|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tentacul nm : apendix mobil que servís d'organ de tocar o de sasida. Los tentaculs d'un pofre. tentacular, -a (Laus, Rapin) [tentaculari, -ària, cf Ubaud Dicort] adj : relatiu, -iva a un tentacul ; de la natura d'un tentacul. Organisme tentacular. « tentar » v : v. temptar. tentenar (v. tr.) : enganar amb de paraulas bufècas. tentura nf, cf Ubaud Dicort : « tenture, tapisserie, papier peint » TdF ‘tenturo’ tenuiflòr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) ténuiflore » tenuifoliat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) ténuifolié, ée » tenuiròstre, -tra adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) ténuirostre » (v. Laus) tenuitat nf, cf Ubaud Dicort : « ténuité » (Rapin). (v. teunesa) TEO- : forma prefixada del grèc theòs (Dieu) teobromina nf, cf Ubaud Dicort : « (biochim.) théobromine » (Per Noste) teocentric, -a : relatiu, -iva al teocentrisme. teocentrisme : tendéncia a plaçar Dieu e sos representants al centre de tota vision del mond e de tota interpretacion de l'istòria. teocracia : governament d'una glèisa al nom de Dieu. teocrata (m. e f.) : persona qu'impausa un govèrn teocratic. teocratic, -a : relatiu, -iva a la teocracia. Un poder teocratic. teocraticament : d'un biais teocratic. teocratisme : clericalisme. teodicea [teodicèa] nf : branca de la filosofia que tracta de l'existéncia e dels atributs de Dieu. teodolit : instrument de precision per mesurar d'angles orizontals e verticals. teodolitic, -a : relatiu, -iva al teodolit. Teodòr, Teodòra : prenoms. teofania : aparicion o manifestacion sensibla de la divinitat. Teofil : prenom. teofillina nf, cf Ubaud Dicort : « (biochim.) théophylline » (v. Per Noste) Teofrast : prenom. teogonia : branca de la teologia pagana que tracta de l'origina e de la descendéncia dels dieus. teogonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « théogonique » (Rapin) teologal, -a : relatiu, -iva a Dieu. Vertuts teologalas : fe, esperança e caritat. teologia : sciéncia que tracta de Dieu, de la fe, de la doctrina e de la vida cristianas. Teologia dogmatica. Teologia morala. Teologia naturala. teologian ,-a : especialista (m. e f.) en teologia ; persona qu'estúdia la teologia. teologic, -a : relatiu, -iva a la teologia. teologicament : en tèrmes o en principis teologics. teorèma (m.) : proposicion scientifica que pòt èsser provada. Teorèma de Pitagòras, théorème de Pythagore. Teorèma de Tales, théorème de Thalès. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 134) teoria : concepcion / doctrina / sistèma (m.) / ensemble d'opinions. La teoria de la relativitat. En teoria : en principi. teoric, -a : relatiu, -iva a la teoria. teoricament : d'un biais teoric ; en principi. teorician, -a : especialista (m. e f.) de recèrca fondamentala ; persona qu'establís o qu'exprimís los principis teorics de quicòm. Mesfisa-te dels teoricians en cambra ! teorizacion : accion de teorizar. teorizar (v. intr. e tr.) : formular una teoria, de teorias. teosòf, -a n : adèpte, -a de la teosofia. teosofia : illuminisme ; mena d'esoterisme religiós. teosofic, -a : relatiu, -iva a la teosofia. Societat teosofica. Sècta teosofica. tepa : pelena ; mota de pelena ; benda de pelena. tepada nf : revestiment de bendas de pelena, « banc de gazon » (v. TdF). tepar (v. tr.) : semenar una pelena ; revestir de bendas de pelena. Venon de tepar lo terren de fotbòl. tepàs nm [ / tepassa nf, cf Ubaud Dicort] : brava mota de pelena. (v. TdF jos ‘tepas’) tepatge : accion de tepar un terren. tepe : tuc / tucolet ; tuquet / supèl cobèrt de pelena. (v. TdF ‘tepe 2’) tepet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tertre, sommet de montagne, v. truquet » (v. TdF) tepièira : pelena. tepós, -osa : erbut, -uda. teput 1 nm : airal cobèrt de pelena. teput 2, -uda adj : erbut, -uda. tèque, -tèca adj, cf Ubaud Dicort : « bègue, v. quèc » (v. TdF) tequèl nm, cf Ubaud Dicort : « teckel » (Basic) tequeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite gousse, capsule » TdF ‘tequeto’ tequilh nm, cf Ubaud Dicort : « champignon d’une mèche » (Alibert) tequilhar 1 (v. tr.) (Alibert) : tacar. tequilhar 2 v, cf Ubaud Dicort (v. teca) : « v intr, former ses gousses, en parlant d’une plante, en Gascogne, v. dolçar » (v. TdF) tequilhon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : taca pichonèla. (v.. taqueta) ter (lat. que vòl dire tres còps) : de dire o de far tres còps ; dich o repetit tres còps. Demòra al numèro 36 ter.
|
|
tèr ! interj, cf Ubaud Dicort : « mot dont se servent les porchers pour appeler les cochons : tèr, tèr, tèr » TdF ‘tèr 2’ teran : tirabridèl. v. tirabridèl. teraoctet nm : (informatica) « téraoctet » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163) terapèuta [terapeuta (v. Ubaud Dicort e Basic)] n (m. e f.) : persona especializada en terapia. terapeutic, -a : relatiu, -iva a la terapeutica. terapeutica / terapia : branca de la medecina que s'ocupa de tractar las malautiás ; tractament medical de qualque durada. Terapeutica quimica. Terapeutica endocrina. TERATO- : forma prefixada del grèc teras, teratòs (monstre) teratogèn, -a : que pòt amodar de malformacions del fètus. teratogenèsi (f.) : produccion de malformacions del fètus. teratogenia : estudi de la teratogenèsi. teratoïde, -a : que presenta un caractèr de monstruositat. Tumor teratoïda. teratològ, -a : especialista de teratologia. teratologia : sciéncia qu'estúdia las malformacions embrionàrias. teratòma (m.) : tumor complèxa d'origina embrionària. teratomatós, -osa : de la natura d'un teratòma. teratòsi (f.) : monstruositat. tèrbi nm : (quimia) « terbium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 417) tèrç 1, -a (adj. n. o.) : tresen, -a ; que s'ajusta a dos autres o a doas autras. Lo tèrç mond. Una tèrça persona. Tèrç òrdre. Tèrç pagant. Tèrç provisional. Tèrç temps. Fèbre tèrça. [v. terçana] (Ubaud Dicort) tèrç 2 (subs. m.) : de tres parts una. Ne vòli lo tèrç. Quatre tèrces (4/3). (v. Ubaud Dicort) tèrça : pregària del breviari que se disiá a l'ora tresena romana (nòu oras del matin) terçaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui tierce, qui sert de tiers [v. terçar] ; qui est d’un tiers ordre, tertiaire [v. terciari 2] » TdF ‘tierçaire’. terçairòla : barrica d'un terç de muèg. v. muèg. terçana adj f : que torna cada tres jorns. Fèbre terçana. terçanèl nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étoffe » (L. 362) terçar (v. tr. e intr.) , cf Ubaud Dicort : « diviser en trois parties » (L. 362) ; triplar ; enauçar d'un tèrç ; servir de tèrça persona ; laurar un camp pel còp tresen ; tornar picar un peis amb la foissa (arpon de tres puas) (v. TdF jos ‘tierça’) terçat 1, -ada (< terçar) part pass e adj : « tiercé, ée » TdF jos ‘tierça’ terçat 2 nm : « (turf) tiercé » (Carrasco). (v. terciat 1) tercejar (v. tr.) : devesir en tres lòts de qualitat descreissenta ; triar (far tres trias) tercelet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ratairòl mascle. (Falco tinnunculus). (v. terçolet) tercenal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « triennal, ale » TdF ‘tercenau’ tercenc nm : tresen ; mescla al tèrç. tercet : ensemble de tres vèrses units pel sens e per d'unas combinasons de rimas. Los quatrens e los tercets d'un sonet. tèrcia : ancian còpacrosta de nòu oras dels trabalhaires de fòrça pels camps [v. terciar] ; interval entre doas nòtas de musica separadas per una tresena ; tres cartas de la meteissa color que se seguisson ; t. tecn. d'escrima, d'astronomia, de matematicas, d'estampariá. La forma « tèrcia » es un doblet popular de « tèrça » Tèrcia majora. Tèrcia minora. tercian : mena de rasim negre. terciar (v. intr.) : far la tèrcia (copar la crosta abans miègjorn) terciari 1 (subs. m.) : èra geologica que ven abans lo qüaternari. terciari 2, -ària adj : que ven en tresen ; relatiu, -iva a l'èra terciària ; t. tecn. d'economia ; membre d'un tèrç òrdre. Accidents terciaris de la sifilís. Terren terciari. Flòra terciària. Sector terciari. Un terciari franciscan. Una terciària franciscana. terciarizacion nf, cf Ubaud Dicort : « tertiarisation » (Rapin) terciat 1 nm, cf Ubaud Dicort : argent jogat suls tres primièrs cavals d'una corsa. Jogar al terciat. Ganhar lo terciat. terciat 2, -ada adj (abs. Dicort) : se ditz d'un escut (blason) devesit en tres parts egalas per doas regas parallèlas, o d'una pèça aital devesida. [Rapin : terçat ‘tiercé’(adj.)] tercièira nf, cf Ubaud Dicort : « ancienne mesure vinaire » TdF ‘terciero’ tercièr : sedaç (tamís) fin numèro tres. (v. TdF ‘tercié’) tèrçmondisme nm, cf Ubaud Dicort (v. tèrç mond) : « tiers-mondisme » (Per Noste) tèrçmondista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « tiers-mondiste » (Rapin) tèrçmondizacion nf, cf Ubaud Dicort : « tiers-mondisation » (Per Noste) terçòl l (m.) : farina tresena après la flor de farina. (v. TdF jos ‘terçòu’) terçòl 2 nm : « (t. de fauconnerie) tiercelet » (L. 362 ‘tersòl’). (v. çai jos) terçolet nm, cf Ubaud Dicort : « diminutif de terçòl 2 » (L. 362). (v. tercelet)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|