|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
termogèn, -a : productor, -tritz de calor. De coton termogèn. termogenèsi (f.) : produccion de calor ; qualitat de çò termogèn. termogenic, -a : amodat, -ada per la produccion de calor. termograf : aparelh per enregistrar de contunh la temperatura corporala ; instrument meteorologic per enregistrar de contunh la temperatura. termografia : enregistrament de las variacions de temperatura ; t. tecn. de diferentas disciplinas. termograma nm : grafic obengut per termografia. termogravimetria nf : (fisica) « thermogravimétrie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 297) termogravimetric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « thermogravimétrique » (v. çai sus) termolabil, -a : destruit, -ida a una temperatura mai o mens nauta. termolabilitat nf : natura de çò termolabil. termolisi (f.) : descomposicion d'una substància per la calor. termologia : partida de la fisica qu'estúdia los fenomèns relatius a la calor. termologic, -a : relatiu, -iva a la termologia. termoluminescéncia : luminescéncia amodada per la calor. termoluminescent, -a : qu'amòda una termoluminescéncia. termomagnetic, -a : dotat, -ada de termomagnetisme ; relatiu, -iva al termomagnetisme. termomagnetisme : magnetisme desvolopat per la calor. termomanomètre : mena de termomètre basat sus la mesura d'una pression de vapor saturanta. termomecanic, -a : relatiu, -iva a la mecanica de la calor. termomètre : aparelh per mesurar la temperatura. Termomètre mural. Termomètre medical. termometria : evaluacion de la temperatura. termometric, -a : relatiu, -iva a la termometria. Escala termometrica. termonuclear, -a : se ditz d'una reaccion de fusion nucleara entre nuclis d'atòms leugièrs portats a fòrt nauta temperatura, e l'energia que produsís. Bomba termonucleara. Energia termonucleara. termoparelh nm : (fisica) « thermocouple » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296) termopila : pila termoelectrica. termoplastic, -a adj : (fisica) « thermoplastique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 297) termopompa : pompa de calor / generator de calor que son fonccionament revèrta lo d'una maquina frigorifica. termopropulsion : sistèma de propulsion basat son que sus la produccion de gases, sens intervencion mecanica. termoquimia : branca de la quimia que s'entrèva de las quantitats de calor amodadas per las reaccions quimicas. termoquimic, -a : relatiu, -iva a la termoquimia. termoregulacion : regulacion termica. D'unes animals son capables de termoregulacion. termoregulador, -airitz [, -doira] adj e nm (v. Ubaud Dicc. scient. p. 297) : que regula la calor ; aparelh per manténer constanta la temperatura. termoresistent, -a adj : (fisica) « thermorésistant, ante » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 297) termòs nm : recipient isolador capable de servar la temperatura d'un liquid pendant d'oras. termosensible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « thermosensible » (Per Noste) termostat : aparelh per manténer una temperatura constanta. termostatic, -a adj e nf : (fisica) « thermostatique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 298) termoterapia : terapia per la calor. termotropic, -a : dotat, -ada de termotropisme ; relatiu, -iva al termotropisme. termotropisme : reaccion a la calor, d'unes organismes inferiors que se desplaçan cap a ela (termotropisme positiu) o que se'n alunhan (termotropisme negatiu) termut, -uda (abs. Dicort) : traversut, -uda. tèrn nm (Alibert ; abs. Dicort) : tresen. tèrna nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘terne 1’) : combinason de tres numèros ganhants ; tres numèros sortits sus la meteissa rega d'una quina ; ensemble de tres cables d'un malhum trifasat. Agèri una tèrna de quina tre la debuta del jòc. ternal nm (arc.) : anciana mesura de pes. (v. TdF jos ‘ternau’) ternari 1, -ària adj : format, -ada per la reunion de tres elements ; t. tecn. de musica, de matematicas, de quimia. Nombre ternari. Division ternària. Mesura ternària. Axe ternari. Carburant ternari. Forma ternària. Frasa ternària. Numeracion ternària. ternari 2 nm, cf Ubaud Dicort : « triangle dans lequel on écrit le nom de Dieu » TdF tèrne 1 (grop de tres numèros) nm, cf Ubaud Dicort : « t. de loterie, terne » TdF. (v. tèrna) tèrne 2, -na adj : que manca de lutz, de treslusor, e qu'amòda una impression desagradiva ; monotòn, -a ; foscós, -osa ; que manca de vivacitat. Una color tèrna. Un uèlh tèrne. Un païsatge tèrne. Una vida tèrna. Una jornada tèrna. Un estil tèrne. Una convèrsa tèrna. Una persona tèrna.
|
|
ternenc, -a adj e n : feda, moton, borret, borreta de tres ans. Una òbra ternenca, une trilogie. (v. TdF) ternidura nf, cf Ubaud Dicort : « ternissure » (Laus), « ce qui est terni, ce qui ternit » TdF ternir (v. tr. e intr.) : embugar ; alterar ; passir / solhar. L'umiditat a ternit aquel miralh. Ternir la puretat d'un mainatge. Los ans an ternida sa cara. Ternir la memòria, l'onor, la reputacion de q.q. ternir (se) : s'embugar ; s'alterar ; se passir... Tot se ternís amb lo temps. L'argent se ternís. Las flors copadas se ternisson. teron nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘touroun’) : brava font ; ensemble de mai d'una font ; font / fos en general. (v. toron 1). (# terron) terondèl (m.) : fontanilha (font pichona) terpèn nm : (quimia) « terpène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 417) terpenic, -a adj : (quimia) « terpénique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 417) terpina nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) terpine » (Per Noste) terpinòl nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) terpinol » (Rapin) tèrra : planeta que vira a l'entorn del solelh ; glòb terrèstre ; continent ; pelsòl de la superficia solida del glòb terrèstre ; camp, proprietat, domeni ; país ; tèrra vegetala. De tèrra-boiron, v. boiron 1. Far tèrra : morir « être mort et enterré » (L. 362). Enfre tèrra, v. enfre. En tèrra estent, étant sur la terre. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘terro-estant (en)’) Dins tèrra, dans la terre. Sota tèrra, sous terre. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘terro’) La tèrra maire, la terre maternelle, la patrie. (v. TdF jos ‘terro’) tèrra bravenca : tèrra fòrta e argilosa. tèrra cuècha nf, cf Ubaud Dicort : « terre cuite » TdF jos ‘terro’ tèrra d'agre : tèrra gravenosa. tèrra de barena nf, cf Ubaud Dicort : v. barena. tèrra de causse nf, cf Ubaud Dicort : « terrain calcaire » TdF jos ‘terro’ tèrra de paraire : argila, bauxita o autra tèrra naturala utilizada pel rafinatge per absorpcion, o coma substància catalizairitz. tèrra fòrt nf : v. tèrrafòrt. tèrra fromental nf (v. la nòta de grand) : tèrra bona pel froment.. (v. TdF jos ‘froumentau 1’) tèrra laboriva : tèrra que pòt èsser laurada. tèrra lobal nf : tèrra rocalhuda. tèrra planièr (Alibert) (m.) [nf, cf Ubaud Dicort] (v. la nòta de grand) : planòl. tèrra riala nf, cf Ubaud Dicort : « terre glaise » (Alibert) tèrrabatut nm, cf Ubaud Dicort : « sol damé ; terre battue » (Sèrras-Ess.) terrada nf : pèça de tèrra / camp ; semenat (tèrra semenada) ; solada (pelsòl cobèrt d'èrbas, de flors o de frucha) ; « terreau, décombres, vase desséchée, litière jetée dans un chemin boueux, ruée » (v TdF ‘terrado’). (v. terradas) terradas nf pl, cf Ubaud Dicort : « décombres ; plâtras ; immondices ; terreau » (Alibert) terradàs (abs. Dicort, TdF e Alibert) : clapissa / escombres ; gipàs / plastràs ; bordilha / curalha ; terralhada / terràs / clapasses ; ostalon o paret d'argila. (v. terradas) terradeta : espandi pichonèl de tèrra. terradièr, -ièira : persona que trabalha la tèrra. terradin : terralhada. v. terralhada terradís (abs. Dicort) : territòri. terrador : país de naissença ; territòri. terradorenc, -a adj e n : relatiu, -iva al terrador ; natiu, -iva del terrador, « habitant de la campagne, campagnard, arde » (v. TdF). tèrrafòrt [tèrra fòrt (argela) , cf Ubaud Dicort] (f.) (v. la nòta de grand) : aubuga (terra compacta e argilosa). (# terrafòrt nm) terrafòrt (luòc ont la tèrra es argelosa) nm, cf Ubaud Dicort : « terrefort » (v. Rapin). (# tèrra fòrt nf) terragal nm : tèrra arida, regada, accidentada. tèrragarda nf, cf Ubaud Dicort : « t. de coutume, sauvegarde concernant la terre, ce qui concerne les bornes-limites ou chemins » TdF ‘terro-gardo’ ; « descente sur les lieux [v. tèrragardar] » (L. 362). tèrragardar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire une descente sur les lieux » (L. 362), « faire fonction de messier » (R. V 519) terragàs nm, cf Ubaud Dicort : mota de tèrra « ... dans l'Aude » (v. TdF). terragèla [terragela] / terragiala [veire terragela, cf Ubaud Dicort] nf : argila. tèrragèt nm, cf Ubaud Dicort : « terre qu’on retire d’un fossé, vase desséchée, terreau » TdF jos ‘terro-jit’ terragòs nm (abs. Dicort 2022) « motte de terre (Aude) » (Alibert). : v. terragàs [v. Ubaud Dicort p. 159]) tèrra grèpia [tèrragrèpia, cf Ubaud Dicort p. 159 ~ tèrragrepa] nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Scorzonera picris) terraigat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « terraqué, ée » (v. Carrasco) terraire : terrador ; terren ; terrajada. Terraire sablós. terrairòl (abs. Dicort) : panièr vendemiador de doas quèrbas ; panièr de dos quèrbas en general. (v. terrairòu) terrairolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit banneau, v. descon » (v. TdF ‘terreiroulet’) terrairon / terrairòu nm, cf Ubaud Dicort : « panier à deux anses dont on se sert pour le transport des terres ou pour la vendange, banneau, v. banaston, terralhon » (v. TdF jos ‘terreiròu’) terrajada (abs. Dicort) / terralada (v. terralada) : transpòrt de tèrras nòvas per engraissar d'autras tèrras. (v. terrejada) |
|
|
|
|
|
|