|
|
|
|
|
|
terçon, -a : borret o borreta de tres ans ; partida tresena de mesura ; travèrsa de fustam. (v. TdF) tèrçpont : corbadura de vòuta gotica ; lima triangulara. terebentina : rosina (resina) semifluida tirada del terebint e d'autres arbres rosinoses (pin, sap, mèlze) Esséncia de terebentina. terebint (plt.) : (Pistacia terebinthus) terebrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) térébrant, -e » (Per Noste) terebratula nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) térébratule » (Per Noste) terelin-tintin nm e interj, cf Ubaud Dicort : « tinrelintintin, son de la clochette » TdFa terena (f.) : mena d'insècte que revèrta l'abelhard, mas pus grossàs e plan pus borrut. (Bombus) Terenci : prenom. Teresa - Teresina - Tereson : prenoms f.. tergal : fial (fil) o fibra sintetica de poliestèr. tergiversable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser tergiversat, -ada. tergiversacion : accion de tergiversar. tergiversador, -airitz (abs. Dicort) : que tergiversa. Persona tergiversairitz. tergiversar (v. intr.) : utilizar de bestorns (contorns), d'engambis... per alunhar o eludir (defugir) la conclusion d'un afar, la decision d'una question, o per respondre pas d'un biais definit. tèrgue : crel / crelle / creta / sarcidura / cordura /cicatritz. teriaca (L. 361) [ ~ triaca] nf, cf Ubaud Dicort / « tiriaca » (arc.) (R. V, 365) (del grèc thériakê (bon contra la mordida del feram) : remèdi compausat de mai de 300 ingredients, utilizat mai que mai contra lo veren d'animals verenoses ; esquichum de genibre ; remèdi-miracle en general. (v. TdF jos ‘triaclo’) teriacaire nm, cf Ubaud Dicort, -aira : mercand, -a de teriaca ; barjacaire, -a de fièira ; enganaire, -a. (v. triacaire) teriacar (abs. Dicort) (v. tr.) : vendre de teriaca ; barjacar ; enganar. (v. triacar) « terida » (terida nf) : v. trida. « terigossar » : v. trigossar. TERM -: forma prefixada del grèc thermòs (calor) -TÈRM [-TÈRME, cf Ubaud Dicort] : forma sufixada del grèc thermòs (calor) v. isotèrm [isotèrme]. termal 1 nm : randa / randal / rèndre / tèrme ; costal / costièira ; còla / puèg. termal 2, -a adj : qualitat d'una mena d'aiga minerala. Aiga termala. Estacion termala. Font termala. Cura termala. Establiment termal. termalisme : estat de termalitat d'una font ; totes los servicis concernits per las curas termalas. Lo termalisme se populariza de mai en mai. termalitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò termal, « thermalité » (Rapin). tèrmas nf pl (v. Ubaud Dicort e Basic) : « t. d’archéologie, thermes, bains, v. banhs » (v. TdF ‘termo’) termat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « à terme, échu, ue » TdF ‘terma’ termatologia : estudi scientific de la calor coma agent terapeutic. tèrme 1 nm : bòla / limit de camp ; sosta / delai / alongui ; fin ; temps fixat per un pagament ; mot / expression. (v. TdF ‘terme’) Los agachons d’un tèrme, les témoins d’une borne. (v. TdF) Aquela vaca es a tèrme : vedelarà lèu. Aquel mainatge nasquèt abans tèrme. tèrme 2 nm (v. TdF ‘terme’) / timbre (v. timbre 2) : talús ; randura ; flanc de montanha ; travèrses ; limits [v. tèrmes]. termejar (v. tr.) : delimitar /metre de bòlas / fixar los limits. termenable, -bla adj (R. V, 349) (abs. Dicort) : que pòt èsser delimitat, -ada. (v. terminable) termenal : terren delimitat ; domeni ; terrador. Rodar lo termenal, courir les champs, vaguer çà et là. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘termenau’) termenar (v. tr.) (R. V, 349) (abs. Dicort) : metre un tèrme (un limit) endacòm / èsser la partida darrièira de quicòm. (v. terminar) termes (m. pl.) (abs. Dicort) : airal d'aigas termalas ; banhs publics. (v. tèrmas) tèrmes nm pl (v. tèrme 1) : « limites, confins » (Honnorat) termestesia : sensibilitat a las variacions de temperatura. termia nf : (fisica) « thermie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296) termic, -a : relatiu, -iva a l'energia calorifica. Amperamètre termic. Agitacion termica. Mapa termica. Centrala termica. Maquina termica. Sensibilitat termica. Relai termic. termicament : pel biais de la calor. termician, -a n, cf Ubaud Dicort : « thermicien, -enne » (Per Noste) termicitat nf : (fisica) « thermicité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296)
|
|
termidor [termidòr nm, cf Ubaud Dicort] : lo mes de la calor (agost), « mois de l’année républicaine » TdF termidorian, -a adj, cf Ubaud Dicort : (hist.) « thermidorien, -enne » (Laus) termina nf, cf Ubaud Dicort : « borne d’un champ, lisière d’une propriété, limite d’un territoire » TdF ‘termino’ terminable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser terminat [v. terminar]. terminal 1, -a adj : tot çò que termina quicòm. La classa terminala d'una escòla [= la terminala]. La sillaba terminala d'un mot. Lo punt terminal. Los borrons terminals d'una planta. La fasa terminala d'una malautiá. terminal 2 nm, cf Ubaud Dicort : « terminus ; terminal » (v. Rapin) terminala nf, cf Ubaud Dicort : « terminale » (v. jos terminal 1) terminar (v. tr.) : acabar ; « délimiter ; v intr, agoniser » (v. TdF ‘termina’) terminar (se) v pron : « se terminer ; avoir une certaine désinence » (v. TdF jos ‘termina’) terminason : accion o resulta de terminar o de se terminar ; morfèma final d'un mot ; partida finala en general. Terminasons nerviosas. terminatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « limitatif, ive » TdF’ terminològ, -a nt, cf Ubaud Dicort : « (ling.) terminologue » (v. çai jos) terminologia : ensemble dels tèrmes pròpris a una tecnica, a una sciéncia ; ensemble dels tèrmes qu'an un sens particular dins una domeni donat. Terminologia de psicanalisi, de medecina... terminologic, -a : relatiu, -iva ala terminologia. terminus nm (lat.) : darrièira estacion d'una linha de transpòrts en comun. termisténcia nf : (fisica) « thermistance » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296) termit nm : mena d'insècte rosegaire de fustam. (# termita) Trabalh de termit : destruccion lenta e secreta. termita nf : mescla d'alumini e d'oxid de fèrre, « thermite » (Laus). La termita es utilizada per la soudadura autogèna. termitièira : nis de termits. termizacion nf, cf Ubaud Dicort : (industrie aliment.) « thermisation » (Per Noste) TERMO- : forma prefixada del grèc thermòs (calor). termoalgesia : estat de sensacion dolorosa amodada per la calor. termoanalgesia : abolicion de la sensacion dolorosa amodada per la calor. termoanestesia : incapacitat de percebre las sensacions termicas. termobalança : aparelh de precision basat sus la calor. termocautèri nm : cautèri per l'aplicacion de la calor ; aparelh per far la termocauterizacion ; termocauterizacion. termocauterizacion : accion o resulta de termocauterizar. termocauterizar (v. tr.) : aplicar un termocautèri a de fins terapeuticas o cirurgicas. termoclastia : espetadura de las ròcas, amodada per de variacions brutalas de temperatura. termocoagulacion : coagulacion per de corrents de nauta frequéncia. termocoble nm : coble termoelectric. (v. termoparelh) termocolant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (techn.) thermocollant, -e » termocolatge nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) thermocollage » termocromia : proprietat d'unes solids d'aver una color pus fosca amb lo caud qu'amb lo freg. termodifusion : difusion termica de la calor. termodinamic, -a : relatiu, -iva a la termodinamica. termodinamica : branca de la fisica o de la quimia. termodinamician, -a : especialista en termodinamica. termoelectric, -a : relatiu, -iva a la termoelectricitat. termoelectricitat nf : ensemble dels fenomèns amodats per de variacions de temperatura. termoelectronic, -a : relatiu, -iva a l'electronica per emission d'electrons de mercé un conductor electric calfat. termofil, -a adj e nm : se ditz dels organismes que vivon dins de zònas fòrt caudas e que pòdon pas endurar lo freg ; se ditz atanben dels microorganismes capables de se desvolopar a mai de 50° centigrads. termofilia : tolerància dels organismes de temperaturas elevadas per se desvolopar corrèctament. termofòb, -a : se ditz d'un organisme que patís de termofobia. termofobia : intolerància patologica d'un organisme a la calor. termoformatge nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) thermoformage » (Per Noste) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|