tacar 1 (v. tr. e intr.) : solhar (far una taca)

tacar (se) : se far una taca.

tacar 2 v, cf Ubaud Dicort:  : « v tr, t. d’imprimerie, taquer » TdF

tacard nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de poisson connu en Guyenne » TdF

tacarèl : tòrca / pelha per netejar.

tacassa : taca bèla.

tacat, -ada adj : « taché ; tacheté, moucheté, tiqueté, ée » (v. TdF jos ‘taca 1’)

Onor tacat.

Reputacion tacada.

tacha nf (del gallés TASCÒS, cavilha de fust) : clavèl capgròs. (v. TdF ‘tacho 1’)

La pòrta d'intrada èra clavelada de tachas.

Ferrar d'esclòps amb de tachas.

Picar de tachas : glatir ; se despieitar.

tachador nm, cf Ubaud Dicort : « vrille, v. taravelon » (v. TdF)

tachaire nm / tachièr (v. tachièr) : persona que fasiá de tachas a la man, « fabricant de clous » TdF ‘tachaire’.

tachar (v. tr.) : espintar de tachas sus quicòm.

Tachar los esclòps.

Tachar una pòrta.

tacheta : clavelet cap redond ; bleton (clavèl de cotèl riblat) ; mena de paumèla (palmèla) ; basta (panèl de vestit ; rebús de cotilhon)

tachetar (v. tr.) : ferrar amb de tachetas ; metre un bleton a un cotèl.

tachièr nm, cf Ubaud Dicort :  « fabricant de broquettes, cloutier, v. clavelièr » (v. TdF)

tachon : clavelet del cap planièr.

tachonar (v. tr.) : espintar de clavelets.

Tacian - Taciana : prenoms occitans.

tacina nf, cf Ubaud Dicort : « fruit de la viorne ; viorne mancienne » (v. TdF jos ‘tatino’)

Tacit : istorian latin (55-120).

tacit 1 nm (plt.) (abs. Dicort) : mena d'arbrilhon. (Viburnum opulus) ; (V. lantana) ; (V. tinus) (v. tacina)

tacit 2, -a adj : sosentendut, -uda / josentendut, -uda.

tacitament (R. V, 310) : d'un biais tacit.

taciturn [taciturne], -na adj : paucparla (m. e f.) e mornarós, -osa.

taciturnament : d'un biais taciturn.

taciturne, -na adj : v. taciturn.

taciturnitat nf (R. V, 310) : qualitat o defaut de q.q. de taciturn.

taclar (< angl.) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (sport) tacler » (Per Noste)

tacle (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tacle » (Sèrras-Ess., Basic)

tacograf (t. tecn. de med.) (abs. Dicort) : aparelh de radiodiagnostic. v. scanèr (non preconizat Dicort).

tacografia (abs. Dicort) : tecnica del tacograf.

tacografiar (v. tr.) (abs. Dicort) : passar al tacograf.

tacografic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la tacografia.

tacograficament (abs. Dicort) : d'un biais tacografic.

tacol nm, cf Ubaud Dicort : « cheville percée servant à fixer le bout d’une corde, v. tacola  plus usité » TdF

tacola nf : cavilha de fust en general ; cavilha de lata (de timon), « morceau de bois terminé en pointe, ayant de l’autre bout un ou deux trous dans lesquels passe une corde qui sert à serrer la charge d’une bête de somme ; verrou en bois mû par des ficelles ; clavette empêchant le loquet de se soulever ; sorte de tourniquet servant à fermer une porte ; espèce de cheville qu’on emploie en guise de bouton ; imbécile, lambin » TdF

tacolar (v. tr. ) : fixar quicòm [fixer une corde] amb una tacola (t. a.) (v. TdF)

tacolièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « propre à rien, ravaudeur » TdF

tacon : petaç de cuèr adobat a un talon de sabata ; petaç de talon de debàs ; petaç en general ; auça d'estampaire (arc.) ; tascon (cunh) d'araire ; mena de malautiá dels pòrcs.

tacona : taca pichona ; petaçatge pichon (t. a.)

taconaire, -aira [~ -airitz] n : grolièr, -ièira / sabatièr, -ièira.

taconar (v. tr.) : petaçar los talons d'una sabata ; tornar empeutar un debàs ; utilizar una auça d'estampaire ; petaçar en general ; rentraire.

Taconar de sabatas.

Taconar de bragas.

taconatge : accion o resulta de taconar.

Far de taconatge : far de pichonas reparacions.

taconejaire, -aira n : menusièr, -ièira (v. TdF) ; fustièr, -ièira ; petaçaire, -a.

taconejar (v. intr.) : capusar ; menusar.

taconet (plt.) : (Tussilago alpina) ; (T. farfara) ; (T. petasites)

taconièr nm, -ièira : grolièr, -ièira / sabatièr, -ièira.

tacoràs nm, cf Ubaud Dicort : « grande tache, large tache » TdF

tacós, -osa (R. V, 293) : plen, -a de tacas.

tacte nm, cf Ubaud Dicort : « tact, sens du toucher » (v. TdF ‘tat’) ; delicadesa (sens del gost, de la mesura, de las convenenças)

Lo contrari de tacte es lorditge.

tactic, -a adj : relatiu, -iva a la tactica.

tactica nf : art de menar una batalha ; ensemble dels mejans utilizats per arribar a una fin.

Apròvi pas ges la teu tactica !

tacticament : d'un biais tactic.

tactician, -a : persona qu'a de tactica.

tactil, -a : relatiu, -iva al tocar.

Sensacions tactilas.

tactilitat nf : percepcion pel tocar.

tactomètre : instrument per mesurar la finesa del tact.

Tadèu : prenom.

tadon (arc.) : margue de flagèl.

tadòssa : cabòça (cima gròssa de baston, de maça, de qué que siá)

tadosson nm, cf Ubaud Dicort : « reste d’une chose coupée ou cassée » TdF

taekwòndo (< corean) nm, cf Ubaud Dicort : « (sport) taekwondo »

tafa / alfa / aufa nf : blancor [v. aufa 1] ; « lustre d’une étoffe, fleur ou duvet d’un fruit » TdF ‘tafo 2’ ; desir ardent (v. Alibert).

La tafa de la nèu, la blancheur de la neige.

Blanc coma la tafa de la nèu¸ blanc comme la neige » (v. Vayssier jos ‘tafo / alfo’)

Blanc coma tafa de nèu.

tafanari (m.) (Alibert) : gautas del cuol ; cuol : partidas sexualas ; « l’anus en style burlesque » (Honnorat) ; « t. injurieux, imbécile, v. colhon » (v. TdF).

 

 

tafanhon 1 (lanha) nm, cf Ubaud Dicort : « inquiétude, chagrin, déplaisir » TdF ‘tafagnoun’.

Tirassar tafanhon, se chagriner. (v. TdF)

tafanhon 2 nm (Alibert ; abs. Dicort) : pelha / pelhandra / ropilha. (v. tafanhons)

tafanhons (pelhas) nm pl  (v. Ubaud Dicort e Azaïs) : « guenilles, v. pelhas » (v. TdF ‘tafagnous’)

tafaraud, -a adj e n : recapi, recàpia ; caput, -uda.

tafaron : nieiron / negrilh / pesolh.

tafataire, -aira [ -airitz] n, cf Ubaud Dicort n : persona que fabrica o que teis de tafatàs. (v. TdF jos ‘tafataire’)

tafatàs : tèla fina de seda.

tafatassaire, -airitz n, cf Ubaud Dicort : v. tafataire. (v. TdF jos ‘tafataire’)

-TAFI : forma sufixada del grèc taphòs (tomba) v. cenotafi - epitafi.

tafinhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit soufflet sur la joue » TdF

tafinhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, souffleter un enfant » TdF

tafòri nm, cf Ubaud Dicort : « tapage, bruit » TdF

tafur, -a n, cf Ubaud Dicort (R. V, 294) : « fripon, vaurien, coquin, ine (vieux), v. capon » (v. TdF)

tafuraire, -aira [~ -airitz] : persona que tafura.

tafurar (v. intr. e tr.) : furgar / furetar / furetejar ; preocupar.

Tafurava pertot : furgava pertot cèrca que cercaràs.

Çò que mai la tafura es lo vielhum, non pas la mòrt.

tafurar (se) : se preocupar.

tafuratge : accion de tafurar.

tafurejar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : frequentatiu de tafurar.

tafurèl adj m e nm, cf Ubaud Dicort, -a : arpalhand, -a ; pendard, -a (v. Alibert) ; « gai, vif, éveillé, en Languedoc ; petit-maître, v. mossuròt » (v. TdF jos ‘tafuret’) ; « madré, rusé » (Alibert)

tafuret adj m e nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a (v. tafurèl) : arpalhand, -a / pendard, -a ; enganaire, -a / perfid, -a / tafur, -a (R. V, 294) ; domaisèl, -a.

tag (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tag » (Rapin)

tagaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « tagueur, -euse » (Per Noste, Basic)

tagar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, taguer » (Per Noste, Basic)

tagliatèlas (< it.) nf pl, cf Ubaud Dicort : « tagliatelles »

tai chi (< chinés) nm, cf Ubaud Dicort : « taï chi » (Per Noste)

tai-tai 1 (onom.) : piuladís d'aucèl.

tai tai [tai-tai 2] nm : mena d'aucèl (Lynx torquilla)

taïca nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pont-levadís ; calças / cauças / bragas.

taicí ! interj, cf Ubaud Dicort : « interj. qu’on emploie en Provence pour appeler un animal et en Limousin pour le chasser.- Ici, arrière ! en Guyenne » TdF jos ‘teici’

taifa : tropelada tarabastosa ; tropelada de marins e de mòssis ; equipatge de naviri.

taigà nf : sèlva (conifèrs amb beces) de païses fòrt freges.

taïn nm, cf Ubaud Dicort : « retard, délai » (L. 356) 

taïna : lagui / preocupacion ; languina.

taïnar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, lambiner, v. bestirar ; attendre avec impatience, v. languir » (v. TdF ‘tahina’)

Me fas taïnar, tu me fais languir d’ennui. (v. TdF)

Despachatz-vos, que me taïna, faites vite, car il me tarde. (v. TdF)

taïnar (se) v pron (Alibert) : se calcinar / se tafurar / se preocupar ; se languir.

D'ont mai va, d'ont mai se taïna.

taïnejar (v. intr.) : mena de frequentatiu de se taïnar ; « se dandiner ne marchant » ; esperar en se calcinant. (v. TdF ‘tahineja’)

taïnós, -osa : preocupat, -ada ; languinós, -osa.

taiòt ! interj, cf Ubaud Dicort : « t. de vénerie, taïaut, cri pour lancer les chiens » TdF

Faire taiòt¸ s’enfuir, déguerpir. (v. TdF)

tairal / teiral nm : talús. (v. tèrme)

taire / tàiser [veire tàser > taire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : dire pas res ; dire pas quicòm.

taire / tàiser[veire taire] (se) v pron : se calar ; se lengaclavar (dire pas res / levar pas lenga / parlar pas)

tais / taisson : mamifèr mai que mai vegetarian. (Meles)

Gras coma un tais.

Borrut coma un tais.

tais canhenc / tais chin [tais-can] / tais gos [tais-gos] nm, cf Ubaud Dicort : tais que son morre revèrta un morre de can.

tais pòrc [tais-pòrc] / tais porcin / tais porquenc nm : tais que son morre revèrta un morre de pòrc.

taisar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v tr, taire, v. taire » (v. TdF ‘teisa’)

taisar (se) v pron : « se taire, v. calar (se) » (v. TdF jos ‘teisa’)

taisson 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. tais.

taisson 2, -a adj (abs. Dicort) : de la color d'un tais. (v. çai jos)

Taisson : nom de buòu color de tais.

taissonièira : tuta de tais / tuna de tais.

taita nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (arc.) : menarèla (mena de guida pels primièrs passes)

Far la taita / far taiteta (v. Alibert) : se brandinejar d'un pè sus l'autre en agachant d'un band de l'autre (nenon que fa sos primièrs passes) ; encorar un nenon a far sos primièrs passes en li fasent signe de venir e en l'esperant a un mètre d'el, braces obèrts.

tajine (< arab) nm, cf Ubaud Dicort : (cuis.) « tajine » (Sèrras-Ess.)

tal, tala (adj. indef.) : semblable, -a / aital, -a / atal, -a.

Es tal coma son paire.

M'a dicha tala e tala causa.

Ai pas jamai vist res de tal.

Tal coma, tala coma : es tala coma o te disi.

Per tal astre, d’aventure. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘astre’)

Per tal de : per.

Per tal de prene l'aperitiu : per...

Per tal que : per çò que.

Per tal que ploviá...

Tal pus lèu, le plus tôt possible. (v. Ubaud Dicort e Laus jos tal)

Tal pus lèu que, le plus tôt que. (v. Ubaud Dicort e Sèrras-Ess.)

tal ponch : v. çai jos.

tal punt [veire tal ponch (v. Ubaud Dicort a punt)] / tal pont  (abs. Dicort) (adv.) : d'abòrd / dins d'abòrd.

Tal punt me cal polsar, que soi las.

tal punt que [ / tal ponch que, cf Ubaud Dicort] / tal pont que (abs. Dicort) (conj.) : tanlèu que.

Tal punt que poiràs manda-me lo còlis.