|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sulfamidoresisténcia : insensibilizacion mai o mens granda a l'accion de las sulfamidas. sulfamidoresistent, -a : que resistís a las sulfamidas. sulfamidoterapia : emplec de la sulfamida en terapeutica. sulfanilamida (m.) : una de las primièiras sulfaminas anti- sulfanilic (acid -) : acid sulfonic aromatic. sulfarseniur : combinason d'arsenic, de sofre e d'un metal. sulfat (m.) : sal de l'acid sulfuric. (l.p. : « sulfata » (v. çai jos)) sulfata (produch de tractament) (pop.) nf, cf Ubaud Dicort. : « sulfate de cuivre dilué dans l’eau » (Rapin) sulfatacion nf : « sulfatation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 290) Sulfatacion dels electròdes, sulfatation des électrodes. (v. Ubaud) sulfatadoira nf, cf Ubaud Dicort : « sulfateuse » (Sèrras) sulfataira : maquina de sulfatar. (v. sulfatadoira) sulfataire, -aira n : persona que sulfata. sulfatar (v. tr.) : metre de sulfat. Sulfatar la vinha amb de sulfat de coire. sulfatat, -ada adj : « sulfaté, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 290) Batariá sulfatada, batterie sulfatée. (v. Ubaud) sulfatatge : accion de sulfatar. sulfatizacion : lenta transformacion, al contacte de l'aire e de l'aiga, dels sulfurs metallics en sulfats. SULFI- : v. SULF- sulfidric adj m : combinat de sofre amb d'aiga. Acid sulfidric. sulfinamida (f.) : sal o estèr d'acid sulfuric. sulfinic : denominacion d'unes acids. sulfinil : derivat de l'acid sulfurós. sulfinona : sulfoxid (nom generic d'unes compausats quimics) sulfit nm : sal de l'acid sulfurós. sulfitacion / sulfitatge : accion de sulfitar. Sulfitatge dels vins. sulfitador / sulfitomètre : aparelh per sulfitar. sulfitar (v. tr.) : utilizar l'anidrid sulfurós, siá coma desenfectant e antiseptic, siá coma anti-oxidant o coma descolorant. sulfitatge : accion de sulfitar. SULFO- : v. SULF- sulfobacteria : bacteria capabla de redusir lo sulfat. sulfoborur (m.) : combinason d'un sulfur amb un borur. sulfocarbonisme : intoxicacion professionala pel sulfur de carbòni. sulfona : nom generic d'unes compausats quimics. sulfonacion : preparacion de derivats sulfonats. sulfonal : mena de sulfona. sulfonamida : nom generic dels amidas dels acids sulfonics. sulfonar (v. tr.) : sometre a sulfonacion. sulfonat : sal o estèr d'un acid sulfonic. sulfonic : acid sulfonic. sulfonitric, -a : natura d'una mescla d'acid sulfuric amb d'acid nitric. sulfosal : sal complèxa que conten de sofre. sulfoxid : sulfinona (nom generic d'unes compausats quimics) sulfoxilat : sal formada per l'idrolisi de l'idrosulfit de sòdi. SULFUR- : v. SULF- sulfur nm : sal de l'acid sulfidric. sulfuracion : accion d'enriquir un metal amb de sofre ; estat d'un còrs sulfurat. sulfurar (v. tr.) : combinar amb de sofre. sulfurat, -ada adj : (quimia) « sulfuré, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 414) sulfuric [, -a] adj, cf Ubaud Dicort : « sulfurique » (Sèrras-Ess.) Acid sulfuric : vitriòl. sulfurifèr : mineral que conten de sofre. sulfurimètre : aparelh utilizat per dosar automaticament la tenor en sofre d'un producte. sulfurizar (v. tr.) : impermeabilizar de mercé l'accion de l'acid sulfuric. sulfurizat, -ada adj : « sulfurisé, -e » (Per Noste) Papièr sulfurizat. sulfurós, -osa : relatiu, -iva al sofre ; que conten de sofre ; (s.f.) que sentís a sofre. A deslargadas, uèi matin, d'idèas sulfurosas. sulhada nf, cf Ubaud Dicort (v. suèlh 2) : « fumier d’un cloaque, contenu d’une fosse à fumier » TdF ‘suiado’ « sulhar » v : v. solhar.
|
|
sulhet / solhet nm : pompidor ; v. solhet. sulpic adv, cf Ubaud Dicort : v. sulcòp. (v. jos pic 1) Sulpici : prenom. sulpician, -ana (subs. e adj.) : prèire de la Companhiá de Sant Sulpici ; (pej.) : relatiu, -iva a d'images, d'estatuas, de figurinas, d'objèctes... convencionals e fadiòls venduts dins lo quartièr de Sant Sulpici de París. suls art contr plur : v. jos sul. sultan, -a (subs.) : sobeiran d'un Estat maometan ; dòna de sultan. Sultan - Sultana : nom de can ; nom de canha. sultanat nm : dignitat o carga de sultan ; Estat mestrejat per un sultan. sultanejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le sultan, v. senhorejar » (v. TdF) sultaneta nf, cf Ubaud Dicort : « têtard, nymphe de la grenouille et du crapaud » TdF sumac (plt.) : arbre tropical que balha de vernís, de lacas (R. IV, 5), de tan (L. 357) (Rhus) « sumaure » v : v. somòure. sumir (v. intr.) : se consumir sens cremar ; languir « languir, en parlant du bois qui reste longtemps dans le feu sans brûler » (Honnorat) ; « se chêmer ; filtrer, suinter » (v. TdF). sumison nf, cf Ubaud Dicort : « suintement, v. trespir » TdF summum nm (lat.) : gra pus naut. Es al summum de la celebritat. sumo (< jap.) nm, cf Ubaud Dicort : « sumo » (Per Noste) s’un còp loc conj, cf Ubaud Dicort : « si une fois, si jamais, lorsque, quand » TdF jos ‘cop’ S’un còp ven, lorsqu’il viendra. (v. TdF) sunisme [sunnisme] nm : corrent majoritari de l'islam. sunista (m. e f.) (abs. Dicort) : adèpte ,-a del sunisme. (v. sunnit) sunnit adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « sunnite » (Per Noste) sup, -a adj : tucle, -a / vistaflac, -a ; caluc, -uga. supar (v. tr.) : susprene / susprendre. supausable, -bla : que pòt èsser supausat, -ada. supausar (v. tr.) : far una ipotèsi, una suposicion, « admettre » TdF. Supausem que tombèsses malaut, qual te sonhariá ? supausat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « supposé, ée » TdF jos ‘supausa’ supèl : taparèl / tupèl / tèrme. supelada nf : contrapàs de caval, « v. acip, broncada » (v. TdF). supelar (v. intr.) : broncar / trabucar. SUPER- : prefix que ven de la preposicion latina super (sus) que marca l'intensitat o la posicion al dessús. supèr ! 1 (abs. Dicort) (adj. inv. de l.p.) : formidable ! / extraordinari ! supèr 2 nm : apocòpa de supercarburant. Supèr sens plomb. (v. Ubaud Dicort) supèr 3, -a (al dessús, en botanica [vs. infèr]) adj, cf Ubaud Dicort : « supère » (Laus), estat d'un ovari situat al dessús del punt d'insercion de las sepalas, de las petalas e dels estams. Ovari supèr. (v. Ubaud Dicort) La rosèla e la tulipa son de flors supèras. superabilitat nf : estat de çò superable. superable, -bla : que pòt èsser superat, -ada. superacid (m.) (abs. Dicort) : nom generic d'acids pus fòrts que non pas los autres. superacion : accion de superar. superaliatge : aliatge complèx de fòrt bona resisténcia a l'oxidacion, a la corrosion (R. V, 101), a nauta temperatura e a nauta pression. superamàs : amàs d'amàs de galaxias. superar (v. tr.) : despassar / dominar. supèrb, -a : polit, -ida que jamai. supèrbament : d'un biais supèrb. superbenefici : benefici gròs que passa l'òsca bravament. supèrbia (R. V, 288) : orgulh. superbiós, -osa adj (R. V, 289) (abs. Dicort) : orgulhós, -osa, « puant, arrogant » (Per Noste ‘). superbiosament adv : orgulhosament. superbombardièr : bombardièr gigant. supercalculador : superordenador. supercampion : campion (R. II, 304) extraordinari. supercarburant : gasolina de qualitat superiora. supercedir (v. tr. ind.) (R. V, 222) (abs. Dicort) : remetre quicòm a pus tard. (v. subresèire) supercomplèx : complèx polinuclear d'estructura cristallina tridimensionala indefinida. superconductivitat (abs. Dicort) : proprietat d'unas substàncias de presentar una conductivitat electrica fòrt elevada. (v. supraconductivitat) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|