tapador : tampador (çò que tampa, çò que tapa) ; coberton ; atudador / escantidor.

tapadura : tot çò que servís per tapar quicòm.

tapafam nm : tèrme generic per tot çò que còpa lo talent, « abat-faim, grosse pièce de viande » TdF ‘tapo-fan’

tapafoligaud nm, cf Ubaud Dicort : « mouchoir de cou, fichu pour couvrir la gorge » TdF ‘tapo-fouligaud’  

tapafuòc nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-feu, ustensile pour couvrir la braise » TdF ‘tapo-fiò’

tapaguenilhas nm, cf Ubaud Dicort : « manteau qui couvre les guenilles » TdF ‘tapo-gueniho’

tapaire, -aira [~ -airitz] n : persona que tapa quicòm.

tapa-lo-li nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de jeu d’enfant » TdF ‘tapo-lou-li’. (v. Palay)

tapamaganha nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui couvre les défauts, les vices » TdF ‘tapo-magagno’ 

tapamans, cf Ubaud Dicort : « petit tapis dont on couvre les mains d’un enfant au berceau » TdF ‘tapo-man’

tapament : accion o resulta de tapar quicòm.

tapamisèria nm, cf Ubaud Dicort : « grand manteau, pardessus » TdF ‘tapo-misèri’  

tapa-nas (v. p. 20, N.B. 2) [tapanàs] nm : benda d'estòfa per se gandir lo morre del freg.

Quand fa bisa , cargui mon tapa--nas.

tapandra nf : emplastre d'argila, de fanga... que los drollons fan espetar, per jòc, contra una paret.

tapa pel [tapapelses nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tapo-péu’)] (plt.) : tira pel / gafaròt / napol (Lappa)

tapapertús nm, cf Ubaud Dicort : (v. tapatrauc)

tapaplat nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-plat » TdF ‘tapo-plat’

tapar 1 (v. tr.) : metre un tap a quicòm ; tampar quicòm ; metre un coberton, un capèl ; amagar ; assadolar ;

Torna tapar la botelha, sens te comandar.

Tapar un trauc.

Tapar los uèlhs, lo nas, las aurelhas...

Tapar l'ola.

Tapar un topin, una caçairòla...

Me pòdi tapar ? : me pòdi cargar lo capèl ?

Aquel aligòt m'a tapat.

tapar (se) : s'obturar ; s'amagar ; se cargar lo capèl ; s'assadolar.

Lo canalòt de l'aiguièira s'es tapat.

Se tapèt dins son ostal, que degun lo vegèsse pas.

Me soi plan tapat l'estomac.

tapar 2 (v. tr.) :  atassar. (v. TdF ‘tapa 2’)

Tapar la tèrra sus un trauc.

taparàs nm / taparanda (abs. Dicort e TdF) : conglomerat de còdols redonds, units entre eles per un ciment natural. (geologia)

taparèl 1 nm : trucalhon / talús ; tèrme pichon ;

taparèl 2 nm : batedor de lavandièira (arc.) ; bastonàs.

taparèl 3, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rond comme un bouchon » (Alibert)

taparlet nm, cf Ubaud Dicort : « monticule » (Alibert)

tapas nf pl, cf Ubaud Dicort : « tapas » (Per Noste)

tapàs 1 nm : brave tèrme ; brave talús.

tapàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « grosse tape, horion » TdF ‘tapas 2’

tapasèxe nm, cf Ubaud Dicort : « cache-sexe » (Rapin)

tapasuau n, cf Ubaud Dicort : « pince-sans-rire, sournois, chattemite » TdF ‘tapo-siau’

tapa-tapa adv, cf Ubaud Dicort : « à pas comptés » TdF ‘tapo-tapo’

tapat nm, cf Ubaud Dicort : « hélice naticoïde, coquille à opercule » TdF

tapatge 1 (abs. TdF) : doblet de tapament.

tapatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tapage, vacarme, querelle » TdF ‘tapage’. « tapatge » e derivats (fr. de l.p.) : v. sarrabastal - çaganh.

Aver tapatge amb q.q. (fr.) : aver disputa amb q.q.

tapatjaire, -aira (~ -airitz) adj e n,  cf Ubaud Dicort : « tapageur, euse, v. bosinaire » (v. TdF ‘tapajaire’)

tapatjar v,  cf Ubaud Dicort : « v intr, faire du tapage, v. bosinar » (v. TdF ‘tapaja’)

tapatjós, -osa adj,  cf Ubaud Dicort : « bruyant, ante, v. tabasaire » TdF

tapatrauc nm, cf Ubaud Dicort : « bouche-trou ; mauvais maçon ; jeu d’enfant » TdF ‘tapo-trau’

tapavalat nm, cf Ubaud Dicort : « voleur de quai, à Marseille, v. quèco » (v. TdF ‘tapo-valat’)

tapèl : cima de montanha ; tupèl / toral / tucolet / tèrme.

tapera : frucha del taperièr.

taperada : salsa aprestada amb de taperas.

taperièira : mata de taperièrs.

taperièr (plt.) : (Capparis spinosa)

tapet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit bouchon, v. tapon » TdF jos ‘tapet 1’ ; pèça de fust espintada (clavelada) davant o darrièr una embarcacion ; jòc de dròlles (quilhet de pèças sus un tap que cal desquilhar) ; mena d'escagaròl que se tapa dins son clòsc [v. tapat].

Quand èrem dròlles jogàvem sovent al tapet.

tapet 2 nm : tèrme pichon ; talús pichon. (v. TdF ‘tapet 2’)

tapeta nf, cf Ubaud Dicort : « tapette, tampon dont se servent les graveurs ; palette de bois dont on se sert pour boucher les bouteilles ; peur ridicule, v. petarufa 2 » (v. TdF)

tàpia (L. 357) : tèrra pastada, atassada en còdols e tressecada per bastir ; paret o construccion en tàpia ; carretial / cobèrt ; talús / trucalhon.

Autres còps se bastissiá fòrça en tàpia.

Ostal de tàpia.

Paret de tàpia.

Corondat de tàpia.

tapiada nf, cf Ubaud Dicort : « la terre qu’on pise en une fois, assise de pisé » TdF

tapiaire nm, cf Ubaud Dicort : « maçon piseur » TdF

tapiar (v. tr.) (L. 357) : bastir en tàpia.

tapiatge : accion de bastir en tàpia ; bastissa en tàpia.

tapièira : talús / trucalhon.

tapièr nm, cf Ubaud Dicort : « amas de pisé ; bâtisse de pisé, hutte de terre » TdF ‘tapié 1’

tapin nm : « tape, taloche, v. calòta, paton 2 » (v. TdF) ; sofla leugièira ; soflet amistós.

tapinadanf : doblet de tapin, « volée de coups, v. rosta » (v. TdF).

tapinar (v. tr.) : « taper sur quelqu’un, souffleter, frapper, battre, v. batre, calotar » (v. TdF) ; sofletar amistosament.

La mamà tapinava las gautas de sa nenòta.

tapiocà [tapiòca] (< port.) nf, cf Ubaud Dicort  (plt.) : (Manihot utilissima) ; fecula tirada de la raiç d'aquela planta e que se'n fa un potatge ; potatge fach amb aquela fecula.

tapir 1 nm : mamifèr paquidèrm (Tapirus americanus); (Tapirus malayanus)

tapir 2 [veire atapir (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘atapi’)] (v. tr.) : atapir / atassar / pompir.

tapir [veire atapir] (se) v pron : s'acoconar per s'amagar o per sautar.

tapis [tapís] nm : pèça d'estòfa que se'n cobrís un mòble o lo pelsòl.

tapissar (v. tr.) : cobrir amb una tapissariá o de papièr pintat.

Tapissar una paret.

Prada tapissada de flors.

tapissariá : pèça de teissut decoratiu ; obratge fach amb una agulha sus un canabàs que pòrta l'esboç de l'image de reproduire ; art o mestièr de tapissièr ; papièr pintat d'empegar sus una paret.

tapissatge nm, cf Ubaud Dicort : « tapissage ». (v. tapissar)

tapissièr, -ièira : persona que fa, que vend o que pausa de tapisses, de tapissariás, de papièr pintat.

tapissòli nm, cf Ubaud Dicort : « gesse à fleurs pâles, plante » (v. TdF jos ‘tapissàli’)

tapit, -ida (R. VI, 515) (abs. Dicort) : acoconat, -ada ; amagat, -ada. (v. atapit)

tapoinar, cf Ubaud Dicort : « v intr, chercher en tâtonnant dans l’obscurité » TdF

tapola (tampon) nf, cf Ubaud Dicort : « pièce clouée à un tonneau pour arrêter une voie, un suintement ; pièce de bois pour réparer une barque et arrêter une voie d’eau » (Vayssier  ‘topóulo’)

tapòla 1 nf (v. Alibert ; abs. Dicort) : petaçatge provisòri [v. tapola] ; tap que tampa lo trauc de barrica del robinet, « bouchon qui ferme dans un tonneau le trou qui reçoit le robinet quand le tonneau est en perce » (Vayssier ‘topouòlo’)

 

 

tapòla 2 (mota) nf, cf Ubaud Dicort : « petit tertre, motte » TdF

tapon 1 nm : tap pichon ; borra de cartocha de fusil, de canonièira ; luna d'escagaròl (membrana que tampa son clòsc) ; « pièce de cuir qu’on met sous les talons » TdF ‘tapoun 1’

tapon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « monceau, tas, fouillis ; touffe, flocon » TdF ‘tapoun 2’

taponaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui tamponne ; adroit tireur, au jeu de boule » TdF

taponar (v. tr.) : tapar coma cal / plan tapar, « tamponner ; couvrir, envelopper, enterrer ; emmitoufler, calfeutrer ; remettre le talon à un soulier ». TdF

taponatge nf : petaçatge « raccommodage du talon d’un soulier » TdF.

tapotada / tapotejada nf, cf Ubaud Dicort : « action de tapoter, petits coups » (v. TdF jos ‘tapoutado’)

tapotar / tapotejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tapoter ; taper à plusieurs reprises, battre, maltraiter » (v. TdF jos ‘tapouta’). « tapotejar » (fr.) : tustar leugièirament amb los dets (t. a) ; tapinar.

tapotejada nf, cf Ubaud Dicort : v. tapotada.

tapotejar v, cf Ubaud Dicort : v. tapotar.

tapurlet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tertre, monticule [v. taparlet], talus » (v. TdF)

taqueograf nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) tachéographe » (v. Per Noste)

taqueomètre nm, cf Ubaud Dicort : « tachéomètre » (Per Noste)

taquet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « maladie des figuiers » TdF

taquet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tasseau, morceau de bois carré qu’on fixe avec des clous pour soutenir un ais ; t. de marine, taquet, crochet de bois » TdF ‘taquet 2’. « taquet » (fr.) : v. tascon 1 (non preconizat Dicort).

taqueta (R. V, 293) : tacona / taca pichona.

taquetar (v. tr. e intr.) : pigalhar ; far de taquetas.

TAQUI- : forma prefixada del grèc takhus (rapid)

taquicardia : augmentacion anormala o patologica del nombre dels batements del còr.

taquifagia : abitud de manjar fòrça tròp vitament. (per vitament, v. R. V, 558)

taquifemia / taquilalia : velocitat lèumens anormala de l'articulacion e de la prononciacion.

taquifilaxia : immunizacion rapida.

taquigraf 1 nm : aparelh per enregistrar la velocitat.

taquigraf 2, -a n : persona que practica la taquigrafia.

taquigrafia : art d'escriure a la velocitat de la paraula, amb de signes especials.

taquigrafiar (v. tr.) : escriure amb de signes taquigrafics.

taquigrafic, -a : relatiu, -iva a la taquigrafia.

taquigraficament : d'un biais taquigrafic.

taquilha (abs. Dicort) : taca pichonèla. (v. taqueta e tequilhon)

taquilhar 1 (v. intr.) : far de taquilhas. (v. taquetar)

taquilhar 2 : v. tequilhar 2. (Alibert)

taquimecanograf, -a : especialista (m. e f.) de taquimecanografia.

taquimecanografia : art d'escriure a la maquina amb taquigrafia.

taquimètre : aparelh que marca la velocitat o las distàncias.

taquimetria : mesura de distàncias, d'auçadas, d'angles...

taquin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « taquin, ine [= avare], avare, v. tacan ; contrariant, ante » TdF

Un vièlh taquin, un vieux ladre. (v. TdF)

taquinaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui taquine, v. bostiquejaire » (v. TdF)

taquinant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « contrariant, ante » TdF

taquinar / taquinejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, taquiner, contrarier, agacer » TdF jos ‘taquina’. « taquinar » e derivats (fr.) : v. picanhar - picanhejar.

taquinariá nf, cf Ubaud Dicort : « taquinerie ; vilenie, avarice [v. taquin] » TdF

taquinàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand taquin » TdF

taquinejar v : v. taquinar.

taquiritmia : aritmia amb taquicardia.

taquisme nm, cf Ubaud Dicort : « (peinture) tachisme » (Rapin)

taquista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort (v. taquisme) : « tachiste » (Per Noste)

taquistoscòpi (m.) : aparelh per presentar a q.q. d'images luminoses e mesurar sa percepcion.

taquistoscopic, -a : relatiu, -iva a un taquistoscòpi.

taquistoscopicament : d'un biais taquistoscopic.

tar 1 nm : peissonèl de ribièira (Leuciscus leuciscus)

tar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’instrument de musique » (v. TdF ‘tar 2’)

tara nf : deca / imperfeccion (t. a.) / alteracion (R. II, 46) ; « dégât causé par les bestiaux, dommage, perte, malheur » (v. TdF ‘taro’) ; çò que cal tirar del pes brut d'una venda per aver lo pes net (per exemple, pes del cabestre d'un vedèl vendut) ; malautiá dels arbres ; malautiá de pòrc.

Vinha en tara, vigne dont l’entrée est interdite au bétail ; vigne en sève. (v. Ubaud Dicort e TdF)

tarabast nm (v. Ubaud Dicort, TdF, Alibert), « tarabast » e derivats : v. tarrabast (non preconizat Dicort).

tarabastada nf, cf Ubaud Dicort : « trimballée, batelée, prodigieuse quantité, tas de choses qui font beaucoup de bruit ; tracasserie, étourderie, espièglerie ; querelle, noise » (v. TdF).

tarabastal nm, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastal.

tarabastar v, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastar.

tarabastatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de tarabuster, remuement, agitation » TdF

tarabastejaire n, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastejaire.

tarabastejar v, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastejar.

tarabastèl nm, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastèl.

tarabastèla ~ tabastèla nf, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastèla.

tarabastèri nm, cf Ubaud Dicort : v. tarrabastèri.

tarabastièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « tapageur, euse, bruyant, ante, tracassier, ière, v. tapatjós » (v. TdF jos ‘tarabastous’)

tarabastoiral nm, cf Ubaud Dicort : v. tarabastèri. (v. Vayssier jos ‘torrobostèri’)

tarabastoire nm, cf Ubaud Dicort :  v. tarrabastoire.

tarabastós, -osa adj¸ cf Ubaud Dicort : v. tarrabastós

tarabin-tarabast loc adv, cf Ubaud Dicort : « avec grand fracas, sens dessus dessous » TdF ‘tarabin-’

tarabustada nf, cf Ubaud Dicort : v. tarabastada. (v. TdF jos ‘tarabastado’)

tarabustar v, cf Ubaud Dicort : v. tarrabustar

tarabustejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, faire du vacarme, du fracas ; agiter la crécelle ; aller et venir, tracasser, ravauder, bouleverser ; importuner, incommoder » TdF jos ‘tarabasteja’

tarabustèla nf, cf Ubaud Dicort : « fumeterre, plante à odeur forte » TdF

tarabustèli nm, cf Ubaud Dicort : v. tarabastèri. (v. TdF jos ‘tarabastèri’)

tara cebas [taracebas] nm : trenca cebas (Gryllotalpa gryllotalpa)

taradoira : taravèla / virona (aplech de menusièr, de tonelièr, d'esclopièr e de tot un fum d'autres mestieirals)

taradura : çò tarat (çò gastat, endecat, degalhat)

taragonha nf, cf Ubaud Dicort : « longue pièce de bois qui, refendue en deux part, sert à faire les limons d’une charrette » TdF jos ‘talaguëgno’

taraire 1 (m.) : taravèla / virona (v. TdF ‘taraire 2’) ; aplech per triar lo gran [v. ventador e  ventadoira] ;

taraire 2 nm : veterinari que sonha los pòrcs.

tarama (< grèc.) nm, cf Ubaud Dicort : « (cuisine) tarama »

tarangolada nf, cf Ubaud Dicort : « batelée, grande quantité, traînée » TdF

taranhon nm, cf Ubaud Dicort : « vrillette de l’olivier, insecte » TdF

taranta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « gecko des murailles ; dragonneau, callionyme, poisson de mer ; tarentule ; scolopendre » TdF ; mena de dança [v. tarantèla].

tarantèla nf, cf Ubaud Dicort : « tarentelle, danse usitée aux environs de Tarente » TdF

tarantula nf, cf Ubaud Dicort : « tarentule, espèce d’araignée rare en Provence, mais commune aux environs de Tarente » (v. TdF)