terral 1 (subs. m.) : « terroir, terrain » ; litoral. (v. TdF ‘terrau’) .

terral 2 (adj. m e nm) : que ven de la tèrra ; « vent du nord, mistral, par opposition à marin » (v. TdF ‘terrau’)

Vent terral (cèrç ; mistral ; bisa)

terralada nf, cf Ubaud Dicort : « terre transportée, terre neuve, terreau, humus » (v. TdF)

terralet : torlí (aucèl terrèstre) (oedicnemus crepitans)

terralh nm, cf Ubaud Dicort : « poterie, fabrique de poterie, dans le Var, v. terralha » (v. TdF ‘terrai’)

terralha nf : « poterie, art de la céramique » ; tot çò prestit amb d'argila. (v. TdF ‘terraio’)

terralhada : terràs / fems polverizat / tèrra que conten una fòrta proporcion de substàncias animalas o vegetalas descompausadas.

terralhaire, -aira : terrassièr, - ièira, « remueur de terre » ; persona que fa o que vend de terralha. (v. TdF ’terraiaire’)

En Índia de femnas son terralhairas (terrassièiras)

terralhar (v. tr. e intr.) : bolegar, carrejar de tèrra ; amodar un son de campana gamada. (v. TdF ‘terraia’)

terralhatge nm : « terrassement, mouvement de terres », trabalh de terrassièr. (v. TdF ‘terraiage’)

terralheta : terralha pichonèla pels mainatges.

terralhièr, -ièira : persona que fa o que vend de terralha ; escudelièr (laissa per reclamar la terralha)

Un terralhièr fa d'olas, de topins, de topinas...

terralhòla : aucèl que se pausa sus de motas de tèrra. (nanthe nanthe)

terralhon (v. TdF ‘terraioun’) / terrassièr nm  (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : panièr per carrejar de tèrra ; potarron de terralha ; cruguet per metre de vin ; insècte ortoptèr : (Gryllotalpa vulgaris)

tèrramaire (abs. Dicort) : tèrra de naissença. (v. jos tèrra : tèrra maire)

terrandèl (plt.) : porret / porrata / pòrre salvatge. (Allium ampeloprasum) ; (A. polyanthum) ; (A. oleraceum) ; (A. pallens) ; A. vinealis)

terranha : terralhada. v. pus naut.

terranhàs : ròc mòrt (ròc que s'engruna)

tèrraplen nm (v. la nòta de grand) : terren raportat sostengut per de parets e que fa terrassa.

terrar (v. tr.) : cauçar una planta ; cobrir un camp de tèrra raportada ; getar de tèrra sus la nèu per la far fondre.

terrar (se) : s'amagar.

Lo guèine agèt leu fach de se terrar dins sa tuta.

terrari ~ terrarium nm, cf Ubaud Dicort : « terrarium » (Laus)

terràs : montet de tèrra ; mota de tèrra ; terranha ; terrador / localitat ; grossor / amàs / abscès ; cruga / dorga.

terrassa : tèrra marrida ; defaut d'una pèira de construccion ; levada de tèrra orizontala sostenguda per una paret o mai d'una paret ; levada de tèrra dins un òrt ; plataforma en mòde de teulada ; perlongament d'un cafè o d'un restaurant sus una partida del trepador ; t. tecn. de geografia.

Un òrt en terrassas.

Culturas en terrassas.

Teulada en terrassa.

Una terrassa de cafè.

Terrassas marinas.

terrassament nm, cf Ubaud Dicort : « terrassement » (Rapin)

terrassan, -a adj e n : país, -ïsa / conteiral, -a (del meteis airal) ; agricultor, -tritz capable, -a ; mena d'escagaròl : (Helix melanostoma)

terrassar (v. tr.) : cobrir amb de tèrra ; desquilhar q.q. / lo getar per tèrra.

terrassat, -ada : desquilhat / getat per tèrra ; aterrat, -ada (s. p. e s. f.)

Foguèt terrassat per un mal de costat.

terrassenc, -a adj e n : terrenal, -a (qu'es pas marin)

terrassièr 1 nm : manna per la tèrra ; terralhon (potarron ; cruguet). (v. terralhon)

terrassièr 2 nm, -ièira : persona que fa de terralhatge ; terralhaire. (v. terralhièr)

terrasson (m.) : irondèla de ribièira, de riu (Riparia riparia) ; langosta / sautarèla (Locusta)

terrassós, -osa adj : bravament estacat, -ada a la tèrra.

terrat nm : terrassa en mòde de teulada « toit, v. teulat » (v. TdF).

tèrratenent (m. e f.) [, -a n (v. Ubaud Dicort e  Per Noste)] : proprietari, -ària (v. Alibert) ; « (plus spécialement pour un terre) tenancier, -ière » (Per Noste).

terratge nm, cf Ubaud Dicort : « droit dû au curé pour l’enterrement d’un mort » TdF ‘terrage’ ; « terrage » (Laus)

tèrratrem / tèrratremol nm : ensemble de saquejals de la superficia de la Tèrra a un airal donat.

terré ! (interj. que marca l'estonament) : diantre ! / diable !

terré òu ! (interj. que marca l'estonament) : fotre ! / viet d'ase !

 

terreiron (abs. Dicort) : panièr de doas quèrbas per carrejar de tèrra. (v. terrairòu)

terrejada nf, cf Ubaud Dicort : « terre transportée ; action de la transporter » (Vayssier  ‘torrejado’) ; « levée de terre » (v. TdF)

terrejador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « panier pour le transport de la terre » TdF ‘terrejadou’

terrejador 2, -airitz (adj.) (abs. Dicort e TdF) : que servís per terrejar.

Panièr terrejador : panièr per carrejar de tèrra [v. terrejador 1].

Panièira terrejairitz : panièira per carrejar de tèrra.

terrejaire, -aira n : persona que fa de terralhatge. (v. TdF)

terrejar (v. tr. e intr.) : gratar, bolegar la tèrra ; carrejar de tèrra ; se rebordelar per la tèrra ; aver lo gost o la sentor de la tèrra.

terren : espandi de tèrra sovent considerat coma un ben ; t. tecn. de geografia, de geologia.

Terren argilós, volcanic, calquièr, marescatjós...

Me vòli pas riscar sus aquel terren (s. f.)

terrenal, -a adj : relatiu, -iva al terren o a la Tèrra / que viu pas en mar ; « indigène » TdF ‘terrenau’.

Sèm un pòble terrenal.

terrenc, -a : de tèrra / en tèrra ; a tèrra / sus tèrra.

Airal terrenc : airal non quitranat.

Camin terrenc.

Truca terrenca.

Sèm terrencs : la nèu a fondut.

terrencós, -osa adj / terrenal, -a (v. terrenal) : terrèstre, -a.

terrèstre, -tra : relatiu, -iva a la planeta Tèrra ; relatiu, -iva a la vida sus tèrra ; que viu sus tèrra ; que se desplaça sus tèrra.

terret nm : mena de rasim negre, « à grains gros, très serrés » (v. TdF).

terret borret nm : mena de terret, « variété de raisin rouge, à grains médiocres et ronds, très productive » TdF jos ‘terret’.

terret escalaut [escalant (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘terret’)] nm  : mena de terret, « autre variété à grains espacés et lâches » TdF.

terreta : pèça de tèrra pichonèla ; jòc de mainatges que consistís a amagar e a cerçar d'espillas dins la posca ; èdra terrèstra (plt.) : (Glechoma hederacea)

De terreta (loc. adv.) : en se rebalant sul pelsòl.

Far la terreta : far las espèrras (en parlant d'animals)

terretièira nf, cf Ubaud Dicort : « vigne planté du cépage appelé terret » TdF

terrian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « terrien, -enne » (Per Noste)

Terrian, -a n pr, cf Ubaud Dicort : « Terrien, -enne »

terriblament : d'un biais terrible.

terrible, -bla : qu'amòda una paur granda ; fòrt violent, -a ; formidable, -a ; excessiu, -iva.

Un ventàs terrible.

Trabalhar coma un terrible (l.p.)

terricòla adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « terricole » (Laus)

terrièr : censièr (registre de las tèrras e de las talhas foncièiras d'un airal) ; tuna / tuta curada dins la tèrra per servir d'abric ; mena de can.

terrigèn, -a adj, cf Ubaud Dicort : « terrigène » (Rapin)

terrigòla : tèrra leugièira, regada per las aigas e estadissa (improductiva).

terrilha : tèrra fina ; posca.

Terrilha de carbon.

terrin nm, cf Ubaud Dicort : « plat, vase de terre évasé, en Gascogne, v. plat » (v. TdF)

terrina nf / terrin (L. 362) (v. terrin) : recipient de forma mai que mai ovala, sovent en terralha vernissada, e amb un coberton ; per extension, recipient de veire per i far còire e per i servar de mangisca ; « bassin de malade ; soupière en terre » TdF.

Una terrina de fetge.

terrinada : contengut d'una terrina.

Una terrinada de salsissa a l'òli.

terrinaire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -aira : persona que fa de terrinas [v. terrinièr].

terrineta : diminutiu de terrina.

terrinhòl : montaruc / truca / suc / suquet / tucolet.

terrinièr nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui fait des terrines, potier » TdF

terrinon nm : diminutiu de terrin, « petit vase de terre, couvet où l’on met de la braise » TdF.

terrís : bugador de tèrra cuècha ; recipient per i metre de brasa ; plat en terralha.

terriscla [terriscle nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : trapa o filat per trapar d'aucelons.

terrissa [ / tarrissa] nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : construccion en tàpia ; mena de terrina de forma alandada.

terrissar (v. intr.) : compactar la tèrra ; bastir en tàpia.

terrisson : topinon.

territòri : terrador / terraire / tèrras.