|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
« talhur » (fr.) : v.
sartre. talhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « taillant, tranchant, ante,
v. talhent » (v. TdF jos ‘taiut’) talhvirar (v. tr.) : abessir (revirar lo talh d'una mèla (d'una lama) ; desafilar una mèla (una lama)) Lo tròç de bois m'a talhvirada la mèla del cotèl. talhvirar (se) : s'abessir / s'afolar / se desafilar. talibaud nm : pataló / maladrechàs. taliborn, -a (abs. Dicort e TdF) : maladrech, -a. (v. çai jos) talibornàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -assa : maladrechàs, -assa. talica : pèça de fust que manten las telièiras (ridèlas) d'una carreta. taligaud : partida del bordatge que servís a tancar un sabòrd de naviri. talion : punicion identica a l'ofensa. Uèlh per uèlh, dent per dent es la lei del talion. talisman nm, , cf Ubaud Dicort :
« talisman, v. brèu 3 » (v. TdF) talismanic,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« talismanique » (Rapin) talkie-walkie
nm, cf Ubaud Dicort :
« talkie-walkie » (Basic) talle (aparelh vegetatiu) nm, cf Ubaud Dicort :
« thalle » (Laus). (# tala 1) talli nm : mena de metal, « thallium » (v. Ubaud Dicc. scient. p.419 ). Tallofits nm pl, cf Ubaud Dicort : « thallophytes » (Per Noste). « tallofit » (cat.) : v. çaijos (talofit). talmud [Talmud n pr m, cf Ubaud Dicort] : recuèlh de leis civilas e canonicas josievas. talmudic, -a : relatiu, -iva al talmud. talmudista (m. e f.) [nm] : persona que seguís los ensenhaments del talmud. talofit, -a (abs. Dicort) : que son aparelh
vegetatiu es constituit per una tala. (v. tallofits) talon 1 nm : part posteriora del pè, de tot un fum d'objèctes, d'una sòla de sabata, d'una sòla de debàs... ; partida d'un document que servís de pròva ; çò que demòra après una distribucion ; darrièr tròç de quicòm d'entamenat ; motiu ornamental d'arquitectura ; t. tecn. de fòrça causas. Lo talon d'Aquiles : la partida vulnerable de q.q. Se sèire suls talons : s'acoconar. Aver l'estomac dins los
talons. Lo talon d'un
chequièr. Un talon de cambajon. Virar los talons : s'enanar. talon 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sot, otte, niais,
aise ; bouffon, onne, plaisant, ante » (v. TdF ‘taloun 2’) talonada : marca de talon (Alibert) ; fanfaronada ; asenada (v. TdF). talonaire 1 nm (Alibert), -a : persona que repara de talons ; talonaire 2, -aira (~
-airitz) adj e n
(v. talonar 2) :
badinaire, -a ; bufabren (m. e f.) / fanfaron, -a.) talonal nm (abs. Dicort) : v. talonau. talonar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, talonner, poursuivre de près ; faire un
nouveau talon à un bas » TdF ‘talouna 1’ talonar 2 (v. tr. e intr.) (v. talon 2) : badinar ; se conflar / se vantar ; enganar. talonar (se) : s'enganar. talonàs, assa n, cf Ubaud Dicort (v. talon
2) : « grand sot, grosse
niaise » TdF talonau nm / talonal (abs. Dicort) :
proteccion d'una quilha de naviri, « t. de marine, armement de la quille d’un
bateau, à chaque extrémité, v. carenau » (v. TdF) talonejar (v. intr.) (v. talonar 2) : quitar pas de se conflar (de se vantar) ; quitar pas de badinar. talonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit talon, talon d’un soulier de femme ;
talonnière d’un bas »
TdF taloneta nf, cf Ubaud Dicort :
« talonnette » (Laus) talonièira : dobladura de talon. talonièr nm, cf Ubaud Dicort : « talonnier,
ouvrier qui fait des talons » TdF talòs nm : calòs (tanòc de plt.) ; entrava (bilha de fust penjada al còl d'un animal per l'encambonar, l'empachar de córrer al brutle ; piòt / nèci / pèc ; amanèl de claus. talòssa : aplech per emplastrar una paret ; mena de rasim blanc ; persona capuda. Plastrièrs e maçons se servisson d'una talòssa. talossariá : asenada ; maladreça. talossièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui porte un billot » (Alibert) ; animal entravat per un talòs. talpa / taupa [veire talpa, cf Ubaud Dicort] nf : mamifèr insectivòr (Talpa europaea) talpada nf / talpal nm : taupinièira. v. taupinièira (non preconizat Dicort). (v. talpinada) talpairar (abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : trapar de talpas. talpaire nm, -a : persona que trapa de talpas. talpairon [ ~ talpieiron] nm, cf Ubaud Dicort : taupinièira. v. taupinièira (non preconizat Dicort). talpal nm, cf Ubaud Dicort :
v. talpada. (v. TdF jos ‘taupado’) talpar (v. intr.) : tunar (curar de tunas e fa de taupinièiras) talpari (m.) : talpa. Negre coma un talpari, « noir comme une taupe ». (Alibert) talpàs / talpat nm, cf Ubaud Dicort :
« jeune taupe, petite taupe » TdF jos
‘taupat’ talpatièira : aplech per trapar de talpas. talpejar (v. intr. e tr.) : frequentatiu de talpar. Amb lo marin (l'auta), las talpas talpejan mai. talpenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de la nature de
la taupe, qui lui appartient » TdF
‘taupen’ Un rat talpenc, un mulot. (v. TdF). talpet nm, cf Ubaud Dicort : « courtaud,
nabot ; nom qu’on donne à un bœuf noir, couleur de taupe » (v. TdF ‘taupet’) talpièira nf, cf Ubaud Dicort : « taupière,
v. talpatièira ;
taupinière ; veillotte de foin » (v. TdF ‘taupiero’) talpieirada : airal plen de taupinièiras. talpieiron
nm, cf Ubaud Dicort : v. talpairon.
(v. TdF jos ‘taupeiroun’) talpièr (plt.) : èrba de las talpas (Datura stramonium) talpinada nf, cf Ubaud Dicort :
« taupinée, v. talpinièira ; trou de taupe » (v. TdF jos ‘taupado’) |
|
talpinar (v. intr.) : doblet frequentatiu de talpar. talpinièira nf, cf Ubaud Dicort : v. taupinièira. talpòt nm, cf Ubaud Dicort :
(v. talpat) taluga nf, cf Ubaud Dicort :
« muge à grosses lèvres, poisson de mer, v. mujol labrut » (v. TdF) talus [talús 1] nm (del gallés TALUTIO) : clinada de paret ; penda de terren ; riba pelosa ; tap / timbre / trucalhon ; Copar en talus : copar de galís. talús 2 nm : aucèl mitic. (v. TdF ‘talus 2’) Far tocar lo talus : far pèrdre temps a q.q. ; se trufar de q.q. talussar / talutar (v. tr.) : far un talus ; talhar en talus ; balhar de pè a quicòm. talvera nf /
talvèra 1 (abs. Dicort ; v. p. 159) : lonja de
prat magre abandonada als dròlles o als vièlhs per i far de
menudalhas ; antarada / anterada /
aurièira / orièira / òrle / cana / cança / cance
/ capvirada / contornièira / frontada / gàvia / vidat / teiron
/ lisièira / tièira (lonja de camp laissada pel brabant o pel
tractor a cada cap de rega per somsir pas lo camp del vesin), « lisière d’un champ où
l’araire ne peut arriver, et qu’on laboure ensuite
perpendiculairement aux sillons du labour [v. far las talveras çai
jos] » (Vayssier
‘tòubèro’) ;
« tour de danse que l’on fait dans un bal » TdF jos ‘tauvero’ Far las talveras : laurar las lisièiras ; far los cantons abans segar (arc.) « Es sus la talvèra qu'es la libertat » J.B. talvèra 2 (abs.Dicort
e TdF) (plt.) :
mena de ranoncle (Ranunculus flammula) ; (Drosera rotundifolia) (v. talbèra) talverada nf, cf Ubaud Dicort : (v. talverar) talverar / talvirar (abs. Dicort) (v. intr.) : far las talveras. v.
talvera. talverat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort :
(v. talverar) talveron : airal non trabalhat. tam (non preconizat Dicort) / tan : v. tan 2. tamarat nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : casal / cabana ; espalièira. tamariguièira : tamarissièira v. pus bas. tamarin 1 (fruch del tamarinièr) nm, cf Ubaud Dicort : « tamarin, arbre
exotique [v. tamarinièr] » TdF ;
« (fruit du tamarinier) tamarin » (Per Noste) ; « tamarin,
nom qu’on donne à la pulpe acide et laxative contenue dans les
siliques du tamarinier » (v. Honnorat) tamarin 2 (monin) nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) tamarin » (Per
Noste) tamarinièr nm, cf Ubaud Dicort : « tamarinier » (Rapin) (v. tamarin 1) tamarir (se) : se manar / se perir. Dent tamarida. Fusta tamarida. tamarís nm / tamarissa nf (plt.) : (Tamarix gallica) tamarissièira / tamariguièira : airal plen de tamarisses. tamarissièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui habite
les tamaris » TdF tamarit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« carié, gâté, ée » TdF jos ‘tamari’ tamarro [ ~ tomarra nm, cf Ubaud Dicort] : animal imaginari. Caça al tamarro : jòc per se trufar dels novelaris. tambolha nf, cf Ubaud Dicort :
« t. bas, cuisine, gargotage, victuailles
apprêtées, v. bolhaca » (v. TdF ‘tambouio’) tambolhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, t. bas, cuisiner »
TdF tambor [ ~ tamborn] nm : caissa cilindrica que cada fons es fach d'una pèl tibada que i se tusta dessús amb de baguetas per far de bruch. (v. TdF ‘tambour’) tambora : tambor gròs. « Lo dimenge, la tambora retronissiá mai d'una ora ».. J.B. tamboraire, -aira / tambornaire, -aira : persona que tusta sus un tambor o una tambora. tamborar [ ~ tambornar] (v. intr.) : tambornar. v. pus bas. tamboratge
~ tambornatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de battre le tambour » TdF ‘tambourage’ « tamborèl » : v. tombarèl. tamborin : tambor longarut que i se tusta dessús pas qu'amb una bagueta, pas amb doas. tamborina nf, cf Ubaud Dicort : v. taborina. (v. TdF jos
‘tambourino’) tamborinada
nf, cf Ubaud Dicort :
« battement de tambourin, aubade de tambourin ; volée
de coups ; groupe de joueurs de tambourin » TdF tamborinaire, -aira [~ -airitz] : persona que tusta sus un tamborin. tamborinar (v. intr. e tr.) : batre del tambor o
del tamborin ; far una crida (publicacion) per carrièiras. (v. TdF ‘tambourina’) Lo garda, cada dimenge, tamborinava las novèlas. tamborinatge
nm, cf Ubaud Dicort : « action
de tambouriner » (v. TdF) tamborinejar [ ~ tambornejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : frequentatiu de tamborinar, « jouer du tambourin, v. tamborinar ; bâcler un travail, v. tarabastar ; chanceler, v. trantalhar » (v. TdF jos ‘tambourineja’). tamborinet
nm, cf Ubaud Dicort :
« petit tambourin, joli tambourin, joyeux tambourin ;
tambourin catalan, beaucoup plus petit que celui des
Provençaux » TdF tamborinièr
~ tambornièr nm,
cf Ubaud Dicort : « tambourineur ; tambour, homme et
caisse, en Languedoc » TdF jos ‘tambourinié’ tamborla adj f, cf Ubaud Dicort :
« Agaça tamborla, pie-grièche » TdF jos ‘tambourlo’. (v. agaça
batalhièira) tambornar / tamborar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. intr.) : jogar del tambor o de la tambora. tambornejar v : v. tamborinejar. tambornet nm : mena de
jòc, « jeu de balle au
tambourin » (v. Lexic M. Roqueta) ; v. tamborinet
(v. TdF jos ‘tambourinet’). tambornièr, -ièira : persona que jòga del
tambor. (v. tamborinièr) tambre : capèl alalarg (de las alas largas) ; capèl-decalitre / « capèlcalitre » (l.p.) tambust (non preconizat Dicort) : tabust. v. tabust. tamèl : fuèlhas verdas de pòrre. tamis [tamís] nm (del gallés TAMESIO) : sedaç (aplech per passar de farina o quicòm mai de semblable) ; estòfa per passar un liquid espés... ; arescle de tamís ; sedaç de tamis. tamisada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un tamis, farine tamisée » TdF tamisadoira : quadre per desplaçar un tamis al dessús de la mag per i tamisar de farina. tamisaire, -aira [~ -airitz] : persona que tamisa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|