|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tapador : tampador (çò que tampa,
çò que tapa) ; coberton ; atudador / escantidor. tapadura : tot çò que
servís per tapar quicòm. tapafam nm : tèrme generic per tot çò
que còpa lo talent, « abat-faim, grosse
pièce de viande » TdF ‘tapo-fan’ tapafoligaud nm, cf Ubaud Dicort :
« mouchoir de cou, fichu pour couvrir la gorge » TdF ‘tapo-fouligaud’ tapafuòc nm, cf Ubaud Dicort :
« couvre-feu, ustensile pour couvrir la braise » TdF ‘tapo-fiò’ tapaguenilhas nm, cf Ubaud Dicort :
« manteau qui couvre les guenilles » TdF ‘tapo-gueniho’ tapaire, -aira [~ -airitz] n : persona que tapa quicòm. tapa-lo-li nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de jeu d’enfant » TdF ‘tapo-lou-li’. (v. Palay) tapamaganha nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qui couvre les défauts, les vices » TdF ‘tapo-magagno’ tapamans, cf Ubaud Dicort :
« petit tapis dont on couvre les mains d’un enfant au
berceau » TdF ‘tapo-man’ tapament : accion o resulta de tapar
quicòm. tapamisèria
nm, cf Ubaud Dicort :
« grand manteau, pardessus » TdF ‘tapo-misèri’ tapa-nas (v. p. 20, N.B. 2) [tapanàs] nm : benda d'estòfa per se gandir lo morre
del freg. Quand fa bisa , cargui mon tapa--nas. tapandra nf : emplastre d'argila, de fanga... que los drollons fan espetar, per jòc, contra una paret. tapa pel [tapapelses nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tapo-péu’)] (plt.) : tira pel / gafaròt / napol (Lappa) tapapertús nm, cf Ubaud Dicort : (v. tapatrauc) tapaplat nm, cf Ubaud Dicort :
« couvre-plat » TdF ‘tapo-plat’ tapar 1 (v. tr.) : metre un tap a quicòm ; tampar quicòm ; metre un coberton, un capèl ; amagar ; assadolar ; Torna tapar la botelha, sens te comandar. Tapar un trauc. Tapar los uèlhs, lo
nas, las aurelhas... Tapar l'ola. Tapar un topin, una
caçairòla... Me pòdi tapar ? : me pòdi cargar lo capèl ? Aquel aligòt m'a tapat. tapar (se) : s'obturar ; s'amagar ; se cargar lo capèl ; s'assadolar. Lo canalòt de l'aiguièira s'es tapat. Se tapèt dins son ostal, que degun lo vegèsse pas. Me soi plan tapat l'estomac. tapar 2 (v. tr.) : atassar. (v. TdF ‘tapa 2’) Tapar la tèrra sus un
trauc. taparàs nm / taparanda (abs. Dicort e TdF) : conglomerat de còdols redonds, units entre eles per un ciment natural. (geologia) taparèl 1 nm : trucalhon / talús ; tèrme pichon ; taparèl 2 nm : batedor de
lavandièira (arc.) ; bastonàs. taparèl 3, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rond comme un
bouchon » (Alibert) taparlet nm, cf Ubaud Dicort :
« monticule » (Alibert) tapas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« tapas » (Per Noste) tapàs 1 nm : brave tèrme ; brave talús. tapàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « grosse tape,
horion » TdF ‘tapas
2’ tapasèxe nm, cf Ubaud Dicort :
« cache-sexe » (Rapin) tapasuau n, cf Ubaud Dicort : « pince-sans-rire,
sournois, chattemite » TdF ‘tapo-siau’ tapa-tapa adv, cf Ubaud Dicort :
« à pas comptés » TdF ‘tapo-tapo’ tapat nm, cf Ubaud Dicort :
« hélice naticoïde, coquille à
opercule » TdF tapatge 1 (abs. TdF) : doblet de tapament. tapatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tapage, vacarme, querelle » TdF ‘tapage’. « tapatge » e derivats (fr. de l.p.) : v. sarrabastal - çaganh. Aver tapatge amb q.q. (fr.) : aver disputa amb q.q. tapatjaire, -aira (~ -airitz) adj e n,
cf Ubaud Dicort : « tapageur, euse, v. bosinaire » (v. TdF
‘tapajaire’) tapatjar v,
cf Ubaud Dicort : « v
intr, faire du tapage, v. bosinar » (v. TdF ‘tapaja’) tapatjós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « bruyant, ante, v.
tabasaire » TdF tapatrauc nm, cf Ubaud Dicort :
« bouche-trou ; mauvais maçon ; jeu
d’enfant » TdF ‘tapo-trau’ tapavalat nm, cf Ubaud Dicort :
« voleur de quai, à Marseille, v. quèco » (v. TdF ‘tapo-valat’) tapèl : cima de montanha ; tupèl / toral / tucolet / tèrme. tapera : frucha del taperièr. taperada : salsa aprestada amb de taperas. taperièira : mata de taperièrs. taperièr (plt.) : (Capparis spinosa) tapet 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit bouchon, v. tapon » TdF jos ‘tapet 1’ ;
pèça de fust espintada (clavelada) davant o darrièr una
embarcacion ; jòc de dròlles (quilhet de pèças
sus un tap que cal desquilhar) ; mena d'escagaròl que se tapa
dins son clòsc [v. tapat]. Quand èrem dròlles jogàvem sovent al tapet. tapet 2 nm : tèrme pichon ; talús pichon. (v. TdF ‘tapet 2’) tapeta nf, cf Ubaud Dicort :
« tapette, tampon dont se servent les graveurs ; palette de
bois dont on se sert pour boucher les bouteilles ; peur ridicule, v. petarufa 2 » (v.
TdF) tàpia (L. 357) : tèrra pastada, atassada en còdols e tressecada per bastir ; paret o construccion en tàpia ; carretial / cobèrt ; talús / trucalhon. Autres còps se bastissiá fòrça en
tàpia. Ostal de tàpia. Paret de tàpia. Corondat de tàpia. tapiada nf, cf Ubaud Dicort : « la terre
qu’on pise en une fois, assise de pisé » TdF tapiaire nm, cf Ubaud Dicort : « maçon
piseur » TdF tapiar (v. tr.) (L. 357) : bastir en tàpia. tapiatge : accion de bastir en tàpia ; bastissa en tàpia. tapièira : talús / trucalhon. tapièr nm, cf Ubaud Dicort : « amas de
pisé ; bâtisse de pisé, hutte de terre » TdF ‘tapié 1’ tapin nm : « tape, taloche, v. calòta, paton 2 » (v. TdF) ; sofla leugièira ; soflet amistós. tapinadanf : doblet de tapin, « volée de coups, v. rosta » (v. TdF). tapinar (v. tr.) : « taper sur quelqu’un, souffleter, frapper, battre, v. batre, calotar » (v. TdF) ; sofletar amistosament. La mamà tapinava las gautas de sa nenòta. tapiocà [tapiòca] (< port.) nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Manihot utilissima) ; fecula tirada de la raiç d'aquela planta e que se'n fa un potatge ; potatge fach amb aquela fecula. tapir 1 nm : mamifèr paquidèrm (Tapirus americanus); (Tapirus malayanus) tapir 2 [veire atapir (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘atapi’)] (v. tr.) : atapir / atassar / pompir. tapir [veire atapir] (se) v pron : s'acoconar per s'amagar o per sautar. tapis [tapís] nm : pèça d'estòfa que se'n cobrís un mòble o lo pelsòl. tapissar (v. tr.) : cobrir amb una tapissariá o de papièr pintat. Tapissar una paret. Prada tapissada de flors. tapissariá : pèça de teissut decoratiu ; obratge fach amb una agulha sus un canabàs que pòrta l'esboç de l'image de reproduire ; art o mestièr de tapissièr ; papièr pintat d'empegar sus una paret. tapissatge nm, cf Ubaud Dicort :
« tapissage ». (v. tapissar) tapissièr, -ièira : persona que fa, que vend o que pausa de tapisses, de tapissariás, de papièr pintat. tapissòli nm, cf Ubaud Dicort : « gesse à fleurs
pâles, plante » (v. TdF jos ‘tapissàli’) tapit, -ida (R. VI, 515)
(abs. Dicort) :
acoconat, -ada ; amagat, -ada. (v. atapit) tapoinar, cf Ubaud Dicort : « v intr,
chercher en tâtonnant dans l’obscurité » TdF tapola (tampon) nf, cf Ubaud Dicort :
« pièce clouée
à un tonneau pour arrêter une voie, un suintement ;
pièce de bois pour réparer une barque et arrêter une voie
d’eau »
(Vayssier
‘topóulo’) tapòla 1 nf (v.
Alibert ; abs. Dicort) : petaçatge
provisòri [v. tapola] ; tap que tampa lo trauc de barrica
del robinet, « bouchon qui ferme dans un
tonneau le trou qui reçoit le robinet quand le tonneau est en
perce » (Vayssier
‘topouòlo’) |
|
tapòla 2 (mota) nf, cf Ubaud Dicort : « petit tertre,
motte » TdF tapon 1 nm :
tap pichon ; borra de cartocha de fusil, de canonièira ; luna
d'escagaròl (membrana que tampa son clòsc) ; « pièce de cuir qu’on met sous
les talons » TdF ‘tapoun 1’ tapon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « monceau, tas,
fouillis ; touffe, flocon » TdF ‘tapoun 2’ taponaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui
tamponne ; adroit tireur, au jeu de boule » TdF taponar (v. tr.) : tapar coma cal / plan tapar, « tamponner ; couvrir, envelopper,
enterrer ; emmitoufler, calfeutrer ; remettre le talon à un
soulier ». TdF taponatge nf : petaçatge « raccommodage du talon d’un soulier » TdF. tapotada /
tapotejada nf,
cf Ubaud Dicort : « action de tapoter, petits
coups » (v. TdF jos ‘tapoutado’) tapotar / tapotejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tapoter ; taper à plusieurs reprises, battre, maltraiter » (v. TdF jos ‘tapouta’). « tapotejar » (fr.) : tustar leugièirament amb los dets (t. a) ; tapinar. tapotejada
nf, cf Ubaud Dicort : v. tapotada. tapotejar v, cf Ubaud Dicort :
v. tapotar. tapurlet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit tertre, monticule [v. taparlet], talus » (v. TdF) taqueograf
nm, cf Ubaud Dicort :
« (techn.) tachéographe » (v. Per Noste) taqueomètre
nm, cf Ubaud Dicort :
« tachéomètre » (Per
Noste) taquet 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« maladie des figuiers »
TdF taquet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tasseau, morceau de bois carré qu’on fixe avec des clous pour soutenir un ais ; t. de marine, taquet, crochet de bois » TdF ‘taquet 2’. « taquet » (fr.) : v. tascon 1 (non preconizat Dicort). taqueta (R. V, 293) : tacona / taca pichona. taquetar (v. tr. e intr.) : pigalhar ; far de taquetas. TAQUI- : forma prefixada del grèc takhus (rapid) taquicardia : augmentacion anormala o patologica del nombre dels batements del còr. taquifagia : abitud de manjar fòrça tròp
vitament. (per
vitament, v. R. V, 558) taquifemia / taquilalia : velocitat lèumens anormala de l'articulacion e de la prononciacion. taquifilaxia : immunizacion rapida. taquigraf 1 nm : aparelh per enregistrar la velocitat. taquigraf 2, -a n : persona que practica la taquigrafia. taquigrafia : art d'escriure a la velocitat de la paraula, amb de signes especials. taquigrafiar (v. tr.) : escriure amb de signes taquigrafics. taquigrafic, -a : relatiu, -iva a la taquigrafia. taquigraficament : d'un biais taquigrafic. taquilha (abs. Dicort) : taca
pichonèla. (v. taqueta
e tequilhon) taquilhar 1 (v. intr.) : far de taquilhas. (v. taquetar) taquilhar 2 v : v. tequilhar 2. (Alibert) taquimecanograf, -a : especialista (m. e f.) de taquimecanografia. taquimecanografia : art d'escriure a la maquina amb taquigrafia. taquimètre : aparelh que marca la velocitat o las distàncias. taquimetria : mesura de distàncias, d'auçadas, d'angles... taquin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« taquin, ine [=
avare], avare, v. tacan ;
contrariant, ante » TdF Un
vièlh taquin, un vieux ladre. (v. TdF) taquinaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui taquine, v. bostiquejaire » (v. TdF) taquinant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« contrariant, ante » TdF taquinar / taquinejar v,
cf Ubaud Dicort : « v tr,
taquiner, contrarier, agacer » TdF jos ‘taquina’. « taquinar » e
derivats (fr.) : v. picanhar - picanhejar. taquinariá nf, cf Ubaud Dicort :
« taquinerie ; vilenie, avarice [v. taquin] » TdF taquinàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand
taquin » TdF taquinejar v : v. taquinar. taquiritmia : aritmia amb taquicardia. taquisme nm, cf Ubaud Dicort :
« (peinture) tachisme » (Rapin) taquista adj e n (dels dos
genres), cf Ubaud Dicort (v. taquisme) :
« tachiste » (Per Noste) taquistoscòpi (m.) : aparelh per presentar a q.q.
d'images luminoses e mesurar sa percepcion. taquistoscopic, -a : relatiu, -iva a un
taquistoscòpi. taquistoscopicament : d'un biais taquistoscopic. tar 1 nm : peissonèl de ribièira (Leuciscus leuciscus) tar 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte d’instrument de musique » (v. TdF ‘tar 2’) tara nf : deca / imperfeccion (t. a.) / alteracion (R. II, 46) ; « dégât causé par les bestiaux, dommage, perte, malheur » (v. TdF ‘taro’) ; çò que cal tirar del pes brut d'una venda per aver lo pes net (per exemple, pes del cabestre d'un vedèl vendut) ; malautiá dels arbres ; malautiá de pòrc. Vinha en
tara, vigne dont l’entrée
est interdite au bétail ; vigne en sève. (v. Ubaud Dicort e TdF) tarabast nm (v.
Ubaud Dicort, TdF, Alibert), « tarabast » e derivats : v. tarrabast (non preconizat Dicort). tarabastada
nf, cf Ubaud Dicort :
« trimballée, batelée, prodigieuse quantité,
tas de choses qui font beaucoup de bruit ; tracasserie,
étourderie, espièglerie ; querelle, noise » (v. TdF). tarabastal nm, cf Ubaud Dicort :
v. tarrabastal. tarabastar v, cf Ubaud Dicort :
v. tarrabastar. tarabastatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« action de tarabuster, remuement, agitation » TdF tarabastejaire
n, cf Ubaud Dicort :
v. tarrabastejaire. tarabastejar
v, cf Ubaud Dicort :
v. tarrabastejar. tarabastèl nm, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastèl. tarabastèla ~ tabastèla nf, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastèla. tarabastèri
nm, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastèri. tarabastièr,
-ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « tapageur, euse, bruyant, ante, tracassier,
ière, v. tapatjós » (v. TdF jos ‘tarabastous’) tarabastoiral nm, cf Ubaud Dicort :
v. tarabastèri. (v. Vayssier jos ‘torrobostèri’) tarabastoire nm, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastoire. tarabastós, -osa adj¸
cf Ubaud Dicort : v. tarrabastós tarabin-tarabast loc adv, cf Ubaud Dicort : « avec grand fracas, sens dessus
dessous » TdF ‘tarabin-’ tarabustada nf, cf Ubaud Dicort : v. tarabastada.
(v. TdF jos ‘tarabastado’) tarabustar v, cf Ubaud Dicort : v. tarrabustar tarabustejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, faire du vacarme, du fracas ; agiter la
crécelle ; aller et venir, tracasser, ravauder,
bouleverser ; importuner, incommoder » TdF jos ‘tarabasteja’ tarabustèla nf, cf Ubaud Dicort : « fumeterre, plante à odeur
forte » TdF tarabustèli nm, cf Ubaud Dicort : v. tarabastèri. (v. TdF jos
‘tarabastèri’) tara cebas [taracebas] nm : trenca cebas (Gryllotalpa gryllotalpa) taradoira : taravèla / virona (aplech de menusièr, de tonelièr, d'esclopièr e de tot un fum d'autres mestieirals) taradura : çò tarat (çò gastat, endecat, degalhat) taragonha nf, cf Ubaud Dicort :
« longue pièce de bois qui, refendue en deux part, sert
à faire les limons d’une charrette » TdF jos ‘talaguëgno’ taraire 1 (m.) : taravèla /
virona (v. TdF ‘taraire 2’) ; aplech per triar lo gran [v. ventador e ventadoira] ; taraire 2 nm : veterinari que sonha
los pòrcs. tarama (<
grèc.) nm, cf Ubaud Dicort :
« (cuisine) tarama » tarangolada nf, cf Ubaud Dicort :
« batelée, grande quantité,
traînée » TdF taranhon nm, cf Ubaud Dicort :
« vrillette de l’olivier, insecte » TdF taranta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « gecko des murailles ; dragonneau,
callionyme, poisson de mer ; tarentule ; scolopendre » TdF ; mena de dança [v. tarantèla]. tarantèla nf, cf Ubaud Dicort :
« tarentelle, danse usitée aux environs de
Tarente » TdF tarantula nf, cf Ubaud Dicort :
« tarentule, espèce d’araignée rare en
Provence, mais commune aux environs de Tarente » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|