superconductor, -tritz (abs. Dicort) / supraconductor, -tritz : de fòrta conductivitat.

supercritic ,-a : qualitat de la pression e de la temperatura d'un fluid que sas valors son superioras a las del punt critic.

superfamilha : nivèl de la classificacion inferior al sosòrdre e que regropa mai d'una familha.

superfecondacion : fecondacion de dos ovuls o mai.

superfeme (f.) : persona portairitz d'una anomalia dels cromosòmas sexuals.

Sindròma de la superfeme.

superficia : mesura de l'espandi d'un còrs, e mai que mai d'un terren determinat ; aparéncia ; aspècte exterior.

La superficia de la Tèrra.

S'arrestar a la superficia.

Superficia de contacte, surface de contact. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 202)

superficial, -a : relatiu, -iva a la superficia ; qu'es pas brica prigond, -a.

Una plaga superficiala.

Un rasonament superficial.

superficialament : d'un biais superficial.

superficialitat nf : estat de çò superficial.

La superficialitat d'un rasonament.

superficiar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v tr,  (techn.) surfacer » (Laus)

superfin, -a (abs. Dicort) : bravament fin, -a. (v. subrefin)

superfinicion : operacion que consistís, sus una superficia metallica, a escafar la sisa superficiala de metal amòrf descarburat, deguda a l'accion dels apleches d'usinatge.

superflú, -ua (R. III, 345) adj e nm, cf Ubaud Dicort : de tròp / pas essencial, -a.

superfluid, -a adj (v. fluïd 1) : non viscós, -a.

superfluïdesa (abs. Dicort) : proprietat d'unes liquids de fluir (R. III, 344) sens viscositat a travèrs de capillars. (v. superfluiditat)

superfluiditat nf : (quimia) « superfluidité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 415)

superfluir (v. intr.) (R. III, 345) (abs. Dicort) : èsser superflú.

superfluïtat [superfluitat] nf : estat de çò superflú ; çò superflú.

superforma (l.p.) (abs. Dicort) : condicion fisica o morala qualitosa que jamai.

superfosfat : resulta del tractament del fosfat tricalcic per l'acid sulfuric.

Lo superfosfat es utilizat coma engrais.

supergrand nm : superpoténcia (país qu'espotís totes los autres economicament e de tot autre biais)

superinfeccion (abs. Dicort) : reinfeccion, amb lo meteis microorganisme, d'una persona pas encara garida de l'infeccion primièira. (v. subreinfeccion)

superintendéncia (arc.) (abs. Dicort) : carga de superintendent, -a. (v. subreintendéncia)

superintendent, -a (arc.) (abs. Dicort) : intendent,-a màger. (v. subreintendent)

superior, -a (adj. e subs.) : al dessús de q.q. mai o de quicòm mai.

Maissa superiora.

Importància superiora.

Qualitat superiora.

Superior de comunitat religiosa.

superiorament : d'un biais superior.

Superiorament intelligenta.

superioritat nf : qualitat de çò superior.

Superioritat numerica.

superlatiu 1 (subs. m.) : gra pus elevat d'una qualitat o d'un defaut.

Subresavi / savi que jamai / plan savi / fòrt savi / savi savi / lo pus savi... son de superlatius.

superlatiu 2, -iva (adj.) : al gra pus naut.

Laus superlatiu.

superlativament : d'un biais superlatiu.

Superlativament insolent.

supermascle : persona que presenta una mena d'anomalia cromosomica, qu'es portairitz de tres grops d'autosòmas XY +. v. autosòma.

supermercat nm : magasin de granda superficia que vend mai que mai d'alimentacion.

Los supermercats an afrabats los vilatjons.

supermolecula : entitat constituida d'amens doas moleculas en interaccion.

supernatural, -a (abs. Dicort) : (adj. e subs.) : que despassa la natura, las leis e las fòrças de la natura ; extraordinari ; çò supernatural. (v. subrenatural)

Fòrças supernaturalas.

Vida supernaturala.

supernaturalament (abs. Dicort) : d'un biais supernatural. (v. subrenaturalament)

supernova [supernòva] nf : estela massissa (estelassa) que se manifèsta quand s'espeta en venent, per una passa, bravament luminosa.

 

 

superoanterior, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) supéro-antérieur, -e »

superolatéral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) supéro-latéral, -e »

superoposterior, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) supéro-postérieur, -e »

superordenador (abs. Dicort) : ordenador de fòrta poténcia utilizat pels calculs scientifics. (v. subreordenador)

superòrdre nm, cf Ubaud Dicort : « (bot., zool.) superordre »

superoxid (abs. Dicort) : resulta d'una molecula que trapa un electron.

superpausable, -bla : que pòt èsser superpausat, -ada.

superpausar (v. tr.) : pausar quicòm sus quicòm mai.

Superpausar de libres : los metre un sus l'autre.

Libres superpausats.

Lièches superpausats.

superpausar (se) : s'ajustar un sus l'autre.

D'images que se superpausan.

superplastic, -a : qualitat de superplasticitat.

superplasticitat nf : proprietat d'unes materials, dins d'unas condicions, de subir de desformacions importantas.

superposicion : accion de superpausar o de se superpausar.

La superposicion de sisas geologicas.

superpoténcia nf (v. R. IV, 584 ‘potencia’) : supergrand, « superpuissance » (Per Noste).

superprivilègi nm (t. tecn. de drech) : suplement de garantida (en çò que concernís los salaris) que ne benifician los salariats d'una entrepresa en reglament judiciari o en liquidacion.

superproduccion : espectacle o film montats amb de mejans financièrs e materials bravament importants.

superprofièch nm / superprofit (abs. Dicort) : profièch / profit bravament important.

supersonic, -a adj e nm : que sa velocitat passa la del son.

Velocitat supersonica.

Avion supersonic.

Un supersonic.

supersticion : desviacion del sentiment religiós ; cresença a diferents presagis de pur azard (chifra 13, salièira abocada...) ; estima exagerada e que se justifica pas per quicòm que ne val pas la pena.

Una supersticion catolica es una desviacion.

Per d'unes, la religion es pas qu'una supersticion.

Supersticion dels diplòmas, de las decoracions.

supersticiós, -osa : que fa pròva de supersticion.

supersticiosament : d'un biais supersticiós.

superstrat nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) superstrat » (Per Noste). [vs. substrat]

superstructura nf, cf Ubaud Dicort : « superstructure » (Basic)

supertànquer (< angl) nm, cf Ubaud Dicort : « supertanker [v. tànquer] »

supervisador, -airitz (abs. Dicort) : persona que supervisa. (v. supervisaire)

supervisaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « superviseur, -euse » (Sèrras-Ess.)

supervisar  (v. tr.) (de l'angl. supervise) : contrarotlar sens s'ocupar dels detalhs.

Supervisar la redaccion d'un obratge collectiu.

supervision (angl.) : accion de supervisar.

supièira : estat de q.q. de sup. v. sup.

supin nm, cf Ubaud Dicort : « (gram.) supin » (Rapin)

supinacion nf, cf Ubaud Dicort : « (physiol.) supination » (Per Noste, Rapin)

supinator adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) supinateur » (Rapin)

Muscle supinator, muscle supinateur.

suplantacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de supplanter » TdF

suplantar (v. tr.) : evencir / exclure / eliminar q.q. / prene la plaça de q.q. mai o de quicòm mai.

Suplantar un concurrent.

« suplar » e derivats : v. siblar e derivats.

suple, -pla adj : abucle, -a (animals) v. abucle.

suplement : çò que s'ajusta a quicòm per o completar.

En suplement (loc. adv.) : en mai / de passa.

suplementari, -ària : que fa suplement.

suplementàriament : en suplement / en mai / de passa.

suplença nf, cf Ubaud Dicort : « suppléance » (Sèrras-Ess.)

suplent, -a adj (v. suplir) : persona que ne remplaça una autra.

Es pas titular, qu'es pas que suplent.

supletiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « supplétif, -ive » (Per Noste)

supletòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « supplétoire » (Rapin)