telencefal (m.) (abs. Dicort) : partida anteriora de l'encefal, « télencéphale » (v. Per Noste).

TELEO- : forma prefixada del grèc teleòs (fin / tèrme)

teleobjectiu : objectiu fotografic que sa distància focala es relativament longa e que, en agrandissent l'image, permet de fotografiar d'objèctes lunhans.

teleogenèsi (f.) : inseminacion artificiala.

teleologia : estudi de las fins, de la finalitat ; doctrina basada sus l'idèa de finalitat.

teleologic, -a : relatiu, -iva a la teleologia.

teleologisme : finalisme.

teleonomia : tèrme emplegat per designar lo finalisme dins l'evolucion.

teleosaur nm, cf Ubaud Dicort : « (paléont.) téléosaure » (v. Per Noste)

telepagament : pagament a distància, mai que mai per minitèl.

telepata adj e n (m. e f.) : que practica la telepatia.

telepatia : transmission de pensada.

telepatic, -a : relatiu, -iva a la telepatia.

telepaticament : d'un biais telepatic.

telepeatge nm, cf Ubaud Dicort : « télépéage » (Per Noste)

telepòrt : ensemble estructurat d'equipaments de telecomunicacion mes a la disposicion de las entrepresas que se venon installar sus un airal.

telepromptor (angl.) : aparelh que i desfilan de tèxtes legits pel presentador o per la presentairitz davant una camerà.

telepuntatge : dispositiu que permetiá lo puntatge a distància dels canons d'un naviri de guèrra a partir d'un pòst central de tir.

telequadre : fenèstra giganta de television.

teleradar : tecnica d'emission o de recepcion d'images radar de mercé la television.

teleradiografia : radiografia practicada en plaçant l'ampola dels rais X a dos o tres mètres del pacient.

telerealitat : televertat. v. pus luènh.

telescaf nm, cf Ubaud Dicort : « téléscaphe » (Per Noste)

telescopar (v. tr.) : trucar quicòm amb violéncia e l'embotir.

Ièr delà, un traïn telescopèt un camion.

telescopar (se) : se trucar e s'embotir un dins l'autre.

telescopatge nm, cf Ubaud Dicort : « téléscopage » (Per Noste, Basic)

telescòpi : instrument d'optica per observar los astres.

telescopic, -a : relatiu, -iva a un telescòpi ; relatiu, -iva a una estructura telescopica.

Distàncias telescopicas.

Observacions telescopicas.

La forca telescopica d'una motò.

Antena telescopica.

telescriptor nm, cf Ubaud Dicort :: teleimprimeira. v. pus naut.

telescriptura (abs. Dicort) : sistèma que permet de mandar d'informacion graficas per a mesura de lor traçat manuscrit, e lor reproduccion sus un ecran o un autre supòrt.

telesèti (m.) : teleferic de cable unenc que i son acrocats de sètis, e non pas de cabinas.

telesignalizacion nf, cf Ubaud Dicort : « télésignalisation » (Per Noste)

telespectator, -tritz : persona qu'agacha la television.

telesquí : remonta penda per de personas que fan d'esquí.

telesusvelhança nf, cf Ubaud Dicort : « télésurveillance » (Sèrras-Ess.)

teleta nf : tèla pichona, « toile légère, batiste, étoffe pour envelopper les draps, linge de toilette ; membrane mince qui se forme sur un liquide » TdF ; pellicula d'alh ; diafragma d'animal o d'òme ; vel dels uèlhs ; « ce qui sert à la toilette » (Alibert) ; « toilette [v. atrencadura] » (Vernet Vocab. p. 37).

teleta (far -) v pron : « faire sa toilette » (Lèbre). « teleta » (far -) (barb.): v. se toalhetar / se toalholar (los 2, abs. Dicort).

teletar (v. tr.) : metre jos tèla / envolopar de tèla (tela)

teletèca nf, cf Ubaud Dicort : « téléthèque » (Per Noste)

teletèxt : procediment de telecomunicacion que permet l'afichatge de tèxtes o de grafismes sus l'ecran d'un televisor a partir d'un senhal de television o d'una linha telefonica.

teletipe nm, cf Ubaud Dicort : « télétype » (Laus)

teletòn nm, cf Ubaud Dicort : « téléthon » (Per Noste)

teletoxia : intoxicacion a distància d'una espècia d'un airal per una autra espècia que secreta de substàncias toxicas.

teletrabalh : forma de trabalh a distància amb de procediments informatics e de telecomunicacion.

teletrabalhaire, -aira : persona que practica lo teletrabalh.

teletractament : mòde de tractament informatic que las donadas i son emesas o recebudas per de terminals alunhats de l'ordenador.

teletransmission : accion de transmetre a distància una informacion.

 

 

 

televenda : venda sus comanda passada per telefòn, minitèl o internèt.

televendeire, -eira : persona especializada en televenda.

televertat / telerealitat (los 2, abs. Dicort) : emission televisada de la vida de cadajorn d'unas personas, e qu'insistís sul realisme d'unas situacions.

televigilància (abs. Dicort) : vigilància a distància per un procediment de telecomunicacion. (v. telesusvelhança)

televisar (v. tr.) : transmetre per television.

television : transmission d'images per cable o per ondas electricas ; ensemble dels servicis que s'ocupan d'aquela transmission ; televisor.

televisor : aparelh receptor de television.

televisual, -a : relatiu, -iva a la television coma mejan d'expression.

telèx : malhum e servici de transmission de donadas alfanumericas a bassa velocitat, amb una teleimprimeira.

telh : arbre que balha lo tilhòl. (Tilia platyphylla) ; (T. intermedia) ; (T. parvifolia)

telha : rusca de la camba del cambe ; pellicula entremièg la rusca e l'albenca del cambe, del lin, del telh... ; fibra de la carn ; fibra en general.

telhada nf, cf Ubaud Dicort : « allée de tilleuls » TdF ‘tihado’

telhaire, -aira : persona encargada del telhatge.

telhar / tilhar [veire telhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : desbarrassar de la telha.

telhatge : accion de telhar.

telhent, -a / telhós, -osa / telhut, -uda adj (los 3, Alibert) : filandrós, -osa. (v. telhós)

telhòl nm, cf Ubaud Dicort : « tilleul (fleurs) » (Alibert tilhòl)

telhós, -osa / telhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « filandreux, fibreux, euse ; gluant, ante ; pliant, ante, flexible » TdF jos ‘tihous’

telièira : esclamancha / palièira / palsada (ridèla de carreta)

telièr : mestièr de téisser ; ala de molin.

« telina » (telina nf) : v. tenilha.

« telinga » : v. tarenca.

tellurat nm : (quimia) « tellurate », v. Ubaud Dicc. scient. p. 416

telluri (m.) (del lat. tellurium) : un dels quatre elements quimics primièrs del grop seisen de la taula periodica.

telluric 1, -a / tellurian, -a (abs. Dicort) : que ven de la tèrra ; sosterranh, -a ; transmés, -a per la tèrra.

Aigas telluricas.

Corrents tellurics.

telluric 2 adj m : (quimia) « tellurique »  (v. Ubaud Dicc. scient. p. 416). . (v. telluri)

Acid telluric, acide tellurique. (v. Ubaud)

tellurisme : influéncia morbosa de la tèrra.

tellurós adj m (v. telluri) : (quimia) « tellureux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 416)

Acid tellurós, acide tellureux. (v. Ubaud)

tèma 1 (m.) : tot çò que constituís lo subjècte d'un desvolopament, d'un discors, d'una reflexion ; motiu musical ; exercici escolar de revirada de la lenga mairala dins una de las autras lengas apresas ; representacion simbolica de l'estat del cèl a la naissença de q.q. ; partida del mot que demòra invariabla e ne forma la basa ; tèma tactic d'una operacion de guèrra.

Tèma d'un roman.

Tèma musical.

Tèma lingüistic.

tèma 2 (f.) : gost / enveja / desir ; bordescada / lunada / caprici / fantasiá / tissa / refolèri.

La Juliana a la tèma de se maridar lèu.

temaire, -aira [~ -airitz] adj / temós, -osa adj : fantasiós, -osa / tissós, -osa ; capriciós, -osa ; lunatic, a (R. IV, 106).

tematic, -a adj : relatiu, -iva a un tèma.

Enciclopedia tematica.

tematica nf : ensemble de tèmas.

tematisme nm, cf Ubaud Dicort : « thématisme » (Per Noste)

temedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à craindre » (L. 359)

temegut, -uda (< témer) adj (v. Ubaud Dicort, Pojada) : v. temut.

temença : temor / crenta / timiditat.

témer (v. tr. e intr.) : crentar / aprehendre (R. IV, 629).

temerari, -ària adj : ausard, -a / aventurós, -osa ; imprudent, -a ; presomptuós, -osa.

temeràriament adv, cf Ubaud Dicort : « témérairement » (v. TdF jos ‘temerarimen’)

temeritat nf : ausardariá ; imprudéncia ; presompcion.

temerós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. L. 360) : « timide, craintif, ive, v. crentós ; fragile, v. freule » (v. TdF)

temeruc, -uga adj, cf Ubaud Dicort : v. temorós. (v. TdF jos ‘temerous’)

temesa nf, cf Ubaud Dicort : « crainte, timidité » TdF

« temoniar » (barb.) : v. testimoniar