telada : pèça de tèla (tela) ; contengut en tèla d'un mestièr de teisseire ; quantitat de fial (fil) que se fialava (filava) dins una familha per lo far téisser. « teladoira » (teladoira nf) / « ateladoira » (fr.) (v. ateladoira) : v. cavilha per encarrar. telador : pèça de tèla (tela) teladrap [tela-drap nf, cf Ubaud Dicort] (arc.) : anciana estòfa per far de tendas o de cortinas. teladura nf, cf Ubaud Dicort : « toilure, pièce de toile » (R. V, 314) telafina / tèlafina (a -) loc adv : a cabra mòrta. Portar q.q. a tèlafina : portar q.q. sus l'esquina o sus las espatlas. (v. TdF jos ‘telo’ e Vayssier ‘telofino’) telaire, -aira : teissièr, -ièira. telairon nm, cf Ubaud Dicort : (v. telaire) telant nm : mena de peis, « sorte de muge, poisson des étangs de Camargue » TdF suppl ‘telan’. telar (v. tr.) (abs. Dicort) : envolopar amb de tèla (tela) (v. entelar) Telar fetjons o bonhetas. Telar la cobèrta d'un libre. telar (se) v pron : se velar « se voiler, en parlant des yeux » TdF jos ‘tela’. Uèlhs telats pel vielhum. telaranha : tela / tèla tescuda per una aranha. telariá : fabrica de tèlas ; botiga de tèlas. telassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse toile, grande toile, vilaine toile » TdF telat nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : panèl de corondat. telatge : teissum / tescum / trama. telatièr nm, -ièira : teisseire, -a ; persona que vend de tèla. TELE- : forma prefixada de l'adv. grèc « tèle » (luènh) telé (l.p.) [tele] nf : apocòpa de television. teleactor, -tritz : persona que fa d'enquistas, de prospeccions... per telefòn. teleafitchatge : afitchatge, comandat a distància, d'informacions d'actualitat. telealarma : servici que permet a un pòst telefonic, de mercé un equipament especial, de donar l'alarma a un centre de socors. telecabina : teleferic monocable per carrejar de personas dins de cabinas pichonas suspendudas al cable. telecargament : cargament a distància de donadas o de programas informatics, de mercé un malhum de telecomunicacion. (t. tecn. d'informatica) telecargar (v. tr.) : far un telecargament. telecarta : carta a memòria, per pagar dins las cabinas telefonicas publicas equipadas per aquò. telecinemà (abs. Dicort) : aparelh que permet de transformar en senhals de television los images e los sons d'un film. telecirurgia : cirurgia a distància. telecomanda : accion de comandar una manòbra a distància ; aparelh per far aquela comanda. telecomandar (v. tr.) : comandar per telecomanda. telecomercializacion : utilizacion de mejans de comunicacion a distància per la comercializacion. telecomunicacion : tota mena de comunicacion a distància. teleconferéncia : conferéncia a distància per telecomunicacion. telecòpia : biais de comunicacion a distància, de mercé la telefonia e la numerizacion d'image, que permet de transmetre un document en fac simile (lat.) e non pas fax (angl.) telecopiadoira nf (v. Ubaud Dicort Errata web) : « télécopieur » (v. telecopiador) telecopiador nm : (informatica) « télécopieur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 171) telecopiaira nf : maquina de telecopiar. (v. telecopiador) telecopiaire nm (v. Ubaud Dicort Errata web) : (v. telecopiador) telecopiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, télécopier » (Sèrras-Ess.) telecrompa : crompa d'articles propausats en televenda. telecrompaire, -aira : persona que practica la telecrompa. teledeteccion : tecnica d'estudi de la crosta terrèstra per analisi e tractament d'images per avions o satellits. telediagnostic : diagnostic per telemedecina. teledifusar (v. tr.) : transmetre per television. teledifusion : accion de teledifusar. teledireccion : accion de telecomandar de veïculs terrèstres, marins o aerians, d'engenhs espacials, de projectils...		teledirigir (v. tr.) : dirigir a distància (t. a.) teledistribucion : accion de distribuir de programas de television per un malhum de cables. teledocumentacion : accès a l'informacion per de mejans teleinformatics. teleensenhament : ensenhament a distància fach per correspondéncia, ràdio, television, minitèl, internèt. teleferic : biais de transpòrt de merça o de personas dins de benas, de cabinas o sus de sètis suspenduts a un cable o mai d'un, e utilizat mai que mai en montanha. telefilm nm / teleficcion (abs. Dicort) /: film de ficcion concebut e montat especialament per la television. telefòn : ensemble de mecanismes electrics per transmetre la paraula a distància. telefòn portable : portable. (v. telefonet) Sortís pas jamai sens son telefòn portable. telefonada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de téléphone » (Rapin) telefonar (v. tr. e intr.) : comunicar per telefòn. Telefonar una novèla. Telefòna tot lo jorn. telefonet nm, cf Ubaud Dicort : « téléphone portable » (Per Noste, Basic) telefonia nf, cf Ubaud Dicort : « téléphonie » (Per Noste) telefonic, -a : que se fa per telefòn. telefonicament : per telefòn ; relatiu, -iva al telefòn. telefonilh nm, cf Ubaud Dicort : (v. telefonet) telefonista n (m. e f.) : persona cargada d'un servici telefonic. telefotografia nf, cf Ubaud Dicort : « téléphotographie » (Per Noste) telegenic, -a : que passa plan a la television. telegestion : gestion informatica a distància. telegraf : aparelh per transmetre rapidament de despachas per senhals convenguts. telegrafia : sistèma de telecomunicacion que las informacions transmesas son enregistradas a recepcion jos la forma de document grafic. telegrafiar (v. tr. e v. tr. ind.) : mandar quicòm a q.q. per telegraf. telegrafic, -a : per telegraf ; relatiu, -iva al telegraf. telegraficament : per telegraf. telegrafista n (m. e f.) : persona cargada de la transmission e de la recepcion de telegramas. telegrama nm : messatge transmés per telegraf. teleguidar (v. tr.) : dirigir a distància. teleguidatge : accion de teleguidar. teleimpression : impression a distància de messatges numerizats. teleimprimeira (abs. Dicort) : aparelh emetor e receptor de telegrafia. (v. telescriptor) teleinformatic, -a : relatiu, -iva a la teleinformatica. teleinformatica : explotacion a distància de sistèmas informatics, de mercé l'utilizacion de dispositius de telecomunicacion. telemanipulador : aparelh de manipulacion a distància. telemantenença : mantenença a distància d'un veïcul espacial, de mercé de ligasons de telemesura o de telecomanda. telematic, -a adj : relatiu, -iva a la telematica. telematica nf : ensemble dels servicis informatics balhats a travèrs un malhum de telecomunicacion. telemecanica : transmission de comandas a distància. telemecanician nm, cf Ubaud Dicort : « télémécanicien » (Rapin) telemedecina : branca de la medecina qu'utiliza la transmission d'informacions medicalas per telecomunicacion. telemessatjariá (abs. Dicort) : messatjariá electronica. telemesura : transmission a distància d'un senhal que pòrta d'informacions que son la resulta d'una mesura. telemetraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « télémétreur, -euse » (Per Noste) telemètre : aparelh de telemetria. telemetria : mesura de las distàncias per de procediments acostics, optics, ràdioelectrics, o per reflexion d'un faissèl lasèr. telemetric, -a : relatiu, -iva a la telemetria. Procediments telemetrics. telemetricament : d'un biais telemetric.