tarrabastoire [veire tarabastoire] / tarrabastòri (v. tarrabastòri) : tarrabastal (bruch grand) ; embarràs ; confusion d'objèctes divèrses.

tarrabastòri nm (abs. Dicort; v. p. 159) : doblet de tarrabastèri. (v. tarabastèri)

tarrabastós [veire tarabastós], -osa adj : que fa de tarrabastal ; rambalhièr, -ièira.

tarrabustar [tarabustar] (v. tr. e intr.) : far de bruch ; carcanhar (èsser totjorn a pelhas sus q.q.)

tarrabustatge nm (abs. Dicort) : accion de tarrabustar. (v. tarabastatge (v. TdF jos ‘tarabastage’))

tarragaunhaire, -aira adj e n : persona que tarragaunha.

tarragaunhar (v. tr.) : tarridar / agarrir / secutar / querelar.

tarragaunhar (se) : se querelar.

tarrangolada : brava quantitat ; tièira longa.

tarranhaire, -aira (abs. Dicort) : persona que tarranha. (v. çai jos)

tarranhar (v. tr.) [veire tiranhar, cf Ubaud Dicort] : tarragaunhar. v. pus naut.

tarranquejaire, -aira : persona que tarranqueja.

tarranquejar (v. intr.) : rebalar ; languir ; malautejar ; lanternejar.

tarrastolha (plt.) : (Viola canina)

tarridaire, -aira : persona que tarrida.

tarridar (v. tr. e intr.) : bramar contra q.q. ; querelar ; secutar.

« tarrina » : v. terrin - terrina.

« tarrís » (tarrís nm) : v. terrís.

tarrisa nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de terrine de forme évasée » (Alibert). « tarrisa » : v. terrisa (abs. Dicort e DGO).

« tarrissa » (tarrissa nf) : v. terrissa.

tarro nm (cast.) : vas de tèrra cuècha ; cruguet per l'òli, lo vinagre, lo vin.

tarron : torton / rebatum / barron / trica.

tarronaire, -aira : romegaire / repochinaire / repotegaire, -a.

tarronar (v. intr.) : romegar / repochinar / repotegar.

tarrusson nm, cf Ubaud Dicort : v. terrusson. (v. TdF jos ‘terrussoun’)

TARS- TARSO- : formas prefixadas del grèc tarsòs (tars)

tars : planta del pè / airal posterior de l'esquelèt del pè ; lamèla fibrosa que manten tibada la parpèla.

tarsal, -a (abs. Dicort) : v. tarsian.

tarsalgia : dolor al nivèl de la planta del pè.

tarsectomia : ablacion d'unes òsses del tars en cas de malformacion sonada « pè d'auca ».

tarsian, -a adj / tarsal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al tars.

Òsses tarsians.

Espina tarsala.

tarsièr nm, cf Ubaud Dicort : v. tercièr. (v. TdF jos ‘tercié’)

tarsiti (f.) : inflamacion de las parpèlas.

tarsoplastia : operacion del pè d'auca.

tarsoptòsi (f.) : tarsalgia dels adolescents.

tarsorrafia : sutura dels cartilages tarsals de las parpèlas.

tarsotomia : seccion facha dins l'articulacion del tars.

« tarta » (fr.) (tarta nf) : v. tartra 1 (non preconizat Dicort).

tartalh : lalejadís de nenon content dins son brèç ; vantardissa.

tartalhaire, -aira : confleta / vantola / vanturla / vanteta (m. e f.) / vantard, -a.

tartalhar (v. intr.) : lalejar ; tridolar ; se conflar (se vantar)

tartan 1 nm : color fauva naturala ; poncha (saile) de lana ; vestit de lana quadrilhat d'après las colors dels clans d'Escòcia.

Dins d'unes tartans, las colors se maridan plan.

tartan 2 (aglomerat de cauchó, plastic) nm, cf Ubaud Dicort  « tartan » (Per Noste)

tartana : embarcacion per la pesca e pel comèrci en Mediterranèa ; filat gròs rebalat per una tartana ; capèl de palha alalarg ; aucèl de rapina :  busa (Buteo buteo) ;(per extension abusiva, en lenga parlada) : astor (Accipiter gentilis) ; (A. nisus) ; busa patuda (Buteo lagopus) ;  busard : (Circus pigargus) ; (C. aeruginosus) ; (C. cyaneus) ;  milan negre (Milvus migrans) ; milan roge / milan reial : busard (Milvus milvus) ; mena d'agla pichona (Haliaetus albicilla) ; (Pandion haliaetus) ; (Nisaetus pennatus) ;  moisset pelegrin (Falco peregrinus) ;  autres moissets : (Falco subbuteo) ; (F. columbarius) ; (F. tinnunculus) ; (Pernis apivorus)

tartanaire nm : marin de tartana, « pêcheur à la tartane ». (v. TdF ‘tartanaire’)

tartanat, -ada : de la color de la busa. (v. TdF)

tartanèla nf : « petite buse »  ; mena d'estòfa de lana o de coton. TdF ‘tartanello’.

tartanet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tartan, petit châle » TdF

tartanièira nf, cf Ubaud Dicort : « grisette, demi-vertu » TdF

tartanièr nm, cf Ubaud Dicort : v. tartanaire. (v. TdF jos ‘tartanaire’)

tartanís-tartanàs nm : cutabòrlhe. v. cutabòrlhe.

tartanon nm, cf Ubaud Dicort : « filet à très petites mailles, usité pour la pêche de l’athérine (non-nat 2) ; bateau qui traîne ce filet » (v. TdF)

tartar nm (v. Ubaud Dicort e Fettuciari) : « tartre, sédiment, v. rausa 1 » (v. TdF jos ‘tarta’) 

tartarada nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF

tartaràs nm : (aucèl de rapina del vòl pesugàs) ;  gal pesquièr (Falco haliaetus) ; engolavent (Caprimulgus europaeus) ;  girfalc (Hierofalco) ;  sacre (autra mena de falcon) (v. TdF ‘tartaras’)

tartarassa : engolavent  ; busa ;  busa gròssa (Buteo buteo)  ; astor (Astor palumbarius) ; girfalc (Hierofalco)  ; chòta (Strix aluco) ; vièlha persona romegaira ; vièlha quistaira.

tartarieja [veire tartarèa, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : cresta de gal (Rhinanthus crista-galli) (v. TdF jos ‘tartarèio’)

Tartarin n pr m, cf Ubaud Dicort : « Maure, Sarrasin ; le diable » (v. Alibert)

Negre coma Tartarin, noir comme un diable. (v. TdF jos ‘tartarin’)

Tartarin de Tarascon : roman d'Anfós Daudet.

tartarin 1 nm, -a : moresc, -a ; confleta (m. e f.) / que se'n crei [v. jos Tartarin] ; « homme dur, sans cœur et sans pitié [v. Tartarin] » (Mazuc)

Blat negre tartarin¸ variété de blé noir. (v. TdF jos ‘tartarin’)

 

 

tartarin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de singe, magot » TdF

tartarinada : vantadissa (e non pas « vantardisa » (fr.)).

« tartavèl » - « tartavelar » : v. taravèl - taravelar.

tartèla nf, cf Ubaud Dicort : «Faire la tartèla, faire retomber la pièce sur la face qui fait gagner, au jeu de pile ou face » TdF

tarteleta nf, cf Ubaud Dicort : « tartelette, petite tarte » TdF

tartièira nf, cf Ubaud Dicort : « ustensile dans lequel on fait les tartes, plat dans lequel on les porte » TdF

tartièr nm, cf Ubaud Dicort : « tas de pierre » (Carrasco)

tartiflassa nf, cf Ubaud Dicort : « fane de pomme de terre » TdF

tartifle nm / tartifla nf : trufa / trufet / patana / patanon ; topinambor (tòpi en l. p.)

tartiflejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « vétilleur, euse, taquin, ine » TdF

tartiflejar (v. tr. e intr.) : musardejar ; s'amusar a de besucarietas ; importunar una joventa.

tartifleta nf, cf Ubaud Dicort : « tartiflette » (Per Noste)

tartiflièira nf [ / tartiflièr nm] (v. Ubaud Dicort e TdF) : trufièira / trufetièira.

tartiflon : trufa novèla ; trufa pichonèla.

« tartina » (fr.) : v. tòsta - lesca.

tartòc : ressaut / trandida / masant.

tartocar (v. tr. e intr.) : brandir / saquejar (s.f.) ; trantalhar.

La carreta tartocava sa carga sul camin carretièr.

tartonraire nm, cf Ubaud Dicort : « tarton-raire, garou, plante » (v. TdF)

tartra 1 [veire tarta, cf Ubaud Dicort] (los 2, L. 358) nf : pastís ; crostada ; flausona ; barda de plastre que se'n fa de corondats. (v. TdF jos ‘tarto’)

tartra 2 / tartre (los 2, abs. Dicort)  : rausa (depaus que fa lo vin), « tartre, v. tartar » (v. TdF ‘tartre’). (v. tartar)

tartrat nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) tartrate » (Rapin)

tartric, -a adj : (quimia) « tartrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 416)

tartrièira [veire tartièira, cf Ubaud Dicort] nf : plat a tartra, a pastís, a crostada, a flausona.

tartrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) tartreux, -euse » (Laus)

tartuc nm, cf Ubaud Dicort : « têtu, entêté, v. testard » TdF

tartufa (adj. e subs. m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : caput, -uda e plen, -a de falsièira,  « tartufe, faux dévot ; têtu, tenace, en Rouergue, v. testard » (v. TdF)

tartufariá nf, cf Ubaud Dicort : « tartuferie » TdF

tartuga nf (L. 358) : reptil terrèstre o marin que son còrs es claus dins una coirassa de còrna ossosa e escaumosa.

Tartuga de mar, tortue caouanne. (v. TdF)

tartugada : rambalh / importunitat / embestiament.

tartugaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui importune, qui agace les jeunes filles » TdF

tartugar / tartuguejar (v. tr.) : rambalhar / importunar / embestiar ; « tenter, provoquer ». (v. TdF jos ‘tartuga’)

tartugueta nf, cf Ubaud Dicort : (v. tartuga)

tartuguièira : airal frequentat per de tartugas.

tas 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tas, amas, v. molon » (v. TdF ‘tas 1’)

tas 2 nm, cf Ubaud Dicort : « renoncule en faux, plante » TdF ‘tas 2’

tasca 1 nf (R. V, 306) : mena de talha en natura d'un senhor e d'un proprietari sus la vianda d'un païsan ; pòcha / mena de biaça. (v. TdF '’tasco  2')

tasca 2 nf, cf Ubaud Dicort : « écueil sous-marin, v. estèu » (v. TdF ’tasco 1')

tascada : contengut d'una biaça.

tascaire nm, -a : persona que levava la tasca ; pescaire d'anguilas ; persona qu'aima la pesca, « v. tasquejaire » (v. TdF).

tascanièira adj f, cf Ubaud Dicort : « Tèrra tascanièira, terre soumise au droit de champart (vieux) » (v. TdF)

tascar (v. tr. arc.) : exercir lo drech de tasca.

tascard, -a n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui porte la besace, mendiant, ante, enfant importun » TdF

tascaren adj m, cf Ubaud Dicort : « Bòsc tascaren, bois soumis au droit de tasca 1 » (v. TdF)

tascassejar (v. intr.) : portar biaça, « mendier, quémander » (v. TdF) ; pescar.

tascassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « mendiant, ante, qui a l’habitude de mendier » TdF

tascola nf, cf Ubaud Dicort : « gros coin à tête, destiné à fixer le soc de la charrue » TdF

tascolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fixer avec un coin, v. conhetar » TdF.  « tascolar » : v. tasconar (abs. Dicort).

tascolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, arranger le coin de la charrue, cogner gauchement » (v. TdF)

tascolon nm (v.  tascola) : « petit coin de bois, servant à monter la charrue, v. conhet » (v. TdF)

tascon 1 nm (TdF) [veire tescon 2, cf Ubaud Dicort] : cunh que còta la relha ; cavilha (flòc de fust o de metal) que còta quicòm ;

tascon 2  (abs. Dicort, TdF e Alibert) : biaça pichona. (v. tasqueta)

tasconar (abs. Dicort) (v. tr.) : cotar la relha amb un cunh ; cotar quicòm en general. (v. tascolar)

tasconon (abs. Dicort) : cavilha pichona. (v. tascolon)

« tàser » : v. taire, tàiser (non preconizat Dicort).

tasquejaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -aira : persona que carga biaça ; pescaire d'anguilas amb la fichoira (trident de pescaire) e una tasca (biaça) per las portar.

tasquejar (v. intr.) : portar biaça ; pescar d'anguilas.

tasqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite besace »  TdF

tasquièr, -ièira nm e adj, cf Ubaud Dicort (arc.)  : « champarteur, v. tascaire » ; persona que deviá pagar la tasca (v. TdF).

Tèrra tasquièira, terre sujette au droit de champart. (v. TdF)

tasquièira nf (abs. Dicort e TdF) : pivòt d'una pòrta rustica ; pivòt d'una cleda. (v. tesquièira)