timbrat, -ada : que pòrta un timbre postal o un timbre d'Estat ; destimborlat, -ada [v. timbre 3; « tendu, ue » (v. TdF jos ‘timbra’).

Papièr timbrat.

timbratge nm, cf Ubaud Dicort : « timbrage » (Rapin)

timbre 1 : tilheton gomat, amb figurina, per mandar una letra ; tilheton d'Estat per pagar una talha ; membrana inferiora d'un tambor o d'una tambora ; còrda transversala en contacte amb aquela membrana ; esquileta ; qualitat especifica d'un son ;

Timbre postal.

Timbre d'Estat.

Timbre de tambor.

Timbre de bicicleta.

Lo timbre d'una votz.  

timbre 2 (toralh) nm (v. Ubaud Dicort) : tèrme. v. tèrme 2, « terme, talus » (Carrasco)

timbre 3, -bra adj, cf Ubaud Dicort : « timbré, toqué, ée, v. temós » (v. TdF ‘timbre 2’)

timbrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : ideós, -osa / capriciós, -osa. (v. timbre 3)

timectomia : ablacion del timus (lat)

timia nf, cf Ubaud Dicort : « (psychol.) thymie » (Per Noste)

timic 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (psychol.) thymique » (Per Noste) »

timic 2, -a adj : relatiu, -iva al timus.

timid [ ~ timide], -da adj e n : crentós, -osa.

timidament adv, cf Ubaud Dicort : « timidement » (Rapin)

timiditat nf : crenta.

TIMO- : v. TIM-

timocit (m.) : cellula del timus (lat.)

timocitòma (m.) : tumor benigna del timus.

timoepiteliòma (m.) : autra tumor benigna del timus.

timòl nm : (quimia) « thymol » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 420)

timon : pèrga / caplata ; governalh ; mena de balança gròssa.

timonal nm : pèrga pichona ; partida del timon ; camba d'araire (arc.) « flèche d’une charrue [v. timoncèla] » TdF jos ‘timounet 1’

timonar (v. intr.) : trabalhar dur.

timonariá nf, cf Ubaud Dicort : « timonerie » (Rapin)

timoncèla nf, cf Ubaud Dicort : « flèche d’une charrue » TdF

timonet nm, cf Ubaud Dicort : « tithymale, v. retombet ; grosse chenille qui se nourrit sur cette plante » TdF  ‘timounet 2’

timonièira : obertura per laissar passar lo governalh.

timonièr : marin que ten lo governalh ; marin cargat de la velha e dels senhals ; cadun dels dos cavals de cada part del timon.

« timor » 1 nf : v. tumor.

timor 2 nf, cf Ubaud Dicort : « crainte, v. crenta, paur, temor » (v. TdF)

timorat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « timoré, ée, v. crenhent » TdF

timp nm (non preconizat Dicort) : tempe. v. tempe.

timpan : cavitat que i se tròba l'aurelha mejana ; membrana tibada que separa l'aurelha mejana del conduit auditiu e que transmet las vibracions de l'aire a la cadena dels osselets ; fronton ; espaci semicircular al dessús d'un portal roman o gotic.

Caissa del timpan.

Membrana del timpan.

timpanal : òs en forma d'anèl que i se tròba tibada la membrana del timpan.

timpanic, -a : relatiu, -iva al timpan.

Son timpanic.

Ressonància timpanica.

timpanin nm, cf Ubaud Dicort : « tambourin, selon Honnorat, v. tamborin plus usité » TdF

timpanisme nm (abs. Dicort) : « (pathol.) tympanisme » (Rapin)

timpaniti (f.) / timpanisme (m.) (v. timpanisme) : « (pathol.) tympanite » (Rapin), augmentacion de la sonoritat del torax o de l'abdomèn dessobtada a la percussion e amodada per un ecxès d'aire o de gas.

timpanizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tympaniser, décrier » TdF

timpanon nm, cf Ubaud Dicort : « tympanon, v. timbalon plus usité » (v. TdF)

timpla 1 (non preconizat Dicort) : relaisset. v. templa.

timpla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « gifle » TdF

timplal nm / timpla  (v. timpla 2): emplastre / brave carpan sus un tempe « bonne gifle, rude soufflet » TdF jos ‘timplau’.

timplar (v. tr.) : balhar un brave emplastre sus un tempe « gifler, soufleter » TdF.

timplat : brave emplastre / brave carpan sus un tempe « ...sur la joue » TdF.

timplon nm, cf Ubaud Dicort / timple (Alibert) [veire temple 2, cf Ubaud Dicort] : instrument per tibar l'estòfa sul talhièr d'un teisseire. (v. templon)

Bandar los timplons, tendre les jambes avec effort. (Bessou Brès p. 186) ; expirer (en tendant les muscles) (Païzans del R., p. 324)

timplonar v, cf Ubaud Dicort : (v. timplon)

timpola [timpolas nf pl (v. Ubaud Dicort e TdF)] : nadalet (sonariá de campanas nòu jorns abans Nadal)

Sonar las timpolas, sonner les cloches les neuf jours qui précèdent la Noël. (Vayssier ‘timpóulos’)

timponar [veire tamponar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : beure o manjar bravament.

Mal timponat [v. çai jos] : que beu o que manja tròp ;.que manca d'èime, de retenguda.

timponat, -ada adj : « On dit de quelqu’un es mal timponat pour dire qu’il manque de jugement, de bon sens, qu’il est toqué » (v. Vayssier), « mal timbré, ée, extravagant » (Azaïs D. idiomes Suppl.)

timus [tímus] nm (lat., del grèc thymòs) : glandola situada davant la traquèia.

tin-tan ! interj, cf Ubaud Dicort : « dindan, onomatopée du tintement des cloches » TdF jos ‘dindan’

tin-tin (onom.) (abs. Dicort) : bruch de tindament. (v. tintin nm)

Pagar tin-tin : pagar truquet / pagar sulcòp.

tina : cuba en general (t. a.) ; vaissèl grand per far la vendémia ;

Tina de vendémia.

Tina de molin.

Tina de tanaire.

Tina trempièira, (v. jos trempièr)

tinada : contengut d'una tina ; cuba vinaira.

tinairal nm, cf Ubaud Dicort : v. tinieiral. (v. TdF jos ‘tineirau’)

tinairòl nm : chai / celièr ; tina per far la vendémia. (v. tinieiral)

tinal nm : cuba vinaira ; chai / celièr, « v. tinalièr ». (v. TdF jos ‘tinau’)

tinalada nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une cuve ou d’un cuveau, cuvée » TdF

tinalièr : chai / cubièr / celièr (airal ont son las cubas, las tinas, las barricas).

 

 

tinar nm (abs. Dicort: « chai » (Per Noste);.

tinat (subs. m.) / tinar (v. tinar) : chai / doblet de tinalièr.

tinatge nm, cf Ubaud Dicort : « encuvage ; prix que l’on paye pour déposer sa vendange dans une cuve » TdF ‘tinage’

tind / tindon nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : bastit de fust per portar un barricon o una barrica.

tindadís 1 nm : tindament.

tindadís 2, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « tintant, -e » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

tindaire 1, -aira [~ -airitz] adj : que tinda.

Un ròc calquièr es tindaire.

tindaire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « hochet d’enfant » TdF

tindal : còp de campana ; bruch ; repròchi ; querèla.

tindament : tindadís (accion de tindar)

tindant, -a : que tinda plan / que restontís ; sonòr, -a ; restontissent, -a.

tindar (v. intr.) : emetre un son mai o mens clar, mai o mens sord.

Una campana tinda clar o sord.

Una esquila tinda clar.

Las aurelhas tindan sord.

Las aurelhas me tindan : las aurelhas me bordonan.

tindarèl 1 (subs.) : quicòm que tinda a las aurelhas ; son agut ; còdol / codolet de ribièira.

tindarèl 2, -a adj : que tinda plan clar.

Votz tindarèla.

Campana tindarèla.

tindarèla nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de jeu » (L. 364)

tindèl : lesca de ventresca o de cambajon... fregida a la padena o cuècha dins l'ola.

Vòli dos uòus a la padena amb un brave tindèl.

tindèla : lonja de buòu plan tendra ; trocha (filet) de pòrc.

tindelon : tindèl pichon.

tindèrla nf, cf Ubaud Dicort : v. tindèla. (v. TdF jos ‘tindello’)

tinderlet : mena de jòc de bòlas pels mainatges.

tindet nm, cf Ubaud Dicort : « sonnet, s’est dit à Toulouse au 17ème siècle, v. sonet » (v. TdF)

tindinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui tinte, qui rend un son clair » TdF jos ‘dindinaire’

De mots tindinaires. (v TdF)

tindinar (v. intr.) (v. TdF jos ‘dindina’) : frequentatiu de tindar.

Las esquilas de las vacas tindinan.

tindinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de tinter, tintement » TdF ‘dindinage’

tindinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tinter souvent, tinter à petits coups » TdF ‘dindineja’

tindol 1 nm : traucàs prigond de per un cauce. (v. Vayssier e v. TdF jos ‘tind’)

tindol 2 / tindon (subs. m.) (Alibert) : tind per i montar de barricas a posita ; « imbécile » (v. TdF jos ‘tind’).

tindol 3, -a (adj.) (Laus ; abs. Dicort) / tindon, -a (adj.) (abs. Dicort) : bèstia (m. e f.) / piòt, -a. (v. tindol 2 nm)

tindolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tinter » (Sèrras-Ess.)

tindolin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « grêle, délié, ée » TdF

tindon 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. tindol 2.

tindon 2 (f.) (TdF) : femna cridaira e cèrcabregas.

tindonar 1 / tindorlar (abs. Dicort) / tindorlejar (v. intr.) : trenhonar (tindar tinda que tindaràs) (v. TdF jos ‘tindouna’)

tindonar 2 v (v. tind) : « v tr, mettre les barriques sur le chantier [v. entindonar] » (Alibert)

tindonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tintinabuler » (Laus)

tindorlejar v : v. tindonar.

tinèl nm (R. V, 363) : tina pichona ; bugador ; fòssa de tanaire ; vaissèl per metre la vendémia ; refectòri de convent ; « nourriture, régime ordinaire, repas soigné ; menu ; préparation du repas » (Alibert) ; (arc.) torre pichona. (v. TdF ‘tinèu’)

tinèla : tinèl grand / brave tinèl.

tinelada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un cuvier, linge d’un cuvier » TdF

tinelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, encuver, v. entinelar »  (v. TdF)

tinelatge nm, cf Ubaud Dicort : « encuvement, action de mettre dans le cuvier ou dans la cuve » TdF

tinelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit cuvier » TdF

tinelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit cuvier ; petit cuveau » TdF

tineta nf : « cuveau, tinette, v. tinal » ; cubeta de cosina ; recipient per metre de tinta. (v. TdF)

tingàs / tingòs nm : tròç de carn.

tinha nf (insècte) : parpalhonèl grisós sonat atanben arna e que sas babas vivon sus de plantas cultivadas (trufas, bledas, lillac), sus de denrèias (farina, grans), sus d'objèctes domestics (vestits, forraduras, tapisses) ; falsa tinha de la cera dels bornhons ; « engelure » TdF ‘tigno’ ; rasca (malautiá de la cabeladura) amodada per de fonges microscopics que son causa d'alopecia (casuda parciala del pel) ; persona ernhosa, emmalida (s.f.) ; tortoira / cuscuta (Cuscuta grandiflora)

Mas tinhas me pruson, mes engelures me démangent. (v. TdF)

Aqueles vestits son atacats per la tinha.

Lo dròlle a trapada la tinha.

Aquel òme es una tinha.

Aquela femna es una tinha !

tinhar, cf Ubaud Dicort (v. tr.) : arnar « v intr, engendrer des teignes, être dévoré par les teignes, v. arnar » TdF ‘tigna’.

Aquela rauba a tinhat, cette robe a été dévorée par les teignes. (v. Vayssier)

tinhar (se) (abs. TdF e Vayssier) : s'arnar (èsser atacat per la tinha)

Ai la rauba que s'es tinhada. (v. çai sus)

tinhassa : quenha ; cabeladura mal penchenada ; fòrta cabeladura ; perruca ; marrida perruca ; campairòl eriç : (Hydnum erinaceum)

tinhassièr 1, -ièira (subs.) : persona qu'a trapada la tinha ; tinhós, -osa (v. Alibert) ; « celui, celle qui a une tignasse ; perruquier » TdF ‘tignassié) ;

tinhassièr 2, -ièira (adj.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : espelofit, -a / mal penchenat, -ada ; despenchenat, -ada.

tinhassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « chevelu, -e » (Carrasco)

tinhet nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de champignon en forme de houppe » TdF

tinhon : coconhon / cocolon (trena de pel de femna en forma de ceba al dessús del copet)

tinhós, -osa adj e n : qu'a trapada la tinha.

tinhuda nf, cf Ubaud Dicort : « chevelure mal peignée » TdF

tinieiral [ ~ tinairal] nm / tinieiròl [ ~ tinairòl] nm, cf Ubaud Dicort : doblets de tinalièr / chai (cava que i son servats truèlhs, tinas, barricas) ; « cuve de vendange » (v. TdF jos ‘tineirau’)