tentacul nm : apendix mobil que servís d'organ de tocar o de sasida.

Los tentaculs d'un pofre.

tentacular, -a (Laus, Rapin) [tentaculari, -ària, cf Ubaud Dicort] adj : relatiu, -iva a un tentacul ; de la natura d'un tentacul.

Organisme tentacular.

« tentar » : v. temptar.

tentenar (v. tr.) : enganar amb de paraulas bufècas.

tentura nf, cf Ubaud Dicort : « tenture, tapisserie, papier peint » TdF ‘tenturo’

tenuiflòr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) ténuiflore »

tenuifoliat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) ténuifolié, ée »

tenuiròstre, -tra adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) ténuirostre » (v. Laus)

tenuitat nf, cf Ubaud Dicort : « ténuité » (Rapin). (v. teunesa)

TEO- : forma prefixada del grèc theòs (Dieu)

teobromina nf, cf Ubaud Dicort : « (biochim.) théobromine » (Per Noste)

teocentric, -a : relatiu, -iva al teocentrisme.

teocentrisme : tendéncia a plaçar Dieu e sos representants al centre de tota vision del mond e de tota interpretacion de l'istòria.

teocracia : governament d'una glèisa al nom de Dieu.

teocrata (m. e f.) : persona qu'impausa un govèrn teocratic.

teocratic, -a : relatiu, -iva a la teocracia.

Un poder teocratic.

teocraticament : d'un biais teocratic.

teocratisme : clericalisme.

teodicea [teodicèa] nf : branca de la filosofia que tracta de l'existéncia e dels atributs de Dieu.

teodolit : instrument de precision per mesurar d'angles orizontals e verticals.

teodolitic, -a : relatiu, -iva al teodolit.

Teodòr, Teodòra : prenoms.

teofania : aparicion o manifestacion sensibla de la divinitat.

Teofil : prenom.

teofillina nf, cf Ubaud Dicort : « (biochim.) théophylline » (v. Per Noste)

Teofrast : prenom.

teogonia : branca de la teologia pagana que tracta de l'origina e de la descendéncia dels dieus.

teogonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « théogonique » (Rapin)

teologal, -a : relatiu, -iva a Dieu.

Vertuts teologalas : fe, esperança e caritat.

teologia : sciéncia que tracta de Dieu, de la fe, de la doctrina e de la vida cristianas.

Teologia dogmatica.

Teologia morala.

Teologia naturala.

teologian ,-a : especialista (m. e f.) en teologia ; persona qu'estúdia la teologia.

teologic, -a : relatiu, -iva a la teologia.

teologicament : en tèrmes o en principis teologics.

teorèma (m.) : proposicion scientifica que pòt èsser provada.

Teorèma de Pitagòras, théorème de Pythagore.

Teorèma de Tales, théorème de Thalès.

(v. Ubaud Dicc. scient. p. 134)

teoria : concepcion / doctrina / sistèma (m.) / ensemble d'opinions.

La teoria de la relativitat.

En teoria : en principi.

teoric, -a : relatiu, -iva a la teoria.

teoricament : d'un biais teoric ; en principi.

teorician, -a : especialista (m. e f.) de recèrca fondamentala ; persona qu'establís o qu'exprimís los principis teorics de quicòm.

Mesfisa-te dels teoricians en cambra !

teorizacion : accion de teorizar.

teorizar (v. intr. e tr.) : formular una teoria, de teorias.

teosòf, -a n : adèpte, -a de la teosofia.

teosofia : illuminisme ; mena d'esoterisme religiós.

teosofic, -a : relatiu, -iva a la teosofia.

Societat teosofica.

Sècta teosofica.

tepa : pelena ; mota de pelena ; benda de pelena.

tepada nf : revestiment de bendas de pelena, « banc de gazon » (v. TdF).

tepar (v. tr.) : semenar una pelena ; revestir de bendas de pelena.

Venon de tepar lo terren de fotbòl.

tepàs nm [ / tepassa nf, cf Ubaud Dicort] : brava mota de pelena. (v. TdF jos ‘tepas’)

tepatge : accion de tepar un terren.

tepe : tuc / tucolet ; tuquet / supèl cobèrt de pelena. (v. TdF ‘tepe 2’)

tepet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tertre, sommet de montagne, v. truquet » (v. TdF)

tepièira : pelena.

tepós, -osa : erbut, -uda.

teput 1 nm : airal cobèrt de pelena.

teput 2, -uda adj : erbut, -uda.

tèque, -tèca adj, cf Ubaud Dicort : « bègue, v. quèc » (v. TdF)

tequèl nm, cf Ubaud Dicort : « teckel » (Basic)

tequeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite gousse, capsule » TdF ‘tequeto’

tequilh nm, cf Ubaud Dicort : « champignon d’une mèche » (Alibert)

tequilhar 1 (v. tr.) (Alibert) : tacar.

tequilhar 2 v, cf Ubaud Dicort (v. teca) : « v intr, former ses gousses, en parlant d’une plante, en Gascogne, v. dolçar » (v. TdF)

 

 

tequilhon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : taca pichonèla. (v.. taqueta)

ter (lat. que vòl dire tres còps) : de dire o de far tres còps ; dich o repetit tres còps.

Demòra al numèro 36 ter.

tèr ! interj, cf Ubaud Dicort : « mot dont se servent les porchers pour appeler les cochons : tèr, tèr, tèr » TdF ‘tèr 2’

teran : tirabridèl. v. tirabridèl.

teraoctet nm : (informatica) « téraoctet » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163)

terapèuta [terapeuta (v. Ubaud Dicort e Basic)] n (m. e f.) : persona especializada en terapia.

terapeutic, -a : relatiu, -iva a la terapeutica.

terapeutica / terapia : branca de la medecina que s'ocupa de tractar las malautiás ; tractament medical de qualque durada.

Terapeutica quimica.

Terapeutica endocrina.

TERATO- : forma prefixada del grèc teras, teratòs (monstre)

teratogèn, -a : que pòt amodar de malformacions del fètus.

teratogenèsi (f.) : produccion de malformacions del fètus.

teratogenia : estudi de la teratogenèsi.

teratoïde, -a : que presenta un caractèr de monstruositat.

Tumor teratoïda.

teratològ, -a : especialista de teratologia.

teratologia : sciéncia qu'estúdia las malformacions embrionàrias.

teratòma (m.) : tumor complèxa d'origina embrionària.

teratomatós, -osa : de la natura d'un teratòma.

teratòsi (f.) : monstruositat.

tèrbi nm :  (quimia) « terbium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 417)

tèrç 1, -a (adj. n. o.) : tresen, -a ; que s'ajusta a dos autres o a doas autras.

Lo tèrç mond.

Una tèrça persona.

Tèrç òrdre.

Tèrç pagant.

Tèrç provisional.

Tèrç temps.

Fèbre tèrça. [v. terçana]

 (Ubaud Dicort)

tèrç 2 (subs. m.) : de tres parts una.

Ne vòli lo tèrç.

Quatre tèrces (4/3). (v. Ubaud Dicort)

tèrça : pregària del breviari que se disiá a l'ora tresena romana (nòu oras del matin)

terçaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui tierce, qui sert de tiers [v. terçar] ; qui est d’un tiers ordre, tertiaire [v. terciari 2] » TdF ‘tierçaire’.

terçairòla : barrica d'un terç de muèg. v. muèg.

terçana adj f : que torna cada tres jorns.

Fèbre terçana.

terçanèl nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étoffe » (L. 362)

terçar (v. tr. e intr.) , cf Ubaud Dicort : « diviser en trois parties » (L. 362) ; triplar ; enauçar d'un tèrç ; servir de tèrça persona ; laurar un camp pel còp tresen ; tornar picar un peis amb la foissa (arpon de tres puas) (v. TdF jos ‘tierça’)

terçat 1, -ada (< terçar) part pass e adj : « tiercé, ée » TdF jos ‘tierça’

terçat 2 nm : « (turf) tiercé » (Carrasco). (v. terciat 1)

tercejar (v. tr.) : devesir en tres lòts de qualitat descreissenta ; triar (far tres trias)

tercelet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ratairòl mascle. (Falco tinnunculus). (v. terçolet)

tercenal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « triennal, ale » TdF ‘tercenau’

tercenc nm : tresen ; mescla al tèrç.

tercet : ensemble de tres vèrses units pel sens e per d'unas combinasons de rimas.

Los quatrens e los tercets d'un sonet.

tèrcia : ancian còpacrosta de nòu oras dels trabalhaires de fòrça pels camps [v. terciar] ; interval entre doas nòtas de musica separadas per una tresena ; tres cartas de la meteissa color que se seguisson ; t. tecn. d'escrima, d'astronomia, de matematicas, d'estampariá.

La forma « tèrcia » es un doblet popular de « tèrça »

Tèrcia majora.

Tèrcia minora.

tercian : mena de rasim negre.

terciar (v. intr.) : far la tèrcia (copar la crosta abans miègjorn)

terciari 1 (subs. m.) : èra geologica que ven abans lo qüaternari.

terciari 2, -ària adj : que ven en tresen ; relatiu, -iva a l'èra terciària ; t. tecn. d'economia ; membre d'un tèrç òrdre.

Accidents terciaris de la sifilís.

Terren terciari.

Flòra terciària.

Sector terciari.

Un terciari franciscan.

Una terciària franciscana.

terciarizacion nf, cf Ubaud Dicort : « tertiarisation » (Rapin)

terciat 1 nm, cf Ubaud Dicort : argent jogat suls tres primièrs cavals d'una corsa.

Jogar al terciat.

Ganhar lo terciat.

terciat 2, -ada adj (abs. Dicort) : se ditz d'un escut (blason) devesit en tres parts egalas per doas regas parallèlas, o d'una pèça aital devesida. [Rapin : terçat ‘tiercé’(adj.)]

tercièira nf, cf Ubaud Dicort : « ancienne mesure vinaire » TdF ‘terciero’

tercièr : sedaç (tamís) fin numèro tres. (v. TdF ‘tercié’)

tèrçmondisme nm, cf Ubaud Dicort (v. tèrç mond) : « tiers-mondisme » (Per Noste)

tèrçmondista adj e n (dels dos genres),  cf Ubaud Dicort : « tiers-mondiste » (Rapin)

tèrçmondizacion nf, cf Ubaud Dicort : « tiers-mondisation » (Per Noste)

terçòl l (m.) : farina tresena après la flor de farina. (v. TdF jos ‘terçòu’)

terçòl 2 nm : « (t. de fauconnerie) tiercelet » (L. 362 ‘tersòl’). (v. çai jos)

terçolet nm, cf Ubaud Dicort : « diminutif de terçòl 2 » (L. 362). (v. tercelet)