« talhur » (fr.) : v. sartre.

talhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « taillant, tranchant, ante, v. talhent » (v. TdF jos ‘taiut’)

talhvirar (v. tr.) : abessir (revirar lo talh d'una mèla (d'una lama) ; desafilar una mèla (una lama))

Lo tròç de bois m'a talhvirada la mèla del cotèl.

talhvirar (se) : s'abessir / s'afolar / se desafilar.

talibaud nm : pataló / maladrechàs.

taliborn, -a (abs. Dicort e TdF) : maladrech, -a. (v. çai jos)

talibornàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -assa : maladrechàs, -assa.

talica : pèça de fust que manten las telièiras (ridèlas) d'una carreta.

taligaud : partida del bordatge que servís a tancar un sabòrd de naviri.

talion : punicion identica a l'ofensa.

Uèlh per uèlh, dent per dent es la lei del talion.

talisman nm, , cf Ubaud Dicort : « talisman, v. brèu 3 » (v. TdF)

talismanic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « talismanique » (Rapin)

talkie-walkie nm, cf Ubaud Dicort : « talkie-walkie » (Basic)

talle (aparelh vegetatiu) nm, cf Ubaud Dicort : « thalle » (Laus). (# tala 1)

talli nm : mena de metal, « thallium » (v. Ubaud Dicc. scient. p.419 ).

Tallofits nm pl, cf Ubaud Dicort : « thallophytes » (Per Noste).  « tallofit » (cat.) : v. çaijos (talofit).

talmud [Talmud n pr m, cf Ubaud Dicort] : recuèlh de leis civilas e canonicas josievas.

talmudic, -a : relatiu, -iva al talmud.

talmudista (m. e f.) [nm] : persona que seguís los ensenhaments del talmud.

talofit, -a (abs. Dicort) : que son aparelh vegetatiu es constituit per una tala. (v. tallofits)

talon 1 nm : part posteriora del pè, de tot un fum d'objèctes, d'una sòla de sabata, d'una sòla de debàs... ; partida d'un document que servís de pròva ; çò que demòra après una distribucion ; darrièr tròç de quicòm d'entamenat ; motiu ornamental d'arquitectura ; t. tecn. de fòrça causas.

Lo talon d'Aquiles : la partida vulnerable de q.q.

Se sèire suls talons : s'acoconar.

Aver l'estomac dins los talons.

Lo talon d'un chequièr.

Un talon de cambajon.

Virar los talons : s'enanar.

talon 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sot, otte, niais, aise ; bouffon, onne, plaisant, ante » (v. TdF ‘taloun 2’)

talonada : marca de talon (Alibert) ; fanfaronada ; asenada (v. TdF).

talonaire 1 nm (Alibert), -a : persona que repara de talons ;

talonaire 2, -aira  (~ -airitz) adj e n (v. talonar 2) : badinaire, -a ; bufabren (m. e f.) / fanfaron, -a.)

talonal nm  (abs. Dicort) : v. talonau.

talonar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, talonner, poursuivre de près ; faire un nouveau talon à un bas » TdF ‘talouna 1’

talonar 2 (v. tr. e intr.) (v. talon 2) : badinar ; se conflar / se vantar ; enganar.

talonar (se) : s'enganar.

talonàs, assa n, cf Ubaud Dicort (v. talon 2) : « grand sot, grosse niaise » TdF

talonau nm / talonal (abs. Dicort) : proteccion d'una quilha de naviri, « t. de marine, armement de la quille d’un bateau, à chaque extrémité, v. carenau » (v. TdF)

talonejar (v. intr.) (v. talonar 2) : quitar pas de se conflar (de se vantar) ; quitar pas de badinar.

talonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit talon, talon d’un soulier de femme ; talonnière d’un bas » TdF

taloneta nf, cf Ubaud Dicort : « talonnette » (Laus)

talonièira : dobladura de talon.

talonièr nm, cf Ubaud Dicort : « talonnier, ouvrier qui fait des talons » TdF

talòs nm : calòs (tanòc de plt.) ; entrava (bilha de fust penjada al còl d'un animal per l'encambonar, l'empachar de córrer al brutle ; piòt / nèci / pèc ; amanèl de claus.

talòssa : aplech per emplastrar una paret ; mena de rasim blanc ; persona capuda.

Plastrièrs e maçons se servisson d'una talòssa.

talossariá : asenada ; maladreça.

talossièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui porte un billot » (Alibert) ; animal entravat per un talòs.

talpa / taupa [veire talpa, cf Ubaud Dicort] nf : mamifèr insectivòr (Talpa europaea)

talpada nf / talpal nm : taupinièira. v. taupinièira (non preconizat Dicort). (v. talpinada)

talpairar (abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : trapar de talpas.

talpaire nm, -a : persona que trapa de talpas.

talpairon [ ~ talpieiron] nm, cf Ubaud Dicort : taupinièira. v. taupinièira (non preconizat Dicort).

talpal nm, cf Ubaud Dicort : v. talpada. (v. TdF jos ‘taupado’)

talpar (v. intr.) : tunar (curar de tunas e fa de taupinièiras)

talpari (m.) : talpa.

Negre coma un talpari, « noir comme une taupe ». (Alibert)

talpàs / talpat nm, cf Ubaud Dicort : « jeune taupe, petite taupe » TdF jos ‘taupat’

talpatièira : aplech per trapar de talpas.

talpejar (v. intr. e tr.) : frequentatiu de talpar.

Amb lo marin (l'auta), las talpas talpejan mai.

talpenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de la nature de la taupe, qui lui appartient » TdF ‘taupen’

Un rat talpenc, un mulot. (v. TdF). 

talpet nm, cf Ubaud Dicort : « courtaud, nabot ; nom qu’on donne à un bœuf noir, couleur de taupe » (v. TdF ‘taupet’)

talpièira nf, cf Ubaud Dicort : « taupière, v. talpatièira ; taupinière ; veillotte de foin » (v. TdF ‘taupiero’)

talpieirada : airal plen de taupinièiras.

talpieiron nm, cf Ubaud Dicort : v. talpairon. (v. TdF jos ‘taupeiroun’)

talpièr (plt.) : èrba de las talpas (Datura stramonium)

talpinada nf, cf Ubaud Dicort : « taupinée, v. talpinièira ;  trou de taupe » (v. TdF jos ‘taupado’)

 

 

talpinar (v. intr.) : doblet frequentatiu de talpar.

talpinièira nf, cf Ubaud Dicort : v. taupinièira.

talpòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. talpat)

taluga nf, cf Ubaud Dicort : « muge à grosses lèvres, poisson de mer, v. mujol labrut » (v. TdF)

talus [talús 1] nm (del gallés TALUTIO) : clinada de paret ; penda de terren ; riba pelosa ; tap / timbre / trucalhon ;

Copar en talus : copar de galís.

talús 2 nm : aucèl mitic. (v. TdF ‘talus 2’)

Far tocar lo talus : far pèrdre temps a q.q. ; se trufar de q.q.

talussar / talutar (v. tr.) : far un talus ; talhar en talus ; balhar de pè a quicòm.

talvera nf / talvèra 1 (abs. Dicort ;  v. p. 159) : lonja de prat magre abandonada als dròlles o als vièlhs per i far de menudalhas ; antarada / anterada / aurièira / orièira / òrle / cana / cança / cance / capvirada / contornièira / frontada / gàvia / vidat / teiron / lisièira / tièira (lonja de camp laissada pel brabant o pel tractor a cada cap de rega per somsir pas lo camp del vesin), « lisière d’un champ où l’araire ne peut arriver, et qu’on laboure ensuite perpendiculairement aux sillons du labour [v. far las talveras çai jos] » (Vayssier ‘tòubèro’) ; « tour de danse que l’on fait dans un bal » TdF jos ‘tauvero’

Far las talveras : laurar las lisièiras ; far los cantons abans segar (arc.)

« Es sus la talvèra qu'es la libertat » J.B.

talvèra 2 (abs.Dicort e TdF) (plt.) : mena de ranoncle (Ranunculus flammula) ; (Drosera rotundifolia) (v. talbèra)

talverada nf, cf Ubaud Dicort : (v. talverar)

talverar / talvirar (abs. Dicort) (v. intr.) : far las talveras. v. talvera.

talverat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. talverar)

talveron : airal non trabalhat.

tam (non preconizat Dicort) / tan : v. tan 2.

tamarat nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : casal / cabana ; espalièira.

tamariguièira : tamarissièira v. pus bas.

tamarin 1 (fruch del tamarinièr) nm, cf Ubaud Dicort : « tamarin, arbre exotique [v. tamarinièr] » TdF ; « (fruit du tamarinier) tamarin » (Per Noste) ; « tamarin, nom qu’on donne à la pulpe acide et laxative contenue dans les siliques du tamarinier » (v. Honnorat)

tamarin 2 (monin) nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) tamarin » (Per Noste)

tamarinièr nm, cf Ubaud Dicort : « tamarinier » (Rapin) (v. tamarin 1)

tamarir (se) : se manar / se perir.

Dent tamarida.

Fusta tamarida.

tamarís nm / tamarissa nf (plt.) : (Tamarix gallica)

tamarissièira / tamariguièira : airal plen de tamarisses.

tamarissièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui habite les tamaris » TdF

tamarit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « carié, gâté, ée » TdF jos ‘tamari’

tamarro [ ~ tomarra nm, cf Ubaud Dicort] : animal imaginari.

Caça al tamarro : jòc per se trufar dels novelaris.

tambolha nf, cf Ubaud Dicort : « t. bas, cuisine, gargotage, victuailles apprêtées, v. bolhaca » (v. TdF ‘tambouio’)

tambolhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, t. bas, cuisiner » TdF

tambor [ ~ tamborn] nm : caissa cilindrica que cada fons es fach d'una pèl tibada que i se tusta dessús amb de baguetas per far de bruch. (v. TdF ‘tambour’)

tambora : tambor gròs.

« Lo dimenge, la tambora

retronissiá mai d'una ora ».. J.B.

tamboraire, -aira / tambornaire, -aira : persona que tusta sus un tambor o una tambora.

tamborar [ ~ tambornar] (v. intr.) : tambornar. v. pus bas.

tamboratge ~ tambornatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de battre le tambour » TdF ‘tambourage’

« tamborèl » : v. tombarèl.

tamborin : tambor longarut que i se tusta dessús pas qu'amb una bagueta, pas amb doas.

tamborina nf, cf Ubaud Dicort : v. taborina. (v. TdF jos ‘tambourino’)

tamborinada nf, cf Ubaud Dicort : « battement de tambourin, aubade de tambourin ; volée de coups ; groupe de joueurs de tambourin » TdF

tamborinaire, -aira [~ -airitz] : persona que tusta sus un tamborin.

tamborinar (v. intr. e tr.) : batre del tambor o del tamborin ; far una crida (publicacion) per carrièiras. (v. TdF ‘tambourina’)

Lo garda, cada dimenge, tamborinava las novèlas.

tamborinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de tambouriner » (v. TdF)

tamborinejar [ ~ tambornejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : frequentatiu de tamborinar, « jouer du tambourin, v. tamborinar ; bâcler un travail, v. tarabastar ; chanceler, v. trantalhar » (v. TdF jos ‘tambourineja’).

tamborinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tambourin, joli tambourin, joyeux tambourin ; tambourin catalan, beaucoup plus petit que celui des Provençaux » TdF

tamborinièr ~ tambornièr nm, cf Ubaud Dicort : « tambourineur ; tambour, homme et caisse, en Languedoc » TdF jos ‘tambourinié’

tamborla adj f, cf Ubaud Dicort : « Agaça tamborla, pie-grièche » TdF jos ‘tambourlo’. (v. agaça batalhièira)

tambornar / tamborar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. intr.) : jogar del tambor o de la tambora.

tambornejar : v. tamborinejar.

tambornet nm : mena de jòc, « jeu de balle au tambourin » (v. Lexic M. Roqueta) ; v. tamborinet (v. TdF jos ‘tambourinet’).

tambornièr, -ièira : persona que jòga del tambor. (v. tamborinièr)

tambre : capèl alalarg (de las alas largas) ; capèl-decalitre / « capèlcalitre » (l.p.)

tambust (non preconizat Dicort) : tabust. v. tabust.

tamèl : fuèlhas verdas de pòrre.

tamis [tamís] nm (del gallés TAMESIO) : sedaç (aplech per passar de farina o quicòm mai de semblable) ; estòfa per passar un liquid espés... ; arescle de tamís ; sedaç de tamis.

tamisada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un tamis, farine tamisée » TdF

tamisadoira : quadre per desplaçar un tamis al dessús de la mag per i tamisar de farina.

tamisaire, -aira [~ -airitz] : persona que tamisa.