tebeston, -a nm e adj (v. Vayssier ‘tebés 2’) : bestiasson, -a. (v. tebés 1)

tèbi, -a adj : tebés, -esa, « nigaud, imbécile ». (v. Vayssier jos ‘tebés 2’)

tèbiament : amb tebesa.

M'an aculhit fòrt tèbiament.

tèc 1, -a adj : moquet, -a ; estup, -a ; bajòc, -a ; pèc, -a.

Aiga tèca : aiga chorassa. v. chorrar.

tèc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) teck » (Rapin)

teca : culèfa / coscolha / pelofa / pelhòfa / pelós / bodosca (envolopa exteriora de legums o de frucha)

Teca de peses, de mongetas, de castanhas.

TÈCA : forma sufixada del grèc tekè (armari / cabinet) v. bibliotèca - cinematèca - discotèca - mediatèca.

tèca nf (non preconizat Dicort) : taca.

tech / tet [veire tech, cf Ubaud Dicort] nm : teulada ; « gouttière d’un toit » ; glop (gota) / chic / lagrema (s.f.) (v. TdF jos ‘te 2, tech’)

Del tech de l'ostal l'aiga tombava glop per glop.

De la lausa copada l'aiga tombava tech per tech.

Balha-me un tech de vin : ... una gota de vin.

techa : glop (gota) de liquid.

techar (v. intr.) : glopejar.

Techa, il pleut légèrement. (v. TdF)

techat nm : canal (f.) de teulada.

techon : glop pichonèl / gota pichonèla.

tècla nf, cf Ubaud Dicort : « folle, personne méprisable, v. fòla » (v. TdF)

tecle, -a (TdF tècle’ ;  abs. Dicort) : tucle. v. pus luènh.

tecnèci nm : (quimia) « technétium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 416)

TECNI- : forma prefixada del grèc tekhnè (art, mestièr)

tecnic, -a : relatiu, -iva a un mestièr, una sciéncia o a lors aplicacions.

Tèrme tecnic.

Estudi tecnic.

Ensenhament tecnic.

Dificultat tecnica.

Escòla tecnica.

tecnica : ensemble dels procediments d'un art, d'un mestièr, d'un espòrt... ; estudi de las aplicacions d'un art, d'una sciéncia.

Los progrèsses de la tecnica.

tecnicament : d'un biais tecnic ; d'un punt de vista tecnic.

tecnician, -a adj e n  (v. Ubaud Dicort e Laus) : persona especializada dins una tecnica.

tecnicitat nf, cf Ubaud Dicort : « technicité » (Rapin)

tecnicizar (v. tr.) : balhar a quicòm un caractèr tecnic.

Tecnicizar l'agricultura.

tecnicocomercial, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « technico--commercial, -ale » (v. Rapin)

tecnicolor [tecnicolòr] nm : procediment de film en colors.

« tecnival » (neol. fr.) : v. rèva 2 (abs. Dicort).

TECNO- : v. TECNI-

tècno nf, cf Ubaud Dicort : « techno » (Sèrras-Ess., Basic)

tecnocracia : sistèma politic que se fisa dels tecnocratas mai que non pas dels elegits.

tecnocrata n (m. e f.) : persona politica, naut fonccionari, nauta fonccionària... que mestrejan quicòm a causa de lor formacion tecnica.

tecnocratic, -a : relatiu, -iva a la tecnocracia.

Estructuras tecnocraticas.

tecnocratisme nm, cf Ubaud Dicort : « technocratisme » (Per Noste)

tecnocratizacion : accion o resulta de tecnocratizar.

tecnocratizar (v. tr.) : balhar a quicòm un caractèr tecnocratic ; fisar lo poder a de tecnocratas.

An encara tecnocratizat lo governament !

tecnològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de tecnologia, « technologue » [Per Noste : tecnològue].

tecnologia : sciéncia de las arts industrialas ; ensemble dels tèrmes tecnics.

tecnologic, -a : relatiu, -iva a la tecnologia.

Diccionari tecnologic.

Evolucion tecnologica.

tecnologicament : d'un biais tecnologic.

tecnopatia : nom generic de totas las malautiás professionalas.

tecnopòli nf, cf Ubaud Dicort : « technopole » (Per Noste)

tecnostructura nf, cf Ubaud Dicort : « technostructure » (Per Noste)

tecon nm (abs. Dicort) : salmon pichon « .. en Limousin » (v. TdF).

« teçon » e derivats : v. tesson.

TECTO- : forma prefixada del grèc tektòn (constructor)

tectogenèsi (f.) : ensemble dels fenomèns de tota mena que, d'un biais o d'un autre, modifican la superficia de la Tèrra.

tectologia : branca de la morfologia que s'entrèva de l'estructura dels organismes.

tectonic, -a : relatiu, -iva a la tectonica.

Sisas tectonicas.

 

 

tectonica nf : branca de la geologia qu'estúdia las desformacions de la crosta terrèstra ; ensemble d'aquelas desformacions.

Tectonica de las placas, la tectonique des plaques. (v. Ubaud Dicort e Per Noste)

tectonofisica : sciéncia qu'estúdia los procediments fisics de la formacion de las estructuras geologicas.

tectritz adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « tectrice » (Rapin)

Plumas tectrises, plumes tectrices. (v. Rapin)

tedi [tèdi (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : taïna (preocupacion) ; fastic / descòr (desgost) ; crèbacòr.

tediós, -osa : fastigós, -osa.

Discors tediós.

tediosament : d'un biais tediós.

tedon [veire todon, cf Ubaud Dicort] nm (arc.) : margue d'ancian flagèl.

tedut, -uda : resinós, -osa.

tefla nf, cf Ubaud Dicort [Honnorat, Sauvages, Palay : tèfla] : « soufflet sur la joue, taloche » TdF ‘teflo’

teflàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. tèfle 2)

tèfle 1, -fla adj (v. TdF ‘tefle’ e Palay) : bufarèl, -a / gautut, -uda / gautarut, -uda.

tèfle 2 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : brave talhon (t. a.) ; nhòca / sanctus (brave còp) ; mornifla / emplastre / carpan ; « un buffle, un gros animal [v. Doujat], un homme joufflu » (Azaïs).

Un tèfle de pan : un brave talhon de pan.

Li te mandèt un d'aqueles tèfles !

tegena nf, cf Ubaud Dicort : « bûcher, v. lenhièr » (v. TdF ‘tegeno’)

tegument : çò que cobrís lo còrs de l'òme, de l'animal e d'unas partidas de las plantas (pèl, pel, plomas, escatas) ; envolopa de las granas.

tegumentari, -ària : relatiu, -iva als teguments.

T.G.V. : traïn de granda velocitat.

teièira : recipient per far de tè.

teièr nm, cf Ubaud Dicort : « théier » (Sèrras-Ess.)

teiral nm : talús [v. tairal].

teirejar (abs. Dicort e TdF) (v. tr. e intr.) : talussar ; èsser en forma de talús.

Teiric n pr m, cf Ubaud Dicort : « Thierry » (web)

teiron nm (Alibert < Vayssier) : bòrd de la rega del costat non laurat ; pelsòl enauçat d'un estable que lo bestial i se jai. (v. TdF ‘teirou’)

teis (abs. Dicort) : mena d'arbre (Taxus baccata) (v. tuèis)

-TEÏSME : forma sufixada del grèc theòs (dieu) v. monoteïsme - politeïsme.

teïsme : cresença en l'existéncia de Dieu.

teissa (de bona -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « facile à tisser [v. teissatge] »

teissariá nf, cf Ubaud Dicort : « tisseranderie, métier de tisserand » TdF ‘teissarié’

teissatge : ensemble d'operacions per téisser d'estòfas.

teissedor 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tisserand » (L. 359) (v. teisseire)

teissedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à tisser » (L. 359)

teisseire, -eira [~ -eiritz] n / teissedre [nm, veire teisseire, cf Ubaud Dicort], -dra n : persona que teis.

Autres còps, i aviá un teissedre dins cada vilatge.

teissendariá : establiment industrial que i se teisson d'estòfas.

teissendièr, -ièira n : v. teissièr.

téisser 1 (v. tr. e intr.) : tranar (entrelaçar) regulièirament los fials (fils), la trama e la cadena de çò de téisser ; far una tèla en general ; far una mena de malhum.

Téisser de lin, de cambe, de coton, de lana...

L'aranha teis sa telaranha.

Téisser un discors.

téisser 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo téisser, la trame » TdF jos ‘tèisse’

teissièr, -ièira / teissendièr, -ièira : persona que teis.

teissonariá nf, cf Ubaud Dicort : « tisseranderie, v. teissariá » (v. TdF)

teissum / tescum : trama.

teissura nf, cf Ubaud Dicort : « tissure, texture » TdF

teissut 1 / tescut, -uda (los 2, v. TdF jos ‘tèisse’) : p.p. de téisser (v. tescut 1) ;

teissut 2 nm, cf Ubaud Dicort : çò tescut (t. a.), « tissu » (v. TdF)

-TEÏSTA : v. -TEÏSME. v. monoteïsta - politeïsta.

teïsta (adj. e subs.m. e f.) : relatiu, -iva al teïsme ; persona que crei en l'existéncia de Dieu.

tèi-tèi nm, cf Ubaud Dicort : « terme enfantin, toutou, chien » TdF jos ‘tètè’

TEL- / TELE- : forma prefixada del grèc thèle (luènh)

tela / tèla [(mod.), veire tela (classic), cf Ubaud Dicort] nf (tela (L. 359) e tèla coexistisson dins fòrça airals.) : teissut de lana, de cambe, de lin, de coton..., vel (t. a.) ; pèça de tèla montada sus un quadre per i pénher quicòm dessús ; railà / mesentèri / peritonèu.

Agacha ! las tèlas se tòcan : ai lo pòrtafuèlha bufèc.

Far las tèlas : morir.

S'espetar la tèla : s'esperforçar / se crebar ; trapar una ernia.

Tela encerada, toile cirée. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘telo’)

A la tela fina, cf Ubaud Dicort, v. telafina