette,
v. etiqueta ; pour cliquette,
v. cliqueta » (v. TdF). (v.
tiquetas) tiquetas (f. pl.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) (e non pas « castanhetas » qu'es un castelhanisme) : truquetas / triquetas [v. cliquetas]. tir 1 nm : accion de tirar (de lançar, de se servir d'una arma) ; airal del tir ; cordèl per plantar en rengas. tir 2 nm : guit / rit / anet en general (Anas) tira ! 1 interj, cf Ubaud Dicort :
« gare ! » TdF jos ‘tira’ Tira, defòra, file, hors d’ici (v. TdF) tira 2 nf : guita / aneda (feme del tir). tira 3 nf (Alibert) : sendièr / carrairon / vial / viòl (caminon estrech) ; julhas ; còrda per far téner un fais ; « tirant, tendons et aponévroses de la viande, v. pelhandra ; arme à feu, fusil, pistolet » ; traccion ; contèsta de prètz ; tirada / tombada, « débit, débouché ; traite de chemin, distance, v. estirada, tròta », escorreguda ; tièira (v. TdF ‘tiro 1’). Bèstia de tira, bête de trait. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tiro 1’). Camin de tira. De quant son de tira ?
De quant son en contestacion ? Son de tira d'un vintenat
d'euròs. Las vacas per la mòrt son pas de bona tira. De Culan a Val d'Aran i a una bona tira. Una brava tira d'illustracions. tira (de -) / tot de tira (loc. adv.) : d'arrèu / d'una
tirada. tira que (de -) (conj.)
: tanlèu que / incontinent que / quand e quand que. Vèni tant de tira que poiràs. tirabala nm : butabala de sambuc (joguina de dròlles) tirabochon nm, cf Ubaud Dicort :
« tire-bouchon [v. tiratap] ; sorte de boucle de
cheveux » TdF ‘tiro-bouchoun’. tirabonda nm : aplech per desrabar la bonda d'una barrica. tirabòrd nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine,
tire-bord » (v. TdF) tiraborra (subs. m.) : enrambolh de dròlles que se disputan
las dragèias o las pèças de moneda getadas pels
nòvis e per la nòça, al sortir de la messa de maridatge,
o per pairin e mairina al sortir d'un baptisme. (v. tirapel (a -)) Jogar a tiraborra : jogar a se tirar la borra (lo pel) tirabòta nm : cròc de fèrre que l'òm passa dins lo tirant d'una bòta per la se cargar ; lacai. tiraboton nm, cf Ubaud Dicort :
« tire-bouton » TdF ‘tiro-boutoun’ tiraboton (a -) (loc. adv.) : a ventre debotonat. Far un sadol a tiraboton. tirabrasa nm : bruèg (tisonièr marguelong per tirar la brasa o las cendres del forn) tirabrasièr nm, cf Ubaud Dicort : « râble de
boulanger »
(Carrasco). (v. tirabrasa) tirabridèl : teran (guidas d'un encarratge de cavals) tira buòu [tirabuòu] nm (plt.) : genèst espanhòl que sas raices còtan lo sòc del brabant. (Genista hispanica) ; rialgar / realgar (Aloe) ; centaurèa ruda / auriòla roja (Centaurea aspera) tira-buta nm : trombòne (instrument de musica) tiracaire : traçaire / peirièr (persona que tira de pèira d'una peirièira) tiracambas (a -) : (loc. adv.) : a tira-qui-pòt ; al brutle. S'enfugiguèt a tiracambas (a cambas-ajudatz-me) tiracavilha nm : jòc que consistís a se sèire a dos, pè contra pè, a trapar un baston de las doas mans e a tirar entrò que lo pus fòrt soslève e desequilibre l'autre. tiracendre (v. TdF ‘tiro-cendre’) [tiracendres, cf Ubaud Dicort] nm : tormalina. v. tormalina. |
|
|
|
|
|
|