terçon, -a : borret o borreta de tres ans ; partida tresena de mesura ; travèrsa de fustam. (v. TdF)

tèrçpont : corbadura de vòuta gotica ; lima triangulara.

terebentina : rosina (resina) semifluida tirada del terebint e d'autres arbres rosinoses (pin, sap, mèlze)

Esséncia de terebentina.

terebint (plt.) : (Pistacia terebinthus)

terebrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) térébrant, -e » (Per Noste)

terebratula nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) térébratule » (Per Noste)

terelin-tintin  nm e interj, cf Ubaud Dicort : « tinrelintintin, son de la clochette » TdFa

terena (f.) : mena d'insècte que revèrta l'abelhard, mas pus grossàs e plan pus borrut. (Bombus)

Terenci : prenom.

Teresa - Teresina - Tereson : prenoms f..

tergal : fial (fil) o fibra sintetica de poliestèr.

tergiversable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser tergiversat, -ada.

tergiversacion : accion de tergiversar.

tergiversador, -airitz (abs. Dicort) : que tergiversa.

Persona tergiversairitz.

tergiversar (v. intr.) : utilizar de bestorns (contorns), d'engambis... per alunhar o eludir (defugir) la conclusion d'un afar, la decision d'una question, o per respondre pas d'un biais definit.

tèrgue : crel / crelle / creta / sarcidura / cordura /cicatritz.

teriaca (L. 361) [ ~ triaca] nf, cf Ubaud Dicort  / « tiriaca » (arc.) (R. V, 365) (del grèc thériakê (bon contra la mordida del feram) : remèdi compausat de mai de 300 ingredients, utilizat mai que mai contra lo veren d'animals verenoses ; esquichum de genibre ; remèdi-miracle en general. (v. TdF jos ‘triaclo’)

teriacaire nm, cf Ubaud Dicort, -aira : mercand, -a de teriaca ; barjacaire, -a de fièira ; enganaire, -a. (v. triacaire)

teriacar (abs. Dicort) (v. tr.) : vendre de teriaca ; barjacar ; enganar. (v. triacar)

« terida » (terida nf) : v. trida.

« terigossar » : v. trigossar.

TERM -: forma prefixada del grèc thermòs (calor)

-TÈRM [-TÈRME, cf Ubaud Dicort] : forma sufixada del grèc thermòs (calor) v. isotèrm [isotèrme].

termal 1 nm : randa / randal / rèndre / tèrme ; costal / costièira ; còla / puèg.

termal 2, -a adj : qualitat d'una mena d'aiga minerala.

Aiga termala.

Estacion termala.

Font termala.

Cura termala.

Establiment termal.

termalisme : estat de termalitat d'una font ; totes los servicis concernits per las curas termalas.

Lo termalisme se populariza de mai en mai.

termalitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò termal, « thermalité » (Rapin).

tèrmas nf pl (v. Ubaud Dicort e Basic) : « t. d’archéologie, thermes, bains, v. banhs » (v. TdFtermo’)

termat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « à terme, échu, ue » TdF terma’

termatologia : estudi scientific de la calor coma agent terapeutic.

tèrme 1 nm : bòla / limit de camp ; sosta / delai / alongui ; fin ; temps fixat per un pagament ; mot / expression. (v. TdF terme’)

Los agachons d’un tèrme, les témoins d’une borne. (v. TdF)

Aquela vaca es a tèrme : vedelarà lèu.

Aquel mainatge nasquèt abans tèrme.

tèrme 2 nm (v. TdF terme’) / timbre (v. timbre 2) : talús ; randura ; flanc de montanha ; travèrses ; limits [v. tèrmes].

termejar (v. tr.) : delimitar /metre de bòlas / fixar los limits.

termenable, -bla adj (R. V, 349) (abs. Dicort) : que pòt èsser delimitat, -ada. (v. terminable)

termenal : terren delimitat ; domeni ; terrador.

Rodar lo termenal, courir les champs, vaguer çà et là. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘termenau’)

termenar (v. tr.) (R. V, 349) (abs. Dicort) : metre un tèrme (un limit) endacòm / èsser la partida darrièira de quicòm. (v. terminar)

termes (m. pl.) (abs. Dicort) : airal d'aigas termalas ; banhs publics. (v. tèrmas)

tèrmes nm pl (v. tèrme 1) : « limites, confins » (Honnorat)

termestesia : sensibilitat a las variacions de temperatura.

termia nf : (fisica) « thermie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296)

termic, -a : relatiu, -iva a l'energia calorifica.  

Amperamètre termic.

Agitacion termica.

Mapa termica.

Centrala termica.

Maquina termica.

Sensibilitat termica.

Relai termic.

termicament : pel biais de la calor.

termician, -a n, cf Ubaud Dicort : « thermicien, -enne » (Per Noste)

termicitat nf : (fisica) « thermicité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296)

 

 

termidor [termidòr nm, cf Ubaud Dicort] : lo mes de la calor (agost), «  mois de l’année républicaine » TdF

termidorian, -a adj, cf Ubaud Dicort : (hist.) « thermidorien, -enne » (Laus)

termina nf, cf Ubaud Dicort : « borne d’un champ, lisière d’une propriété, limite d’un territoire » TdF termino’

terminable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser terminat [v. terminar].

terminal 1, -a adj : tot çò que termina quicòm.

La classa terminala d'una escòla [= la terminala].

La sillaba terminala d'un mot.

Lo punt terminal.

Los borrons terminals d'una planta.

La fasa terminala d'una malautiá.

terminal 2 nm, cf Ubaud Dicort : « terminus ; terminal » (v. Rapin)

terminala nf, cf Ubaud Dicort : « terminale » (v. jos terminal 1)

terminar (v. tr.) : acabar ; « délimiter ; v intr, agoniser » (v. TdF termina’)

terminar (se) v pron : « se terminer ; avoir une certaine désinence » (v. TdF jos ‘termina’)

terminason : accion o resulta de terminar o de se terminar ; morfèma final d'un mot ; partida finala en general.

Terminasons nerviosas.

terminatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « limitatif, ive » TdF

terminològ, -a nt, cf Ubaud Dicort : « (ling.) terminologue » (v. çai jos)

terminologia : ensemble dels tèrmes pròpris a una tecnica, a una sciéncia ; ensemble dels tèrmes qu'an un sens particular dins una domeni donat.

Terminologia de psicanalisi, de medecina...

terminologic, -a : relatiu, -iva ala terminologia.

terminus nm (lat.) : darrièira estacion d'una linha de transpòrts en comun.

termisténcia nf : (fisica) « thermistance » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 296)

termit nm : mena d'insècte rosegaire de fustam. (# termita)

Trabalh de termit : destruccion lenta e secreta.

termita nf : mescla d'alumini e d'oxid de fèrre, « thermite » (Laus).

La termita es utilizada per la soudadura autogèna.

termitièira : nis de termits.

termizacion nf, cf Ubaud Dicort : (industrie aliment.) « thermisation » (Per Noste)

TERMO- : forma prefixada del grèc thermòs (calor).

termoalgesia : estat de sensacion dolorosa amodada per la calor.

termoanalgesia : abolicion de la sensacion dolorosa amodada per la calor.

termoanestesia : incapacitat de percebre las sensacions termicas.

termobalança : aparelh de precision basat sus la calor.

termocautèri nm : cautèri per l'aplicacion de la calor ; aparelh per far la termocauterizacion ; termocauterizacion.

termocauterizacion : accion o resulta de termocauterizar.

termocauterizar (v. tr.) : aplicar un termocautèri a de fins terapeuticas o cirurgicas.

termoclastia : espetadura de las ròcas, amodada per de variacions brutalas de temperatura.

termocoagulacion : coagulacion per de corrents de nauta frequéncia.

termocoble nm : coble termoelectric. (v. termoparelh)

termocolant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (techn.) thermocollant, -e »

termocolatge nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) thermocollage »

termocromia : proprietat d'unes solids d'aver una color pus fosca amb lo caud qu'amb lo freg.

termodifusion : difusion termica de la calor.

termodinamic, -a : relatiu, -iva a la termodinamica.

termodinamica : branca de la fisica o de la quimia.

termodinamician, -a : especialista en termodinamica.

termoelectric, -a : relatiu, -iva a la termoelectricitat.

termoelectricitat nf : ensemble dels fenomèns amodats per de variacions de temperatura.

termoelectronic, -a : relatiu, -iva a l'electronica per emission d'electrons de mercé un conductor electric calfat.

termofil, -a adj e nm : se ditz dels organismes que vivon dins de zònas fòrt caudas e que pòdon pas endurar lo freg ; se ditz atanben dels microorganismes capables de se desvolopar a mai de 50° centigrads.

termofilia : tolerància dels organismes de temperaturas elevadas per se desvolopar corrèctament.

termofòb, -a : se ditz d'un organisme que patís de termofobia.

termofobia : intolerància patologica d'un organisme a la calor.

termoformatge nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) thermoformage » (Per Noste)