|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
terral 1 (subs. m.) : « terroir, terrain » ; litoral. (v. TdF ‘terrau’) . terral 2 (adj. m e nm) : que ven de la
tèrra ; « vent du nord,
mistral, par opposition à marin »
(v. TdF ‘terrau’) Vent terral (cèrç ; mistral ; bisa) terralada nf, cf Ubaud Dicort : « terre
transportée, terre neuve, terreau, humus » (v. TdF) terralet : torlí (aucèl terrèstre) (oedicnemus crepitans) terralh nm, cf Ubaud Dicort :
« poterie, fabrique de poterie, dans le Var, v. terralha » (v. TdF ‘terrai’) terralha nf : « poterie, art de la céramique » ; tot çò prestit amb d'argila. (v. TdF ‘terraio’) terralhada : terràs / fems polverizat / tèrra que conten una fòrta proporcion de substàncias animalas o vegetalas descompausadas. terralhaire, -aira : terrassièr, - ièira, « remueur de terre » ; persona que fa o que vend de terralha. (v. TdF ’terraiaire’) En Índia de femnas son terralhairas (terrassièiras) terralhar (v. tr. e intr.) : bolegar, carrejar de tèrra ; amodar un son de campana gamada. (v. TdF ‘terraia’) terralhatge nm : « terrassement, mouvement de terres », trabalh de terrassièr. (v. TdF ‘terraiage’) terralheta : terralha pichonèla pels mainatges. terralhièr, -ièira : persona que fa o que vend de terralha ; escudelièr (laissa per reclamar la terralha) Un terralhièr fa d'olas, de topins, de topinas... terralhòla : aucèl que se pausa sus de motas de tèrra. (nanthe nanthe) terralhon (v. TdF ‘terraioun’)
/ terrassièr nm
(los 2, v. Ubaud Dicort e
Alibert) : panièr per carrejar de tèrra ; potarron de
terralha ; cruguet per metre de vin ; insècte ortoptèr : (Gryllotalpa
vulgaris) tèrramaire (abs. Dicort) : tèrra
de naissença. (v.
jos tèrra : tèrra maire) terrandèl (plt.) : porret / porrata / pòrre salvatge. (Allium ampeloprasum) ; (A. polyanthum) ; (A. oleraceum) ; (A. pallens) ; A. vinealis) terranha : terralhada. v. pus naut. terranhàs : ròc mòrt (ròc que s'engruna) tèrraplen nm (v. la nòta de grand) : terren raportat sostengut per de parets e que fa terrassa. terrar (v. tr.) : cauçar una planta ; cobrir un camp de tèrra raportada ; getar de tèrra sus la nèu per la far fondre. terrar (se) : s'amagar. Lo guèine agèt leu fach de se terrar dins sa tuta. terrari ~ terrarium nm, cf Ubaud Dicort : « terrarium » (Laus) terràs : montet de tèrra ; mota de tèrra ; terranha ; terrador / localitat ; grossor / amàs / abscès ; cruga / dorga. terrassa : tèrra marrida ; defaut d'una pèira de construccion ; levada de tèrra orizontala sostenguda per una paret o mai d'una paret ; levada de tèrra dins un òrt ; plataforma en mòde de teulada ; perlongament d'un cafè o d'un restaurant sus una partida del trepador ; t. tecn. de geografia. Un òrt en terrassas. Culturas en terrassas. Teulada en terrassa. Una terrassa de cafè. Terrassas marinas. terrassament nm, cf Ubaud Dicort :
« terrassement » (Rapin) terrassan, -a adj e n : país, -ïsa / conteiral, -a (del meteis airal) ; agricultor, -tritz capable, -a ; mena d'escagaròl : (Helix melanostoma) terrassar (v. tr.) : cobrir amb de tèrra ; desquilhar q.q. / lo getar per tèrra. terrassat, -ada : desquilhat / getat per tèrra ; aterrat,
-ada (s. p. e s. f.) Foguèt terrassat per un mal de costat. terrassenc, -a adj e n : terrenal, -a (qu'es pas marin) terrassièr 1 nm : manna per la tèrra ; terralhon (potarron ;
cruguet). (v. terralhon) terrassièr 2 nm, -ièira : persona que fa de terralhatge ;
terralhaire. (v. terralhièr) terrasson (m.) : irondèla de ribièira, de riu (Riparia riparia) ; langosta / sautarèla (Locusta) terrassós, -osa adj : bravament estacat, -ada a la tèrra. terrat nm : terrassa en mòde de teulada « toit, v. teulat » (v. TdF). tèrratenent (m. e f.) [, -a n (v. Ubaud Dicort e Per Noste)] : proprietari, -ària (v. Alibert) ; « (plus spécialement pour un terre) tenancier, -ière » (Per Noste). terratge nm, cf Ubaud Dicort :
« droit dû au curé pour l’enterrement
d’un mort » TdF ‘terrage’ ;
« terrage » (Laus) tèrratrem / tèrratremol nm : ensemble de saquejals de la superficia de la Tèrra a un airal donat. terré ! (interj. que marca l'estonament) : diantre ! / diable ! terré òu ! (interj. que marca l'estonament) : fotre ! / viet d'ase ! |
|
terreiron (abs. Dicort) : panièr de doas quèrbas per
carrejar de tèrra. (v. terrairòu) terrejada nf, cf Ubaud Dicort : « terre transportée ; action de la transporter » (Vayssier ‘torrejado’) ; « levée de terre » (v. TdF) terrejador 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« panier pour le transport de la terre » TdF ‘terrejadou’ terrejador 2, -airitz (adj.) (abs. Dicort e TdF) : que servís per terrejar. Panièr terrejador : panièr per carrejar de tèrra [v. terrejador 1]. Panièira terrejairitz : panièira per carrejar de tèrra. terrejaire, -aira n : persona que fa de terralhatge. (v. TdF) terrejar (v. tr. e intr.) : gratar, bolegar la tèrra ; carrejar de tèrra ; se rebordelar per la tèrra ; aver lo gost o la sentor de la tèrra. terren : espandi de tèrra sovent considerat coma un ben ; t. tecn. de geografia, de geologia. Terren argilós, volcanic, calquièr, marescatjós...
Me vòli pas riscar sus aquel terren (s. f.) terrenal, -a adj : relatiu, -iva al terren o a la Tèrra / que viu pas en mar ; « indigène » TdF ‘terrenau’. Sèm un pòble terrenal. terrenc, -a : de tèrra / en tèrra ; a tèrra / sus tèrra. Airal terrenc : airal non quitranat. Camin terrenc. Truca terrenca. Sèm terrencs : la nèu a fondut. terrencós, -osa adj / terrenal, -a (v. terrenal) : terrèstre, -a. terrèstre, -tra : relatiu, -iva a la planeta Tèrra ; relatiu, -iva a la vida sus tèrra ; que viu sus tèrra ; que se desplaça sus tèrra. terret nm : mena de rasim negre, « à grains gros, très serrés » (v. TdF). terret borret nm : mena de terret, « variété de raisin rouge, à grains médiocres et ronds, très productive » TdF jos ‘terret’. terret escalaut [escalant (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘terret’)] nm : mena de terret, « autre variété à grains espacés et lâches » TdF. terreta : pèça de tèrra pichonèla ;
jòc de mainatges que consistís a amagar e a cerçar
d'espillas dins la posca ; èdra terrèstra (plt.) : (Glechoma
hederacea) De terreta (loc. adv.) : en se rebalant sul pelsòl. Far la terreta : far las espèrras (en parlant d'animals) terretièira nf, cf Ubaud Dicort : « vigne planté du
cépage appelé terret » TdF terrian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« terrien, -enne » (Per Noste) Terrian, -a n pr, cf Ubaud Dicort :
« Terrien, -enne » terriblament : d'un biais terrible. terrible, -bla : qu'amòda una paur granda ; fòrt violent, -a ; formidable, -a ; excessiu, -iva. Un ventàs terrible. Trabalhar coma un terrible (l.p.) terricòla adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« terricole » (Laus) terrièr : censièr (registre de las tèrras e de las talhas foncièiras d'un airal) ; tuna / tuta curada dins la tèrra per servir d'abric ; mena de can. terrigèn, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« terrigène » (Rapin) terrigòla : tèrra leugièira, regada per las aigas e estadissa (improductiva). terrilha : tèrra fina ; posca. Terrilha de carbon. terrin nm, cf Ubaud Dicort : « plat,
vase de terre évasé, en Gascogne, v. plat » (v. TdF) terrina nf / terrin (L.
362) (v. terrin) :
recipient de forma mai que mai ovala, sovent en terralha vernissada, e amb un
coberton ; per extension, recipient de veire per i far còire e per i
servar de mangisca ; « bassin de
malade ; soupière en terre » TdF. Una terrina de fetge. terrinada : contengut d'una terrina. Una terrinada de salsissa a l'òli. terrinaire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -aira : persona que fa de
terrinas [v. terrinièr]. terrineta : diminutiu de terrina. terrinhòl : montaruc / truca / suc / suquet / tucolet. terrinièr nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui fait des
terrines, potier » TdF terrinon nm : diminutiu de terrin, « petit vase de terre, couvet où l’on met de la braise » TdF. terrís : bugador de tèrra cuècha ; recipient per i metre de brasa ; plat en terralha. terriscla [terriscle nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : trapa o filat per trapar d'aucelons. terrissa [ / tarrissa] nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : construccion en tàpia ; mena de terrina de forma alandada. terrissar (v. intr.) : compactar la tèrra ; bastir en tàpia. terrisson : topinon. territòri : terrador / terraire / tèrras. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|