|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tebeston, -a nm e adj (v. Vayssier ‘tebés
2’) : bestiasson, -a. (v. tebés 1) tèbi, -a adj : tebés, -esa, « nigaud, imbécile ». (v. Vayssier jos ‘tebés
2’) tèbiament : amb tebesa. M'an aculhit fòrt
tèbiament. tèc 1, -a adj : moquet, -a ; estup, -a ; bajòc, -a ;
pèc, -a. Aiga tèca : aiga chorassa. v. chorrar. tèc 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) teck » (Rapin) teca : culèfa / coscolha / pelofa / pelhòfa / pelós / bodosca (envolopa exteriora de legums o de frucha) Teca de peses, de mongetas, de castanhas. TÈCA : forma sufixada del grèc tekè (armari / cabinet) v. bibliotèca - cinematèca - discotèca - mediatèca. tèca nf (non preconizat Dicort) : taca. tech / tet [veire tech, cf Ubaud Dicort] nm : teulada ; « gouttière d’un toit » ; glop (gota) / chic / lagrema (s.f.) (v. TdF jos ‘te 2, tech’) Del tech de l'ostal l'aiga tombava glop per glop. De la lausa copada l'aiga tombava tech per tech. Balha-me un tech de vin : ... una gota de vin. techa : glop (gota) de liquid. techar (v. intr.) : glopejar. Techa, il pleut
légèrement. (v. TdF) techat nm : canal (f.) de teulada. techon : glop pichonèl / gota pichonèla. tècla nf, cf Ubaud Dicort :
« folle, personne méprisable, v. fòla » (v. TdF) tecle, -a (TdF tècle’ ; abs. Dicort) : tucle. v. pus luènh. tecnèci nm : (quimia)
« technétium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 416) TECNI- : forma prefixada del grèc tekhnè (art, mestièr) tecnic, -a : relatiu, -iva a un mestièr, una sciéncia o a lors aplicacions. Tèrme tecnic. Estudi tecnic. Ensenhament tecnic. Dificultat tecnica. Escòla tecnica. tecnica : ensemble dels procediments d'un art, d'un mestièr, d'un espòrt... ; estudi de las aplicacions d'un art, d'una sciéncia. Los progrèsses de la tecnica. tecnicament : d'un biais tecnic ; d'un punt de vista tecnic. tecnician, -a adj e n
(v. Ubaud Dicort e Laus) : persona especializada dins una
tecnica. tecnicitat nf, cf Ubaud Dicort :
« technicité » (Rapin) tecnicizar (v. tr.) : balhar a quicòm un caractèr tecnic. Tecnicizar l'agricultura. tecnicocomercial, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « technico--commercial, -ale » (v. Rapin) tecnicolor [tecnicolòr] nm : procediment de film en colors. « tecnival » (neol. fr.) : v. rèva 2 (abs. Dicort). TECNO- : v. TECNI- tècno nf, cf Ubaud Dicort :
« techno » (Sèrras-Ess., Basic) tecnocracia : sistèma politic que se fisa dels tecnocratas mai que non pas dels elegits. tecnocrata n (m. e f.) : persona politica, naut fonccionari, nauta fonccionària... que mestrejan quicòm a causa de lor formacion tecnica. tecnocratic, -a : relatiu, -iva a la tecnocracia. Estructuras tecnocraticas. tecnocratisme nm, cf Ubaud Dicort :
« technocratisme » (Per Noste) tecnocratizacion : accion o resulta de tecnocratizar. tecnocratizar (v. tr.) : balhar a quicòm un caractèr tecnocratic ; fisar lo poder a de tecnocratas. An encara tecnocratizat lo governament ! tecnològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de tecnologia, « technologue » [Per Noste : tecnològue]. tecnologia : sciéncia de las arts industrialas ; ensemble dels tèrmes tecnics. tecnologic, -a : relatiu, -iva a la tecnologia. Diccionari tecnologic. Evolucion tecnologica. tecnologicament : d'un biais tecnologic. tecnopatia : nom generic de totas las malautiás professionalas. tecnopòli nf, cf Ubaud Dicort : « technopole » (Per
Noste) tecnostructura nf, cf Ubaud Dicort :
« technostructure » (Per Noste) tecon nm (abs. Dicort) : salmon pichon « .. en Limousin » (v. TdF). « teçon » e derivats : v. tesson. TECTO- : forma prefixada del grèc tektòn (constructor) tectogenèsi (f.) : ensemble dels fenomèns de tota mena que, d'un biais o d'un autre, modifican la superficia de la Tèrra. tectologia : branca de la morfologia que s'entrèva de l'estructura dels organismes. tectonic, -a : relatiu, -iva a la tectonica.
Sisas tectonicas. |
|
tectonica nf : branca de la geologia qu'estúdia las desformacions de la crosta terrèstra ; ensemble d'aquelas desformacions. Tectonica de las placas, la tectonique des plaques. (v. Ubaud Dicort e Per
Noste) tectonofisica : sciéncia qu'estúdia los procediments fisics de la formacion de las estructuras geologicas. tectritz adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « tectrice » (Rapin) Plumas tectrises, plumes
tectrices. (v. Rapin) tedi [tèdi (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : taïna (preocupacion) ; fastic / descòr (desgost) ; crèbacòr. tediós, -osa : fastigós, -osa. Discors tediós. tediosament : d'un biais tediós. tedon [veire todon, cf Ubaud Dicort] nm (arc.) : margue d'ancian flagèl. tedut, -uda : resinós, -osa. tefla nf, cf Ubaud Dicort [Honnorat, Sauvages, Palay : tèfla] : « soufflet sur la joue, taloche » TdF ‘teflo’ teflàs nm, cf Ubaud Dicort :
(v. tèfle 2) tèfle 1, -fla adj (v. TdF ‘tefle’ e Palay) : bufarèl, -a / gautut, -uda / gautarut, -uda. tèfle 2 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : brave talhon (t. a.) ; nhòca / sanctus (brave còp) ; mornifla / emplastre / carpan ; « un buffle, un gros animal [v. Doujat], un homme joufflu » (Azaïs). Un tèfle de pan : un brave talhon de pan. Li te mandèt un d'aqueles tèfles ! tegena nf, cf Ubaud Dicort :
« bûcher, v. lenhièr » (v. TdF ‘tegeno’) tegument : çò que cobrís lo còrs de l'òme, de l'animal e d'unas partidas de las plantas (pèl, pel, plomas, escatas) ; envolopa de las granas. tegumentari, -ària : relatiu, -iva als teguments. T.G.V. : traïn de granda velocitat. teièira : recipient per far de tè. teièr nm, cf Ubaud Dicort :
« théier » (Sèrras-Ess.) teiral nm :
talús [v. tairal]. teirejar (abs. Dicort e TdF)
(v. tr. e intr.) : talussar ; èsser en forma de talús. Teiric n pr m, cf Ubaud Dicort :
« Thierry » (web) teiron nm (Alibert < Vayssier) : bòrd de la rega del costat non laurat ; pelsòl enauçat d'un estable que lo bestial i se jai. (v. TdF ‘teirou’) teis (abs. Dicort) : mena d'arbre (Taxus
baccata) (v. tuèis) -TEÏSME : forma sufixada del grèc theòs (dieu) v. monoteïsme - politeïsme. teïsme : cresença en l'existéncia de Dieu. teissa (de bona -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« facile à tisser [v. teissatge] » teissariá nf, cf Ubaud Dicort :
« tisseranderie, métier de tisserand » TdF ‘teissarié’ teissatge : ensemble d'operacions per téisser d'estòfas. teissedor 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tisserand » (L. 359)
(v. teisseire) teissedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à
tisser » (L. 359) teisseire, -eira [~ -eiritz] n / teissedre [nm, veire teisseire, cf Ubaud Dicort], -dra n : persona que teis. Autres còps, i aviá un teissedre dins cada vilatge. teissendariá : establiment industrial que i se teisson d'estòfas. teissendièr, -ièira n :
v. teissièr. téisser 1 (v. tr. e intr.) : tranar (entrelaçar) regulièirament los fials (fils), la trama e la cadena de çò de téisser ; far una tèla en general ; far una mena de malhum. Téisser de lin, de cambe, de coton, de lana... L'aranha teis sa telaranha. Téisser un discors. téisser 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo téisser, la
trame » TdF jos
‘tèisse’ teissièr, -ièira / teissendièr, -ièira : persona que teis. teissonariá nf, cf Ubaud Dicort : « tisseranderie, v. teissariá » (v. TdF) teissum / tescum : trama. teissura nf, cf Ubaud Dicort :
« tissure, texture » TdF teissut 1 / tescut, -uda (los 2, v. TdF jos ‘tèisse’) : p.p. de téisser (v. tescut 1) ; teissut 2 nm, cf Ubaud Dicort :
çò tescut (t. a.), « tissu » (v. TdF) -TEÏSTA : v. -TEÏSME. v. monoteïsta - politeïsta. teïsta (adj. e subs.m. e f.) : relatiu, -iva al teïsme ; persona que crei en l'existéncia de Dieu. tèi-tèi
nm, cf Ubaud Dicort :
« terme enfantin, toutou, chien » TdF jos ‘tètè’ TEL- / TELE- : forma prefixada del grèc thèle (luènh) tela / tèla [(mod.), veire
tela (classic), cf Ubaud Dicort] nf (tela (L.
359) e tèla coexistisson dins fòrça
airals.) : teissut de lana, de cambe, de lin, de coton...,
vel (t. a.) ; pèça de tèla montada sus un quadre per i
pénher quicòm dessús ; railà / mesentèri /
peritonèu. Agacha ! las tèlas se tòcan : ai lo pòrtafuèlha bufèc. Far las tèlas : morir. S'espetar la tèla : s'esperforçar / se crebar ; trapar una ernia. Tela
encerada, toile cirée. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘telo’) A la tela
fina, cf Ubaud Dicort,
v. telafina |
|
|
|
|
|
|