temptarèl, -a adj : temptaire, -a / temptador, -airitz.

temptat 1, -ada adj : « tenté, ée » TdF jos ‘tenta’

temptat 2 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « attentat, v. atemptat » (v. TdF ‘tentat’)

Tustar coma un temptat, frapper terriblement.

Trabalhar coma un temptat, travailler comme un nègre. (v. TdF)

temptatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « tentatif, ive, qui tente » TdF ‘tentatiéu’

Morsèl temptatiu, morceau tentant (v. TdF)

temptativa nf : accion de temptar quicòm.

Temptativa d'assassinat. Temptativa de seduccion.

temptator, -tritz (adj. e subs.) , cf Ubaud Dicort : que balha l'enveja de ; que buta a far çò mal.

Proposicion temptatritz.

temut, -uda (< témer) adj (Alibert) : « craint, redouté, ée » TdF jos ‘teme’. (v. temegut)

ten 1 : imperatiu de téner, 2da pers. del sing.

Ten-lo coma cal.

ten ! 2 (abs. Dicort) / tè ! (interj.) : v. tè !

ten-te-drech nm, cf Ubaud Dicort : « homme débile, v. cherescle » (v. TdF ‘tèn-te-dre’)

tena : excrescéncia redonda sus las esquinas del bestial boïn.

tenable, -bla : que pòt èsser endurat, -ada.

tenaç, -a : qu'aderís bravament ; que ten bravament ; que perdura ; que sap çò que vòl e que raca pas ; que reten plan e per un brieu.

Lo vesc, la pega son tenaces.

L'acièr es tenaç.

Raumàs tenaç.

Persona tenaça.

Memòria tenaça.

tenaçament : d'un biais tenaç.

tenacitat nf : qualitat de çò tenaç o de q.q. de tenaç.

tenalgia : dolor als tendons.

tenalh : cabiron ; asperitat (R. II, 134) que reten los filats de pesca al fons de l'aiga. (v. TdF jos ‘tenai’)

Ai clavelada la doèla suls tenalhs de la teulada.

tenalhar (v. tr.) : trapar quicòm amb de tenalhas ; torturar amb de tenalhas ; far patir bravament.

Tenalhar una punta per la desrabar de per una fusta.

Quand lo tenalhèsson demorariá lengaclavat.

Quand lo talent lo tenalhava panava de frucha.

tenalhas / estenalhas nf pl : aplech de fòrça mestieirals.

tenalhons (m. pl.) : tenalhas pichonas ; pinças.

tenalièr [tenalhièr (v. Ubaud Dicort  e Rapin ‘poutre’)] nm : fusta de sosten. (v. tenalh)

tenar (v. intr. arc.) : durar / perdurar ; perseverar.

tenard, -a adj : v. tanard.

tenca nf, cf Ubaud Dicort : « tanche » (Alibert)

tenca d'aiga doça nf : mena de peis (Tinca vulgaris), « tanche » (v. TdF jos ‘tenco’)

tenca de mar nf : (Labrus trimaculatus) ; (L. lineatus), « labre » (v. TdF jos ‘tenco’)

tença nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : contestacion ; querèla.

tençar 1 v tr, cf Ubaud Dicort (v. tença) : « tourmenter » (L. 361 tensar)

tençar (se) v pron : « se tourmenter » (L. 361)

tençar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, quereller, disputer » (L. 361)

tench / tent / tint [los 2, veire tench, cf Ubaud Dicort] nm : color de la cara ; color laissada per un liquid sus un còrs ; traça / marca ; talhièr de tenturariá.

tencha / tinta [veire tencha] nf (Per tencha / tinta e lors derivats, véser R. V, 343 - L. 360)  : color ; calhetada (cadun dels tons d'una meteissa color, del pus clar al pus fosc ) ; tintura de fustièr ; tinta d'escolan.

tenchada nf, cf Ubaud Dicort : « plumée d’encre » TdF ‘tenchado’

tenchador nm, cf Ubaud Dicort : (v. tenchar e tenhedor 1)

tenchaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui teinte ou teint » TdF

tenchar (v. tr.) : ténher / ténger / tintar / tenchurar.

tenchariá nf (R. V, 343 - L. 360) (abs. Dicort) : industria de la tenchura ; mestièr de tenchurièr ; talhièr o botiga de tenchurièr. (v. tenchurariá)

tenchièr / tintièr [veire tenchièr] nm : pòt de color « ... pour marquer des balles, des barriques, des planches » ; recipient de tinta d'escolan. (v. TdF jos ‘tenchié)

tenchura / tintura [veire tenchura] nf : accion de tintar ; liquid per tintar ; medicament liquid a basa d'iòda.

La tenchura d'unas estòfas es pas de bon far.

La tintura d'iòda es un vièlh remèdi.

tenchurar / tinturar [veire tenchurar] (v. tr.) : tintar / colorar.

tenchurariá / tinturariá [veire tenchurariá] nf : « teinturerie » TdF. v. tenchariá (abs. Dicort).

tenchurièira : pastèl dels tenchurièrs (Isatis tinctoria)

tenchurièr, -ièira / tinturièr, -ièira [veire tenchurièr] n : persona que tenh las estòfas ; persona cargada de netejar o de ténher los vestits.

Veni de portar una vèsta a cò del tenchurièr.

tençon nf (arc.) : « dispute, querelle [v. tença] » (L. 361 tenson) ; mena de poesia dels trobadors, « ...dispute galante entre deux poètes ». (v. TdF ‘tensoun’)

tençonar 1 (v. tr. arc.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : contestar / querelar (v. L. 361 ‘tensonar’) ;

tençonar (se) v pron  « se disputer avec soi-même » (L. 361 ‘tensonar’).

tençonar 2 : « v intr, faire une tençon » (L. 361), disputar en poesia.

tençonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, disputer, se quereller » (L. 361)

 

 

 

tenda nf : abric de tèla o de pèls sostengut per dos pals o mai e tibat amb de cordèlas espintadas dins lo pelsòl ; « banne, bâche, couverture de grosse toile ; tenture qu’on place au travers des rues pour garantir du soleil » TdF ‘tèndo 1’ ; tendèla (aplech per trapar d'aucelons) ; pèrga longa que i s'espandissián las estòfas per las far secar ; mena de cortina.  (v. tendas)

tendada : accion de tendre quicòm ; porcion d'estòfa tenduda sul mètre.

tendament nm, cf Ubaud Dicort : « logement sous une tente » (L. 361)

tendar (v. intr. e tr.) : quilhar una tenda ; « mettre la bâche sur une voiture, banner » TdF ‘tenda’ ; aplechar una tendèla.

Tendar als aucèls, tendre des pièges aux oiseaux. (v. TdF)

tendas nf pl (Alibert) : muscles ; nèrvis (tendons). (v. TdF ‘tèndo 1’)

tendeire nm : « tendeur ; tendoir, outil de tisserand » (v. TdF) ; mena de teisseire.

tendeiròla nf : tenda de naviri, « marquise, seconde tente qu’on met sur une autre pour garentir le gaillard d’arrière des chaleurs de l’été » (v. TdF) ; saile d'embarcacion.

tendeiron nm, cf Ubaud Dicort (v. tendeire) : « petit tendoir, cheville servant à tendre le tissu » TdF ‘tendeiroun’

tendèla : quatre-de-chifra (aplech per trapar de tords)

tendelar (v. intr.) : aplechar una tendèla per trapar de tords o d'aucelons.

tendéncia : enclinacion (t.a) (R. II, 415) ; pulsion ; idèas politicas, filosoficas, artisticas... ; orientacion.

Aver tendéncia a far çò mal puslèu que çò ben.

A de tendéncias pervèrsas.

De tendéncia socialista.

Una tendéncia a la baissa.

tendencial, -a adj (abs. Dicort) : que marca una tendéncia, una evolucion, « tendanciel, -elle » (v. Rapin).

Una lei tendenciala.

tendenciós, -osa : que mòstra o implica una intension secreta d'impausar una opinion ; parcial, -a.

Interpretacion tendenciosa.

Libre tendenciós.

tendenciosament : d'un biais tendenciós.

tendent, -a : p. present de tendre, « tendant, ante, tourné vers » TdF.

tendeson nf : tension.

tendièr nm, -ièira : mercant que vend jos una tenda.

tendilh : broqueta de tendèla.

tendilha : tirant que jonhiá la relha a la camba d'un araire (arc.) ; cròc per penjar de rasim, de carn, de cacilha...

tendilhar (v. intr. arc.) : metre la tendilha a l'araire.

tendilhièira (arc.) : aplech per començar los traucs.

tendilhièr (arc.) : virona per far los traucs pel tirant de l'araire.

tendilhon (arc.) : escrova del tirant de l'araire.

tendiniti (f.) / tenoniti (f.) (abs. Dicort) : inflamacion d'un tendon.

tendir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, retentir » TdF ‘tendi’

tendolàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. tenda ; vs. tendolet)

tendolet : tenda pichona ; saile ; cortina. (v. TdF)

tendon nm : nèrvi, « tendon » TdF.

tendrament : d'un biais tendre, delicat.

tendre 1 (v. tr.) : tibar ; espandir / estirar ; margar / aplechar ; ofrir / presentar ; alongar.

Sas popas tendián sa camiseta.

Tendre una vela.

Tendre una tapissariá.

Tendre una embuscada.

Me tendèt una garba de flors de genèstes.

Tendre la man.

Tendre l'esquina.

Tendre son esperit : far esfòrç per comprene.

tendre (se) : se tibar ; venir tendut, -uda.

Lors relacions an finit que se son tendudas.

tendre 2 (v. tr. ind.) : aver tendéncia a ; s'aprochar de mai en mai d'una valor limit.

tendre 3, -a adj : afectuós, -osa ; delicat, -ada ; sentimental, -a ; de bon copar ; mòl, -a.

Li diguèt de causas tendras.

D'atencions tendras.

Ni per las aparéncias es un òme plan tendre.

Mai m'agrada lo pan tendre que non pas lo pan sec.

tendre 4 nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est tendre, partie tendre, tendresse » TdF ‘tèndre 3’

Per tendre, par tendresse. (v. TdF)

tendresa nf / tendretat /tendritge / tendror : qualitat de q.q. de tendre (v. TdF ‘tendresso’) ; qualitat de çò tendre [v. tendretat, tendritge, tendror].

Sa boqueta me ritz amb tant de tendresa. (v. TdF)

tendret, -a : diminutiu de tendre.

Un poton tendret.

tendretat nf : qualitat de quicòm de tendre.

tendrièira nf, cf Ubaud Dicort : « vache qui vient de mettre bas » (Alibert)

tendrièr (abs. Dicort e TdF), -ièira : que cal sostar a causa de sa flaquesa ; minhard, -a (tròp delicat, -ada)

Vaca tendrièira : vaca que ven pas que de vedelar. (v. tendrièira)

tendrin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « douillet, ette, délicat, ate, sensible » TdF

tendrinèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « agréablement tendre » TdF ‘tendrinèu’

tendritge nm, cf Ubaud Dicort : « tendreté, mollesse » TdF ‘tendrige’

tendron 1 (m. e f.) [nm] : vedelon, anhelon, cabridon... ; animal jove ; enfant jovenòt, filha jovenòta ; escagaròl jove... ; castanha jove ; brota novèla.

tendron 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « encore tendre » TdF ‘tendroun 1’

tendronet, -a adj : plan tendre, -a.

tendror nf, cf Ubaud Dicort : « tendreté, état de ce qui est tendre » TdF.

tendrum nm (Alibert) : mal de sen.

tenduda nf, cf Ubaud Dicort : « tendue, ce qu’on tend à la fois sur une table, sur un métier, v. telada » (v. TdF)