termogèn, -a : productor, -tritz de calor.

De coton termogèn.

termogenèsi (f.) : produccion de calor ; qualitat de çò termogèn.

termogenic, -a : amodat, -ada per la produccion de calor.

termograf : aparelh per enregistrar de contunh la temperatura corporala ; instrument meteorologic per enregistrar de contunh la temperatura.

termografia : enregistrament de las variacions de temperatura ; t. tecn. de diferentas disciplinas.

termograma nm : grafic obengut per termografia.

termogravimetria nf : (fisica) « thermogravimétrie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 297)

termogravimetric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « thermogravimétrique » (v. çai sus)

termolabil, -a : destruit, -ida a una temperatura mai o mens nauta.

termolabilitat nf : natura de çò termolabil.

termolisi (f.) : descomposicion d'una substància per la calor.

termologia : partida de la fisica qu'estúdia los fenomèns relatius a la calor.

termologic, -a : relatiu, -iva a la termologia.

termoluminescéncia : luminescéncia amodada per la calor.

termoluminescent, -a : qu'amòda una termoluminescéncia.

termomagnetic, -a : dotat, -ada de termomagnetisme ; relatiu, -iva al termomagnetisme.

termomagnetisme : magnetisme desvolopat per la calor.

termomanomètre : mena de termomètre basat sus la mesura d'una pression de vapor saturanta.

termomecanic, -a : relatiu, -iva a la mecanica de la calor.

termomètre : aparelh per mesurar la temperatura.

Termomètre mural.

Termomètre medical.

termometria : evaluacion de la temperatura.

termometric, -a : relatiu, -iva a la termometria.

Escala termometrica.

termonuclear, -a : se ditz d'una reaccion de fusion nucleara entre nuclis d'atòms leugièrs portats a fòrt nauta temperatura, e l'energia que produsís.

Bomba termonucleara.

Energia termonucleara.

termoparelh nm : (fisica) « thermocouple » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296)

termopila : pila termoelectrica.

termoplastic, -a adj : (fisica) « thermoplastique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 297)

termopompa : pompa de calor / generator de calor que son fonccionament revèrta lo d'una maquina frigorifica.

termopropulsion : sistèma de propulsion basat son que sus la produccion de gases, sens intervencion mecanica.

termoquimia : branca de la quimia que s'entrèva de las quantitats de calor amodadas per las reaccions quimicas.

termoquimic, -a : relatiu, -iva a la termoquimia.

termoregulacion : regulacion termica.

D'unes animals son capables de termoregulacion.

termoregulador, -airitz [, -doira]  adj e nm (v. Ubaud Dicc. scient. p. 297) : que regula la calor ; aparelh per manténer constanta la temperatura.

termoresistent, -a adj : (fisica) « thermorésistant, ante » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 297)

termòs nm : recipient isolador capable de servar la temperatura d'un liquid pendant d'oras.

termosensible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « thermosensible » (Per Noste)

termostat : aparelh per manténer una temperatura constanta.

termostatic, -a adj e nf : (fisica) « thermostatique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 298)

termoterapia : terapia per la calor.

termotropic, -a : dotat, -ada de termotropisme ; relatiu, -iva al termotropisme.

termotropisme : reaccion a la calor, d'unes organismes inferiors que se desplaçan cap a ela (termotropisme positiu) o que se'n alunhan (termotropisme negatiu)

termut, -uda (abs. Dicort) : traversut, -uda.

tèrn nm (Alibert ; abs. Dicort) : tresen.

tèrna nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘terne 1’) : combinason de tres numèros ganhants ; tres numèros sortits sus la meteissa rega d'una quina ; ensemble de tres cables d'un malhum trifasat.

Agèri una tèrna de quina tre la debuta del jòc.

ternal nm (arc.) : anciana mesura de pes. (v. TdF jos ‘ternau’)

ternari 1, -ària adj : format, -ada per la reunion de tres elements ; t. tecn. de musica, de matematicas, de quimia.

Nombre ternari.

Division ternària.

Mesura ternària.

Axe ternari.

Carburant ternari.

Forma ternària.

Frasa ternària.

Numeracion ternària.

ternari 2 nm, cf Ubaud Dicort : « triangle dans lequel on écrit le nom de Dieu » TdF

tèrne 1 (grop de tres numèros) nm, cf Ubaud Dicort : « t. de loterie, terne » TdF. (v. tèrna)

tèrne 2, -na adj : que manca de lutz, de treslusor, e qu'amòda una impression desagradiva ; monotòn, -a ; foscós, -osa ; que manca de vivacitat.

Una color tèrna.

Un uèlh tèrne.

Un païsatge tèrne.

Una vida tèrna.

Una jornada tèrna.

Un estil tèrne.

Una convèrsa tèrna.

Una persona tèrna.

ternenc, -a adj e n : feda, moton, borret, borreta de tres ans.

Una òbra ternenca, une trilogie. (v. TdF)

 

 

ternidura nf, cf Ubaud Dicort : « ternissure » (Laus), « ce qui est terni, ce qui ternit » TdF

ternir (v. tr. e intr.) : embugar ; alterar ; passir / solhar.

L'umiditat a ternit aquel miralh.

Ternir la puretat d'un mainatge.

Los ans an ternida sa cara.

Ternir la memòria, l'onor, la reputacion de q.q.

ternir (se) : s'embugar ; s'alterar ; se passir...

Tot se ternís amb lo temps.

L'argent se ternís.

Las flors copadas se ternisson.

teron nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘touroun’) : brava font ; ensemble de mai d'una font ; font / fos en general. (v. toron 1). (#  terron)

terondèl (m.) : fontanilha (font pichona)

terpèn nm : (quimia) « terpène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 417)

terpenic, -a adj : (quimia) « terpénique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 417)

terpina nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) terpine » (Per Noste)

terpinòl nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) terpinol » (Rapin)

tèrra : planeta que vira a l'entorn del solelh ; glòb terrèstre ; continent ; pelsòl de la superficia solida del glòb terrèstre ; camp, proprietat, domeni ; país ; tèrra vegetala.

De tèrra-boiron, v. boiron 1.

Far tèrra : morir « être mort et enterré » (L. 362).

Enfre tèrra, v. enfre.

En tèrra estent, étant sur la terre. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘terro-estant (en)’)

Dins tèrra, dans la terre.

Sota tèrra, sous terre.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘terro’)

La tèrra maire, la terre maternelle, la patrie. (v. TdF jos ‘terro’)

tèrra bravenca : tèrra fòrta e argilosa.

tèrra cuècha nf, cf Ubaud Dicort : « terre cuite » TdF jos ‘terro’

tèrra d'agre : tèrra gravenosa.

tèrra de barena nf, cf Ubaud Dicort : v. barena.

tèrra de causse nf, cf Ubaud Dicort : « terrain calcaire » TdF jos ‘terro’

tèrra de paraire : argila, bauxita o autra tèrra naturala utilizada pel rafinatge per absorpcion, o coma substància catalizairitz.

tèrra fòrt nf : v. tèrrafòrt.

tèrra fromental nf (v. la nòta de grand) : tèrra bona pel froment.. (v. TdF jos ‘froumentau 1’)

tèrra laboriva : tèrra que pòt èsser laurada.

tèrra lobal nf : tèrra rocalhuda.

tèrra planièr (Alibert) (m.) [nf, cf Ubaud Dicort] (v. la nòta de grand) : planòl.

tèrra riala nf, cf Ubaud Dicort : « terre glaise » (Alibert)

tèrrabatut nm, cf Ubaud Dicort : « sol damé ; terre battue » (Sèrras-Ess.)

terrada nf : pèça de tèrra / camp ; semenat (tèrra semenada) ; solada (pelsòl cobèrt d'èrbas, de flors o de frucha) ; « terreau, décombres, vase desséchée, litière jetée dans un chemin boueux, ruée » (v TdF ‘terrado’). (v. terradas)

terradas nf pl, cf Ubaud Dicort : « décombres ; plâtras ; immondices ; terreau » (Alibert)

terradàs (abs. Dicort, TdF e Alibert) : clapissa / escombres ; gipàs / plastràs ; bordilha / curalha ; terralhada / terràs / clapasses ; ostalon o paret d'argila. (v. terradas)

terradeta : espandi pichonèl de tèrra.

terradièr, -ièira : persona que trabalha la tèrra.

terradin : terralhada. v. terralhada

terradís (abs. Dicort) : territòri.

terrador : país de naissença ; territòri.

terradorenc, -a adj e n : relatiu, -iva al terrador ; natiu, -iva del terrador, « habitant de la campagne, campagnard, arde » (v. TdF).

tèrrafòrt [tèrra fòrt (argela) , cf Ubaud Dicort] (f.) (v. la nòta de grand) : aubuga (terra compacta e argilosa). (# terrafòrt nm)

terrafòrt (luòc ont la tèrra es argelosa) nm, cf Ubaud Dicort : « terrefort » (v. Rapin). (# tèrra fòrt nf)

terragal nm : tèrra arida, regada, accidentada.

tèrragarda nf, cf Ubaud Dicort : « t. de coutume, sauvegarde concernant la terre, ce qui concerne les bornes-limites ou chemins » TdF ‘terro-gardo’ ; « descente sur les lieux [v. tèrragardar] » (L. 362).

tèrragardar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire une descente sur les lieux » (L. 362), « faire fonction de messier » (R. V 519)

terragàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : mota de tèrra.

terragèla [terragela] / terragiala [veire terragela, cf Ubaud Dicort] nf : argila.

tèrragèt nm, cf Ubaud Dicort : « terre qu’on retire d’un fossé, vase desséchée, terreau » TdF jos ‘terro-jit’

tèrragòs (tèrragós ?) nm, cf Ubaud Dicort : « motte de terre » (Alibert). (v. terragàs [v. Ubaud Dicort p. 159)])

tèrra grèpia [tèrragrèpia, cf Ubaud Dicort p. 159  ~ tèrragrepa] nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Scorzonera picris)

terraigat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « terraqué, ée » (v. Carrasco)

terraire : terrador ; terren ; terrajada.

Terraire sablós.

terrairòl (abs. Dicort) : panièr vendemiador de doas quèrbas ; panièr de dos quèrbas en general. (v. terrairòu)

terrairolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit banneau, v. descon » (v. TdF ‘terreiroulet’)

terrairon / terrairòu nm, cf Ubaud Dicort : « panier à deux anses dont on se sert pour le transport des terres ou pour la vendange, banneau, v. banaston, terralhon » (v. TdF jos ‘terreiròu’)

terrajada  (abs. Dicort) / terralada (v. terralada) : transpòrt de tèrras nòvas per engraissar d'autras tèrras. (v. terrejada)