|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
temptarèl, -a adj : temptaire, -a / temptador, -airitz. temptat 1,
-ada adj : « tenté,
ée » TdF jos ‘tenta’ temptat 2 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « attentat, v. atemptat » (v. TdF ‘tentat’) Tustar coma un
temptat,
frapper terriblement. Trabalhar coma un
temptat,
travailler comme un nègre. (v. TdF) temptatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « tentatif, ive, qui
tente » TdF ‘tentatiéu’ Morsèl
temptatiu, morceau tentant (v. TdF) temptativa nf : accion de temptar quicòm. Temptativa d'assassinat. Temptativa de seduccion. temptator, -tritz (adj. e subs.) , cf Ubaud Dicort : que balha l'enveja de ; que buta a far çò mal. Proposicion temptatritz. temut, -uda (< témer) adj (Alibert) : « craint, redouté,
ée » TdF jos ‘teme’. (v. temegut) ten 1 : imperatiu de téner, 2da pers. del sing. Ten-lo coma cal. ten ! 2 (abs. Dicort)
/ tè ! (interj.) : v. tè ! ten-te-drech nm, cf Ubaud Dicort :
« homme débile, v. cherescle » (v. TdF ‘tèn-te-dre’) tena : excrescéncia redonda sus las esquinas del bestial boïn. tenable, -bla : que pòt èsser endurat, -ada. tenaç, -a : qu'aderís bravament ; que ten bravament ; que perdura ; que sap çò que vòl e que raca pas ; que reten plan e per un brieu. Lo vesc, la pega son tenaces. L'acièr es tenaç. Raumàs tenaç. Persona tenaça. Memòria tenaça. tenaçament : d'un biais tenaç. tenacitat nf : qualitat de çò tenaç o de q.q. de tenaç. tenalgia : dolor als tendons. tenalh : cabiron ; asperitat (R. II, 134) que reten los filats de pesca al fons de l'aiga. (v. TdF jos ‘tenai’) Ai clavelada la doèla suls tenalhs de la teulada. tenalhar (v. tr.) : trapar quicòm amb de tenalhas ; torturar amb de tenalhas ; far patir bravament. Tenalhar una punta per la desrabar de per una fusta. Quand lo tenalhèsson demorariá lengaclavat. Quand lo talent lo tenalhava panava de frucha. tenalhas / estenalhas nf pl : aplech de fòrça mestieirals. tenalhons (m. pl.) : tenalhas pichonas ; pinças. tenalièr [tenalhièr (v. Ubaud Dicort e Rapin
‘poutre’)] nm : fusta de sosten. (v. tenalh) tenar (v. intr. arc.) : durar / perdurar ; perseverar. tenard, -a adj : v. tanard. tenca nf, cf Ubaud Dicort : « tanche » (Alibert) tenca d'aiga doça nf : mena de peis (Tinca vulgaris), « tanche » (v. TdF jos ‘tenco’) tenca de mar nf : (Labrus
trimaculatus) ; (L. lineatus), « labre » (v.
TdF jos ‘tenco’) tença nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : contestacion ; querèla. tençar 1 v tr,
cf Ubaud Dicort (v. tença) : « tourmenter »
(L. 361 tensar) tençar (se) v pron : « se
tourmenter » (L. 361) tençar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, quereller,
disputer » (L. 361) tench / tent / tint [los 2, veire tench, cf Ubaud Dicort] nm : color de la cara ; color laissada per un liquid sus un còrs ; traça / marca ; talhièr de tenturariá. tencha / tinta [veire tencha] nf (Per tencha / tinta e lors derivats, véser R. V, 343 - L. 360) : color ; calhetada (cadun dels tons d'una meteissa color, del pus clar al pus fosc ) ; tintura de fustièr ; tinta d'escolan. tenchada nf, cf Ubaud Dicort :
« plumée d’encre » TdF ‘tenchado’ tenchador nm, cf Ubaud Dicort :
(v. tenchar e tenhedor 1) tenchaire, -aira (~
-airitz) n, cf
Ubaud Dicort : « celui,
celle qui teinte ou teint » TdF tenchar (v. tr.) : ténher / ténger / tintar / tenchurar. tenchariá nf (R. V, 343 - L. 360) (abs. Dicort) :
industria de la tenchura ; mestièr de tenchurièr ;
talhièr o botiga de tenchurièr. (v. tenchurariá) tenchièr / tintièr [veire tenchièr] nm : pòt de color « ... pour marquer des balles, des barriques, des planches » ; recipient de tinta d'escolan. (v. TdF jos ‘tenchié) tenchura / tintura [veire tenchura] nf : accion de tintar ; liquid per tintar ; medicament liquid a basa d'iòda. La tenchura d'unas estòfas es pas de bon far. La tintura d'iòda es un vièlh remèdi. tenchurar / tinturar [veire tenchurar] (v. tr.) : tintar / colorar. tenchurariá / tinturariá [veire tenchurariá] nf : « teinturerie » TdF. v. tenchariá (abs. Dicort). tenchurièira : pastèl dels tenchurièrs (Isatis tinctoria) tenchurièr, -ièira / tinturièr, -ièira [veire tenchurièr] n : persona que tenh las estòfas ; persona cargada de netejar o de ténher los vestits. Veni de portar una vèsta a cò del tenchurièr. tençon nf (arc.) : « dispute, querelle [v. tença] » (L. 361 tenson) ; mena de poesia dels trobadors, « ...dispute galante entre deux poètes ». (v. TdF ‘tensoun’) tençonar 1 (v. tr. arc.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : contestar / querelar (v. L. 361 ‘tensonar’) ; tençonar (se) v pron « se disputer avec soi-même » (L. 361 ‘tensonar’). tençonar 2 v :
« v intr, faire une tençon » (L. 361),
disputar en poesia. tençonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, disputer, se
quereller » (L. 361) |
|
tenda nf : abric de tèla o de pèls sostengut per dos
pals o mai e tibat amb de cordèlas espintadas dins lo pelsòl ; « banne, bâche, couverture de
grosse toile ; tenture qu’on place au travers des rues pour
garantir du soleil » TdF
‘tèndo 1’
; tendèla (aplech per trapar d'aucelons) ; pèrga longa que i
s'espandissián las estòfas per las far secar ; mena de
cortina. (v.
tendas) tendada : accion de tendre quicòm ; porcion d'estòfa tenduda sul mètre. tendament nm, cf Ubaud Dicort :
« logement sous une tente » (L. 361) tendar (v. intr. e tr.) : quilhar
una tenda ; « mettre la bâche
sur une voiture, banner » TdF
‘tenda’ ;
aplechar una tendèla. Tendar als
aucèls, tendre des pièges
aux oiseaux. (v. TdF) tendas nf pl (Alibert) : muscles ;
nèrvis (tendons). (v. TdF ‘tèndo
1’) tendeire nm : « tendeur ; tendoir, outil de tisserand » (v. TdF) ; mena de teisseire. tendeiròla nf : tenda de naviri, « marquise, seconde tente qu’on met sur une autre pour garentir le gaillard d’arrière des chaleurs de l’été » (v. TdF) ; saile d'embarcacion. tendeiron nm, cf Ubaud Dicort (v. tendeire) : « petit
tendoir, cheville servant à tendre le tissu » TdF ‘tendeiroun’ tendèla : quatre-de-chifra (aplech per trapar de tords) tendelar (v. intr.) : aplechar una tendèla per trapar de tords o d'aucelons. tendéncia : enclinacion (t.a) (R. II, 415) ; pulsion ; idèas politicas, filosoficas, artisticas... ; orientacion. Aver tendéncia a far çò mal puslèu que
çò ben. A de tendéncias pervèrsas. De tendéncia socialista. Una tendéncia a la baissa. tendencial, -a adj (abs. Dicort) : que marca una tendéncia, una evolucion, « tendanciel, -elle » (v. Rapin). Una lei tendenciala. tendenciós, -osa : que mòstra o implica una intension secreta d'impausar una opinion ; parcial, -a. Interpretacion tendenciosa. Libre tendenciós. tendenciosament : d'un biais tendenciós. tendent, -a : p. present de tendre, « tendant, ante, tourné vers » TdF. tendeson nf : tension. tendièr nm, -ièira : mercant que vend jos una tenda. tendilh : broqueta de tendèla. tendilha : tirant que jonhiá la relha a la camba d'un araire (arc.) ; cròc per penjar de rasim, de carn, de cacilha... tendilhar (v. intr. arc.) : metre la tendilha a l'araire. tendilhièira (arc.) : aplech per començar los
traucs. tendilhièr (arc.) : virona per far los traucs pel tirant de l'araire. tendilhon (arc.) : escrova del tirant de l'araire. tendiniti (f.) / tenoniti (f.) (abs. Dicort) : inflamacion d'un tendon. tendir v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, retentir » TdF ‘tendi’ tendolàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. tenda ; vs. tendolet) tendolet : tenda pichona ; saile ; cortina. (v. TdF) tendon nm : nèrvi, « tendon » TdF. tendrament : d'un biais tendre, delicat. tendre 1 (v. tr.) : tibar ; espandir / estirar ; margar / aplechar ; ofrir / presentar ; alongar. Sas popas tendián sa camiseta. Tendre una vela. Tendre una tapissariá. Tendre una embuscada. Me tendèt una garba de flors de genèstes. Tendre la man. Tendre l'esquina. Tendre son esperit : far esfòrç per comprene. tendre (se) : se tibar ; venir tendut, -uda. Lors relacions an finit que se son tendudas. tendre 2 (v. tr. ind.) : aver tendéncia a ; s'aprochar de mai en mai d'una valor limit. tendre 3, -a adj : afectuós, -osa ; delicat, -ada ; sentimental, -a ; de bon copar ; mòl, -a. Li diguèt de causas tendras. D'atencions tendras. Ni per las aparéncias es un òme plan tendre. Mai m'agrada lo pan tendre que non pas lo pan sec. tendre 4 nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qui est tendre, partie tendre, tendresse » TdF ‘tèndre 3’ Per tendre, par tendresse. (v. TdF) tendresa nf / tendretat /tendritge / tendror : qualitat de q.q. de tendre (v. TdF ‘tendresso’) ; qualitat de çò tendre [v. tendretat, tendritge, tendror]. Sa boqueta
me ritz amb tant de tendresa. (v. TdF) tendret, -a : diminutiu de tendre. Un poton tendret. tendretat nf : qualitat de quicòm de tendre. tendrièira nf, cf Ubaud Dicort : « vache qui vient de mettre
bas » (Alibert) tendrièr (abs. Dicort e TdF), -ièira : que cal sostar a causa de sa flaquesa ; minhard, -a (tròp delicat, -ada) Vaca tendrièira : vaca que ven pas que de vedelar. (v. tendrièira) tendrin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« douillet, ette, délicat, ate, sensible » TdF’ tendrinèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « agréablement
tendre » TdF ‘tendrinèu’ tendritge nm, cf Ubaud Dicort : « tendreté,
mollesse » TdF ‘tendrige’ tendron 1 (m. e f.) [nm] : vedelon, anhelon, cabridon... ; animal jove ; enfant jovenòt, filha jovenòta ; escagaròl jove... ; castanha jove ; brota novèla. tendron 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« encore tendre » TdF ‘tendroun 1’ tendronet, -a adj : plan tendre, -a. tendror nf, cf Ubaud Dicort : « tendreté, état
de ce qui est tendre » TdF. tendrum nm (Alibert) : mal de sen. tenduda nf, cf Ubaud Dicort :
« tendue, ce qu’on tend à la fois sur une table, sur
un métier, v. telada » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|