tangibilitat nf : qualitat de çò tangible.

tangiblament : d'un biais tangible.

tangible, -bla (R. VI, 39) : que pòt èsser tocat, -ada ; manifèst, -a / evident, -a.

Una realitat tangibla.

Una pròva tangibla.

tangir (v. tr.) : doblet de tànger.

tango nm (< esp.) ( del lat. tangere, tocar) : mena de dança.

tangon nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, tangon, petit mât placé en travers sur l’avant du mât de misaine, et saillant au-delà du pont pour soutenir les ancres loin du bord » TdF

tanhença : parentat.

tanhent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « allié, e ; parent, -e ; voisin, -e ; limitrophe » (Per Noste)

tànher (v. tr.) :  (forma segonda de tànger) « toucher, appartenir par le sang, ressembler à, v. retraire ; être nécessaire ou à propos, convenir, concerner, avoir rapport à, v. atànher » (v. TdF jos ‘tagne’).

tànher (se) v pron : « être parents, se toucher » (v. TdF jos ‘tagne’)

Se  tanhon de près, ils sont proches parents. (v. TdF)

tanic,-a adj, cf Ubaud Dicort : « tannique » (Rapin)

tanièira nf, cf Ubaud Dicort : « tanière » TdF

tanièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « têtard de châtaignier franc, souche de châtaignier dont on recèpe chaque année les pousses » TdF

tanièr 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Molin tanièr, moulin à tan » TdF jos ‘tanié’

tanin nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., tannin » (TdF)

tanizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, taniser » (Per Noste)

tanizatge, cf Ubaud Dicort : « tanisage » (Per Noste)

tanlèt nm, cf Ubaud Dicort : « t. de synagogue, taled, voile que les Juifs jettent sur leurs épaules lorsqu’ils vont au temple dans les jours de jeûne » TdF

tanlèu (conj.) : tre / entre.

Tanlèu segut s'endormiguèt : tre que foguèt segut...

Tanlèu cinc oras es al trabalh : tre cinc oras...

Tanlèu acabar : tre qu'aurai acabat.

Tanlèu sopar : tre qu'agèt sopat.

Tanlèu defòra : tre que foguèt defòra.

tanlèu que (loc. conj.) : tre que / entre que.

tanlòra (adj. m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tantalòri’)] : vesat, -ada / falord, -a / destimborlat, -ada ; cambiadís, -issa ; « humeur capricieuse, vertigo, v. refolèri » (v. TdF).

Lo fraire coma sa sòrre son totjorn estats tanlòras.

tanòc 1 nm : calòs ; rasigòt ; camba de planta sens lo pampe ; agulha (pluma naissenta d'aucelon) ; nosèl / onça (articulacion de det)

Un tanòc d'arbre.

Un tanòc de caulet.

Aqueles aucelons an pas que de tanòcs.

Los tanòcs (los nosèls) dels dets li dòlon.

tanòc 2, -a (adj.) (abs. Dicort) : bestiasson, -a, « imbécile » (Per Noste).

tanòca : calòssa (brave calòs)

tanon : brota de caulet que se manja en vinagreta.

tanoquet : tanòc pichon / calòs pichon.

tanòs (abs. Dicort) : doblet de talòs. v. tabastèl.

tanòt nm, cf Ubaud Dicort : v. tanòc.  (v. TdF jos ‘tanot’)

tanpauc (adv.) : (en lòc de « tanben » dins las frasas negativas), « non plus » (Sèrras-Ess.)

Se beves pas, beurai pas tanpauc.

Se beves un còp, ieu beurai tanben.

tanplan (adv.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : benlèu ; « aussi, aussi bien ; tout de même, cependant » TdF ‘tampla’’

Tanplan anarai a la fièira : benlèu anarai...

tanplan benlèu : redondància per dire « benlèu »

tànquer (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tanker » (v. petrolièr 1)

tanquet nm / tanqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite barre de porte, bout de barre ; bout d’homme, nabot, ote, v. taboisson » TdF jos ‘tanquet’

tanquin nm, cf Ubaud Dicort : « tonquin, espèce de pourceau de petite taille, taché de noir, à oreilles dressées » (v. TdF)

tanquista nm, cf Ubaud Dicort (v. tanc 2) : « tankiste » (Per Noste)

tans nm, cf Ubaud Dicort : « chicorée endive, v. endévia » (v. TdF)

tant (adv. o pr. ind.) : aitant / atant. v. aitant / atant.

- adv. : Te cal pas tant trimar !

Tant auriá aimat beure d'aiga.

Serà tant d'estalviat.

Tant aisit, tant aisidament. (Alibert) (tant davant una vocala ; mas v. tan 2)

- pr. ind. inv. A tant de vam !

Begas pas tant d'aiga !

Manges pas tant de carn !

o variable en l.p. : Begas pas tanta d'aiga !

Manges pas tanta de carn !

De notar que « tant » (adv. o pr. indef.) se destaca sovent al començament de la frasa :

Tant trimava que ne tressusava.

Tant aimi parlar pas d'aquò.

Tant me'n diràs !

Tant ne sabes tu coma ieu.

tant aimi : aimi mai / preferissi.

Tant aimi lo vin.

tant... coma : v. tan... coma (v. jos tan 1).

tant de (adv. de quantitat) : per tant de.

Tant de freg que faguèsse, s'anava passejar.

tant de (per -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « afin de » TdF jos ‘tant’

tant de bon ! interj, cf Ubaud Dicort : « je le voudrais bien ! plût-à-Dieu ! » TdF jos ‘tant’

tant digam que loc conj, cf Ubaud Dicort : « supposé que, comme au cas où » (v. TdF ‘tant-digan’)

tant e lèu loc adv, cf Ubaud Dicort : « bientôt, aussitôt » (Alibert)

tant e mai loc adv, cf Ubaud Dicort : « tant et plus, en nombre infini » (Alibert)

tant e puèi mai loc adv, cf Ubaud Dicort : « tant et plus, en nombre infini » TdF ‘tant-e-pièi-mai’

tant e quand loc adv, cf Ubaud Dicort : sulcòp / sulpic. (v. jos  quand e quand)

tant e quand que loc conj, cf Ubaud Dicort : « aussitôt que » (Alibert)

tant en tant (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « peu à peu, de temps en temps » TdF jos ‘tant’

tant i a : fin finala ; es aital ; tant m'en diràs.

tant i a que (conj.) : talament que / si ben tant que.

Tant i a que dançèrem tota la nuèch.

tant mai loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout autant ; d’autant plus » TdF ‘tant-mai’ ; « autant » (Alibert)

 

 

 

tant mai... que (conj.) : tant pus que, « le plus... que ; d’autant plus... que » (v. TdF jos ‘mai 2’).

Vèni tant mai lèu que poiràs.

Vendèt tant mai car que i aviá de crompaires.

tant ni quant (ni -) loc adv : v. jos ni.

tant pauc que loc conj, cf Ubaud Dicort : « si peu que » TdF

Tant pauc que vodrètz, si peu que vous voudrez. (v. TdF jos ‘tant’)

tant per tant loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout juste, à peine » TdF suppl

tant que (conj. o adv) : « tant que » TdF jos ‘tant’

Tant que farem aital cromparem pas de bòria !

tant que (ben -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. jos ben 1.

tant que (de -) loc conj, cf Ubaud Dicort : « tellement que » TdF jos ‘tant’

De tant que risiá ne plorava.

tant que (per -) loc conj, cf Ubaud Dicort : « si ...que ; quoi que » TdF jos ‘tant’

Per tant que siá grand, si grand qu’il soit. (v. TdF)

Per tant que faga vendrà pas fòl.

tant sens fèra / tant se’n fèra ? loc adv, cf Ubaud Dicort : « tant il y a que, que serait-ce si, en Rouergue, v. tant i a » (v. TdF ‘tant-san-fero’)

tant siá pauc loc adv, cf Ubaud Dicort : « tant soit peu » (Alibert)

tant... tant (adv. de quantitat) : « autant... autant » (Rapin ‘autant 1’)

Tant n'a tant ne vòl.

D’argent, tant n’a tant ne despensa.

tant val quora (loc. adv.) : lo pus lèu possible.

Se me cal venir, tant val quora !

tanta nf : sòrre del paire o de la maire / dòna de l'oncle ; « servante de ferme » TdF ‘tanto 1’.

tanta gastòtis nf, cf Ubaud Dicort : « tante-gâteau » (Brun Glossari Oc-Fr)

tantal nm : mena de metal, « tantale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 415).

Tantal : personatge de la mitologia grèca.

Lo suplici de Tantal.

Un suplici de Tantal.

tantalat : sal de l'acid tantalic.

tantalèu adv, cf Ubaud Dicort : « bientôt, tantôt, dans peu » TdF  (v. tant e lèu)

tantalic, -a : relatiu, -iva al tantal ; que conten de tantal.

tantalira ! interj, cf Ubaud Dicort : « tarare, tu n’en auras pas » TdF

tantalita : tantalat natural de fèrre.

tantalòri nm, cf Ubaud Dicort (v. tanlòra), -a : esterlucat / descervelat, -ada ; bestiasson, -a.

tan-tan nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du son des cloches, son couvert, tintement sec » (v. TdF)

tantaravèl (plt.) : (Humulus lupulus)

tantarra nf : conturbacion / perturbacion (R. V, 441-442) que ven de l'impossibilitat de dormir coma cal ; bombança ; sarrabastal ; querèla / disputa ; indecision / embarràs ; refolèri / desvari / lunada.

Èsser de tantarra : èsser desvariat.

Far tantarra : se tornar levar e se tornar jaire mantun còp, la nuèch, en lòc de dormir ; far bombança ; la se passar plan.

Far la tantarra : far de sarrabastal.

En tantarra : a grand bruch.

Metre en tantarra : metre dins l'indecision.

tantarrilha nf, cf Ubaud Dicort : « désir immodéré » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

tantejar (v. intr.) : semblar / revertar sa tanta ; « faire la tante, la remplacer [v. tanta] ; affecter d’appeler une femme ma tante » (Palay).

tantet (un -) (loc. adv.) (R. V, 301) (abs. Dicort e TdF) : un pauquet. (v. tantin)

Al malaut li balhèron un tantet de bolhon.

tant-et-tant nm cf Ubaud Dicort : « jeu de hasard » (v. TdF)

Tantin : diminutiu de Constantin.

tantin nm, cf Ubaud Dicort : « tantet, petite quantité » TdF

tantina : diminutiu afectiu enfantin de tanta.

tantolhar (se) : se banhar o s'enfangar lo fons del vestit.

tanton nm, cf Ubaud Dicort : « petite fille qui aide la servante d’une ferme » TdF

tantossada : aprèsdinnada.

tantòst 1 (adv. arc.) : lèu ; « tantôt, v. quora ; il y a peu de temps, v. adès » (v. TdF)

tantòst 2 nm, cf Ubaud Dicort : « après-midi » TdF

Al tantòst, dans l’après-midi. (v. Ubaud Dicort e Lagarde)

Aqueste tantòst, cette après-midi.

Tot lo tantòst, toute l’après-midi.

(v. TdF)

Sul tantòst, vers le milieu du jour.

A tres oras de tantòst, a trois heures de relevée [= de l’après-midi]

(v. Ubaud Dicort e TdF)

tantric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tantrique » (v. tantrisme)

tantrisme nm, cf Ubaud Dicort : « tantrisme » (Rapin)

tanturla (abs. Dicort) (adj m. e f.) : fadurla (mièg caluc, mièja caluga) (v. fadorla)

taoïsme nm, cf Ubaud Dicort : « taoïsme » (Rapin)

taoïsta adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « taoïste » (Laus)

tap 1 nm : fèrme / tuf (tèrra fèrma / tèrra tufa) que i se pòt bastir dessús ; argila jauna o blava ; tèrme / talús que separa dos camps ; truca ; trucalhon.

Cal totjorn curar fins al tap per far las apevasons.

tap 2 nm : pèça de siure o de matèria plastica per tapar una botelha, una bonbona... ; taboisson (tampon de pelhas, d'èrbas o de palhas) ; borre de cartocha de fusil ; persona bravament rabassòta ; nan, -a.

tapa : tampon (tap gròs) ; taboisson v. çaisús.

tapacap : capèl.

tapachòt, -a : paucparla (m. e f.) / taciturn, -a ; sornarut, -uda.

tapacon nm, cf Ubaud Dicort : « uranoscope, poisson de mer, v. rascassa blanca » -v. TdF ‘tapo-coun’)

tapacuol 1 (adj. e subs m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : tèrme generic per tot çò astringent pels intestins ; gratacuol (frucha de l'agalencièr)

La còrma es un bon tapacuol, la corme est astringente. (v. TdF jos ‘tapo-cuou’)

tapacuol 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tapecu, boghei, voiture légère, v. cabriolet » TdF jos ‘tapo-cuou’

tapada : multitud ; tanada / rosta ; mena d'escagaròl que se tapa dins son clòsc.

tapadièr : tampador ; luna / tapada (tampador d'escagaròl)

tapadoira : çò que servís a tapar ; pèça de cuèr per abuclar los cavals. v. abucle.