|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
timbrat, -ada : que pòrta un timbre postal o un timbre
d'Estat ; destimborlat, -ada [v.
timbre 3] ; « tendu, ue » (v. TdF jos ‘timbra’).
Papièr timbrat. timbratge nm, cf Ubaud Dicort :
« timbrage » (Rapin) timbre 1 : tilheton gomat, amb
figurina, per mandar una letra ; tilheton d'Estat per pagar una talha ; membrana inferiora d'un tambor o
d'una tambora ; còrda transversala en contacte amb aquela membrana ;
esquileta ; qualitat especifica d'un son ;
Timbre postal. Timbre d'Estat. Timbre de tambor. Timbre de bicicleta. Lo timbre d'una votz. timbre 2 (toralh) nm (v. Ubaud Dicort) : tèrme. v. tèrme 2, « terme, talus »
(Carrasco) timbre 3, -bra adj, cf Ubaud Dicort : « timbré,
toqué, ée, v. temós » (v. TdF ‘timbre
2’) timbrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : ideós, -osa / capriciós, -osa. (v. timbre 3) timectomia : ablacion del timus (lat) timia nf, cf Ubaud Dicort : « (psychol.) thymie » (Per Noste) timic 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (psychol.)
thymique » (Per
Noste) » timic 2, -a adj : relatiu, -iva al timus. timid [ ~ timide], -da adj e n : crentós, -osa. timidament
adv, cf Ubaud Dicort :
« timidement » (Rapin) timiditat nf : crenta. TIMO- : v. TIM- timocit (m.) : cellula del timus (lat.) timocitòma (m.) : tumor benigna del timus. timoepiteliòma (m.) : autra tumor benigna del timus. timòl nm : (quimia)
« thymol » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 420) timon : pèrga / caplata ; governalh ; mena de balança gròssa. timonal nm : pèrga pichona ; partida del timon ; camba d'araire (arc.) « flèche d’une charrue [v. timoncèla] » TdF jos ‘timounet 1’ timonar (v. intr.) : trabalhar dur. timonariá nf, cf Ubaud Dicort :
« timonerie » (Rapin) timoncèla nf, cf Ubaud Dicort :
« flèche d’une charrue » TdF timonet nm, cf Ubaud Dicort :
« tithymale, v. retombet ; grosse chenille qui se nourrit
sur cette plante » TdF ‘timounet 2’ timonièira : obertura per laissar passar lo governalh. timonièr : marin que ten lo governalh ; marin cargat de la velha e dels senhals ; cadun dels dos cavals de cada part del timon. « timor » 1 nf : v. tumor. timor 2 nf, cf Ubaud Dicort : « crainte, v. crenta, paur, temor »
(v. TdF) timorat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« timoré, ée,
v. crenhent » TdF timp nm (non preconizat Dicort) :
tempe. v. tempe. timpan : cavitat que i se tròba l'aurelha mejana ; membrana tibada que separa l'aurelha mejana del conduit auditiu e que transmet las vibracions de l'aire a la cadena dels osselets ; fronton ; espaci semicircular al dessús d'un portal roman o gotic. Caissa del timpan. Membrana del timpan. timpanal : òs en forma d'anèl que i se tròba tibada la membrana del timpan. timpanic, -a : relatiu, -iva al timpan. Son timpanic. Ressonància timpanica. timpanin nm, cf Ubaud Dicort :
« tambourin, selon Honnorat, v. tamborin plus
usité » TdF timpanisme nm (abs. Dicort) :
« (pathol.)
tympanisme »
(Rapin) timpaniti (f.) / timpanisme (m.) (v. timpanisme) : « (pathol.) tympanite » (Rapin), augmentacion de la sonoritat del torax o de l'abdomèn dessobtada a la percussion e amodada per un ecxès d'aire o de gas. timpanizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, tympaniser, décrier » TdF timpanon nm, cf Ubaud Dicort :
« tympanon, v. timbalon plus usité » (v. TdF) timpla 1 (non preconizat Dicort) : relaisset. v. templa. timpla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « gifle » TdF timplal nm / timpla (v. timpla 2): emplastre / brave carpan sus un tempe « bonne gifle, rude soufflet » TdF jos ‘timplau’. timplar (v. tr.) : balhar un brave emplastre sus un tempe « gifler, soufleter » TdF. timplat : brave emplastre / brave carpan sus un tempe « ...sur la joue » TdF. timplon nm, cf Ubaud Dicort / timple (Alibert) [veire temple 2, cf Ubaud Dicort] :
instrument per tibar l'estòfa sul talhièr d'un teisseire. (v. templon) Bandar los timplons, tendre les jambes avec effort. (Bessou Brès p. 186) ; expirer (en tendant les muscles) (Païzans del R., p. 324) timplonar v, cf Ubaud Dicort :
(v. timplon) timpola [timpolas nf pl (v. Ubaud Dicort e TdF)] : nadalet (sonariá de campanas nòu jorns abans Nadal) Sonar las
timpolas, sonner les cloches les neuf
jours qui précèdent la Noël. (Vayssier ‘timpóulos’) timponar [veire tamponar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : beure o manjar bravament. Mal timponat [v. çai jos] : que beu o que manja tròp ;.que manca d'èime, de retenguda. timponat, -ada adj :
« On dit de quelqu’un es mal timponat pour
dire qu’il manque de jugement, de bon sens, qu’il est
toqué »
(v. Vayssier), « mal
timbré, ée, extravagant » (Azaïs D. idiomes Suppl.) timus [tímus] nm (lat., del grèc thymòs) : glandola situada davant la traquèia. tin-tan ! interj, cf Ubaud Dicort :
« dindan, onomatopée du tintement des cloches » TdF jos ‘dindan’ tin-tin (onom.) (abs. Dicort) : bruch de tindament. (v. tintin nm) Pagar tin-tin : pagar truquet / pagar sulcòp. tina : cuba en general (t. a.) ; vaissèl grand per far la vendémia ; Tina de vendémia. Tina de molin. Tina de tanaire. Tina trempièira, (v. jos trempièr) tinada : contengut d'una tina ; cuba vinaira. tinairal nm, cf Ubaud Dicort :
v. tinieiral. (v. TdF jos ‘tineirau’) tinairòl nm : chai /
celièr ; tina per far la vendémia. (v.
tinieiral) tinal nm : cuba vinaira ; chai / celièr, « v. tinalièr ». (v. TdF jos ‘tinau’) tinalada nm, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une cuve ou d’un cuveau,
cuvée » TdF tinalièr : chai / cubièr / celièr (airal ont son las cubas, las tinas, las barricas). |
|
tinar nm (abs. Dicort) : « chai » (Per Noste);. tinat (subs. m.) / tinar (v. tinar) : chai / doblet de tinalièr. tinatge nm, cf Ubaud Dicort :
« encuvage ; prix que l’on paye pour déposer sa
vendange dans une cuve » TdF ‘tinage’ tind / tindon nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : bastit de fust per portar un barricon o una barrica. tindadís 1 nm : tindament. tindadís 2, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « tintant, -e » (v. Brun
Glossari Oc-Fr) tindaire 1, -aira [~ -airitz] adj :
que tinda. Un ròc calquièr es tindaire. tindaire 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« hochet d’enfant » TdF tindal : còp de campana ; bruch ; repròchi ; querèla. tindament : tindadís (accion de tindar) tindant, -a : que tinda plan / que restontís ; sonòr, -a ; restontissent, -a. tindar (v. intr.) : emetre un son mai o mens clar, mai o mens sord. Una campana tinda clar o
sord. Una esquila tinda clar. Las aurelhas tindan sord. Las aurelhas me tindan : las aurelhas me bordonan. tindarèl 1 (subs.) : quicòm que tinda a las aurelhas ; son agut ; còdol / codolet de ribièira. tindarèl 2, -a adj : que tinda plan clar. Votz tindarèla. Campana tindarèla. tindarèla nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de jeu » (L. 364) tindèl : lesca de ventresca o de cambajon... fregida a la padena o cuècha dins l'ola. Vòli dos uòus a la padena amb un brave tindèl. tindèla : lonja de buòu plan tendra ; trocha (filet) de pòrc. tindelon : tindèl pichon. tindèrla nf, cf Ubaud Dicort : v. tindèla. (v. TdF jos ‘tindello’) tinderlet : mena de jòc de bòlas pels mainatges. tindet nm, cf Ubaud Dicort :
« sonnet, s’est dit à Toulouse au 17ème
siècle, v. sonet »
(v. TdF) tindinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui tinte, qui rend un son clair » TdF jos ‘dindinaire’ De mots tindinaires. (v TdF) tindinar (v. intr.) (v. TdF jos ‘dindina’) : frequentatiu de tindar. Las esquilas de las vacas tindinan. tindinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de
tinter, tintement » TdF ‘dindinage’ tindinejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, tinter souvent, tinter à petits
coups » TdF ‘dindineja’ tindol 1 nm : traucàs prigond de per un cauce. (v. Vayssier e v. TdF jos ‘tind’) tindol 2 / tindon (subs. m.) (Alibert) :
tind per i montar de barricas a posita ; « imbécile » (v. TdF jos
‘tind’). tindol 3, -a (adj.) (Laus ;
abs. Dicort) / tindon, -a (adj.) (abs. Dicort) : bèstia (m. e f.) /
piòt, -a. (v. tindol 2 nm) tindolar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, tinter » (Sèrras-Ess.) tindolin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« grêle, délié, ée » TdF tindon 1 nm, cf Ubaud Dicort :
v. tindol 2. tindon 2 (f.) (TdF) : femna cridaira e cèrcabregas. tindonar 1 / tindorlar (abs. Dicort) / tindorlejar (v. intr.) : trenhonar (tindar tinda que
tindaràs) (v. TdF jos
‘tindouna’) tindonar 2 v (v. tind) : « v tr, mettre les
barriques sur le chantier [v.
entindonar] » (Alibert) tindonejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, tintinabuler » (Laus) tindorlejar v : v. tindonar. tinèl nm (R. V, 363) : tina pichona ; bugador ;
fòssa de tanaire ; vaissèl per metre la vendémia ;
refectòri de convent ; « nourriture, régime ordinaire, repas
soigné ; menu ; préparation du repas » (Alibert) ; (arc.) torre pichona. (v. TdF
‘tinèu’) tinèla : tinèl grand / brave
tinèl. tinelada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un cuvier, linge d’un cuvier » TdF tinelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, encuver, v. entinelar » (v. TdF) tinelatge nm, cf Ubaud Dicort :
« encuvement, action de mettre dans le cuvier ou dans la
cuve » TdF tinelet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cuvier » TdF tinelon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cuvier ; petit cuveau » TdF tineta nf : « cuveau, tinette, v. tinal » ; cubeta de cosina ; recipient per metre de tinta. (v. TdF) tingàs / tingòs nm : tròç de carn. tinha nf (insècte)
: parpalhonèl grisós sonat atanben arna e que sas babas vivon
sus de plantas cultivadas (trufas, bledas, lillac), sus de denrèias
(farina, grans), sus d'objèctes domestics (vestits, forraduras,
tapisses) ; falsa tinha de la cera dels bornhons ; « engelure » TdF ‘tigno’
; rasca (malautiá de la cabeladura) amodada per de fonges microscopics
que son causa d'alopecia (casuda parciala del pel) ; persona ernhosa,
emmalida (s.f.) ; tortoira / cuscuta (Cuscuta grandiflora) Mas tinhas me pruson, mes engelures me
démangent. (v. TdF) Aqueles vestits son atacats per la tinha. Lo dròlle a trapada la tinha. Aquel òme es una tinha. Aquela femna es una tinha ! tinhar, cf Ubaud Dicort (v. tr.) : arnar « v intr, engendrer des teignes, être dévoré par les teignes, v. arnar » TdF ‘tigna’. Aquela
rauba a tinhat, cette robe a
été dévorée par les teignes. (v. Vayssier) tinhar (se) (abs. TdF e Vayssier) : s'arnar (èsser atacat per la tinha) Ai la rauba que s'es tinhada. (v. çai sus) tinhassa : quenha ; cabeladura mal penchenada ; fòrta cabeladura ; perruca ; marrida perruca ; campairòl eriç : (Hydnum erinaceum) tinhassièr 1, -ièira
(subs.) : persona qu'a trapada la tinha ; tinhós, -osa (v. Alibert) ; « celui, celle qui a une tignasse ; perruquier »
TdF ‘tignassié) ; tinhassièr 2, -ièira
(adj.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : espelofit, -a / mal penchenat, -ada ; despenchenat,
-ada. tinhassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « chevelu, -e » (Carrasco) tinhet nm, cf Ubaud Dicort :
« espèce de champignon en forme de houppe » TdF tinhon : coconhon / cocolon (trena de pel de femna en forma de ceba al dessús del copet) tinhós, -osa adj e n : qu'a trapada la tinha. tinhuda nf, cf Ubaud Dicort :
« chevelure mal peignée » TdF tinieiral [ ~ tinairal] nm / tinieiròl [ ~
tinairòl] nm, cf Ubaud Dicort : doblets de tinalièr / chai (cava que
i son servats truèlhs, tinas, barricas) ;
« cuve de vendange » (v. TdF jos ‘tineirau’) |
|
|
|
|
|
|