territorial, -a : relatiu, -iva al territòri.

Aigas territorialas.

Revendicacions territorialas.

territorialament : del punt de vista del territòri.

territorialitat nf : zòna de sobeiranetat d'un Estat.

territorializat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « territorialisé, -e »

terrolhaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui remue de la terre, qui se traîne dans la terre » TdF ‘terrouiaire’

terrolhar, cf Ubaud Dicort : « v intr, remuer de la terre comme font les enfants » TdF ‘terrouia’. « terrolhar » : v. terralhar.

terrolhièr nm, cf Ubaud Di bcort : « lieu où la terre est meuble, où les enfants s’amusent ; enfant qui gratte la terre » TdF ‘terrouié’

terron nm, cf Ubaud Dicort : « parcelle de terre ; monticule de terre, tertre, v. turon » (v. TdF ‘terroun’). (#  teron)

terror nf. : paur granda / englag.

Terror (la -) : periòde de la Revolucion francesa de 1789.

La Terror primièira (10 d'agost - 20 de setembre de 1792)

La Terror segonda (5 de set. de 93 - 28 de julh de 94)

La Terror granda (Junh - Julh de 1794)

terrorisme :utilizacion de la violéncia, sistematicament e *abuclament (v. *abucle), dins las luchas socialas, politicas o religiosas.

terrorista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al terrorisme ; persona que practica lo terrorisme.

terrorizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « terrorisant, ante » (v. çai jos)

terrorizar (v. tr.) : englajar (far a q.q. una paur granda)

terrós, -osa : bardissat, -ada (mesclat, -ada de tèrra ; color de tèrra)

Una aiga terrosa m'agrada pas.

terrum (te 'ryn) : tèrra ; partida terrosa ; « poussière, v. terrilha ; terrain, sol, v. terren » (v. TdF ‘terrun’).

terrusson nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : mota de tèrra « petite motte de terre, grosse comme un pois chiche et mêlée au grain. » (Vayssier ‘torrussóu’)

terrut 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : sòl / pelsòl.

terrut 2, -uda adj : airal que la sisa de tèrra i es espessa.

terte, -ta adj, cf Ubaud Dicort : « mince, léger, v. prim, treule 2 » (v. TdF)

tèr-tèr nm, cf Ubaud Dicort : (v. tèr !)

tèrtre nm, cf Ubaud Dicort : « tertre (vieux), v. redonièira » (v. TdF)

tes / teu nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tes’) : banc de sabla ; illa / iscla de sabla.

tesa 1 nf : entòrca de fust d'avet o de pin ; goma d'arbre rosinós.

tesa 2 nf : alèia que l'òm i tibat de filats per trapar d'aucelons ; filat per trapar d'aucelons ; solombrièira / calpreneda.

tesada 1 nf : flam d'entòrca, « éclat d’une torche » (v. TdF ‘tesado 2’).

tesada 2 nf : « tension » ; ventrat / sadol. (v. TdF ‘tesado 1’)

Faguèt una tesada a se'n far petar la correja.

tesar (v. tr.) : tibar / estirar.

Tesar la còrda d'un arc.

tesar (se) : se tibar ; se quilhar / s'enarquilhar.

tesàs : entòrca de fust de pin.

tesaur  (Alibert, R. II, 146) [veire tresaur, cf Ubaud Dicort] nm / tesòr (L. 363) / « tresòr » (l.p.) (los 2, abs. Dicort) nm : riquesa granda ; ensemble d'objèctes o de monedas de granda valor ; òbra d'art de granda valor ; tot çò de granda valor (persona, libre, qualitat...) ; ensemble de las caissas financièiras de l'Estat.

Ven de trobar un tesaur dins una paret.

Aquela serviciala es un tesaur.

Es un tesaur de paciéncia.

Lo Tesaur public.

tesaurariá (Alibert) [tresaurariá (v. tesaur)] nf : airal que l'òm i sèrva e que l'òm i administra lo Tesaur public ; fonccion de tesaurièr public ; ensemble dels capitals liquids d'una associacion, d'una organizacion, d'una entrepresa.

Avèm sovent de problèmas de tesaurariá.

tesaurièr (Alibert) [tresaurièr  (v. tesaur)], -ièira n : clavaire, -a (persona cargada de comptabilizar las finanças d'una collectivitat)

tesaurizacion nf, cf Ubaud Dicort : accion de tesaurizar.

tesaurizaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort) : « thésauriseur, -euse » (Per Noste,  Rapin)

tesaurizar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : amontetar d'argent sens lo far fructificar.

« tescon » 1 nm : v. tascon 2 (biaça pichona) (abs. Dicort) e v. tasca 1.

tescon 2 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « coin qui fixe le soc de la charrue, v. tascola » (v. TdF jos ‘tascoun’)

Tescon de lard, morceau de lard. (v. TdF)

tesconejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, arranger le coin de la charrue, cogner gauchement » TdF jos ‘tascouleja’ ; « (fig.) s’occuper de vétilles » (Alibert)

tescum / teissum nm (tes 'kyn / tei 'syn) : trama. (v. TdF jos ‘teissun’)

tescut 1, - uda (TdF jos ‘tèisse’ ; Sauzet, Ubaud Vèrb oc.) / teissut, -uda : p. p. de téisser, « tissu, ue » (v. TdF) ;.

Un discors tescut de promessas bufècas.

tescut 2 nm, cf Ubaud Dicort : çò tescut. (v. teissut)

teseira [tesièira, cf Ubaud Dicort] nf : plaja de cauquilhatges.

Tesèu : prenom.

-TÈSI : forma sufixada del grèc thesis (posicion) v. ipotèsi - metatèsi - sintèsi.

tèsi (f.) : proposicion o enonciat de punt de despart, de demonstracion, de dissertacion... qu'una persona vòl manténer, desvolopar, explicar e establir d'un biais plan definit ; t. tecn. de logica, de filosofia.

Presentar una tèsi.

Refutar una tèsi.

Tèsi de doctorat.

Roman a tèsi.

Tèsi de la fatalitat de la guèrra.

Tèsi indefendabla.

 

 

tesic : sin (movement involontari, degaunhada , moninada) tissa / mania / vici (abitud mai o mens marrida) ; caprici ; aversion ; èrnha.

tesicar (v. tr. e intr.) : inquietar ; importunar / sansonhar / embestiar ; tormentar ; secutar ; molestar (R. IV, 247) ; aver las èrnhas.

tesicós, -osa adj : tissós, -osa ; ernhós, -osa ; capriciós, -osa.

tesicum (tezi 'kyn) : tissa / tesic / mania / sin / infirmitat.

tesièira nf, cf Ubaud Dicort : v. teseira.

tesla nm : « tesla T (unitat de mesura de l’induccion magnetica) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 176)

teson nm : entòrca pichona ; flam d'entòrca pichona, « éclat de bois résineux, v. tison » (v. TdF).

« tesquejar » : v. tasquejar.

tesquièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « pivot d’une porte rustique, montant sur lequel tourne une claire-voie » TdF. « tesquièira » : v. tasquièira (abs. Dicort)

tessèla : lentilha (taca rossa sus la pèl)

D'unas femnas se meton de tessèlas atificialas.

tesseladura : taveladura / mosquetadura / pigalhadura.

tesselar (v. tr.) : tavelar / moscalhar / pigalhar.

tesselat, -ada : tavelat, -ada / moscalhat, -ada de tessèlas.

tèssia nf, cf Ubaud Dicort : v. tèrcia. (v. TdF jos ‘tercio’)

tessilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit cochon de lait » TdF ‘tessilhou’

tessitura nf, cf Ubaud Dicort : « (mus.) tessiture » (Rapin)

tesson 1 nm : lachenc (porcelon que teta encara) ; « cochon » (v. Alibert)

tesson 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tesson, petit têt [v. tèst 1] » TdF

tessona nf, cf Ubaud Dicort : « truie, v. truèja » (v. TdF)

tessonada : porcelada / maurada / trujada.

tessonar (v. intr.) : porcelar / maurar / trujar.

La maura (truèja) ven de tessonar.

tessonàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. tesson 1 ; vs. tessonet)

tessonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit cochon de lait » TdF

tèst 1 nm (plur. tèstes [prononciat tèsses], cf Ubaud Dicort) : tròç de terralha copada ; quèli (pòt de cambra) ; clòsc d'uòu ; clòsc de nose ; copèla / coparèla d'aglan ; clesc /cruvèl / cauquilha ; crani / clòsca ; pasta de caolin.

Far de tèstes : copar de terralha, copar de vaissèla.

tèst 2 nm (angl.) : espròva / examèn per conéisser las capacitats de q.q. dins tal o tal domeni ; « test » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296).

tèsta : cap / clòsca / cabòça / suca / suquet ; memòria, rason, intelligéncia ; cima / extremitat ; capsula (R. II, 273) ; espiga ; cabolh / cabolhon / cabòça ; cima de montanha.

La tèsta me ròda : lo cap me ròda.

A una tèsta d'ola : a la tèsta dura.

A pas ges de tèsta, lo paure : a pas de memòria.

Es una tèsta : a de tripas dins lo cap (l.p.)

Tèsta de clavèl.

Tèsta d'alh.

Tèsta de milh.

La tèsta de la montanha : la cima de la montanha.

A tèsta o crotz, à croix ou pile (v. Ubaud Dicort e TdF jos tèsto’), pile ou face. (Rapin)

En tèsta, en tête. (v. Ubaud Dicort e TdF jos tèsto’)

tèsta aquí loc adv, cf Ubaud Dicort : « opiniâtrement » TdF jos ‘aqui’

tèsta a tèsta loc adv, cf Ubaud Dicort : « tête à tête [v. cap e cap] » TdF jos ‘tèsto’. (v. tèsta-a-tèsta nm

tèsta-bessa [tèsta bessa, cf Ubaud Dicort] / tèsta-poncha (loc. adv.) : dins la posicion de doas personas o de doas causas parallèlas, mas plaçadas al senscontra.

tèsta d'ase : cabassòla / caboçòla / cap gròs de granolha (pichon de granolha) ; mena de planta (Pseudacorus)

tèsta d'aucèl (plt.) : èrba bruna (Plantago arenaria)

tèsta de gag (abs. Dicort) : peresina nolenta del pin. (v. TdF ‘tèsto-de-jai’)

tèsta de lop : mena d'escobeta del margue long.

tèsta de passerat [tèsta de passeron] nm  (v. Ubaud Dicort e TdF)  (plt.) : (Centaurea pratensis)

tèsta sota loc adv, cf Ubaud Dicort : « la tête basse, en baissant la tête » TdF jos ‘souto’

tèsta blava [tèstablava] nf : mesenga blava (Parus caeruleus)

testacèu, -cèa adj, cf Ubaud Dicort : « testacé, -e » (Laus)

testada : mal de cap ; emplastre / carpan ; contengut del cap.

testador 1 nm : pal per fixar la pantièira (filat de pesca)

testador 2 nm : v. testaire 1.

testaira nf, cf Ubaud Dicort : v. testairitz.

testaire 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) / testador nm (abs. Dicort) (los 2, R. V, 357) : òme que fa testament [v. testator].

testaire 2 n : « (celui qui fait passer les tests [v. testar 1]) testeur » (Rapin).

testairitz (R. V, 357) [ ~  testaira] nf, cf Ubaud Dicort : femna que fa testament [v. testatritz].

testament : acte per balhar sos bens après sa mòrt ; pacha / pacte / aliança de Dieu amb son pòble.

Testament olograf (escrich, datat e signat)

Testament autentic (dictat a un notari davant testimònis)

Far son testament.

Testament politic.

Ancian testament : Pacte vièlh / Bíblia.

Novèl testament : los quatre evangèlis e lor seguida.