|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tangibilitat nf : qualitat de çò tangible. tangiblament : d'un biais tangible. tangible, -bla (R. VI, 39) : que pòt èsser tocat, -ada ; manifèst, -a / evident, -a. Una realitat tangibla. Una pròva tangibla. tangir (v. tr.) : doblet de tànger. tango nm (< esp.) ( del lat. tangere, tocar) : mena de dança. tangon nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, tangon, petit mât placé en
travers sur l’avant du mât de misaine, et saillant au-delà
du pont pour soutenir les ancres loin du bord » TdF tanhença : parentat. tanhent, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« allié, e ; parent, -e ; voisin, -e ;
limitrophe » (Per Noste) tànher (v. tr.) : (forma segonda de tànger) « toucher, appartenir par le sang, ressembler à, v. retraire ; être nécessaire ou à propos, convenir, concerner, avoir rapport à, v. atànher » (v. TdF jos ‘tagne’). tànher
(se) v
pron : « être
parents, se toucher » (v. TdF
jos ‘tagne’) Se tanhon de près, ils sont proches parents. (v. TdF) tanic,-a adj, cf Ubaud Dicort :
« tannique » (Rapin) tanièira nf, cf Ubaud Dicort : « tanière » TdF tanièr 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« têtard de châtaignier franc, souche de
châtaignier dont on recèpe chaque année les
pousses » TdF tanièr 2 adj m, cf Ubaud Dicort :
« Molin tanièr, moulin à tan » TdF jos ‘tanié’ tanin nm, cf Ubaud Dicort :
« t. sc., tannin » (TdF) tanizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, taniser »
(Per Noste) tanizatge, cf Ubaud Dicort :
« tanisage » (Per Noste) tanlèt nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de synagogue, taled, voile que les Juifs jettent sur
leurs épaules lorsqu’ils vont au temple dans les jours de
jeûne » TdF tanlèu (conj.) : tre / entre. Tanlèu segut s'endormiguèt : tre que foguèt segut... Tanlèu cinc oras es al trabalh : tre cinc oras... Tanlèu acabar : tre qu'aurai acabat. Tanlèu sopar : tre qu'agèt sopat. Tanlèu defòra : tre que foguèt defòra. tanlèu que (loc. conj.) : tre que / entre que. tanlòra (adj. m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tantalòri’)] : vesat, -ada / falord, -a / destimborlat, -ada ; cambiadís, -issa ; « humeur capricieuse, vertigo, v. refolèri » (v. TdF). Lo fraire coma sa sòrre son totjorn estats tanlòras. tanòc 1 nm : calòs ; rasigòt ; camba de planta sens lo pampe ; agulha (pluma naissenta d'aucelon) ; nosèl / onça (articulacion de det) Un tanòc d'arbre. Un tanòc de caulet. Aqueles aucelons an pas que de tanòcs. Los tanòcs (los nosèls) dels dets li dòlon. tanòc 2, -a (adj.) (abs.
Dicort) : bestiasson, -a, « imbécile » (Per Noste). tanòca : calòssa (brave calòs) tanon : brota de caulet que se manja en vinagreta. tanoquet : tanòc pichon / calòs pichon. tanòs (abs. Dicort) : doblet de talòs. v. tabastèl. tanòt nm, cf Ubaud Dicort :
v. tanòc. (v.
TdF jos ‘tanot’) tanpauc (adv.) : (en lòc de « tanben »
dins las frasas negativas), « non
plus »
(Sèrras-Ess.) Se beves pas, beurai pas
tanpauc. Se
beves un còp, ieu beurai tanben. tanplan (adv.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : benlèu ; « aussi, aussi bien ; tout de même, cependant » TdF ‘tampla’’ Tanplan anarai a la fièira : benlèu anarai... tanplan benlèu : redondància per dire « benlèu » tànquer (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« tanker » (v. petrolièr
1) tanquet nm /
tanqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite barre de porte, bout de barre ; bout d’homme,
nabot, ote, v. taboisson » TdF jos ‘tanquet’ tanquin nm, cf Ubaud Dicort :
« tonquin, espèce de pourceau de petite taille,
taché de noir, à oreilles dressées » (v. TdF) tanquista nm, cf Ubaud Dicort (v. tanc 2) :
« tankiste » (Per Noste) tans nm, cf Ubaud Dicort :
« chicorée endive, v. endévia » (v. TdF) tant (adv. o pr. ind.) : aitant / atant. v. aitant / atant. - adv. : Te cal pas
tant trimar ! Tant auriá aimat beure
d'aiga. Serà tant d'estalviat. Tant
aisit, tant aisidament. (Alibert) (tant
davant una vocala ; mas v. tan
2) - pr. ind. inv. A tant de vam ! Begas pas tant d'aiga ! Manges pas tant de carn ! o variable en l.p. : Begas pas
tanta d'aiga ! Manges pas tanta de carn ! De notar que « tant » (adv. o pr. indef.) se destaca sovent al començament de la frasa : Tant trimava que ne
tressusava. Tant aimi parlar pas
d'aquò. Tant me'n diràs ! Tant ne sabes tu coma ieu. tant aimi : aimi mai / preferissi. Tant aimi lo vin. tant... coma : v. tan... coma (v. jos tan 1). tant de (adv. de quantitat) : per tant de. Tant de freg que faguèsse, s'anava passejar. tant de (per -) loc prep, cf Ubaud
Dicort : « afin
de » TdF jos
‘tant’ tant de bon ! interj, cf Ubaud Dicort : « je le voudrais bien !
plût-à-Dieu ! » TdF jos ‘tant’ tant digam que loc conj, cf Ubaud Dicort :
« supposé que, comme au cas où » (v. TdF ‘tant-digan’) tant e lèu loc adv, cf Ubaud Dicort : « bientôt,
aussitôt »
(Alibert) tant e mai loc adv, cf Ubaud Dicort :
« tant et plus, en nombre infini » (Alibert) tant e puèi mai loc adv, cf Ubaud Dicort : « tant et plus, en nombre
infini » TdF ‘tant-e-pièi-mai’ tant e quand loc adv, cf Ubaud Dicort : sulcòp / sulpic. (v.
jos quand e quand) tant e quand que loc conj, cf Ubaud
Dicort : « aussitôt que » (Alibert) tant en tant (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « peu à peu, de temps
en temps » TdF jos
‘tant’ tant i a : fin finala ; es aital ; tant m'en diràs. tant i a que (conj.) : talament que / si ben tant que. Tant i a que dançèrem tota la nuèch. tant mai loc adv, cf Ubaud Dicort :
« tout autant ; d’autant plus » TdF ‘tant-mai’ ;
« autant » (Alibert) |
|
tant mai... que (conj.) : tant pus que, « le plus... que ; d’autant plus... que » (v. TdF jos ‘mai 2’). Vèni tant mai lèu que poiràs. Vendèt tant mai car que i aviá de crompaires. tant ni quant (ni -) loc adv : v. jos ni. tant pauc que loc conj, cf Ubaud Dicort :
« si peu que » TdF Tant pauc
que vodrètz, si peu que vous
voudrez. (v. TdF jos ‘tant’) tant per tant loc adv, cf Ubaud Dicort :
« tout juste, à peine » TdF suppl tant que (conj. o adv) : « tant
que » TdF jos ‘tant’ Tant que farem aital cromparem pas de bòria ! tant que (ben -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. jos ben 1. tant que (de -) loc conj, cf Ubaud Dicort :
« tellement que » TdF jos ‘tant’ De tant que risiá ne plorava. tant que (per -) loc conj, cf Ubaud Dicort :
« si ...que ; quoi que » TdF jos ‘tant’ Per tant
que siá grand, si grand
qu’il soit. (v. TdF) Per tant que faga vendrà pas fòl. tant sens fèra / tant
se’n fèra ? loc adv, cf Ubaud Dicort :
« tant il y a que, que serait-ce si, en Rouergue, v. tant i a » (v. TdF ‘tant-san-fero’) tant siá pauc loc adv, cf Ubaud Dicort : « tant soit peu » (Alibert) tant... tant (adv. de quantitat) : « autant...
autant » (Rapin
‘autant 1’) Tant n'a tant ne vòl. D’argent, tant n’a tant ne despensa. tant val quora (loc. adv.) : lo pus lèu possible. Se me cal venir, tant val quora ! tanta nf : sòrre del paire o de la maire / dòna de l'oncle ; « servante de ferme » TdF ‘tanto 1’. tanta gastòtis nf, cf Ubaud Dicort :
« tante-gâteau » (Brun Glossari
Oc-Fr) tantal nm : mena de metal, « tantale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 415). Tantal : personatge de la mitologia grèca. Lo suplici de Tantal. Un suplici de Tantal. tantalat : sal de l'acid tantalic. tantalèu adv, cf Ubaud Dicort : « bientôt, tantôt,
dans peu » TdF (v. tant
e lèu) tantalic, -a : relatiu, -iva al tantal ; que conten de tantal. tantalira ! interj, cf Ubaud Dicort : « tarare, tu n’en auras
pas » TdF tantalita : tantalat natural de fèrre. tantalòri nm, cf Ubaud Dicort (v. tanlòra),
-a : esterlucat / descervelat, -ada ; bestiasson, -a. tan-tan nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du son des cloches, son couvert, tintement
sec » (v. TdF) tantaravèl (plt.) : (Humulus lupulus) tantarra nf : conturbacion / perturbacion (R. V, 441-442) que ven de l'impossibilitat de dormir coma cal ; bombança ; sarrabastal ; querèla / disputa ; indecision / embarràs ; refolèri / desvari / lunada. Èsser de tantarra : èsser desvariat. Far tantarra : se tornar levar e se tornar jaire mantun còp,
la nuèch, en lòc de dormir ; far bombança ; la se passar
plan. Far la tantarra : far de sarrabastal. En tantarra : a grand bruch. Metre en tantarra : metre dins l'indecision. tantarrilha nf, cf Ubaud Dicort :
« désir immodéré » (v. Brun
Glossari Oc-Fr) tantejar (v. intr.) : semblar / revertar sa tanta ; « faire la tante, la remplacer [v. tanta] ; affecter d’appeler une femme ma tante » (Palay). tantet (un -) (loc. adv.) (R. V, 301) (abs. Dicort e TdF) : un pauquet. (v. tantin) Al malaut li balhèron un tantet de bolhon. tant-et-tant nm cf Ubaud Dicort : « jeu de
hasard » (v. TdF) Tantin : diminutiu de Constantin. tantin nm, cf Ubaud Dicort :
« tantet, petite quantité » TdF tantina : diminutiu afectiu enfantin de tanta. tantolhar (se) : se banhar o s'enfangar lo fons del vestit. tanton nm, cf Ubaud Dicort : « petite fille qui
aide la servante d’une ferme » TdF tantossada : aprèsdinnada. tantòst 1 (adv. arc.) : lèu ; « tantôt, v. quora ; il y a peu de temps, v. adès » (v. TdF) tantòst 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« après-midi » TdF Al tantòst, dans
l’après-midi.
(v. Ubaud Dicort e Lagarde) Aqueste
tantòst,
cette après-midi. Tot lo
tantòst,
toute l’après-midi. (v. TdF) Sul tantòst, vers le milieu du jour. A tres oras de
tantòst,
a trois heures de relevée [= de l’après-midi] (v. Ubaud
Dicort e TdF) tantric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« tantrique » (v. tantrisme) tantrisme nm, cf Ubaud Dicort :
« tantrisme » (Rapin) tanturla (abs. Dicort) (adj m. e f.) : fadurla
(mièg caluc, mièja caluga) (v. fadorla) taoïsme nm, cf Ubaud Dicort :
« taoïsme » (Rapin) taoïsta adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« taoïste » (Laus) tap 1 nm : fèrme / tuf (tèrra fèrma / tèrra tufa) que i se pòt bastir dessús ; argila jauna o blava ; tèrme / talús que separa dos camps ; truca ; trucalhon. Cal totjorn curar fins al
tap per far las apevasons. tap 2 nm : pèça de siure o de matèria plastica per tapar una botelha, una bonbona... ; taboisson (tampon de pelhas, d'èrbas o de palhas) ; borre de cartocha de fusil ; persona bravament rabassòta ; nan, -a. tapa : tampon (tap gròs) ; taboisson v. çaisús. tapacap : capèl. tapachòt, -a : paucparla (m. e f.) / taciturn, -a ; sornarut, -uda. tapacon nm, cf Ubaud Dicort :
« uranoscope, poisson de mer, v. rascassa blanca » -v. TdF ‘tapo-coun’) tapacuol 1 (adj. e subs m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : tèrme generic per tot çò astringent pels intestins ; gratacuol (frucha de l'agalencièr) La
còrma es un bon tapacuol, la corme est astringente. (v. TdF jos
‘tapo-cuou’) tapacuol 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« tapecu, boghei, voiture légère, v. cabriolet » TdF jos ‘tapo-cuou’ tapada : multitud ; tanada / rosta ; mena d'escagaròl que se tapa dins son clòsc. tapadièr : tampador ; luna / tapada (tampador d'escagaròl) tapadoira : çò que servís a tapar ; pèça de cuèr per abuclar los cavals. v. abucle. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|