|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
territorial, -a : relatiu, -iva al territòri. Aigas territorialas. Revendicacions territorialas. territorialament : del punt de vista del territòri. territorialitat nf : zòna de sobeiranetat d'un Estat. territorializat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « territorialisé,
-e » terrolhaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui remue de la terre, qui se traîne dans la terre » TdF ‘terrouiaire’ terrolhar, cf Ubaud Dicort : « v intr, remuer de la terre comme font les enfants » TdF ‘terrouia’. « terrolhar » : v. terralhar. terrolhièr nm, cf Ubaud Di bcort :
« lieu où la terre est meuble, où les enfants
s’amusent ; enfant qui gratte la terre » TdF ‘terrouié’ terron nm, cf Ubaud Dicort :
« parcelle de terre ; monticule de terre, tertre, v. turon » (v. TdF ‘terroun’). (# teron) terror nf. : paur granda / englag. Terror (la -) : periòde de la Revolucion francesa de 1789. La Terror primièira (10 d'agost - 20 de setembre de 1792) La Terror segonda (5 de set. de 93 - 28 de julh de 94) La Terror granda (Junh - Julh de 1794) terrorisme :utilizacion de la violéncia, sistematicament e *abuclament (v. *abucle), dins las luchas socialas, politicas o religiosas. terrorista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al terrorisme ; persona que practica lo terrorisme. terrorizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « terrorisant,
ante » (v. çai jos) terrorizar (v. tr.) : englajar (far a q.q. una paur granda) terrós, -osa : bardissat, -ada (mesclat, -ada de tèrra ; color de tèrra) Una aiga terrosa m'agrada pas. terrum (te 'ryn) : tèrra ; partida terrosa ; « poussière, v. terrilha ; terrain, sol, v. terren » (v. TdF ‘terrun’). terrusson nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : mota de tèrra « petite motte de terre, grosse comme un pois chiche et mêlée au grain. » (Vayssier ‘torrussóu’) terrut 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : sòl / pelsòl. terrut 2, -uda
adj : airal que la sisa de
tèrra i es espessa. terte, -ta adj, cf Ubaud Dicort :
« mince, léger, v. prim, treule 2 » (v. TdF) tèr-tèr nm, cf Ubaud Dicort :
(v. tèr !) tèrtre nm, cf Ubaud Dicort :
« tertre (vieux), v. redonièira » (v. TdF) tes / teu nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tes’) : banc de sabla ; illa / iscla de sabla. tesa 1 nf : entòrca de fust d'avet o de pin ; goma d'arbre rosinós. tesa 2 nf : alèia que l'òm i tibat de filats per trapar d'aucelons ; filat per trapar d'aucelons ; solombrièira / calpreneda. tesada 1 nf : flam d'entòrca, « éclat d’une torche » (v. TdF ‘tesado 2’). tesada 2 nf : « tension » ; ventrat / sadol. (v. TdF ‘tesado 1’) Faguèt una tesada a se'n far petar la correja. tesar (v. tr.) : tibar / estirar. Tesar la còrda d'un arc. tesar (se) : se tibar ; se quilhar / s'enarquilhar. tesàs : entòrca de fust de pin. tesaur (Alibert, R. II, 146) [veire tresaur, cf Ubaud Dicort] nm / tesòr (L. 363) / « tresòr » (l.p.) (los 2, abs. Dicort) nm : riquesa granda ; ensemble d'objèctes o de monedas de granda valor ; òbra d'art de granda valor ; tot çò de granda valor (persona, libre, qualitat...) ; ensemble de las caissas financièiras de l'Estat. Ven de trobar un tesaur dins una paret. Aquela serviciala es un tesaur. Es un tesaur de paciéncia. Lo Tesaur public. tesaurariá (Alibert) [tresaurariá (v. tesaur)] nf : airal que l'òm i sèrva e que l'òm i administra lo Tesaur public ; fonccion de tesaurièr public ; ensemble dels capitals liquids d'una associacion, d'una organizacion, d'una entrepresa. Avèm sovent de problèmas de tesaurariá. tesaurièr (Alibert) [tresaurièr (v. tesaur)], -ièira n : clavaire, -a (persona cargada de comptabilizar las finanças d'una collectivitat) tesaurizacion nf, cf Ubaud Dicort : accion de tesaurizar. tesaurizaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort) :
« thésauriseur, -euse » (Per
Noste, Rapin) tesaurizar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : amontetar d'argent sens lo far fructificar. « tescon » 1 nm : v. tascon 2 (biaça pichona) (abs. Dicort) e v. tasca 1. tescon 2 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « coin qui fixe le soc de la charrue, v. tascola » (v. TdF jos ‘tascoun’) Tescon de lard, morceau de lard. (v. TdF) tesconejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, arranger le
coin de la charrue, cogner gauchement » TdF jos ‘tascouleja’ ; « (fig.)
s’occuper de vétilles » (Alibert)
tescum / teissum nm (tes 'kyn / tei 'syn) : trama. (v. TdF jos ‘teissun’) tescut 1, - uda (TdF jos ‘tèisse’ ; Sauzet, Ubaud Vèrb oc.) / teissut, -uda : p. p. de téisser, « tissu, ue » (v. TdF) ;. Un discors tescut de promessas bufècas. tescut 2 nm, cf Ubaud Dicort :
çò tescut. (v. teissut) teseira [tesièira, cf Ubaud Dicort] nf : plaja de cauquilhatges. Tesèu : prenom. -TÈSI : forma sufixada del grèc thesis
(posicion) v. ipotèsi - metatèsi - sintèsi. tèsi (f.) : proposicion o enonciat de punt de despart, de demonstracion, de dissertacion... qu'una persona vòl manténer, desvolopar, explicar e establir d'un biais plan definit ; t. tecn. de logica, de filosofia. Presentar una tèsi. Refutar una tèsi. Tèsi de doctorat. Roman a tèsi. Tèsi de la fatalitat de
la guèrra. Tèsi indefendabla. |
|
tesic : sin (movement involontari, degaunhada , moninada) tissa / mania / vici (abitud mai o mens marrida) ; caprici ; aversion ; èrnha. tesicar (v. tr. e intr.) : inquietar ; importunar / sansonhar / embestiar ; tormentar ; secutar ; molestar (R. IV, 247) ; aver las èrnhas. tesicós, -osa adj : tissós, -osa ; ernhós, -osa ; capriciós, -osa. tesicum (tezi 'kyn) : tissa / tesic / mania / sin / infirmitat. tesièira nf, cf Ubaud Dicort : v. teseira. tesla nm : « tesla T (unitat de
mesura de l’induccion magnetica) » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 176) teson nm : entòrca pichona ; flam d'entòrca pichona, « éclat de bois résineux, v. tison » (v. TdF). « tesquejar » : v. tasquejar. tesquièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « pivot
d’une porte rustique, montant sur lequel tourne une
claire-voie » TdF. « tesquièira »
: v. tasquièira (abs.
Dicort) tessèla : lentilha (taca rossa sus la pèl) D'unas femnas se meton de tessèlas atificialas. tesseladura : taveladura / mosquetadura / pigalhadura. tesselar (v. tr.) : tavelar / moscalhar / pigalhar. tesselat, -ada : tavelat, -ada / moscalhat, -ada de tessèlas. tèssia nf, cf Ubaud Dicort : v. tèrcia. (v. TdF jos ‘tercio’) tessilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cochon de lait »
TdF ‘tessilhou’ tessitura nf, cf Ubaud Dicort :
« (mus.) tessiture » (Rapin) tesson 1 nm :
lachenc (porcelon que teta encara) ;
« cochon » (v. Alibert) tesson 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tesson, petit
têt [v. tèst
1] » TdF tessona nf, cf Ubaud Dicort :
« truie, v. truèja » (v. TdF) tessonada : porcelada / maurada / trujada. tessonar (v. intr.) : porcelar / maurar / trujar. La maura (truèja) ven de tessonar. tessonàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. tesson 1 ;
vs. tessonet) tessonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cochon de lait »
TdF tèst 1 nm (plur. tèstes [prononciat tèsses], cf Ubaud Dicort) : tròç de terralha copada ; quèli (pòt de cambra) ; clòsc d'uòu ; clòsc de nose ; copèla / coparèla d'aglan ; clesc /cruvèl / cauquilha ; crani / clòsca ; pasta de caolin. Far de tèstes : copar de terralha, copar de vaissèla. tèst 2 nm (angl.) : espròva / examèn per conéisser las capacitats de q.q. dins tal o tal domeni ; « test » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296). tèsta : cap / clòsca / cabòça / suca / suquet ; memòria, rason, intelligéncia ; cima / extremitat ; capsula (R. II, 273) ; espiga ; cabolh / cabolhon / cabòça ; cima de montanha. La tèsta me ròda : lo cap me ròda. A una tèsta d'ola : a la tèsta dura. A pas ges de tèsta, lo paure : a pas de memòria. Es una tèsta : a de tripas dins lo cap (l.p.) Tèsta de clavèl.
Tèsta d'alh. Tèsta de milh. La tèsta de la montanha : la cima de la montanha. A
tèsta o crotz, à croix ou pile (v. Ubaud Dicort e TdF jos tèsto’), pile ou face. (Rapin) En
tèsta, en tête. (v. Ubaud Dicort e TdF jos tèsto’) tèsta aquí loc adv, cf Ubaud Dicort :
« opiniâtrement »
TdF jos ‘aqui’ tèsta a tèsta loc adv, cf Ubaud Dicort :
« tête à tête [v. cap e cap] » TdF jos ‘tèsto’. (v. tèsta-a-tèsta
nm tèsta-bessa [tèsta bessa, cf Ubaud Dicort] / tèsta-poncha (loc. adv.) : dins la posicion de doas personas o de doas causas parallèlas, mas plaçadas al senscontra. tèsta d'ase : cabassòla / caboçòla /
cap gròs de granolha (pichon de granolha) ; mena de planta (Pseudacorus) tèsta d'aucèl (plt.) : èrba bruna (Plantago arenaria) tèsta de gag (abs. Dicort) : peresina nolenta del pin. (v. TdF ‘tèsto-de-jai’) tèsta de lop : mena d'escobeta del margue long. tèsta de passerat [tèsta de passeron] nm (v. Ubaud Dicort e TdF) (plt.) : (Centaurea pratensis) tèsta sota loc adv, cf Ubaud Dicort : « la tête basse, en
baissant la tête » TdF jos ‘souto’ tèsta blava [tèstablava] nf : mesenga blava (Parus caeruleus) testacèu, -cèa adj, cf Ubaud Dicort : « testacé,
-e » (Laus) testada : mal de cap ; emplastre / carpan ; contengut del cap. testador 1 nm : pal per fixar la pantièira (filat de pesca) testador 2 nm : v. testaire 1. testaira nf, cf Ubaud Dicort : v. testairitz. testaire 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) / testador nm (abs. Dicort) (los 2, R. V, 357) : òme que fa testament [v. testator]. testaire 2 n : « (celui
qui fait passer les tests [v. testar 1]) testeur » (Rapin).
testairitz (R. V, 357) [ ~ testaira] nf, cf Ubaud Dicort :
femna que fa testament [v. testatritz]. testament : acte per balhar sos bens après sa mòrt ; pacha / pacte / aliança de Dieu amb son pòble. Testament olograf (escrich, datat e signat) Testament autentic (dictat a un notari davant testimònis) Far son testament. Testament politic. Ancian testament : Pacte vièlh / Bíblia. Novèl testament : los quatre evangèlis e lor seguida. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|