tassa (de l'arab tassa) : pichon recipient de porcelana, de faiença... per beure lo tè, lo cafè...

tassada nf / tassonat / tassonada (v. tassonada) : contengut d'una tassa.

tassairon [ / tassairòl] nm, cf Ubaud Dicort : vela pichona de batèu, utilizada per temps marrit ; gardeta de ris (t. tecn. de mar.) (v. TdF jos ‘tasseiroun’)

tassament nm, cf Ubaud Dicort : « tassement, v. afetgiment, ensacatge » (v. TdF)

tassar (v. tr.) : atapir / atassar / somsir / pompir.

tassassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande tasse » TdF

tassèl : cunh de fust per cotar quicòm (t. tecn. de diferents mestieirals)

« tassèla » : v. tessèla.

tasseta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite tasse » TdF

tasseta 2 (f. pl. (v. tassetas)) nf : panèl de vestits, « basque d’un habit ou d’un corps de jupe » (v. TdF ‘taceto’)

tassetas / tacetas ? nf pl, cf Ubaud Dicort : « basques d’un habit » (Alibert)

tassièr : soca maire de castanhièr.

tassina (plt.) : (Viburnum lantana)

tassinièr (plt.) : atatièr / valinièr (Viburnum)

tasson nm : tassa pichonèla [v. tassonèl].

Lo tasson d'un tastavin pòt èsser en argent. (v. tastugueta)

tassona nf, cf Ubaud Dicort : v. tasseta 1. (v. TdF jos ‘tasseto’)

tassonada nf / tassonat nm : tassada (contengut d'una tassa) « contenu d’une petite tasse » TdF

tassonèl nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « peite tasse ; gobelet, verre ; gros grelot » (v. TdF jos ‘tassoun’)

tast nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « dégustation, v. tasta » (v. TdF) ; tròç / bocin de quicòm (t.a.) que l'òm tasta [v. tastet].

tasta nf : tastadissa / tastatge / accion de tastar (tocar ; saborar) ; « petit morceau enlevé à un melon ou à un fromage, pour y goûter ; échantillon de vin ou d’huile » TdF

Crompar a la tasta : crompar après aver tastat.

A tastas / a man-tastas (v. p. 20, 1°, a.) : a palpas.

Pescar a man-tastas [abs Dicort; v. mantasta (a la -)] (a la man-tastas) : pescar a la man.

tasta-cuol-de-pola nm, cf Ubaud Dicort : « tâte-poule, jocrisse » TdF ‘tasto-cuou-‘

tastadissa nf, cf Ubaud Dicort : « dégustation, action de goûter, v. tast » TdF

tastaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que tasta t. a. çaijós (tastar) ; « irrésolu, ue » TdF.

tasta-lo-pese nm, cf Ubaud Dicort : « jeu d’enfants dans lequel les joueurs donnent des coups sur la tête de l’un d’eux qui est à genoux, les yeux bandés » TdF ‘tasto-lou-‘

tastament : accion de tastar / de tocar / de palpar ; accion de saborar.

tastar 1 (v. tr.) : gostar (R. III, 522) (portar a la boca per ne sentir lo gost) ; saborar ; tocar / palpar / manejar ; assajar ; sondar (t.a.)

Tastar una pera.

Tastar lo potatge.

Tastar lo vin.

Tastar lo pols.

Tastar l'aiga amb la man.

Tastar lo terren.

Pescar a man tastas. (v. jos tasta)

tastar (se) v pron : se sondar ; s'estudiar ; se sostar ; balançar / esitar ; « s’épargner » TdF jos ‘’tasta.

Se tasta tròp : farà pas jamai res de bon.

tastar 2 (v. intr.) : se mesfisar abans de far quicòm.

tastariá : abitud de palpar ; airal que i se tasta quicòm.

tastasal nm, cf Ubaud Dicort : « action de goûter si un mets est salé à point » (Alibert)  ; « tranche de pain qui permet de goûter si un plat est salé à point » (Rapin ‘goûter 2’)

tastasal (far -) (v. intr.) : accion de tastar per saber se cal ajustar de sal. (v. çai sus)

tastasalsa n, cf Ubaud Dicort : « tâte-sauce, pique-assiette ; gourmand, -e » (Palay ‘taste-sauce’)

tastatge : tasta / tastadissa (accion de tastar)

tastavin (m. e f.) [nm] : « tâte-vin, instrument de marchand de vin » ; persona que son mestièr es de tastar los vins, « gourmet » (v. TdF ‘tasto-vin’).

tastejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « tâtonneur, euse » TdF

tastejar / tastugar / tastulhar / tastuquejar (v. tr.) (los 4, v. Ubaud Dicort e Alibert) : quitar pas de tocar, de palpar ; amaganhar / pelotar (alispar sens discrecion e sensualament) ; « examiner » (Alibert)

tastejatge nm, cf Ubaud Dicort : « tatillonnage, v. patetum » (v. TdF)

tastet : bocin, tròç que l'òm tasta.

tastigòl [tastigol nm] / tastigòla [tastigola] nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cossergue.

tastigolejar (v. tr. ind.) : far de cossergues a q.q.

taston : tast / tastet. v. pus naut.

taston (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à tâtons » TdF

tastonaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « tâtonneur, euse, v. tastaire » TdF

tastonament nm, cf Ubaud Dicort : « tâtonnement » TdF

tastonar (v. intr. e tr.) : far quicòm a palpas ; « farfouiller ; examiner » TdF.

tastonejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « tatillon, onne, barguigneur, euse » TdF

tastonejar (v. intr.) : bestirar / far d'alonguis ; « aller à tâtons » TdF.

tastonejatge nm, cf Ubaud Dicort : « tatillonnage, barguignage » TdF

tastugar / tastulhar / tastuquejar (v. tr.) : v. tastejar.

tastugueta nf (v. Ubaud Dicort) : « petite coupe pour déguster le vin [v. tasson] » (Lexic M. Roqueta)

tastulhar v, cf Ubaud Dicort : v. tastuquejar.

tastum nm, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on goûte, confiture ou marmelade que l’on met dans une tourte » TdF

tastuquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, tâter à diverses reprises, patiner, v. mastrolhar ; retourner, examiner, v. tastejar ; taquiner en chatouillant, v. cotiguejar » (v. TdF)

-TAT : sufix, del lat. -tas, -tatis que vòl dire « qualitat de » v. libertat - egalitat - fraternitat.

tat ! (< vertat ?) interj, cf Ubaud Dicort : « n’est-ce pas ? » (v. TdF ‘tat 2’)

tatà 1 nm, cf Ubaud Dicort : « fier-à-bras, fanfaron ; finaud, rusé » (v. TdF jos ‘ta-ta’)

tatà 2 (m.) : papeta.

tatà 3 (f.) (abs. Dicort) : tèrme de mainatge per dire tanta. (v. tatan)

tatai nm : passapaís (m. e f.) / vagabond, -a ; boèmi, -a.

tatami (< jap.) nm, cf Ubaud Dicort : « tatami » (Per Noste)

tatan nf, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, tante ; institutrice, maîtresse d'école » TdF

tatan-mineta nf, cf Ubaud Dicort : « tante dévote ; sainte nitouche, chattemite, hypocrite » TdF

 

 

 

tataranha nf : veire telaranha, cf Ubaud Dicort.

tataranhas nf pl (plt.) (abs. Dicort) : (Nigella damascena), « cheveux de Vénus » (Alibert)

tataròt nm / tataròta nf : tora-lora (instrument de musica de vent), « hautbois » (Alibert)

tatarotaire nm, -aira : persona que jòga del tataròt.

tatinar (v. intr.) : badinar ; importunar / rambalhar / embestiar.

tatinàs nm, -assa : badinaire, -a ; badabèc (m. e f.) ; nèci, nècia.

tató : mamifèr d'America tropicala.

tatoaire, -aira : persona que fa de tatoatges.

tatoar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : engravar sus un còrs uman de grafismes que se poiràn pas escafar.

tatoatge : grafisme engravat sus un còrs uman.

tau 1 nf/nm, cf Ubaud Dicort, « (lettre grecque) tau » (Rapin), Τ-τ.

tau 2 nm, veire tavan, cf Ubaud Dicort

taüc nm (R. V, 307 - L. 358) (v. Ubaud Dicort e Alibert) (de l'arab tabut, caissa) : taüt [v. taüt].

taula : mòble fach amb un panèl orizontal pausat sus un, dos, tres o quatre pès, e que servís per manjar, escriure, trabalhar, jogar... ; tièira que totes los capítols d'un libre i son mençonats alfabeticament ; tièira de tot un fum d'autras causas ; banca de mercadièr ambulant ; taulèl de maçon.

Taula de manjar.

Taula d'escriure.

Taula de jòc.

Taula d'escòla.

Taula de cafè.

Taula de nuèch.

Taula de libre : ensenhador.

Taula d'òrt : faissa.

Taula. de maçon : taulèl / pòrta mortièr.

Taula de multiplicacion.

Taula d'orientacion...

taula dobla : taula que se plega.

taula fermada nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de crédence, meuble en forme de commode où l’on serre des hardes, du linge, etc. » (v. TdF ‘taulo-fermado’)

taula redonda nf, cf Ubaud Dicort : « table ronde » (Rapin)

taulada : los convivas d'una taula de manjar ; sisa de pèira d'una peirièira ; taulèu (v. pus bas) ; faissa d'òrt ; trièl (compartiment) de salina.

taulador : pòst pel pan ; taula que i se fa lo pan.

taulairon nm, cf Ubaud Dicort : v. taulieiron

taulam nm, cf Ubaud Dicort : « assemblage de planches, lit de planches, lit de camp, plancher » TdF

taular (v. tr. e intr.) : metre la toalha sus la taula ; èsser a taula ; abocar (enversar una carreta, un tractor... dins un travèrs (penjal), dins una rasa...)

taulard nm, cf Ubaud Dicort : « lit de camp des galériens ; auvent d’une boutique » TdF

taulassa : taula granda.

taulat : postam de galatàs ; teulada ; jelha (corba) de ròda. (v. taulats)

taulatge : banca de mercadièr ambulant ; drech de pagar per aquela banca.

taulats (m. pl.) : ariscle (pèça de fust ajustada a un bugador per n'augmentar lo contengut)

taulejada : repais de tot un fum de convivas ; plena taula de convivas.

taulejaire, -aira n : convidat, -ada per una taulejada ; persona que s'agrada a far de braves repaisses.

taulejar (v. intr.) : demorar un brieu a taula.

taulèl (abs. Dicort) : v. taulèu.

taulet nm, cf Ubaud Dicort : « tablette, petite table » (Fettuciari) ; « établi d’un tailleur » (Honnorat)

tauleta nf : taula pichona per desservir ; « petit ais ; petite planche de légumes ; petite armoire qui s’ouvre à deux battants ; tablette, étagère d’un cabinet, d’une armoire ; gaufre de cire, rayon de miel ; médicament de forme aplatie et carrée » (v. TdF) ; « table de chevet » (Alibert).

taulèu nm / taulèl (abs. Dicort) : fogassièira (placa / platèl que i se fan dessús de fogassas, de pastisses, de galetas (R. III, 419)) ; pòrta-mortièr de maçon. (v. TdF ‘taulèu’)

taulieiron ~ taulairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit taulièr 1 » (v. TdF ‘tauleiroun’)

taulièr 1 nm : banca de mercadièr, de mestieiral, de boquièr ; mestièr de teisseire ; taula de jòc portativa ; estaudèl. (v. TdF ‘taulié 1’)

taulièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « banquier, v. banquièr » (v. TdF ‘taulié 2’)

taulilhon / taulon nm, cf Ubaud Dicort : « petite table ; petit carré de potager / de légumes » (v. TdF ‘taulihoun’ e ‘tauloun’)

taulut nm, cf Ubaud Dicort : « planchette dont on se sert pour agrandir le haut d’un cuvier [v. taulats] » TdF

taumaturg : persona que fa de miracles.

taumaturgia : facultat de far de miracles.

taumaturgic, -a : relatiu, -iva a la taumaturgia.

taume [veire tèume, cf Ubaud Dicort] nm : ponde pichon que cobrís lo davant d'un batèu ; lièch.

taün nm, cf Ubaud Dicort : v. taüc. (v. Alibert)

taupa (non preconizat Dicort) : talpa. v. talpa.

taupenc [veire talpenc, cf Ubaud Dicort], -a adj : que tuna coma una taupa.

Rat taupenc.

Taupet : nom de buòu que sa color tira sul negre [v. talpet].

taupet (subs. m. e f.) [nm] : flòc de mainatge, d'òme o de femna (q.q. de pus pichon que la normala) ; nan, -a. (v. TdF ‘taupet’)

taupeta (f.) : flascon / botelhon.

taupeton (subs. m. e f.) [nm] : diminutiu de taupet.

taupinièira [veire talpinièira, cf Ubaud Dicort] nf : tunas cavadas per una taupa ; monteton de tèrra que ne resulta.

taur / taure nm : mascle de la vaca qu'es pas estat desmasclat.

Taur n pr m : v. Taure.

taura nf, cf Ubaud Dicort : « taure, génisse » TdF ‘tauro’

taural adj f, cf Ubaud Dicort : « Vaca taural, vache en rut, qui est prête à recevoir le taureau » (v. TdF ‘taurau’)

taure [Taure ~ Taur n pr m, cf Ubaud Dicort] : segond signe del zodiac (del 20 d'abril al 20 de mai)

taurejaire nm, cf Ubaud Dicort : « torero, toréador » (Rapin)

taurejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, toréer » (Laus, Rapin)

taurèl nm / taurilh (abs. Dicort) : brau / borret (taure jove)

taurèla nf, cf Ubaud Dicort : « petite génisse, jeune taure, v. doblenca, vedèla » (v. TdF)

taurelièira (abs. Dicort) : vaca qu'es sovent de letz (de buòu) (l.p.)

Tauret (abs. Dicort) : nom de buòu de laurada.

tauret nm, cf Ubaud Dicort : « bœuf de labour » (v. Alibert) ; v. taurèl. (v. TdF jos ‘taurèu’)

taurilh (abs. Dicort) : taure jove.

taurilhon nm, cf Ubaud Dicort : diminutiu de diminutiu. v. çaisús, « taurillon » (Per Noste).