|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
textil 1 (subs.) : matèria textila. Textils naturals : cambe, lin, coton, lana, seda... Textils artificials. Textils sintetics. Trabalhar dins lo textil. textil 2, -a (adj.) : relatiu, -iva a la fabricacion d'una estòfa ; que pòt èsser teissut, -uda. Industria, fabricacion, maquina, fabrica textila. textual, -a : relatiu, -iva a un tèxt ; çò exactament confòrme a un tèxt o a çò qu'es estat dich. Una citacion textuala. textualament : en conformitat amb un tèxt. textualitat nf, cf Ubaud Dicort :
« textualité » (v. textual) textura (v. R. V, 313 : ‘texura) : mòde d'entrecrosament dels fials (fils) de teissatge ; estat d'una estòfa o d'una matèria teissuda ; composicion d'una substància ; constitucion generala d'una matèria solida ; estructura d'una òbra literària. La textura d'un poèma, d'un roman... texturar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, (techn.) texturer » (Per
Noste) ti pr pers : v. te. (v. Alibert) tia (la -) ('tia ; e non pas tiá) [tiá
– la tiá,
cf Ubaud Dicort] (adj.
e pr. poss. fem.) : la tua / la tieuna ;
ta (v. tieuna jos tieu). Aquesta
revista es tiá. La tia sòrre / la tua s. / la tieuna s. / la teuna s. Ma femna e la tiá. tian nm, cf Ubaud Dicort :
« terrine, bol, écuelle sans oreilles ; plat
qu’on fait cuire au four, macédoine » (v. TdF) tiana nf, cf Ubaud Dicort :
« grande terrine, jale, gamelle » TdF tianada nf, cf Ubaud Dicort :
« terrinée, platée » TdF
tianàs nm, cf Ubaud
Dicort : « gros plat,
grande terrine » TdF tianassa
nf, cf Ubaud Dicort : « terrine très
grande » TdF tianet / tianon nm, cf Ubaud
Dicort : « petite
terrine, macédoine d’œufs ou de poisson aux fines
herbes » TdF jos
‘tianoun’ « tiar » v e derivats : v. tuar. tiara : mitra papala de tres coronas ; dignitat papala. tibadura : tension ; ondradura. tibament : accion o resulta de tibar quicòm. tibanèl nm (arc.) : tenda de segaire
(de meissonaire) ; « hutte,
chaumière » TdF jos ‘tibanèu’ tibant, -a : participi present de tibar ; tendut, -uda. Tenir
tibant, tenir tendu. (v. TdF) tibar (v. tr. e intr.) : tendre / enregdesir ; estirar e manténer dins un estat de tension ; bandar / embriagar / encigalar ; s'enfugir ; passar l'òsca ; morir ; crebar. Tibar la còrda d'un
arc. Tibar l'aurelha. Tibar q.q. : lo far tròp beure. Tibar l'arquet : s'enfugir. Tibar l'artelh : morir. Tibar : far las espèrras / morir. Aquela tiba ! : aquò passa l'òsca / es un pauc fòrt. tibar (se) : se sarrar la talha per se conflar / s'encreire / se conflar ; se bandar / s'embriagar / s'encigalar. Se tiba per conflar sas popas. Se tiba coma un gal davant sas galinas. Se tiba un pauc cada dimenge : se banda... tibat, -ada : p. p. de tibar (t. a. çaisús) tibatge : accion de tibar o de se tibar (t.a. çaisús) Tibaud - Tibauda : prenoms. tibe, -ba adj : tibat, -ada. v. çaisús. tibèl : galeta (R. III, 419)
dels Reis. (v. reialme) Tibèri : prenom. tiberja [tibèrja] nf : femna destimborlada (un pauc caluga). tíbia (f.) (R. V, 361) : òs de l'esquina de la camba ; flaüta ; « bouton de bois oblong qui sert à boutonner le manteau des recollets ; bouton de bois qu’on met à la culotte ; jouet d’enfant » TdF jos ‘tìbi’. tibial, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« tibial, -e » (Laus) tibi-sòli nm, cf Ubaud Dicort : « [‘à
toi seul’] (mots latins) paroles tirées du psaume
Miserere mei Deus ; pois noir, légume » TdF ‘tibi- sòli’ As lo tibi-sòli ? t’a-t-on payé ? Mostrar lo tibi-sòli, montrer le nu, le
derrière (v. TdF) tibla : palustra (aplech de maçon o de plastrièr per emplastrar lo mortièr o lo plastre sus una paret, o per cunhar lo mortièr dins las redents entre las pèiras) tiblada : contengut d'una tibla ; emplastre de tibla. Una tiblada de plastre, de mortièr. tiblar (v. tr. e intr.) : emplastrar, « jeter avec la truelle » ; utilizar una tibla. Lo vent tibla la pluèja
contra las parets. tiblàs : tibla gròssa. tiblassada : brava tiblada de mortièr o de plastre ; tible. tible nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pluèja bravament butada pel vent [v. jos tiblar]. tibleta : tibla pichona. tiblon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite truelle de plâtrier » TdF suppl tibolenc nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin noir » TdF Tibul : poèta latin (50-18
abans J.C. a quicòm prèp) ; prenom. Tiburci : prenom masc. tiburci nm, cf Ubaud Dicort :
« brutal, rustre » TdF’ « tic» - «
ticós » :
v. tesic - tesicós. tica nf, cf Ubaud Dicort :
« dispute ; t. de jeu, grosse bille, grosse
noix, celle qui doit toucher les autres » TdF tica-taca nm, cf Ubaud Dicort :
« tic tac, onomatopée du bruit d’une montre, du
battement du pouls, etc. ; crécelle à
marteau » TdF jos
‘ti-ta’ ticassar v, cf Ubaud Dicort :
v. picassar.
(v. TdF jos ‘picassa’) ticassat, -ada adj :
« tacheté, bariolé » (Lexic M. Roqueta) . (v. picassat) ticha/ticho (?) nm, cf Ubaud Dicort : « charançon du
blé, v. cavaron » (v. TdF ‘ticho’) ticotariá nf, cf Ubaud Dicort : « pointillerie,
picoterie ; petite partie, chose de peu de valeur, minutie » (v.TdF jos ‘chicoutarié’) ticotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« tiqueté, ée, v. picotat, tavelat » (v. TdF) tic-tac nm, cf Ubaud Dicort :
v. tica-taca. (v. TdF jos ‘ti-ta’) tictaquejar v, cf Ubaud Dicort (v. tic-tac) : « v intr, tictaquer » (Sèrras-Ess.) tic-tic nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du battement d’une montre » TdF jos ‘ti-ti’ tic-tòc nm, cf Ubaud Dicort :
« bruit que fait un œuf gâté dans sa
coquille » TdF jos
‘ti-to’ tièch (v. TdF jos ‘te 2, tech’ ; non preconizat Dicort) : bòrd de teulada. v. tech. « tièrça » (fr. de l.p.) : v. tèrcia. « tierçon » : (l.p.) v. terçon. tièira : ordre / renga / rengada (t. a.) ; talvera lo long d'una randa. A tièira, en
ligne. (v. TdF
jos ‘tiero’) A la tièira, per tièira, a per tièira, par ordre, par
bandes, à la file. (v.
Ubaud Dicort e TdF) tieirada : rengada ; contengut de la rengada. tieirejar (v. intr.) : s'alinhar ; èsser en fila. |
|
tièla nf, cf Ubaud Dicort : torta de color iranja, qu’es garnida amb de
tautena o de pofre, e de salsa tomata pebrinada. (v.
Wikipèdia) Tièrri (abs. Dicort) : prenom masc. (v. Teiric) tieu, tieuna adj poss (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « à toi, tien, tienne ». tieu : teu. v. teu 2 (non preconizat Dicort). Aquel ostal es tieu. Aquela decision, l’as facha tieuna. Lo tieu fraire :
ton fraire. Çò tieu /
çò de tieu, çò que t'aperten. tieu (lo -), la tieuna (pr. poss.) (v.
Ubaud Dicort e Alibert) : « le tien,
la tienne » Ma
filha e la tieuna se coneisson. A la
tieuna ! tieus, tieunas adj poss (v. Alibert) : plur de tieu, tieuna,
« tiens, tiennes, à toi » Aqueles
libres son tieus De tieunas
amigas. Los
tieus parents : tos parents. tieus (los -), las tieunas pron poss (v. Alibert) : plur de tieu (lo -), la tieuna, « les miens, les
miennes ». Mas
filhas e las tieunas se coneisson. Pòdes
comptar suls tieus. tifa nm, cf Ubaud Dicort :
« mouvement d’humeur, dépit, inquiétude,
émotion, colère »
(v. TdF ‘tifo 1’) tifa-tafa (m. e f.) : emocion ; impulsion ; palpitacion ; prusina de parlar. (v. TdF ‘tifo-tafo’ e v. Alibert) Quand la tifa-tafa lo trapa : quand a una tissa. Lo còr me fa
tifa-tafa. La lenga me fa tifa-tafa. tific, -a adj / tifoïdal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al
tifus, « typhique » (Laus). tifobacillòsi (f.) : estat morbós (R. IV, 264) amodat pel bacil tific. tifoïda nf, cf Ubaud Dicort :
« typhoïde » (Rapin) tifoïdal, -a
adj (abs. Dicort) : v. tifoïde. tifoïde, -da ad, cf Ubaud Dicort j : que revèrta lo tifus, « typhoïde » (Sèrras-Ess.). Fèbre tifoïda. tifon nm, cf Ubaud Dicort :
« typhon » (Rapin) tifòsi 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« (vétér.) typhose » (Per
Noste) tifòsi 2 (afogats del fotbòl) nm pl (< ital.), cf
Ubaud Dicort : « tifosi » (Per Noste) tifus nm (lat.) : (nom generic de mai d'una mena de malautiás infecciosas) : gastroenteriti, tifus abdominal, tifus epedemic, tifus murin (tifus endemic amodat pels rats) tige [nm veire tija, cf Ubaud Dicort] / tija (v. tija) : camba d'una planta. tigèla nf, cf Ubaud Dicort (v. tija) : « (bot.)
tigelle ».(v. cambeta
1) tigradura nf, cf Ubaud Dicort :
« tigrure » (Rapin) tigrar (v. tr.) : raiar de regas que revèrtan las de la pèl d'un tigre. tigrat, -ada : raiat, -ada coma la pèl d'un tigre. tigre : mamifèr carnassièr (Felis tigris) ; òme
fòrt cruèl (R. VI, 175). tigressa : feme del tigre ; persona fòrt cruèla. tigrídia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.
exot.) tigridie » (Per Noste) tigron : animal ibrid del tigre e de la leona, o del leon e de la tigressa. Tigron : nom de can de pastre de la pèl tigrada. tija nf, cf Ubaud Dicort :
« tige, v. camba plus usité » (v. TdF) tijada adj
fem (v. Ubaud Dicort) : « Pèl tijada,
(t. de tanneur) peau tachetée de jaune du côté du
cou » (v. TdF) tilbury < angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« tilbury » (Per Noste) tilda nf : signe que se tròba sus la letra N banhada de l'alfabet espanhòl [ ñ ] ; signe empruntat per l'alfabet fonetic internacional per indicar la nasalizacion. « tilh » : v. telh. « tilha » 1 nf : v. telha. tilha 2 nf : cabina de batèu de fust. tilhac : pont superior d'un batèu de fust. « tilhar » : v. telhar. tilhet
nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘tihet’) /
tilheta (abs. Dicort) : « trait de plume » TdF ; pichon rectangle
de papièr gomat o pas, o de carton, que s'empèga o que
s'espinta endacòm per indicar lo prètz, lo contengut,
l'origina, la destinacion... (e non pas
« etiqueta » (fr. l.p.) [v.
etiqueta]). tilhetar (abs. Dicort) (v. tr.) : metre una
tilheta sus quicòm. (v. etiquetar) tilhièr : pibol d'Itàlia (Populus italica) tilhòl nm (Alibert ; abs. Dicort) : flor del telh. v. telh. (v. telhòl) tilhòla nf, cf Ubaud Dicort :
« petit bateau de pêche très léger et
terminé en pointe à ses extrémités,
canot » (v. TdF ‘tiholo’) tilholièr nm, cf Ubaud Dicort :
« canotier, batelier, pêcheur » (v. TdF ‘tihoulié’) tilhós, -osa (non preconizat Dicort) : baganat, -ada / telhut, -uda. (v. telhut e telhós, cf Ubaud Dicort) tillàndsia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot. exot.)
tillandsie » (Per Noste) tilòcha : fons de barrica : vin plen de canas ; fonzalhas. TIM- / TIMO- : forma prefixada del grèc thymòs
(excrescéncia carnuda) timanglar (v. intr.) : plantar un cunh de fèrre dins de fust per lo poder estacar e, aital, lo poder rebalar. timangle : cunh de fèrre plantat dins de fust per lo
rebalar. (v. TdF) timbal : bauç / escarpament / degolau /
precipici. « timbala » 1 nf (fr.) : v. gobèl / gobelet. timbala 2 nf : tambora (tambor gròs, de coire, cobèrt d'una pèl tibada). timbalaire, -aira : persona que bat la timbala. timbalar (v. intr.) : batre la timbala. timbalariá nf, cf Ubaud Dicort : « batterie ou tracas de
cuisine, bruit d’ustensiles »
TdF ‘timbalarié’ timbalàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« personne à démarche lourde » TdF timbaleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite timbale ». TdF (v. timbala 2) timbalièira nf, cf Ubaud Dicort : « bruit prolongé de
grosse caisse, batterie » (Palay ‘timbalère’) timbalièr nm :
v. timbalaire. (v. TdF jos ‘timbalaire’) timbalin : instrument de musica fach de còrdas metallicas que l'òm tòca amb doas baguetas de fust o d'acièr. timbalon nm, cf Ubaud Dicort :
« tympanon, instrument de musique en poterie ou en
métal » TdF timbol [tímbol] nm e adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort, -a : caluc, -uga (tocat, -ada de la coeta de l'anhèla) timbolejar (v. intr.) : trantalhar ; far de zigas-zagas. (e non pas « titubar », qu'es un fr. que nos fa pas besonh) timborle 1 (subs. m.) / timborla
(subs. f.): « grosse sonnaille de
troupeau » (v. TdF jos ‘timbourle’), esquila
gròssa en general ; esquila adralhala de moton o de vaca que dobrisson
la dralha (que menan lo tropèl) [v. timborle adraiau. (v. jos adraiau)] timborle 2, -la (adj.) : caluc, -uga. Lo paure el, es completament timborle. timborleta : femnòta repompeleta. timborlièr, -ièira adj e n : trucaluna (m. e f.) / fantasc, -a. timbraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, timbreur, celui
qui timbre » TdF timbrar (v. tr. e intr.) : empegar un timbre ; marcar ; tibar ; « être tendu ». (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|