taurin, -a : relatiu, -iva als taures.

Exposicion taurina.

taurina nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) taurine »

taurir 1 (v. tr.) : garnir una vaca (l.p.)

Far taurir : menar al taure una vaca de buòu.

taurir 2 [taurrir, veire torrir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tressecar per l’accion del fuòc.

Taurir de cafè verd o lo torrelhar.

tauriu, -iva (abs. Dicort) : doblet de taurin, -a.

TAURO- : forma prefixada de taure.

taurofil, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : qu’aima las corsas de braus.

tauromaquia : art de combatre los taures.

tauromaquic, -a : relatiu, -iva a la tauromaquia

taus : prètz fixat per una convencion o per la costuma ; percentatge en general.

Taus de cinc del cent (5 %)

Taus de creissement (v. Ubaud Dicort), taux de croissance.

tausièira : bòsc de garrics tausins.

tausin nm (plt.) : mena de garric (Quercus toza), « chêne noir » TdF

taussa nf (pop.) : v. taxa (sab.) , cf Ubaud Dicort.

taussal : nhòca / macadura.

taussar (pop.) (v. tr.) : taxar.

taussin (non preconizat Dicort) : tausin. v. pus naut.

taussòl : pujòl / pojol / montaruc / truc / trucalhon.

taüt nm (L. 358) (de l’arab tabut, caissa) : caissa per un defuntat [v. taüc].

tautàs : laca d’aiga fangosa ; fangàs.

Totes los dròlles aiman de chimpar pels tautasses.

tautassada : espandi d’un tautàs.

tautassàs : tautàs bèl / gròs tautàs.

tautèl nm : mata d’èrbas pus nautas que las autras, « touffe (se dit des cheveux, de l’herbe, du foin) » ; monteton (v. Vayssier ‘tòutèl’).

tautelat, -ada adj : en matas, « qui est par  touffes, en parlant du blé mal semé » (v. TdF ‘tóutelat’ e Vayssier).

tautelet : diminutiu de tautèl.

tautena : mena de molusc. (Loligo vulgaris)

tautilhon : talhièr pichon ; pichon carrat d’òrt [v. taulilhon].

TAUTO- : forma prefixada del grèc tautò (lo meteis)

tautocròn, -a adj : isocròn, -a (de meteissa durada)

tautocronisme : isocronisme (egalitat de durada)

tautofonia : repeticion d’un meteis son. Los aucelons fasián jiu-jiu-jiu.

tautofonic, -a : relatiu, -iva a una tautofonia.

tautologia : emplec inutil de dos mots que vòlon dire çò meteis : Davalar enbàs. Montar ennaut.

tautologic, -a : qu’enclaus una tautologia.

tautomèr, -a : se ditz d’un compausat qu’existís jos de formas distinctas en equilibri.

tautomeria : equilibri entre doas moleculas que se fa de mercé un ion comun.

tauvera (non preconizat Dicort) : v. talvera.

tavalhòla nf, cf Ubaud Dicort : « tavaïole, lange de parade, v. coberton, talhòla » (v. TdF ‘tavaïolo’)

tavan nm (R. V, 309 -  L. 359) / isala (v. isala) : mena d’insècte (Tabanus) / (Hypoderma bovis) [v. isala] ; (per extension) : (Bombus lapidarius) ; B. agrorum) ; (B. sylvarum) ; nèci, nècia / bestiasson, -a. (v. TdF ‘tavan’)

tavana : moscassa ; persona nècia.

tavanar (v. intr.) : « v intr, bourdonner, tournoyer en bourdonnant, v. tavanejar plus usité » (v. TdF ‘tavana’)

tavanàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros taon, vilain taon » TdF

tavanat, -ada adj, cf Ubaud Dicort (v. tavan) : « niais, -e » (Sèrras-Ess.)

tavanejaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : importun, -a / rambalhièr, -ièira.

tavanejar / tavanar (v. tavanar) (v. intr.) (frequentatiu de tavanar) : tornejar en bronzinant ; importunar / rambalhar / embestiar ; tornejar ; pèrdre son temps / landrinejar / tartiflejar.

Tavaneja del matin al ser !

Me vengas pas tavanejar !

tavanièira : airal plen de tavans.

tavanièr nm (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Datura stramonium)

tavanon / tavardon nm, cf Ubaud Dicort : « petit taon ; petit hanneton ; frelon, v. cabridan » TdF jos ‘tavanoun’

« tavar » [tavard nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tavan’)] : v. tavan.

tavardon nm : v. tavanon.

tavardonièira nf, cf Ubaud Dicort : « creux dans lequel les frelons se retirent » TdF

tavèl 1 (vin) nm, cf Ubaud Dicort : « vin de Tavel (30) »

tavèl 2 nm : doèla [v. tavèla] ; montet de fustam o de lenha ; talhièr ; crosèl ; cresta de tèrra sul bòrd d’un valat.

tavèla : doèla (postarèlas tèunhas per i clavelar las lausas) ; travèrsa de cleda ; cleda de canaveras ; riban / galon ; debanadoira ; rodet de tirador (filatura de seda) ; tarron / bastonàs.

Se prenguèt una tavèla per s’aparar de las sèrps.

tavelaira [~ -airitz] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tavelarello’) (v. tavèla) : filaira de seda.

tavelar (v. tr.) : pausar la doèla d’una teulada ; pigalhar / moscalhar ; acroselar. (v. TdF)

tavelar (se) : se moscalhar / se pigalhar.

tavèrna nf : cabaret.

Tenir, faire, levar tavèrna, tenir taverne ; vendre du vin au détail ; rester à boire au cabaret. (v. TdF jos ‘taverno’). (v. tavernejar)

Aver tavèrna amb q.q. : aver de rasons / aver disputa.

Menar tavèrna, faire du tapage. (v. Ubaud Dicort e Brun Glossari Oc-Fr)

 

 

tavernal nm : croton (cambron voutat per i reclamar tot un fum de causas) ; « maisonnette, hutte de vigne » (v. TdF jos ‘tavernau’)

tavernejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « tenir une auberge, un cabaret ; hanter les cabarets » (Palay ‘taberneja’)

tavernièr, -ièira adj e n : cabaretièr, -ièira ; cabaretejaire, -a (que frequenta las tavèrnas)

tavernòla : cavèrna pichona.

tavi, tàvia n (v. Ubaud Dicort e TdF) : aujòl, -a ; rèiregrand (m. e f.) v. grand, avi e àvia.

taxa (R. V, 309) [ (sab). ~ taussa (pop), cf Ubaud Dicort.] nf : mena de talha.

taxable, -bla : que pòt èsser taxat, -ada.

taxacion (R. V, 309) : accion de taxar.

taxador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à taxer » (L. 359)

taxador 2, -airitz adj (abs. Dicort) : que taxa.

Una lei taxairitz.

taxador 3 nm, cf Ubaud Dicort : « taxateur » (L. 359)

taxar (v. tr.) (sab.) (R. V, 309) : far pagar una taxa. (v. taussar)

TAXI- : forma prefixada del grèc taxis (òrdre / arrengament)

taxi: carri / veitura / autò de locacion aplechada d’un taximètre.

Sonar un taxi.

Prene un taxi per anar endacòm.

taxidermia : art de naturalizar los animals mòrts per lor servar las aparéncias de la vida.

taxidermic, -a : relatiu, -iva a la taxidermia.

taxidermista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) de taxidermia.

taxidermizar (v. tr.) : naturalizar los animals mòrts.

taxifòn : telefòn public.

taximètre : maquina que marca la distància cobèrta per un taxi, e lo prètz de pagar.

taxinomia (abs. Dicort) : taxonomia. v. pus bas.

taxista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « chauffeur de taxi » (Per Noste)

TAXO- : v. TAXI

taxologia : estudi (m.) de las classificacions.

taxon nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) taxon » (Per Noste)

taxonomia : sciéncia de las leis de las classificacions.

taxonomic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « taxonomique » (Laus)

taxonomista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « taxonomiste » (Per Noste)

taylorisme nm, cf Ubaud Dicort : « taylorisme » (Rapin)

taylorizacion nf, cf Ubaud Dicort : « taylorisation » (Rapin)

tchadòr nm, cf Ubaud Dicort : « tchador » (Sèrras)

te 1 nf/nm : nom de la letra T.

te 2 (pr. pers. 2da pers. m. e f.) : « te, toi » (Alibert)

Te vesi.

Amaga-te, cache-toi. (Alibert)

Te Deum (lat.) [te deum, cf Ubaud Dicort] nm : cantic d'accion de gràcias de la Glèisa catolica que comença per Te Deum laudamus : te lausenjam, Senhor.

1 nm (plt.) : (Camellia sinensis)

tè borrut : (Stachys germanica)

tè d’Aubrac : (Calamintha grandiflora)

tè d’Euròpa : (Veronica officinalis)

tè de còla nm, cf Ubaud Dicort : v. tè roge de Montpellièr. (v. TdF jos ‘tè 1’)

tè de Mexic : (Chenopodium ambrosioides)

tè de montanha : (Stachys recta)

tè del paure [tè dels paures, cf Ubaud Dicort] nm : (Lythrum salicaria), « salicaire » (v. TdF jos ‘tè’)

tè roge : (Origanum vulgare)

tè roge de Montpelhièr (abs. Dicort) : corís (m.) (Coris monspeliensis) (v. tè de còla)

tè ! 2 (interj.) : apocòpa de Ten ! e de Tenètz !

Tè ! siás tu ?

Tè ! pren aquò per gostar.

tè, tè, tè ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « mot dont on se sert pour appeler les chiens » TdF jos ‘tè 2’

tè tu tè ieu loc adv, cf Ubaud Dicort : « à toi, à moi » TdF jos ‘tè 2’

Faire tè tu tè ieu, partager.

Èstre tè tu tè ieu, se disputer à qui mieux mieux. (v. TdF)

tè ! ve ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « vois donc » TdF ‘jos ‘tè 2’

teatral, -a : relatiu, -iva al teatre ; que se vòl far remarcar.

Òbra teatrala.

Representacion teatrala.

teatralament : d’un biais teatral.

Parlar teatralament.

teatralitat nf: conformitat d’una òbra a las qualitats teatralas.

teatralizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, théâtraliser » (Per Noste)

teatre nm : airal qu’un espectacle teatral i es jogat per un public ; airal que i se passa un eveniment ; « plancher qui porte les spectateurs d’une course de taureaux, échafaud, estrade, tréteaux ; t. de marine¸ gaillard d’avant » TdF.

Un teatre d’operacions militaras.

teatron nm, cf Ubaud Dicort : « petit théâtre » TdF

tebaïda nf, cf Ubaud Dicort : « thébaïde » (Laus, Per Noste)

tebaïsme nm, cf Ubaud Dicort : « thébaïsme » (Laus, Per Noste)

tebejar (v. intr.) : venir tebés, -esa ; èsser tebés, -esa.

tebés 1, esa adj : ni freg ni caud (entremièg freg e caud) ; « moite » ; indolent, -a / inchalhent, -a / laissa-m’estar (m. e f.) (v. Alibert) ; « nigaud, aude, v. bedigàs » (v. TdF)

tebés 2 nm, cf Ubaud Dicort : « le vent tiède qui souffle du midi, la brise de mer, dans l’Hérault » TdF

tebesa : qualitat de çò tebés.

La tebesa d’una nuèch d’agost.

tebesar (v. tr.) : far venir tebés.

tebesir (v. tr. e intr.) : atebesir / estebiar (far venir tebés) ; venir tebés.

L’aiga freja a lèu fach de tebesir la cauda.

Laissem la sopa tebesir, qu’es tròp cauda.