|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
taurin, -a : relatiu, -iva als taures. Exposicion taurina. taurina nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) taurine » taurir 1 (v. tr.) : garnir una vaca (l.p.) Far taurir : menar al taure una vaca de buòu. taurir 2 [taurrir, veire torrir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tressecar per l’accion del fuòc. Taurir de cafè verd o lo torrelhar. tauriu, -iva (abs. Dicort) : doblet de taurin, -a. TAURO- : forma prefixada de taure. taurofil, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : qu’aima las corsas de braus. tauromaquia : art de combatre los taures. tauromaquic, -a : relatiu, -iva a la tauromaquia taus : prètz fixat per una convencion o per la costuma ; percentatge en general. Taus de cinc del cent (5 %) Taus de creissement (v. Ubaud Dicort), taux de croissance. tausièira : bòsc de garrics tausins. tausin nm (plt.) : mena de garric (Quercus toza), « chêne noir » TdF taussa nf (pop.) : v. taxa (sab.) , cf Ubaud Dicort. taussal : nhòca / macadura. taussar (pop.) (v. tr.) : taxar. taussin (non preconizat Dicort) : tausin. v. pus naut. taussòl : pujòl / pojol / montaruc / truc / trucalhon. taüt nm (L. 358) (de l’arab tabut, caissa) : caissa per un defuntat [v. taüc]. tautàs : laca d’aiga fangosa ; fangàs. Totes los dròlles aiman de chimpar pels tautasses. tautassada : espandi d’un tautàs. tautassàs : tautàs bèl / gròs tautàs. tautèl nm : mata d’èrbas pus nautas que las autras, « touffe (se dit des cheveux, de l’herbe, du foin) » ; monteton (v. Vayssier ‘tòutèl’). tautelat, -ada adj : en matas, « qui est par touffes, en parlant du blé mal semé » (v. TdF ‘tóutelat’ e Vayssier). tautelet : diminutiu de tautèl. tautena : mena de molusc. (Loligo vulgaris) tautilhon : talhièr pichon ; pichon carrat d’òrt [v. taulilhon]. TAUTO- : forma prefixada del grèc tautò (lo meteis) tautocròn, -a adj : isocròn, -a (de meteissa durada) tautocronisme : isocronisme (egalitat de durada) tautofonia : repeticion d’un meteis son. Los aucelons fasián jiu-jiu-jiu. tautofonic, -a : relatiu, -iva a una tautofonia. tautologia : emplec inutil de dos mots que vòlon dire çò meteis : Davalar enbàs. Montar ennaut. tautologic, -a : qu’enclaus una tautologia. tautomèr, -a : se ditz d’un compausat qu’existís jos de formas distinctas en equilibri. tautomeria : equilibri entre doas moleculas que se fa de mercé un ion comun. tauvera (non preconizat Dicort) : v. talvera. tavalhòla nf, cf Ubaud Dicort : « tavaïole, lange de parade, v. coberton, talhòla » (v. TdF ‘tavaïolo’) tavan nm (R. V, 309 - L. 359) / isala (v. isala) : mena d’insècte (Tabanus) / (Hypoderma bovis) [v. isala] ; (per extension) : (Bombus lapidarius) ; B. agrorum) ; (B. sylvarum) ; nèci, nècia / bestiasson, -a. (v. TdF ‘tavan’) tavana : moscassa ; persona nècia. tavanar (v. intr.) : « v intr, bourdonner, tournoyer en bourdonnant, v. tavanejar plus usité » (v. TdF ‘tavana’) tavanàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros taon, vilain taon » TdF tavanat, -ada adj, cf Ubaud Dicort (v. tavan) : « niais, -e » (Sèrras-Ess.) tavanejaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : importun, -a / rambalhièr, -ièira. tavanejar / tavanar (v. tavanar) (v. intr.) (frequentatiu de tavanar) : tornejar en bronzinant ; importunar / rambalhar / embestiar ; tornejar ; pèrdre son temps / landrinejar / tartiflejar. Tavaneja del matin al ser ! Me vengas pas tavanejar ! tavanièira : airal plen de tavans. tavanièr nm (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Datura stramonium) tavanon / tavardon nm, cf Ubaud Dicort : « petit taon ; petit hanneton ; frelon, v. cabridan » TdF jos ‘tavanoun’ « tavar » [tavard nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tavan’)] : v. tavan. tavardon nm : v. tavanon. tavardonièira nf, cf Ubaud Dicort : « creux dans lequel les frelons se retirent » TdF tavèl 1 (vin) nm, cf Ubaud Dicort : « vin de Tavel (30) » tavèl 2 nm : doèla [v. tavèla] ; montet de fustam o de lenha ; talhièr ; crosèl ; cresta de tèrra sul bòrd d’un valat. tavèla : doèla (postarèlas tèunhas per i clavelar las lausas) ; travèrsa de cleda ; cleda de canaveras ; riban / galon ; debanadoira ; rodet de tirador (filatura de seda) ; tarron / bastonàs. Se prenguèt una tavèla per s’aparar de las sèrps. tavelaira [~ -airitz] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tavelarello’) (v. tavèla) : filaira de seda. tavelar (v. tr.) : pausar la doèla d’una teulada ; pigalhar / moscalhar ; acroselar. (v. TdF) tavelar (se) : se moscalhar / se pigalhar. tavèrna nf : cabaret. Tenir, faire, levar tavèrna, tenir taverne ; vendre du vin au détail ; rester à boire au cabaret. (v. TdF jos ‘taverno’). (v. tavernejar) Aver tavèrna amb q.q. : aver de rasons / aver disputa. Menar tavèrna, faire du tapage. (v. Ubaud Dicort e Brun Glossari Oc-Fr) tavernal nm : croton (cambron voutat per i reclamar tot un fum de causas) ; « maisonnette, hutte de vigne » (v. TdF jos ‘tavernau’)
|
|
tavernejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « tenir une auberge, un cabaret ; hanter les cabarets » (Palay ‘taberneja’) tavernièr, -ièira adj e n : cabaretièr, -ièira ; cabaretejaire, -a (que frequenta las tavèrnas) tavernòla : cavèrna pichona. tavi, tàvia n (v. Ubaud Dicort e TdF) : aujòl, -a ; rèiregrand (m. e f.) v. grand. (v. avi e àvia) taxa (R. V, 309) [ (sab). ~ taussa (pop), cf Ubaud Dicort.] nf : mena de talha. taxable, -bla : que pòt èsser taxat, -ada. taxacion (R. V, 309) : accion de taxar. taxador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à taxer » (L. 359) taxador 2, -airitz adj (abs. Dicort) : que taxa. Una lei taxairitz. taxador 3 nm, cf Ubaud Dicort : « taxateur » (L. 359) taxar (v. tr.) (sab.) (R. V, 309) : far pagar una taxa. (v. taussar) TAXI- : forma prefixada del grèc taxis (òrdre / arrengament) taxi: carri / veitura / autò de locacion aplechada d’un taximètre. Sonar un taxi. Prene un taxi per anar endacòm. taxidermia : art de naturalizar los animals mòrts per lor servar las aparéncias de la vida. taxidermic, -a : relatiu, -iva a la taxidermia. taxidermista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) de taxidermia. taxidermizar (v. tr.) : naturalizar los animals mòrts. taxifòn : telefòn public. taximètre : maquina que marca la distància cobèrta per un taxi, e lo prètz de pagar. taxinomia (abs. Dicort) : taxonomia. v. pus bas. taxista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « chauffeur de taxi » (Per Noste) TAXO- : v. TAXI taxologia : estudi (m.) de las classificacions. taxon nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) taxon » (Per Noste) taxonomia : sciéncia de las leis de las classificacions. taxonomic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « taxonomique » (Laus) taxonomista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « taxonomiste » (Per Noste) taylorisme nm, cf Ubaud Dicort : « taylorisme » (Rapin) taylorizacion nf, cf Ubaud Dicort : « taylorisation » (Rapin) tchadòr (< arab) nm, cf Ubaud Dicort : « tchador » (Sèrras) te 1 nf/nm : nom de la letra T. te 2 (pr. pers. 2da pers. m. e f.) : « te, toi » (Alibert) Te vesi. Amaga-te, cache-toi. (Alibert) Te Deum (lat.) [te deum, cf Ubaud Dicort] nm : cantic d'accion de gràcias de la Glèisa catolica que comença per Te Deum laudamus : te lausenjam, Senhor. tè 1 nm (plt.) : (Camellia sinensis) tè borrut : (Stachys germanica) tè d’Aubrac : (Calamintha grandiflora) tè d’Euròpa : (Veronica officinalis) tè de còla nm, cf Ubaud Dicort : v. tè roge de Montpellièr. (v. TdF jos ‘tè 1’) tè de Mexic : (Chenopodium ambrosioides) tè de montanha : (Stachys recta) tè del paure [tè dels paures, cf Ubaud Dicort] nm : (Lythrum salicaria), « salicaire » (v. TdF jos ‘tè’) tè roge : (Origanum vulgare) tè roge de Montpelhièr (abs. Dicort) : corís (m.) (Coris monspeliensis) (v. tè de còla) tè ! 2 (interj.) : apocòpa de Ten ! e de Tenètz ! Tè ! siás tu ? Tè ! pren aquò per gostar. tè, tè, tè ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « mot dont on se sert pour appeler les chiens » TdF jos ‘tè 2’ tè tu tè ieu loc adv, cf Ubaud Dicort : « à toi, à moi » TdF jos ‘tè 2’ Faire tè tu tè ieu, partager. Èstre tè tu tè ieu, se disputer à qui mieux mieux. (v. TdF) tè ! ve ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « vois donc » TdF ‘jos ‘tè 2’ teatral, -a : relatiu, -iva al teatre ; que se vòl far remarcar. Òbra teatrala. Representacion teatrala. teatralament : d’un biais teatral. Parlar teatralament. teatralitat nf: conformitat d’una òbra a las qualitats teatralas. teatralizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, théâtraliser » (Per Noste) teatre nm : airal qu’un espectacle teatral i es jogat per un public ; airal que i se passa un eveniment ; « plancher qui porte les spectateurs d’une course de taureaux, échafaud, estrade, tréteaux ; t. de marine¸ gaillard d’avant » TdF. Un teatre d’operacions militaras. teatron nm, cf Ubaud Dicort : « petit théâtre » TdF tebaïda nf, cf Ubaud Dicort : « thébaïde » (Laus, Per Noste) tebaïsme nm, cf Ubaud Dicort : « thébaïsme » (Laus, Per Noste) tebejar (v. intr.) : venir tebés, -esa ; èsser tebés, -esa. tebés 1, esa adj : ni freg ni caud (entremièg freg e caud) ; « moite » ; indolent, -a / inchalhent, -a / laissa-m’estar (m. e f.) (v. Alibert) ; « nigaud, aude, v. bedigàs » (v. TdF) tebés 2 nm, cf Ubaud Dicort : « le vent tiède qui souffle du midi, la brise de mer, dans l’Hérault » TdF tebesa : qualitat de çò tebés. La tebesa d’una nuèch d’agost. tebesar (v. tr.) : far venir tebés. tebesir (v. tr. e intr.) : atebesir / estebiar (far venir tebés) ; venir tebés. L’aiga freja a lèu fach de tebesir la cauda. Laissem la sopa tebesir, qu’es tròp cauda. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|