|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tarrabastoire [veire tarabastoire] / tarrabastòri (v. tarrabastòri) : tarrabastal (bruch grand) ; embarràs ; confusion d'objèctes divèrses. tarrabastòri nm (abs. Dicort; v. p. 159) : doblet de tarrabastèri. (v. tarabastèri) tarrabastós [veire tarabastós], -osa adj : que fa de tarrabastal ; rambalhièr, -ièira. tarrabustar [tarabustar] (v. tr. e intr.) : far de bruch ; carcanhar (èsser totjorn a pelhas sus q.q.) tarrabustatge nm (abs. Dicort) : accion de tarrabustar. (v. tarabastatge (v.
TdF jos ‘tarabastage’)) tarragaunhaire, -aira adj e n : persona que tarragaunha. tarragaunhar (v. tr.) : tarridar / agarrir / secutar / querelar. tarragaunhar (se) : se querelar. tarrangolada : brava quantitat ; tièira longa. tarranhaire, -aira (abs. Dicort) : persona que tarranha. (v. çai jos) tarranhar (v. tr.) [veire tiranhar, cf Ubaud Dicort] : tarragaunhar. v. pus naut. tarranquejaire, -aira : persona que tarranqueja. tarranquejar (v. intr.) : rebalar ; languir ; malautejar ; lanternejar. tarrastolha (plt.) : (Viola canina) tarridaire, -aira : persona que tarrida. tarridar (v. tr. e intr.) : bramar contra q.q. ; querelar ; secutar. « tarrina » : v. terrin - terrina. « tarrís » (tarrís nm) : v. terrís. tarrisa nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de terrine de forme évasée » (Alibert). « tarrisa » : v. terrisa (abs. Dicort e DGO). « tarrissa » (tarrissa nf) : v. terrissa. tarro nm (cast.) : vas de tèrra cuècha ; cruguet per l'òli, lo vinagre, lo vin. tarron : torton / rebatum / barron / trica. tarronaire, -aira : romegaire / repochinaire / repotegaire, -a. tarronar (v. intr.) : romegar / repochinar / repotegar. tarrusson nm, cf Ubaud Dicort : v. terrusson. (v. TdF jos ‘terrussoun’) TARS- TARSO- : formas prefixadas del grèc tarsòs
(tars) tars : planta del pè / airal posterior de l'esquelèt del pè ; lamèla fibrosa que manten tibada la parpèla. tarsal, -a (abs. Dicort) : v. tarsian.
tarsalgia : dolor al nivèl de la planta del pè. tarsectomia : ablacion d'unes òsses del tars en cas de malformacion sonada « pè d'auca ». tarsian, -a adj / tarsal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al tars. Òsses tarsians. Espina tarsala. tarsièr nm, cf Ubaud Dicort :
v. tercièr. (v. TdF jos ‘tercié’) tarsiti (f.) : inflamacion de las parpèlas. tarsoplastia : operacion del pè d'auca. tarsoptòsi (f.) : tarsalgia dels adolescents. tarsorrafia : sutura dels cartilages tarsals de las parpèlas. tarsotomia : seccion facha dins l'articulacion del tars. « tarta » (fr.) (tarta nf) : v. tartra 1 (non preconizat Dicort). tartalh : lalejadís de nenon content dins son brèç ; vantardissa. tartalhaire, -aira : confleta / vantola / vanturla / vanteta (m. e f.) / vantard, -a. tartalhar (v. intr.) : lalejar ; tridolar ; se conflar (se vantar) tartan 1 nm : color fauva naturala ; poncha (saile) de lana ; vestit de lana quadrilhat d'après las colors dels clans d'Escòcia. Dins d'unes tartans, las colors se maridan plan. tartan 2 (aglomerat de
cauchó, plastic) nm, cf Ubaud Dicort « tartan » (Per Noste) tartana : embarcacion per
la pesca e pel comèrci en Mediterranèa ; filat gròs
rebalat per una tartana ; capèl de palha alalarg ; aucèl de rapina :
busa (Buteo buteo) ;(per extension abusiva, en lenga parlada) :
astor (Accipiter gentilis) ; (A. nisus) ; busa patuda (Buteo
lagopus) ; busard : (Circus pigargus) ;
(C. aeruginosus) ; (C. cyaneus) ; milan negre (Milvus migrans) ; milan
roge / milan reial : busard (Milvus milvus) ; mena d'agla pichona
(Haliaetus albicilla) ; (Pandion haliaetus) ; (Nisaetus
pennatus) ; moisset
pelegrin (Falco peregrinus) ; autres moissets : (Falco subbuteo)
; (F. columbarius) ; (F. tinnunculus) ; (Pernis apivorus) tartanaire nm : marin de tartana, « pêcheur à la tartane ». (v. TdF ‘tartanaire’) tartanat, -ada : de la color de la busa. (v. TdF) tartanèla nf : « petite buse » ; mena d'estòfa de lana o de coton. TdF ‘tartanello’. tartanet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tartan,
petit châle » TdF tartanièira nf, cf Ubaud Dicort : « grisette,
demi-vertu » TdF tartanièr nm, cf Ubaud Dicort : v. tartanaire. (v. TdF jos ‘tartanaire’) tartanís-tartanàs nm : cutabòrlhe. v. cutabòrlhe. tartanon nm, cf Ubaud Dicort : « filet à
très petites mailles, usité pour la pêche de
l’athérine (non-nat 2) ; bateau qui traîne ce filet » (v. TdF) tartar nm (v. Ubaud Dicort e Fettuciari) :
« tartre, sédiment, v. rausa
1 » (v. TdF jos ‘tarta’) tartarada nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
châtaigne » TdF tartaràs nm : (aucèl de rapina del vòl pesugàs) ; gal pesquièr (Falco haliaetus) ; engolavent (Caprimulgus europaeus) ; girfalc (Hierofalco) ; sacre (autra mena de falcon) (v. TdF ‘tartaras’) tartarassa : engolavent ; busa ; busa gròssa (Buteo buteo) ; astor (Astor palumbarius) ; girfalc (Hierofalco) ; chòta (Strix aluco) ; vièlha persona romegaira ; vièlha quistaira. tartarieja [veire tartarèa, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : cresta de gal (Rhinanthus crista-galli) (v. TdF jos ‘tartarèio’) Tartarin n pr m, cf Ubaud Dicort :
« Maure,
Sarrasin ; le diable » (v. Alibert) Negre coma Tartarin, noir comme un diable. (v. TdF jos ‘tartarin’) Tartarin de Tarascon : roman d'Anfós Daudet. tartarin 1 nm, -a : moresc, -a ; confleta (m. e f.) / que se'n crei [v. jos Tartarin] ; « homme dur, sans cœur et sans pitié [v. Tartarin] » (Mazuc) Blat negre
tartarin¸
variété de blé noir. (v.
TdF jos ‘tartarin’) |
|
tartarin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de
singe, magot » TdF tartarinada : vantadissa (e non pas «
vantardisa » (fr.)). « tartavèl » - « tartavelar » : v. taravèl - taravelar. tartèla nf, cf Ubaud Dicort : «Faire la tartèla, faire retomber la pièce sur la
face qui fait gagner, au jeu de pile ou face » TdF tarteleta nf, cf Ubaud Dicort : « tartelette,
petite tarte » TdF tartièira nf, cf Ubaud Dicort : « ustensile dans
lequel on fait les tartes, plat dans lequel on les porte » TdF tartièr nm, cf Ubaud Dicort :
« tas de pierre » (Carrasco) tartiflassa nf, cf Ubaud Dicort :
« fane de pomme de terre » TdF tartifle nm / tartifla nf : trufa / trufet / patana / patanon ; topinambor (tòpi en l. p.) tartiflejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « vétilleur,
euse, taquin, ine » TdF tartiflejar (v. tr. e intr.) : musardejar ; s'amusar a de besucarietas ; importunar una joventa. tartifleta nf, cf Ubaud Dicort :
« tartiflette » (Per Noste) tartiflièira nf [ / tartiflièr nm] (v.
Ubaud Dicort e TdF) : trufièira / trufetièira. tartiflon : trufa novèla ; trufa pichonèla. « tartina » (fr.) : v. tòsta - lesca. tartòc : ressaut / trandida / masant. tartocar (v. tr. e intr.) : brandir / saquejar (s.f.) ; trantalhar. La carreta tartocava sa carga sul camin carretièr. tartonraire nm, cf Ubaud Dicort : « tarton-raire, garou,
plante » (v. TdF) tartra
1 [veire tarta, cf Ubaud Dicort] (los 2, L. 358) nf : pastís ; crostada ; flausona ; barda de plastre
que se'n fa de corondats. (v. TdF jos
‘tarto’) tartra 2 / tartre (los 2, abs. Dicort) :
rausa (depaus que fa lo vin), « tartre,
v. tartar » (v. TdF ‘tartre’). (v. tartar) tartrat nm, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) tartrate » (Rapin) tartric, -a adj : (quimia)
« tartrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 416) tartrièira [veire tartièira, cf Ubaud Dicort] nf : plat a tartra, a
pastís, a crostada, a flausona. tartrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) tartreux, -euse » (Laus) tartuc nm, cf Ubaud Dicort : « têtu,
entêté, v. testard »
TdF tartufa (adj. e subs. m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : caput, -uda e plen, -a de falsièira, « tartufe, faux
dévot ; têtu,
tenace, en Rouergue, v. testard »
(v. TdF) tartufariá nf, cf Ubaud Dicort :
« tartuferie » TdF tartuga nf (L. 358) : reptil terrèstre o marin que son còrs es claus dins una coirassa de còrna ossosa e escaumosa. Tartuga de
mar, tortue caouanne. (v. TdF) tartugada : rambalh / importunitat / embestiament. tartugaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui importune, qui agace les jeunes
filles » TdF tartugar / tartuguejar (v. tr.) : rambalhar / importunar / embestiar ; « tenter, provoquer ». (v. TdF jos ‘tartuga’) tartugueta nf, cf Ubaud Dicort : (v. tartuga) tartuguièira : airal frequentat per de tartugas. tas 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« tas, amas, v. molon » (v. TdF ‘tas 1’) tas 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« renoncule en faux, plante » TdF ‘tas
2’ tasca 1 nf (R. V, 306) : mena de talha en natura d'un senhor e d'un proprietari sus la vianda d'un païsan ; pòcha / mena de biaça. (v. TdF '’tasco 2') tasca 2 nf, cf Ubaud Dicort : « écueil
sous-marin, v. estèu »
(v. TdF ’tasco 1') tascada : contengut d'una biaça. tascaire nm, -a : persona que levava la tasca ; pescaire d'anguilas ; persona qu'aima la pesca, « v. tasquejaire » (v. TdF). tascanièira adj f, cf Ubaud Dicort : « Tèrra tascanièira, terre
soumise au droit de champart (vieux) » (v. TdF) tascar (v. tr. arc.) : exercir lo drech de tasca. tascard, -a n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
porte la besace, mendiant, ante, enfant importun » TdF tascaren adj m, cf Ubaud Dicort : « Bòsc tascaren, bois soumis au
droit de tasca 1 » (v. TdF) tascassejar (v. intr.) : portar biaça, « mendier, quémander » (v. TdF) ; pescar. tascassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« mendiant, ante, qui a l’habitude de mendier » TdF tascola nf, cf Ubaud Dicort : « gros coin
à tête, destiné à fixer le soc de la
charrue » TdF tascolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fixer avec un coin, v. conhetar » TdF. « tascolar » : v. tasconar (abs. Dicort). tascolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, arranger
le coin de la charrue, cogner gauchement » (v. TdF) tascolon nm (v. tascola) :
« petit coin de bois, servant à monter la charrue, v. conhet » (v. TdF) tascon 1 nm (TdF) [veire tescon 2, cf Ubaud Dicort] : cunh que còta la relha ; cavilha (flòc de fust o de metal) que còta quicòm ; tascon 2 (abs. Dicort, TdF e Alibert) : biaça pichona. (v. tasqueta) tasconar (abs. Dicort) (v. tr.) : cotar
la relha amb un cunh ; cotar quicòm en general. (v. tascolar) tasconon (abs. Dicort) : cavilha pichona. (v. tascolon) « tàser » : v. taire, tàiser (non preconizat Dicort). tasquejaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -aira : persona que carga biaça ; pescaire d'anguilas amb la fichoira (trident de pescaire) e una tasca (biaça) per las portar. tasquejar (v. intr.) : portar biaça ; pescar d'anguilas. tasqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite
besace » TdF tasquièr, -ièira nm e adj, cf Ubaud Dicort (arc.) : « champarteur, v. tascaire » ; persona que deviá pagar la tasca (v. TdF). Tèrra
tasquièira, terre sujette au droit
de champart. (v. TdF) tasquièira nf (abs. Dicort e TdF) : pivòt d'una pòrta rustica ;
pivòt d'una cleda. (v. tesquièira) |
|
|
|
|
|
|