|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
tacar 1 (v. tr.
e intr.) : solhar (far una taca) tacar (se) : se far una taca. tacar 2 v, cf Ubaud Dicort: : « v tr,
t. d’imprimerie, taquer » TdF tacard nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de poisson connu en Guyenne » TdF tacarèl : tòrca / pelha per netejar. tacassa : taca bèla. tacat, -ada adj :
« taché ; tacheté, moucheté,
tiqueté, ée » (v. TdF jos ‘taca 1’) Onor tacat. Reputacion tacada. tacha nf (del gallés TASCÒS, cavilha de fust) : clavèl capgròs. (v. TdF ‘tacho 1’) La pòrta d'intrada èra clavelada de tachas. Ferrar d'esclòps amb de tachas. Picar de tachas : glatir ; se despieitar. tachador nm, cf Ubaud Dicort :
« vrille, v. taravelon » (v. TdF) tachaire nm / tachièr (v. tachièr) : persona que fasiá de tachas a la man, « fabricant de clous » TdF ‘tachaire’. tachar (v. tr.) : espintar de tachas sus quicòm. Tachar los esclòps. Tachar una pòrta. tacheta : clavelet cap redond ; bleton (clavèl de cotèl riblat) ; mena de paumèla (palmèla) ; basta (panèl de vestit ; rebús de cotilhon) tachetar (v. tr.) : ferrar amb de tachetas ; metre un bleton a un cotèl. tachièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de broquettes,
cloutier, v. clavelièr » (v. TdF) tachon : clavelet del cap planièr. tachonar (v. tr.) : espintar de clavelets. Tacian - Taciana : prenoms occitans. tacina nf, cf Ubaud Dicort : « fruit de la
viorne ; viorne mancienne »
(v. TdF jos ‘tatino’) Tacit : istorian latin (55-120). tacit 1 nm (plt.) (abs. Dicort) : mena d'arbrilhon. (Viburnum opulus) ;
(V. lantana) ; (V. tinus) (v. tacina) tacit 2, -a adj : sosentendut, -uda / josentendut, -uda. tacitament (R. V, 310) : d'un biais tacit. taciturn [taciturne], -na adj : paucparla (m. e f.) e mornarós, -osa. taciturnament : d'un biais taciturn. taciturne, -na adj : v. taciturn. taciturnitat nf (R. V, 310) : qualitat o
defaut de q.q. de taciturn. taclar (< angl.) v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, (sport) tacler » (Per
Noste) tacle (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« tacle » (Sèrras-Ess.,
Basic) tacograf (t. tecn. de med.) (abs. Dicort) : aparelh de radiodiagnostic. v. scanèr (non preconizat Dicort). tacografia (abs. Dicort) : tecnica del tacograf. tacografiar (v. tr.) (abs. Dicort) : passar al tacograf. tacografic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la tacografia. tacograficament (abs. Dicort) : d'un biais tacografic. tacol nm, cf Ubaud Dicort : « cheville
percée servant à fixer le bout d’une corde, v. tacola plus usité » TdF tacola nf : cavilha de fust
en general ; cavilha de lata (de timon),
« morceau de bois terminé en pointe, ayant de l’autre
bout un ou deux trous dans lesquels passe une corde qui sert à serrer
la charge d’une bête de somme ; verrou en bois mû par
des ficelles ; clavette empêchant le loquet de se soulever ;
sorte de tourniquet servant à fermer une porte ; espèce de
cheville qu’on emploie en guise de bouton ; imbécile,
lambin » TdF tacolar (v. tr. ) : fixar quicòm [fixer
une corde] amb una tacola (t. a.) (v. TdF) tacolièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « propre à
rien, ravaudeur » TdF tacon : petaç de cuèr adobat a un talon de sabata ; petaç de talon de debàs ; petaç en general ; auça d'estampaire (arc.) ; tascon (cunh) d'araire ; mena de malautiá dels pòrcs. tacona : taca pichona ; petaçatge pichon (t. a.) taconaire, -aira [~ -airitz] n : grolièr, -ièira / sabatièr, -ièira. taconar (v. tr.) : petaçar los talons d'una sabata ; tornar empeutar un debàs ; utilizar una auça d'estampaire ; petaçar en general ; rentraire. Taconar de sabatas. Taconar de bragas. taconatge : accion o resulta de taconar. Far de taconatge : far de pichonas reparacions. taconejaire, -aira n : menusièr, -ièira (v. TdF) ; fustièr, -ièira ; petaçaire, -a. taconejar (v. intr.) : capusar ; menusar. taconet (plt.) : (Tussilago alpina) ; (T. farfara) ; (T. petasites) taconièr nm, -ièira : grolièr, -ièira / sabatièr, -ièira. tacoràs nm, cf Ubaud Dicort : « grande tache,
large tache » TdF tacós, -osa (R. V, 293) : plen, -a de tacas. tacte nm, cf Ubaud Dicort : « tact, sens du toucher » (v. TdF ‘tat’) ; delicadesa (sens del gost, de la mesura, de las convenenças) Lo contrari de tacte es lorditge. tactic, -a adj : relatiu, -iva a la tactica. tactica nf : art de menar una batalha ; ensemble dels mejans utilizats per arribar a una fin. Apròvi pas ges la teu tactica ! tacticament : d'un biais tactic. tactician, -a : persona qu'a de tactica. tactil, -a : relatiu, -iva al tocar. Sensacions tactilas. tactilitat nf : percepcion pel tocar. tactomètre : instrument per mesurar la finesa del tact. Tadèu : prenom. tadon (arc.) : margue de flagèl. tadòssa : cabòça (cima gròssa de baston, de maça, de qué que siá) tadosson nm, cf Ubaud Dicort : « reste d’une
chose coupée ou cassée » TdF taekwòndo (< corean) nm, cf Ubaud Dicort :
« (sport) taekwondo » tafa / alfa /
aufa nf : blancor [v. aufa 1] ; « lustre
d’une étoffe, fleur ou duvet d’un fruit » TdF ‘tafo 2’ ; desir
ardent (v. Alibert). La tafa de la nèu, la blancheur de la neige. Blanc coma la tafa de la nèu¸ blanc
comme la neige » (v.
Vayssier jos ‘tafo / alfo’) Blanc coma tafa de nèu. tafanari (m.) (Alibert) : gautas del cuol ; cuol : partidas sexualas ; « l’anus en style burlesque » (Honnorat) ; « t. injurieux, imbécile, v. colhon » (v. TdF). |
|
tafanhon 1 (lanha) nm, cf Ubaud Dicort :
« inquiétude, chagrin, déplaisir » TdF ‘tafagnoun’. Tirassar tafanhon, se chagriner. (v. TdF) tafanhon 2 nm (Alibert ; abs. Dicort) : pelha / pelhandra / ropilha. (v. tafanhons) tafanhons (pelhas) nm pl (v. Ubaud Dicort e Azaïs) :
« guenilles, v. pelhas »
(v. TdF ‘tafagnous’) tafaraud, -a adj e n : recapi, recàpia ; caput, -uda. tafaron : nieiron / negrilh / pesolh. tafataire, -aira [ -airitz] n, cf Ubaud Dicort n : persona que fabrica o que teis de tafatàs. (v. TdF jos ‘tafataire’) tafatàs : tèla fina de seda. tafatassaire, -airitz n, cf Ubaud Dicort : v. tafataire. (v. TdF jos ‘tafataire’) -TAFI : forma sufixada del grèc taphòs (tomba) v. cenotafi - epitafi. tafinhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit soufflet
sur la joue » TdF tafinhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, souffleter un
enfant » TdF tafòri nm, cf Ubaud Dicort : « tapage,
bruit » TdF tafur, -a n, cf Ubaud Dicort (R. V, 294) : « fripon, vaurien,
coquin, ine (vieux), v. capon »
(v. TdF) tafuraire, -aira [~ -airitz] : persona que tafura. tafurar (v. intr. e tr.) : furgar / furetar / furetejar ; preocupar. Tafurava pertot : furgava pertot cèrca que cercaràs. Çò que mai la tafura es lo vielhum, non pas la mòrt. tafurar (se) : se preocupar. tafuratge : accion de tafurar. tafurejar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : frequentatiu de tafurar. tafurèl adj m e nm, cf Ubaud Dicort, -a : arpalhand, -a ; pendard, -a (v. Alibert) ; « gai, vif, éveillé, en Languedoc ;
petit-maître, v. mossuròt » (v. TdF jos ‘tafuret’) ; « madré,
rusé » (Alibert) tafuret adj m e nm (v. Ubaud Dicort e TdF),
-a (v. tafurèl) : arpalhand, -a /
pendard, -a ; enganaire, -a / perfid, -a / tafur, -a (R. V, 294) ; domaisèl, -a. tag (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« tag » (Rapin) tagaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« tagueur, -euse » (Per Noste, Basic) tagar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, taguer »
(Per Noste, Basic) tagliatèlas (< it.) nf pl, cf Ubaud Dicort :
« tagliatelles » tai chi (< chinés) nm, cf Ubaud Dicort :
« taï chi » (Per Noste) tai-tai 1 (onom.) : piuladís d'aucèl. tai tai [tai-tai 2] nm : mena d'aucèl (Lynx torquilla) taïca nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pont-levadís ; calças / cauças / bragas. taicí ! interj, cf Ubaud Dicort : « interj. qu’on emploie en
Provence pour appeler un animal et en Limousin pour le chasser.- Ici,
arrière ! en Guyenne »
TdF jos ‘teici’ taifa : tropelada tarabastosa ; tropelada de marins e de mòssis ; equipatge de naviri. taigà nf : sèlva (conifèrs amb beces) de païses fòrt freges. taïn nm, cf Ubaud Dicort : « retard,
délai » (L. 356) taïna : lagui / preocupacion ; languina. taïnar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, lambiner, v. bestirar ; attendre avec
impatience, v. languir » (v. TdF ‘tahina’) Me fas taïnar, tu me fais languir d’ennui. (v.
TdF) Despachatz-vos,
que me taïna, faites vite, car il me
tarde. (v. TdF) taïnar (se) v pron (Alibert) : se calcinar / se tafurar / se preocupar ; se languir. D'ont mai va, d'ont mai se taïna. taïnejar (v. intr.) : mena de frequentatiu de se taïnar ; « se dandiner ne marchant » ; esperar en se calcinant. (v. TdF ‘tahineja’) taïnós, -osa : preocupat, -ada ; languinós, -osa. taiòt ! interj, cf Ubaud Dicort : « t. de vénerie,
taïaut, cri pour lancer les chiens » TdF Faire taiòt¸ s’enfuir, déguerpir. (v. TdF) tairal / teiral nm : talús. (v. tèrme) taire / tàiser [veire tàser > taire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : dire pas res ; dire pas quicòm. taire / tàiser[veire taire] (se) v pron : se calar ; se lengaclavar (dire pas res / levar pas lenga / parlar pas) tais / taisson : mamifèr mai que mai vegetarian. (Meles) Gras coma un tais. Borrut coma un tais. tais canhenc / tais chin [tais-can] / tais gos [tais-gos] nm, cf Ubaud Dicort : tais que son morre revèrta un morre de can. tais pòrc [tais-pòrc] / tais porcin / tais porquenc nm : tais que son morre revèrta un morre de pòrc. taisar v (v. Ubaud Dicort Errata web) :
« v tr, taire, v. taire » (v. TdF ‘teisa’) taisar (se) v pron : « se taire, v. calar (se) »
(v. TdF jos ‘teisa’) taisson 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. tais. taisson 2, -a adj (abs. Dicort) : de la color d'un tais. (v. çai jos) Taisson : nom de buòu color de tais. taissonièira : tuta de tais / tuna de tais. taita nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (arc.) : menarèla (mena de guida pels primièrs passes) Far la taita / far taiteta (v. Alibert) : se brandinejar d'un pè sus l'autre en agachant d'un band de l'autre (nenon que fa sos primièrs passes) ; encorar un nenon a far sos primièrs passes en li fasent signe de venir e en l'esperant a un mètre d'el, braces obèrts. tajine (< arab) nm, cf Ubaud Dicort :
(cuis.) « tajine » (Sèrras-Ess.) tal, tala (adj. indef.) : semblable, -a / aital, -a / atal, -a. Es tal coma son paire. M'a dicha tala e tala causa. Ai pas jamai vist res de tal. Tal coma, tala coma : es tala coma o te disi. Per tal astre, d’aventure. (v. Ubaud Dicort e TdF
‘astre’) Per tal de : per. Per tal de prene l'aperitiu : per... Per tal que : per çò que. Per tal que ploviá... Tal pus lèu, le plus tôt possible. (v. Ubaud Dicort e Laus jos tal) Tal pus lèu que, le plus tôt que. (v. Ubaud Dicort e Sèrras-Ess.) tal ponch : v. çai jos. tal punt [veire tal ponch (v. Ubaud Dicort a punt)] / tal pont (abs. Dicort) (adv.) :
d'abòrd / dins d'abòrd. Tal punt me cal polsar, que soi las. tal punt que [ / tal ponch que, cf Ubaud Dicort] / tal pont que (abs. Dicort) (conj.) : tanlèu que. Tal punt que poiràs manda-me lo còlis. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|