sucèla (m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘sucello’)] : pecòra (persona pèca / nècia / bèstia / piòta / api / bestiassona o bestiassassa) ; « maniérée pénible, pimbêche, péronnelle, mijaurée » (Brun Glossari Oc-Fr) ; tronha.

sucelàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. sucèla)

sucet nm : aparelh per suçar, per aspirar ; organ de las plantas parasitas que ne suçan la saba d'autras plantas ; « suçoir, jouet d’enfant ; sorte de friandise ; suçon, empreinte d’une succion ; rémora, poisson » TdF.

sucetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, suçoter » TdF jos ‘suceja’

such, -a (adj.) : eissuch, -a / eissut, -uda (qu'a pres lo gost de la fustalha)

Vin such : vin eissuch / eissut.

sucombar (non preconizat Dicort) / sucombir (v. intr.) : plegar de resistir / morir.

Sucombèt d'un atac en plena carrièira.

suçon nm, cf Ubaud Dicort : « branche gourmande, surgeon de la vigne ; suçon, v. sucet ; os d’une corne » TdF

sucós, -osa / chucós, -osa : qu'a fòrça suc ; crassós, -osa.

Lana sucosa : lana surja (crassosa de surge)

sucraire, -aira (~ -airitz) : « celui, celle qui sucre, qui aime le sucre » TdF

sucranças ! interj, cf Ubaud Dicort : « sorte de juron languedocien, euphémisme de fotringa » (v. TdF)

sucrar (v. tr.) : ajustar de sucre o una substància sucrada a quicòm mai.

Sucrar sa tisana amb de mèl.

sucrar (se) : prene de sucre.

sucrariá : fabrica que i se fa de sucre ; lecadissa.

sucratge nm, cf Ubaud Dicort : « sucrage » (Rapin)

sucre : aliment de gost agradiu que se tròba dins lo suc de fòrça plantas.

Sucre de cana.

Sucre de bleda.

Una pèira de sucre : un talhon de sucre.

sucrièr 1 nm : recipient per metre de sucre sus la taula.

sucrièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « sucrier, -ère » (Laus)

sucrina (abs. Dicort) : mena d'ensalada.

sucron nm, cf Ubaud Dicort : « sucre fin » TdF

sucub [sucube] (m.) : demòni femenin supausat se mudar en femna per téner comèrci carnal amb un òme (supersticion)

suculéncia : natura, qualitat de çò suculent.

suculent, -a : que conten fòrça suc ; nutritiu, -iva ; gostós, -osa que jamai.

suculentament adv : « succulemment » (v. suculent)

Sap cosinar suculentament.

sucurlet nm, cf Ubaud Dicort (v. suc 1) : « mamelon, monticule » TdF

sucursala : establiment financièr o comercial que depend d'un autre.

sucursalisme, nm, cf Ubaud Dicort : « succursalisme » (Laus)

sucursalista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « succursaliste » (Per Noste)

sud : un dels quatre punts cardinals.

Lo vent del sud : l'auta / l'autan / lo marin.

sud-african, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sud-africain, -e » (Per Noste)

sudacion : fòrta transpiracion igienica o patologica ; susor d'unes arbres per fòrta calor.

Una brava fèbre amòda una brava sudacion.

sudatòri, -a : acompanhat, -ada de susor (t. tecn. med.)

Malautiás sudatòrias.

sudista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « sudiste » (Rapin)

sud-oèst nm e adj invar, cf Ubaud Dicort : « sud-ouest » (Rapin)

sudokú (< jap.) nm, cf Ubaud Dicort : « sudoku » (Basic)

sudoral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) sudoral, -ale »

sudorifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sudorifère » (Laus)

sudorific, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : qu'amòda la susor.

Remèdi sudorific.

sudorificacion : formacion de la susor.

sudoripar, -a : que secrèta la susor.

Glandolas sudoriparas.

Suèda [veire Suècia, cf Ubaud Dicort] n pr f : nom de país d'Euròpa.

suedés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Suèda ; de Suèda.

Un Suedés.

Una Suedesa.

Parlar suedés.

suèja nf / sièja / suja [los 2, veire suèja, cf Ubaud Dicort] : v. suja (non preconizat Dicort).

suèlh 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bourbier, gâchis, v. fangàs ; égout naturel, mare » (v. TdF ‘suei’ 1)

suèlh 2 nm : pompidor, « v. sulhet plus usité » (v. TdF ‘suei 2’).

suèlha nf, cf Ubaud Dicort : « cloaque, mare à fumier ; fosse à chaux ; étable à cochons » (v. TdF jos ‘sueio’)

Aiga de suèlha : pissa del bestial.

suènh / sonh [veire suènh, cf Ubaud Dicort] nm : « soin, souci, inquiétude ; garde, surveillance » (v. TdF jos ‘suen’)

Prene suènh de q.q. o de quicòm.

Balhar de suènhs a un malaut.

sufire (v. intr.) : bastar.

Aquò sufís : i n'a pro.

 

 

sufís que (TdF jos sufire ; abs. Dicort) (loc. conj.) : a causa que.

sufisença nf : « suffisance, v. bastança » ; presompcion (v. TdF).

sufisent, -a : que sufís ; que se'n crei.

sufisentament : d'un biais sufisent (t. a.)

sufix [sufixe] nm : finala que s'ajusta a un mot per ne cambiar lo sens.

Lo sufix «-alhon » s'ajusta a « mosca » per far «moscalhon »

sufixacion nf, cf Ubaud Dicort : « suffixation » (Rapin)

sufixal, -a : relatiu, -iva als sufixes ; que fa fonccion de sufix.

sufixar (v. tr.) : ajustar un sufix a un tèrme.

sufixat, -ada : que compòrta un sufix.

« Cortin » es un ajectiu sufixat.

« Fontanilha » es un substantiu sufixat.

« S'espatarrar » es un vèrb sufixat.

« Montfrancòl » ven d'un toponim sufixat.

sufixe nm, cf Ubaud Dicort : v. sufix.

suflar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : conflar.

sufocacion (R. III, 347) : accion o resulta de sufocar.

sufocant, -a adj /  sufocador, -airitz (abs. Dicort) : que sufòca.

Calor sufocairitz.

Revelacion sufocairitz.

sufocar 1 (v. tr.) : empachar q.q. de respirar ; li balhar una brava emocion.

Lo fum de l'encendi nos sufocava a totes.

Tant de presompcion me sufoquèt.

sufocar 2 (v. intr.) : ofegar ; afalhocar.

Èra talament en colèra que sufocava.

La femna sufoquèt e cabussèt.

sufragant nm : evesque que depend de la jusridiccion d'un archivesque ; ministre protestant candidat a la carga de pastor.

sufrageta nf, cf Ubaud Dicort : « suffragette » (Rapin)

sufragi nm : votz d'elector o d'electritz dins una eleccion ; sistèma electoral.

Lo sufragi universal.

sufrutescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) suffrutescent, -e » (Rapin)

sufusion nf (abs. Dicort) : (t. tecn. med.) accion d'una umor que s'espandís jos la pèl, « suffusion » (Rapin).

suggerible, -bla : que pòt èsser suggerit, -ida.

suggerir (v. tr.) : donar a comprene ; insinuar ; inspirar.

suggestible, -bla : de bon influenciar per suggestion.

suggestion : accion de suggerir ; insinuacion.

suggestionaire, -aira (abs. Dicort) : persona que suggestiona q.q. mai.

suggestionar (v. tr.) (abs. Dicort) : butar q.q. per suggestion a pensar o a far quicòm, « suggestionner » (Rapin).

suggestionar (se) (abs. Dicort) : se persuadir de quicòm jos l'influéncia d'una idèa.

suggestiu, -iva : qu'a lo poder de suggerir, d'estimular ; que balha d'idèas, de sentiments, d'images ; erotic, -a.

Poesia suggestiva.

Musica suggestiva.

Fotografias suggestivas.

Dança suggestiva.

suggestivament : d'un biais suggestiu.

suggestivitat nf : natura de çò suggestiu.

sugranièr nf (plt.) : albespin (boisson blanc) (Alba spina)

« sugròs » : v. subregròs.

suïcidar (se) [suicidar (se)] v pron : se balhar volontàriament la mòrt.

suicidari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « suicidaire » (Basic)

suicidat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « suicidé, -e » (Laus)

suïcidi [suicidi] nm : accion de se suïcidar.

suita nf, cf Ubaud Dicort : v. suiva. (v. TdF jos ‘suito’)

suiva nf : chòta / cavèca (Strix flammea)

suja nf (TdF, Alibert) [veire suèja nf, cf Ubaud Dicort] (del gallés SUDIA) : depaus de fum dins los tudèls e las chimenèias.

sul (sing.), suls (pl.) : contraccions de sus lo, sus los que se fa pas que davant un masculin.

Sul mercat. Suls arbres.

(mas sus la branca, sus las brancas)

sulcòp [ ~ sus lo còp] (adv.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sus-lou-cop’) : de pic / sulpic / sens esperar.

Vèni sulcòp, que ton paire es tombat d'una atac !

sulcuol nm, cf Ubaud Dicort : « fessée » (v. TdF jos ‘sus-lo-cuou’)

SULF- : forma prefixada del latin sulfur, -uris (sofre) que marca la preséncia de sofre dins los compausats.

sulfacetamida (f.) : una de las primièiras sulfamidas utilizadas en terapeutica.

sulfacid (m.) : compausat derivat d'un oxacid per substitucion parciala o totala del sofre a l'oxigèn.

sulfacrisoïdina (f.) : combinason de sulfamida amb una substància azoïca coloranta (pus primièr antibiotic quimic utilizat)

sulfadiazina (f.) : mena de sulfamida utilizada contra la màger part de las bacterias.

sulfadimetoxina : sulfamida d'excrecion lenta.

sulfagüadinina (f.) : sulfamida activa contra los vèrms intestinals.

sulfamic, -a : format, -ada per l'accion de l'amoniac (m.) sus l'anidrid sulfuric.

sulfamida (f.) : nom generic de compausats organics azotats e sofrats.