|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
telencefal (m.) (abs. Dicort) : partida anteriora de l'encefal, « télencéphale » (v. Per Noste). TELEO- : forma prefixada del grèc teleòs (fin / tèrme) teleobjectiu : objectiu fotografic que sa distància focala es relativament longa e que, en agrandissent l'image, permet de fotografiar d'objèctes lunhans. teleogenèsi (f.) : inseminacion artificiala. teleologia : estudi de las fins, de la finalitat ; doctrina basada sus l'idèa de finalitat. teleologic, -a : relatiu, -iva a la teleologia. teleologisme : finalisme. teleonomia : tèrme emplegat per designar lo finalisme dins l'evolucion. teleosaur nm, cf Ubaud Dicort : « (paléont.)
téléosaure » (v. Per Noste) telepagament : pagament a distància, mai que mai per minitèl. telepata adj e n (m. e f.) : que practica la telepatia. telepatia : transmission de pensada. telepatic, -a : relatiu, -iva a la telepatia. telepaticament : d'un biais telepatic. telepeatge nm, cf Ubaud Dicort :
« télépéage » (Per
Noste) telepòrt : ensemble estructurat d'equipaments de telecomunicacion mes a la disposicion de las entrepresas que se venon installar sus un airal. telepromptor (angl.) : aparelh que i desfilan de tèxtes legits pel presentador o per la presentairitz davant una camerà. telepuntatge : dispositiu que permetiá lo puntatge a distància dels canons d'un naviri de guèrra a partir d'un pòst central de tir. telequadre : fenèstra giganta de television. teleradar : tecnica d'emission o de recepcion d'images radar de mercé la television. teleradiografia : radiografia practicada en plaçant l'ampola dels rais X a dos o tres mètres del pacient. telerealitat : televertat. v. pus luènh. telescaf nm, cf Ubaud Dicort :
« téléscaphe » (Per Noste) telescopar (v. tr.) : trucar quicòm amb violéncia e l'embotir. Ièr delà, un traïn telescopèt un camion. telescopar (se) : se trucar e s'embotir un dins l'autre. telescopatge nm, cf Ubaud Dicort :
« téléscopage » (Per Noste, Basic) telescòpi : instrument d'optica per observar los astres. telescopic, -a : relatiu, -iva a un telescòpi ; relatiu, -iva a una estructura telescopica. Distàncias
telescopicas. Observacions telescopicas. La forca telescopica d'una
motò. Antena telescopica. telescriptor nm, cf Ubaud Dicort :: teleimprimeira. v. pus naut. telescriptura (abs. Dicort) : sistèma que permet de mandar d'informacion graficas per a mesura de lor traçat manuscrit, e lor reproduccion sus un ecran o un autre supòrt. telesèti (m.) : teleferic de cable unenc que i son acrocats de sètis, e non pas de cabinas. telesignalizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« télésignalisation » (Per
Noste) telespectator, -tritz : persona qu'agacha la television. telesquí : remonta penda per de personas que fan d'esquí. telesusvelhança nf, cf Ubaud Dicort :
« télésurveillance » (Sèrras-Ess.) teleta nf : tèla pichona, « toile légère, batiste, étoffe pour envelopper les draps, linge de toilette ; membrane mince qui se forme sur un liquide » TdF ; pellicula d'alh ; diafragma d'animal o d'òme ; vel dels uèlhs ; « ce qui sert à la toilette » (Alibert) ; « toilette [v. atrencadura] » (Vernet Vocab. p. 37). teleta (far -) v pron : « faire sa
toilette » (Lèbre). « teleta » (far -) (barb.):
v. se toalhetar / se toalholar (los 2, abs. Dicort). teletar (v. tr.) : metre jos tèla / envolopar de tèla (tela) teletèca nf, cf Ubaud Dicort :
« téléthèque » (Per Noste) teletèxt : procediment de telecomunicacion que permet l'afichatge de tèxtes o de grafismes sus l'ecran d'un televisor a partir d'un senhal de television o d'una linha telefonica. teletipe nm, cf Ubaud Dicort :
« télétype » (Laus) teletòn nm, cf Ubaud Dicort :
« téléthon » (Per Noste) teletoxia : intoxicacion a distància d'una espècia d'un airal per una autra espècia que secreta de substàncias toxicas. teletrabalh : forma de trabalh a distància amb de procediments informatics e de telecomunicacion. teletrabalhaire, -aira : persona que practica lo teletrabalh. teletractament : mòde de tractament informatic que las donadas i son emesas o recebudas per de terminals alunhats de l'ordenador. teletransmission : accion de transmetre a distància una informacion. |
|
televenda : venda sus comanda passada per telefòn, minitèl o internèt. televendeire, -eira : persona especializada en televenda. televertat / telerealitat (los 2, abs. Dicort) : emission televisada de la vida de cadajorn d'unas personas, e qu'insistís sul realisme d'unas situacions. televigilància
(abs. Dicort) :
vigilància a distància per un procediment de telecomunicacion.
(v. telesusvelhança) televisar (v. tr.) : transmetre per television. television : transmission d'images per cable o per ondas electricas ; ensemble dels servicis que s'ocupan d'aquela transmission ; televisor. televisor : aparelh receptor de television. televisual, -a : relatiu, -iva a la television coma mejan d'expression. telèx : malhum e servici de transmission de donadas alfanumericas a bassa velocitat, amb una teleimprimeira. telh : arbre que balha lo tilhòl. (Tilia platyphylla) ; (T. intermedia) ; (T. parvifolia) telha : rusca de la camba del cambe ; pellicula entremièg la rusca e l'albenca del cambe, del lin, del telh... ; fibra de la carn ; fibra en general. telhada nf, cf Ubaud Dicort :
« allée de tilleuls » TdF ‘tihado’ telhaire, -aira : persona encargada del telhatge. telhar / tilhar [veire telhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desbarrassar de la telha. telhatge : accion de telhar. telhent, -a / telhós, -osa / telhut, -uda adj (los 3, Alibert) :
filandrós, -osa. (v. telhós) telhòl nm, cf Ubaud Dicort :
« tilleul (fleurs) » (Alibert tilhòl) telhós, -osa / telhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « filandreux,
fibreux, euse ; gluant, ante ; pliant, ante, flexible » TdF jos ‘tihous’ telièira : esclamancha / palièira / palsada (ridèla de carreta) telièr : mestièr de téisser ; ala de molin. « telina » (telina nf) : v. tenilha. « telinga » : v. tarenca. tellurat nm : (quimia)
« tellurate », v. Ubaud Dicc. scient. p. 416 telluri (m.) (del lat. tellurium) : un dels quatre elements quimics primièrs del grop seisen de la taula periodica. telluric 1, -a / tellurian, -a (abs. Dicort) : que ven de la tèrra ; sosterranh, -a ; transmés, -a per la tèrra. Aigas telluricas. Corrents tellurics. telluric 2 adj m : (quimia)
« tellurique »
(v. Ubaud Dicc. scient. p.
416). . (v. telluri) Acid telluric, acide tellurique. (v. Ubaud) tellurisme : influéncia morbosa de la tèrra. tellurós adj m (v. telluri) : (quimia) « tellureux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 416) Acid tellurós, acide tellureux. (v. Ubaud) tèma 1 (m.) : tot çò que constituís lo subjècte d'un desvolopament, d'un discors, d'una reflexion ; motiu musical ; exercici escolar de revirada de la lenga mairala dins una de las autras lengas apresas ; representacion simbolica de l'estat del cèl a la naissença de q.q. ; partida del mot que demòra invariabla e ne forma la basa ; tèma tactic d'una operacion de guèrra. Tèma d'un roman. Tèma musical. Tèma lingüistic. tèma 2 (f.) : gost / enveja / desir ; bordescada / lunada / caprici / fantasiá / tissa / refolèri. La Juliana a la tèma de se maridar lèu. temaire, -aira [~ -airitz] adj / temós, -osa adj : fantasiós, -osa / tissós, -osa ; capriciós, -osa ; lunatic, a (R. IV, 106). tematic, -a adj : relatiu, -iva a un tèma. Enciclopedia tematica. tematica nf : ensemble de tèmas. tematisme nm, cf Ubaud Dicort :
« thématisme » (Per Noste) temedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort :
« à craindre » (L. 359) temegut, -uda (< témer) adj (v. Ubaud Dicort, Pojada) : v. temut. temença : temor / crenta / timiditat. témer (v. tr. e intr.) : crentar / aprehendre (R. IV, 629). temerari, -ària adj : ausard, -a / aventurós, -osa ; imprudent, -a ; presomptuós, -osa. temeràriament adv, cf Ubaud Dicort : « témérairement »
(v. TdF jos ‘temerarimen’) temeritat nf : ausardariá ; imprudéncia ;
presompcion. temerós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. L. 360) : « timide, craintif, ive, v. crentós ;
fragile, v. freule » (v. TdF) temeruc, -uga adj, cf Ubaud Dicort : v. temorós. (v. TdF jos ‘temerous’) temesa nf, cf Ubaud Dicort :
« crainte, timidité » TdF « temoniar » (barb.) :
v. testimoniar |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|