suplica : accion de suplicar ; demanda facha per escrich.

Presentar una suplica.

suplicacion : pregària facha amb insisténcia e somission.

suplicant, -a adj e n : persona que fa una suplica o una suplicacion

suplicar (v. tr.) : implorar ; adjurar.

Suplicar Dieu que nos perdone los pecats.

Nos supliquèt d'esventar pas lo secret.

suplici : pena corporala fòrt grèva ; dolor fisica insuportabla ; sofrença morala fòrt grèva.

Lo suplici de la flagellacion e de la crotz.

Lo mal de dents pòt èsser un suplici.

Lo suplici de la gelosiá.

supliciar (v. tr.) : far subir la tortura o la pena de mòrt ; far subir una granda sofrença morala.

supliciat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « supplicié, ée » TdF jos ‘suplicia’

suplir (v. tr. e intr.) : ajustar ; remplaçar q.q. ; ajustar a quicòm çò que li fa manca.

Suplir lo restant de la soma.

Suplir un professor.

Sa bona volontat suplís a son inexperiéncia.

supòrt : accion de suportar ; çò plaçat jos quicòm mai coma sosten o coma refortiment (t.a.)

suportablament adv, cf Ubaud Dicort : « supportablement » TdF

suportable, -bla : que pòt èsser suportat, -ada.

Una dolor suportabla.

suportar (v. tr.) : sostar ; sosténer ; manténer ; tolerar / sofrir.

suposicion : accion de supausar ; çò supausat ; ipotèsi.

supositòri nm : potinga que s'empusa dins lo rectum (lat.)

supòst : complici de las marridas intencions de q.q.

Un supòst de Satan.

Los supòstes d'un tiran.

SUPRA- : forma prefixada del latin supra (sus)

supra : advèrb latin que vòl dire çaisús.

supra-axillar (abs. Dicort) (t. tecn. de med.) : al dessús de l'aissèla, « supra-axillaire » [v. Rapin : supraxillar].

supracilhar, -a adj (abs. Dicort) : al dessús dels cilhs. (v. subrecilhar)

supraconductivitat nf / superconductivitat (abs. Dicort) : proprietat d'unas substàncias de presentar una conductivitat electrica fòrt elevada.

supraconductor, -tritz adj e nm, cf Ubaud Dicort : superconductor, -tritz, de fòrta conductivitat, .

supraconfessional, -a : al dessús de las diferentas confession cristianas.

supraescapular, -a (t. tecn. de med.) : al dessús de la platèla.

supraglotal, -a (t. tecn. de lingüistica) : al dessús de la glòti.

Consonanta supraglotala.

supraliminar, -a : qualitat del stimulus (lat.) que son intensitat despassa la qu'es necessària per amodar una responsa de l'organisme.

supramastiti (f.) : abscès superficial del sen.

supramolecular, -a adj : natura de las interaccions feblas entre de moleculas.

Quimia supramoleculara.

supranacional, -a : al dessús de las institucions de cada nacion.

supranacionalisme nm, cf Ubaud Dicort : « supranationalisme » (Per Noste)

supranacionalista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « supranationaliste » (v. çai sus)

supranacionalitat nf : natura de çò supranacional.

supranatural, -a (abs. Dicort) : supernatural, -a. (v. subrenatural)

supranormal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « supranormal, -e » (Sèrras-Ess.)

suprarenal, -a (abs. Dicort) : situat, -ada al dessús dels ronhons. (v. subrerenal)

Glandolas suprarenalas.

suprarenalectomia (abs. Dicort) : ablacion d'una glandola suprarenala.

suprarenaloma (abs. Dicort) (m.) : tumor que son origina ven de las glandolas suprarenalas.

suprasegmental, -a : natura dels elements prosodics (coma l'accent, l'intonacion e lo ritme) qu'afèctan d'unitats pus longas que lo fonèma.

suprasensible, -bla (t. tecn. de filosofia) : al dessús de la realitat sensibla.

supraterrèstre, -tra adj / supraterrenal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una vida autra que la vida terrèstra.

supraventricular, -a : fenomèn que son origina es situada al dessús del ventricul.

suprèm , -a : al dessús de tot

supremacia (de l'angl. supremacy) : situacion que permet de mestrejar dins tal o tal domeni ; superioritat.

suprèmament : al gra pus naut.

suprémer / supremir (los 2, non preconizats Dicort) : v. suprimir.

 

 

 

supression : accion o resulta de suprimir.

La supression d'emplecs fa de desocupats.

supressor adj e nm, -a (abs. Dicort) : dotat, -ada d'un poder de supression, « (génét.) suppresseur » (Per Noste).

Gen supressor : gen anticancerós.

« suprimar » (fr.) : v. suprimir.

suprimible, -bla : que pòt èsser suprimit, -ida.

suprimir (v. tr.) : far disparéisser ; desmantalhar ; panar ; anullar / abrogar ; empachar de paréisser ; copar ; enlevar ; tuar.

Aquel remèdi suprimís la dolor.

Cal suprimir aquela paret.

Suprimir un document.

Suprimir una lei scelerata.

Suprimir un article.

Suprimir una longor dins un tèxt.

Venon de li suprimir lo permés de menar.

A suprimida la nenòta qu'esperava.

suprimir (se) : se suicidar.

supuracion nf, cf Ubaud Dicort : « suppuration » (Rapin)

supurant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « suppurant, ante » (Rapin)

supurar (v. intr.) : laissar vinar de poire / postemejar.

supuratiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « suppuratif, ive » TdF

suputacion : accion de suputar.

suputar (v. tr.) : evaluar / calcular.

suquejar / chuquejar (los 2, abs. Dicort) / sucejar (v. tr.) : v. sucejar.

suquèl nm (TdF jos ‘suquet’ ; abs. Dicort) : trucalhon (truca pichona) / sucarlet. (v. suquet 1)

suquerlin / suquet 1 nm, (los 2, v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘suquet’) : cap pichon ; clòsca calveta ; cima pichona ; trucalhon / suquèl. v. suquèl.

suquet 2 (abs. TdF e v. sucar 2) / chuquet (v. chuquet 1) (los 2, Rapin : ‘sucette’) : bonbon longarut a la cima d'una broqueta.

suqueton : sucaton. v. sucaton.

sura nf, cf Ubaud Dicort : « sargue de Salvien, poisson de mer » TdF

suraut nm, cf Ubaud Dicort : « éveil brusque et imprévu, v. subre-saut » TdF

surbaissar (abs. Dicort) : doblet de subrebaissar.

surditat nf, cf Ubaud Dicort : « surdité » (Per Noste, Basic)

surdimutitat nf, cf Ubaud Dicort : « surdimutité ». (v. sord-mut)

surf nm, cf Ubaud Dicort (abreviacion de l'angl. surf-riding (se cavalejar sus la ressaca) : pòst que permet de se laissar portar per la ressaca o de lisar sus la nèu ; aquela activitat.

surfador, -airitz (l.p.) (abs. Dicort) : persona que fa de surf. (v. surfaire)

surfaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « surfeur, -euse » (Rapin)

surfar (v. intr.) , cf Ubaud Dicort (angl.) : far de surf ; se laissar portar pels eveniments ; navigar sus un sistèma d'informatica.

surgaria (arc.) (L. 355 - R. II, 533) (abs. Dicort) : cirurgia.

surge 1 (m.) , cf Ubaud Dicort  : matèria grassa de la lana de feda.

surge 2 (abs. Dicort), surja adj (v. surja) :

Lana surja : lana non lavada.

surgent [ ~ sorgent] nm : font / dotz.

surgentar [ ~ sorgentar] (v. intr.) : vinar ; rajar.

D'unas fonts vinan, d'autras surgentan.

surgentin [surgentiu nm, cf Ubaud Dicort p. 158] : umiditat que monta de pel sòl, « petite source ; rejeton d’arbre ». (v. TdF jos ‘sourgentihoun’)

surgèt nm, cf Ubaud Dicort : « (frc.) (couture) surjet » (v. Per Noste)

surgetar (v. tr.) : biais de cordurar per dessús dos bòrds.

surgian [veire cirurgian, cf Ubaud Dicort] nm / surgièr (abs. Dicort) (los 2, L. 355 - R. VI, 13) (arc.) : cirurgian.

surgilh : fregil / fregiment / estrementida.

« surgir » (fr.) : v. sorgir.

surimi (< jap.) nm, cf Ubaud Dicort : « surimi » (Sèrras, Basic)

surja adj fem, cf Ubaud Dicort : « en suint, v. sucós » TdF

Lana surja, laine en suint. (v. Ubaud Dicort e TdF)

surjat, -ada adj : que sentís a surge « qui a subi l’influence du suint, jauni par le suint des brebis » TdF.

De mólzer las fedas los vestits son surjats.

surjós, -osa adj : colorat, -ada pel surge, « chargé de suint, gras, asse, en parlant de la laine » TdF.

Pel surjós, cheveux huileux. (v. TdF)

surramat nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fais.

surre : agland de surrièr.

surreda 1 nf : siurada. v. siurada.

surreda 2 nf, cf Ubaud Dicort : v. siureda (Alibert).

surrièr nm (plt.) : siurièr / suvièr (Quercus suber) (v. siurièr)

« sursis » (fr.) : v. sosta e subresèit, cf Ubaud Dicort.

sursitari, -ària (< fr) adj e n, cf Ubaud Dicort : « sursitaire » (Laus). « sursitari » (fr.) : v. sostat.