textil 1 (subs.) : matèria textila.

Textils naturals : cambe, lin, coton, lana, seda...

Textils artificials.

Textils sintetics.

Trabalhar dins lo textil.

textil 2, -a (adj.) : relatiu, -iva a la fabricacion d'una estòfa ; que pòt èsser teissut, -uda.

Industria, fabricacion, maquina, fabrica textila.

textual, -a : relatiu, -iva a un tèxt ; çò exactament confòrme a un tèxt o a çò qu'es estat dich.

Una citacion textuala.

textualament : en conformitat amb un tèxt.

textualitat nf, cf Ubaud Dicort : « textualité » (v. textual)

textura (v. R. V, 313 : ‘texura) : mòde d'entrecrosament dels fials (fils) de teissatge ; estat d'una estòfa o d'una matèria teissuda ; composicion d'una substància ; constitucion generala d'una matèria solida ; estructura d'una òbra literària. 

La textura d'un poèma, d'un roman...

texturar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (techn.) texturer » (Per Noste)

ti pr pers : v. te. (v. Alibert)

tia (la -) ('tia ; e non pas tiá) [tiá – la tiá, cf Ubaud Dicort] (adj. e pr. poss. fem.) : la tua / la tieuna ; ta (v. tieuna jos tieu).

Aquesta revista es tiá.

La tia sòrre / la tua s. / la tieuna s. / la teuna s.

Ma femna e la tiá.

tian nm, cf Ubaud Dicort : « terrine, bol, écuelle sans oreilles ; plat qu’on fait cuire au four, macédoine » (v. TdF)

tiana nf, cf Ubaud Dicort : « grande terrine, jale, gamelle » TdF

tianada nf, cf Ubaud Dicort : « terrinée, platée » TdF

tianàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros plat, grande terrine » TdF

tianassa nf, cf Ubaud Dicort : « terrine très grande » TdF

tianet / tianon nm, cf Ubaud Dicort : « petite terrine, macédoine d’œufs ou de poisson aux fines herbes » TdF jos ‘tianoun’

« tiar » v e derivats : v. tuar.

tiara : mitra papala de tres coronas ; dignitat papala.

tibadura : tension ; ondradura.

tibament : accion o resulta de tibar quicòm.

tibanèl nm (arc.) : tenda de segaire (de meissonaire) ; « hutte, chaumière » TdF jos ‘tibanèu’

tibant, -a : participi present de tibar ; tendut, -uda.

Tenir tibant, tenir tendu. (v. TdF)

tibar (v. tr. e intr.) : tendre / enregdesir ; estirar e manténer dins un estat de tension ; bandar / embriagar / encigalar ; s'enfugir ; passar l'òsca ; morir ; crebar.

Tibar la còrda d'un arc.

Tibar l'aurelha.

Tibar q.q. : lo far tròp beure.

Tibar l'arquet : s'enfugir.

Tibar l'artelh : morir.

Tibar : far las espèrras / morir.

Aquela tiba ! : aquò passa l'òsca / es un pauc fòrt.

tibar (se) : se sarrar la talha per se conflar / s'encreire / se conflar ; se bandar / s'embriagar / s'encigalar.

Se tiba per conflar sas popas.

Se tiba coma un gal davant sas galinas.

Se tiba un pauc cada dimenge : se banda...

tibat, -ada : p. p. de tibar (t. a. çaisús)

tibatge : accion de tibar o de se tibar (t.a. çaisús)

Tibaud - Tibauda : prenoms.

tibe, -ba adj : tibat, -ada. v. çaisús.

tibèl : galeta (R. III, 419) dels Reis. (v. reialme)

Tibèri : prenom.

tiberja [tibèrja] nf : femna destimborlada (un pauc caluga).

tíbia (f.) (R. V, 361) : òs de l'esquina de la camba ; flaüta ; « bouton de bois oblong qui sert à boutonner le manteau des recollets ; bouton de bois qu’on met à la culotte ; jouet d’enfant » TdF jos ‘tìbi’.

tibial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tibial, -e » (Laus)

tibi-sòli nm, cf Ubaud Dicort : « [‘à toi seul’] (mots latins) paroles tirées du psaume Miserere mei Deus ; pois noir, légume » TdF ‘tibi- sòli’

As lo tibi-sòli ? t’a-t-on payé ?

Mostrar lo tibi-sòli, montrer le nu, le derrière (v. TdF)

tibla : palustra (aplech de maçon o de plastrièr per emplastrar lo mortièr o lo plastre sus una paret, o per cunhar lo mortièr dins las redents entre las pèiras)

tiblada : contengut d'una tibla ; emplastre de tibla.

Una tiblada de plastre, de mortièr.

tiblar (v. tr. e intr.) : emplastrar, « jeter avec la truelle » ; utilizar una tibla.

Lo vent tibla la pluèja contra las parets.

tiblàs : tibla gròssa.

tiblassada : brava tiblada de mortièr o de plastre ; tible.

tible nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pluèja bravament butada pel vent [v. jos tiblar].

tibleta : tibla pichona.

tiblon nm, cf Ubaud Dicort : « petite truelle de plâtrier » TdF suppl

tibolenc nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir » TdF

Tibul : poèta latin (50-18 abans J.C. a quicòm prèp) ; prenom.

Tiburci : prenom masc.

tiburci nm, cf Ubaud Dicort : « brutal, rustre » TdF

« tic» - « ticós » : v. tesic - tesicós.

tica nf, cf Ubaud Dicort : « dispute ; t. de jeu, grosse bille, grosse noix, celle qui doit toucher les autres » TdF

tica-taca nm, cf Ubaud Dicort : « tic tac, onomatopée du bruit d’une montre, du battement du pouls, etc. ; crécelle à marteau » TdF jos ‘ti-ta’

ticassar v, cf Ubaud Dicort : v. picassar. (v. TdF jos ‘picassa’)

ticassat, -ada adj : « tacheté, bariolé » (Lexic M. Roqueta) . (v. picassat)

ticha/ticho (?) nm, cf Ubaud Dicort : « charançon du blé, v. cavaron » (v. TdF ‘ticho’)

ticotariá nf, cf Ubaud Dicort : « pointillerie, picoterie ; petite partie, chose de peu de valeur, minutie » (v.TdF jos ‘chicoutarié’)

ticotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « tiqueté, ée, v. picotat, tavelat » (v. TdF)

tic-tac nm, cf Ubaud Dicort : v. tica-taca. (v. TdF jos ‘ti-ta’)

tictaquejar v, cf Ubaud Dicort (v. tic-tac) : « v intr, tictaquer » (Sèrras-Ess.)

tic-tic nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du battement d’une montre » TdF jos ‘ti-ti’

tic-tòc nm, cf Ubaud Dicort : « bruit que fait un œuf gâté dans sa coquille » TdF jos ‘ti-to’

tièch (v. TdF jos ‘te 2, tech’ ; non preconizat Dicort) : bòrd de teulada. v. tech.

« tièrça » (fr. de l.p.) : v. tèrcia.

« tierçon » : (l.p.) v. terçon.

tièira : ordre / renga / rengada (t. a.) ; talvera lo long d'una randa.

A tièira, en ligne. (v. TdF jos ‘tiero’)

A la tièira, per tièira, a per tièira, par ordre, par bandes, à la file. (v. Ubaud Dicort e TdF)

tieirada : rengada ; contengut de la rengada.

tieirejar (v. intr.) : s'alinhar ; èsser en fila.

 

 

tièla nf, cf Ubaud Dicort : torta de color iranja, qu’es garnida amb de tautena o de pofre, e de salsa tomata pebrinada. (v. Wikipèdia)

Tièrri (abs. Dicort) : prenom masc. (v. Teiric)

tieu, tieuna adj poss (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « à toi, tien, tienne ». tieu : teu. v. teu 2 (non preconizat Dicort).

Aquel ostal es tieu.

Aquela decision, l’as facha tieuna.

Lo tieu fraire : ton fraire.

Çò tieu / çò de tieu, çò que t'aperten.

tieu (lo -), la tieuna (pr. poss.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « le tien, la tienne »

Ma filha e la tieuna se coneisson.

A la tieuna !

tieus, tieunas adj poss (v. Alibert) : plur de tieu, tieuna, « tiens, tiennes, à toi »

Aqueles libres son tieus

De tieunas amigas.

Los tieus parents : tos parents.

tieus (los -), las tieunas pron poss (v. Alibert) : plur de tieu (lo -), la tieuna, « les miens, les miennes ».

Mas filhas e las tieunas se coneisson.

Pòdes comptar suls tieus.

tifa nm, cf Ubaud Dicort : « mouvement d’humeur, dépit, inquiétude, émotion, colère » (v. TdF ‘tifo 1’)

tifa-tafa (m. e f.) : emocion ; impulsion ; palpitacion ; prusina de parlar. (v. TdF ‘tifo-tafo’ e v. Alibert)

Quand la tifa-tafa lo trapa : quand a una tissa.

Lo còr me fa tifa-tafa.

La lenga me fa tifa-tafa.

tific, -a adj / tifoïdal, -a  (abs. Dicort) : relatiu, -iva al tifus, « typhique » (Laus).

tifobacillòsi (f.) : estat morbós (R. IV, 264) amodat pel bacil tific.

tifoïda nf, cf Ubaud Dicort : « typhoïde » (Rapin)

tifoïdal, -a adj (abs. Dicort:  v. tifoïde.

tifoïde, -da ad, cf Ubaud Dicort j : que revèrta lo tifus, « typhoïde » (Sèrras-Ess.).

Fèbre tifoïda.

tifon nm, cf Ubaud Dicort : « typhon » (Rapin)

tifòsi 1 nf, cf Ubaud Dicort : « (vétér.) typhose » (Per Noste)

tifòsi 2 (afogats del fotbòl) nm pl (< ital.), cf Ubaud Dicort : « tifosi » (Per Noste)

tifus nm (lat.) : (nom generic de mai d'una mena de malautiás infecciosas) : gastroenteriti, tifus abdominal, tifus epedemic, tifus murin (tifus endemic amodat pels rats)

tige [nm veire tija, cf Ubaud Dicort] / tija (v. tija)  : camba d'una planta.

tigèla nf, cf Ubaud Dicort (v. tija) : « (bot.) tigelle ».(v. cambeta 1)

tigradura nf, cf Ubaud Dicort : « tigrure » (Rapin)

tigrar (v. tr.) : raiar de regas que revèrtan las de la pèl d'un tigre.

tigrat, -ada : raiat, -ada coma la pèl d'un tigre.

tigre : mamifèr carnassièr (Felis tigris) ; òme fòrt cruèl (R. VI, 175).

tigressa : feme del tigre ; persona fòrt cruèla.

tigrídia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot. exot.) tigridie » (Per Noste)

tigron : animal ibrid del tigre e de la leona, o del leon e de la tigressa.

Tigron : nom de can de pastre de la pèl tigrada.

tija nf, cf Ubaud Dicort : « tige, v. camba plus usité » (v. TdF)

tijada adj fem (v. Ubaud Dicort) : « Pèl tijada, (t. de tanneur) peau tachetée de jaune du côté du cou » (v. TdF)

tilbury < angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tilbury » (Per Noste)

tilda nf : signe que se tròba sus la letra N banhada de l'alfabet espanhòl [ ñ ] ; signe empruntat per l'alfabet fonetic internacional per indicar la nasalizacion.

« tilh » : v. telh.

« tilha » 1 nf : v. telha.

tilha 2 nf : cabina de batèu de fust.

tilhac : pont superior d'un batèu de fust.

« tilhar » : v. telhar.

tilhet nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘tihet’) / tilheta (abs. Dicort) : « trait de plume » TdF ; pichon rectangle de papièr gomat o pas, o de carton, que s'empèga o que s'espinta endacòm per indicar lo prètz, lo contengut, l'origina, la destinacion... (e non pas « etiqueta » (fr. l.p.) [v. etiqueta]).

tilhetar (abs. Dicort) (v. tr.) : metre una tilheta sus quicòm.  (v. etiquetar)

tilhièr : pibol d'Itàlia (Populus italica)

tilhòl nm (Alibert ; abs. Dicort) : flor del telh. v. telh. (v. telhòl)

tilhòla nf, cf Ubaud Dicort : « petit bateau de pêche très léger et terminé en pointe à ses extrémités, canot » (v. TdF ‘tiholo’)

tilholièr nm, cf Ubaud Dicort : « canotier, batelier, pêcheur » (v. TdF ‘tihoulié’)

tilhós, -osa (non preconizat Dicort) : baganat, -ada / telhut, -uda. (v. telhut e telhós, cf Ubaud Dicort)

tillàndsia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot. exot.) tillandsie » (Per Noste)

tilòcha : fons de barrica : vin plen de canas ; fonzalhas.

TIM- / TIMO- : forma prefixada del grèc thymòs (excrescéncia carnuda)

timanglar (v. intr.) : plantar un cunh de fèrre dins de fust per lo poder estacar e, aital, lo poder rebalar.

timangle : cunh de fèrre plantat dins de fust per lo rebalar. (v. TdF)

timbal : bauç / escarpament / degolau / precipici.

« timbala » 1 nf (fr.) : v. gobèl / gobelet.

timbala 2 nf : tambora (tambor gròs, de coire, cobèrt d'una pèl tibada).

timbalaire, -aira : persona que bat la timbala.

timbalar (v. intr.) : batre la timbala.

timbalariá nf, cf Ubaud Dicort : « batterie ou tracas de cuisine, bruit d’ustensiles » TdF ‘timbalarié’

timbalàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « personne à démarche lourde » TdF

timbaleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite timbale ». TdF (v. timbala 2)

timbalièira nf, cf Ubaud Dicort : « bruit prolongé de grosse caisse, batterie » (Palay ‘timbalère’)

timbalièr nm : v. timbalaire. (v. TdF jos ‘timbalaire’)

timbalin : instrument de musica fach de còrdas metallicas que l'òm tòca amb doas baguetas de fust o d'acièr.

timbalon nm, cf Ubaud Dicort : « tympanon, instrument de musique en poterie ou en métal » TdF

timbol [tímbol] nm e adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort, -a : caluc, -uga (tocat, -ada de la coeta de l'anhèla)

timbolejar (v. intr.) : trantalhar ; far de zigas-zagas. (e non pas « titubar », qu'es un fr. que nos fa pas besonh)

timborle 1 (subs. m.) / timborla (subs. f.): « grosse sonnaille de troupeau » (v. TdF jos ‘timbourle), esquila gròssa en general ; esquila adralhala de moton o de vaca que dobrisson la dralha (que menan lo tropèl) [v. timborle adraiau. (v. jos adraiau)]

timborle 2, -la (adj.) : caluc, -uga.

Lo paure el, es completament timborle.

timborleta : femnòta repompeleta.

timborlièr, -ièira adj e n  : trucaluna (m. e f.) / fantasc, -a.

timbraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, timbreur, celui qui timbre » TdF

timbrar (v. tr. e intr.) : empegar un timbre ; marcar ; tibar ; « être tendu ». (v. TdF)