tala 1 nf (Alibert) : brota. (v. talar 2)

tala 2 (f.) (v. Ubaud Dicort e TdFtalo’) / talat (m.) (Alibert, Carrasco ; abs. Dicort) : degalh / degast / prejudici. (v. talar 1)

talabard nm, cf Ubaud Dicort : « billot qu’on suspend au cou d’une bête, v. talòs » (v. TdF)

talabàs, -assa (adj. e subs.) , cf Ubaud Dicort / talabassièr, -ièira (adj. e subs.) (v. talabassièr) (los 2, v. Alibert) : v. talibaud.

talabassièr adj m e nm, cf Ubaud Dicort, -ièira (adj. e subs.) : « lourdaud, grossier, v. palòt 2 » (v. TdF), v. talibaud.

Fus talabassièr, fuseau grossièrement fait. (v. TdF)

talabòt nm, cf Ubaud Dicort : « trognon de fruit ; petit bout d’homme » TdF

talabrena : blanda / salamandra (Salamandra maculosa)

talabrenat, -ada : mirgalhat, -ada / pigalhat, -ada.

talador nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui cause des dégâts ; ravageur, homme qu’on employait à ravager  [v. talar 1] le territoire ennemi » (L. 356).

talaga : mena de mujòl (mena de peis) (Mugil)

talaire nm : v. taraire 1. (v. TdF jos ‘taraire 2’)

talament (adv. d'intensitat) : tant.

A talament despensat qu'a pas res pus.

A talament cambiat !

Seriá talament pus agradiu !

Aimas lo vin blanc ? - Pas talament.

talament que (loc. conj.) : al punt que.

Talament que ne moriguèt.

talament que (ben -) loc conj, cf Ubaud Dicort : v. jos ben 1.

talament tant que (loc. conj.) : talament que / al punt que.

Talament tant que ne tombèt malaut.

talamic, -a : relatiu, -iva al talamus.

talamus nm (lat.) : partida de l'encefal, a la basa del cervèl ; registre de las deliberacions d'una comuna (sens arcaïc) (v. TdF)

Talamus (Lo pichon Talamus de Montpelhièr) : colleccion d'actes e de documents en occitan de 1088 a 1426. (v. TdF)

talan : mena de peis.

talar 1 (v. tr.) : degalhar ; macar ; far perir ; tralhar.

talar 2 (v. intr.) : butar / brotar / créisser ; gaissar (venir drud)

talar 3 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, partie d’une galère » TdF

« talaranha » : v. telaranha.

talarina [veire telaranha, cf Ubaud Dicort] nf : rantèla / telaranha.

talaspic (plt.) : (Thlaspi alliaceum) ; (T. silvestre) ; (T. occitanicum) ; (T. montanum) ; (T. brachypetalum) ; (T. perfoliatum); (T. rotundifolium) ; (Iberis pinnata)

talassemia : tèrme generic d'anemias infantilas ereditàrias que se tròban sovent dins de païses que tòcan la mar Mediterranèa.

TALASSO- : forma prefixada del grèc thalassà (mar)

talassocracia : dominacion en mar ; Estat que sa poténcia consistís mai que mai dins la dominacion en mar.

talassofil, a : que buta (que creis) prèp de la mar.

talassofit (m.) : planta marina.

talassofobia : crenta morbosa de la mar.

talassoterapia : terapia pels banhs o pel climat de mar.

talastre (per -) (loc. adv.) : per azard. (v. jos tal)

talats (m. pl.) [o nm sg (Alibert ; v. TdF)] / talat (m. s.) (v. jos tala 2)  : « regret » ; degalh / degast / prejudici ; desplaser ; malur (malaür) ; « perte » (Alibert)

talbèra ~ tarbèra nf, cf Ubaud Dicort : « renoncule flammette, rossolis à feuilles rondes, plantes nuisibles aux troupeaux, v. dova, endèrva » (v. TdF jos ‘tarbèro’). (# talvera)

talc : silicat natural de magnesia, fòrt doç al tocar, utilizat mai que mai pels suènhs de la pèl.

talcar (v. tr.) : metre de talc.

Talcar un nenon.

talcatge : accion de talcar (t. a.)

talcòsi (f.) : malautiá professionala deguda a l'inalacion perlongada de poscas de talc.

talent nm o nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 296) : anciana moneda ; aptitud / capacitat ; besonh de manjar (v. Azaïs) ; desir ; « industrie, exploitation » ; comèrci / negòci. (v. TdF)

Una persona de grand talent.

Ai pas talent de far res.

Ai un talent que se pòt pas dire.

Mai val talent que pan de froment.

talentar (v. tr. arc.) (R. V, 297) (abs. Dicort e TdF) : desirar.

talentàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. talent)

talenton nm, cf Ubaud Dicort : (v. talent)

talentós, -osa adj / talentiu, -iva (abs. Dicort) (los 2, R. V, 296) : plen, -a de talent, « talentueux, -euse » (Rapin).

tàler (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « (monnaie alemande) thaler » (v. Rapin)

talh : costat de la lama que talha (que còpa) ; copadura ; entalha ; talhon ; faissa (un talh de peses, de mongetas...)

A bèl talh : en blòc / indistinctament (R. III, 60).

Ai lo talh virat : ai pas apetís.

Ai revirat lo talh de la dalha : l'ai talhvirada.

Dobrir lo talh : començar ; tombar los cantons (arc.)

Un talh de carn.

Un talh de ceba.

Èsser en talh : èsser en cors d'execucion.

talha : accion de copar ; còpa ; entalha ; ciseladura ; dimension ; estatura (auçada del còrs) ; partida del còrs entremièg espatlas e ancas ; imposicion ; magencatge.

Talha d'un arbre, d'una randa, d'un brilhant...

Talha de vestit (t. a.)

Talha d'una persona (t. a.)

Torn de talha.

Pagar las talhas.

talhabacon nm, cf Ubaud Dicort : « écuyer tranchant ; homme de rien, taille-bacon dans Rabelais » TdF taio-bacoun’

talhabarta nm, cf Ubaud Dicort : « vouge, croissant, faucille pour tailler les buissons, v. vispla » (v. TdF taio-barto’)

talhablat nm, cf Ubaud Dicort : « celui des moissonneurs qui marche le dernier » (TdF taio-blad’)

Ven lo talhablat ? le dernier arrive-t-il ? (v. TdF)

 

 

talhable 1, -bla adj (abs. TdF) : que pòt èsser talhat (copat, -ada).

talhable 2, -bla adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘taiable’) : que deu pagar de talhas ; que pòt èsser impausat, ada. 

talhable 3 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo talhable de Nimes, nom qu’on donnait au territoire de Nîmes avant 1789 » TdF jos ‘taiable’

talhaboisson nm : v. talhabarta. (v. TdF jos ‘taio-barto’)

talha cebas [talhacebas] nm : mena d'insècte (Gryllotalpa vulgaris) ; cadèla (autre insècte) : (Forficula)

talhacigarros nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-cigares » (Laus)

talhada : copadura ; còpa dins un bòsc ; bòsc que torna començar de butar (de créisser) ; eissart ; lesca de pan per la sopa.

Una talhada de bòsc de tres ans.

Me soi facha una brava talhada al det gròs.

talhadís : bòsc que l'òm ten copat e qu'es, pel moment, pas qu'en brotas ; còpa d'arbres o d'arbrilhons.

talhador : platèu (platèl) de fust per talhar de carn ; madièr (platèl de fust en general) ; talhièr de boquièr ; èrba talhenca (plt.) : (Carex muricata)

Talhador de boquièr.

Talhador de cosina.

talhadura : entalha ; còpa novèla dins un bòsc.

talha fèr [talhafèrre 1] nm : mena de gròssa fissa sèrp (Libellula) (v. TdF jos ‘taio-ferre’)

talhafons nm, cf Ubaud Dicort / talhafèr (los 2, v. Alibert) [talhafèrre 2 nm, cf Ubaud Dicort] : aplech de barricaire, « doloire » (v. TdF taio-founs’).

talhagredon nm, cf Ubaud Dicort : « taille-crayon » (Laus, Basic)

talhaire, -aira n : persona que talha en general ; sartre, sartressa ; picapeirièr, -ièira ; banquièr, -a de jòc de cartas ; levaire, -a de talhas (d'imposicions). (v. TdF taiaire’)

talhalegums nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-légumes » (Laus)

talhalescas nm : cotèl per far de lescas de pan, de carn, « couteau fixé d’un bout sur le plateau et servant à couper le pain par tranches » TdF taio-lesco’.

talhamar nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mar., taille-mer, gorgère » TdF taio-mar’

talhament : accion de trencar quicòm ; amputacion.

talhandariá nf : airal que i se talha « taillanderie » TdF jos ‘taiandarié’.

talhandièr nm, -ièira : persona que talha.

talhant 1, -a adj : que talha plan, que còpa plan.

talhant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « taillant, tranchant, v. talh » (v. TdF taiant 1’). (v. talhants)

talhants (m. pl.) : cisèls de sartre ; cisèls d'ancian tondeire de fedas ; cisèls de fèrblanquièr.

talhaonglas nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-ongles » (v. Laus)

talhapapièr nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-papier » (Sèrras)

talhapè nm, cf Ubaud Dicort : « courtilière » TdF taio-pèd’

talhapelena (f.) : maquina sus ròdas per tondre una pelena.

talhapelenc : mena de gros talhaprat per sanhasses e molièiras.

talhapena nm, cf Ubaud Dicort : « taille-plume » (L. 357). (v. talhaplumas)

talha peras [talhaperas] nm : cadèla (insècte a pinças) (Forficula)

talhapetaç (l.p.) : talhaire, -a / sartre, sartressa.

talhaplumas nm, cf Ubaud Dicort : « taille-plume, canif, v. ganif » (v. TdF taio-plumo’)

talhapòrres nm, cf Ubaud Dicort : « courtilière » TdFtaio-pòrri’

talhaprat (m.) : pichon rabassièr de la lama fòrta, amb un trencador de l'autra part de la lama. Lo rabassièr cura los besals, lo trencador talha èrbas o raices de cada part del besal ; « tondeuse pour le gazon » (Alibert).

talhar (v. tr.) : magencar / copar ; separar ; sanar (desmasclar) un caval ; desmasclar en general ; téner la banca al jòc de cartas.

talhar (se) : se far una entalha.

talharaca nm : instrument per copar la raca. (v. TdF taio-raco’)

talharaices nm, cf Ubaud Dicort : « taille-racines » (Sèrras-Ess.)

talharin nm (v. Ubaud Dicort e Lèbre) : « nm pl, pâte que l’on prépare avec de la farine et des œufs, que l’on étend en feuilles très minces et que l’on coupe ensuite en forme de bandelettes ; soupe de cette pâte » (v. TdF jos ‘taiarin’)

talhasopa nm, cf Ubaud Dicort : « tranchoir à pain, v. talhalescas »  (v. TdF taio-soupo’)

talhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de tailler, taille » TdF taiage’

talha vent [talhavent] nm : gavian (mena d'aucèl) (Larus canus)

talhavinha nm, cf Ubaud Dicort : « surnom de vigneron tailleur, v. podaire » (Palay)

talhent, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : plan agusat, -ada. (v. talhant 1)

talhet nm, cf Ubaud Dicort : « taupe-grillon ; souchet, plante à feuilles coupantes ; tranche, morceau » TdF taiet’

talheta nf, cf Ubaud Dicort : « petit coupe-pâte » TdF taieto’

talhièira nf, cf Ubaud Dicort : « tailleuse d’habits, v. cordurièira » (v. TdF jos ‘taiero’)

talhièr 1 nm : airal per trabalhar en general (t. a.) ; « atelier » (Laus, Lagarde) ;« tranchée de cultivateur, fosse ouverte avec la bêche, levée de terre, chantier ; endroit où les chandeliers suspendent les chandelles ; métier à tisser ; tailloir, tranchoir » (v. TdF taié 1’)

Un talhièr de mestieiral.

talhièr 2 nm, -ièira : collector (R. IV, 42), -tritz de talhas. (v. TdF taié 2’)

talhòla 1 nf : longa e larga cencha de seda per se gandir los rens ; eissarpa municipala. (v. TdF taiolo 2’)

Mon papeta se cargava una talhòla suls rens.

La talhòla tricolòra del maire (R. IV, 113 - VI, 350).

talhòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « poulie, v. carrèla » (v. TdF taiolo 1’)

talholar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : cargar una talhòla a q.q.

talholar (se) (abs. Dicort e TdF) : se cargar una talhòla.

talhon : tròç / bocin.

Talhon de pan.

Talhon de sucre.

Talhon de formatge.

Talhon d’Adam, pomme d’Adam. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘taioun 1’)

talhonar (v. tr.) : atalhonar (far de talhons)

talhonet / talhoneton nm, cf Ubaud Dicort : « petit morceau, v. morselon » (v. TdF jos ‘taiounet’)

talhucar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet de talhonar, « morceler, en Gascogne, v. chapotar 1, talhonar » (v. TdF).