|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sucèla (m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘sucello’)] : pecòra (persona pèca /
nècia / bèstia / piòta / api / bestiassona o
bestiassassa) ;
« maniérée pénible, pimbêche,
péronnelle, mijaurée » (Brun Glossari
Oc-Fr) ; tronha. sucelàs nm, cf Ubaud Dicort :
(v. sucèla) sucet nm : aparelh per suçar, per aspirar ; organ de las plantas parasitas que ne suçan la saba d'autras plantas ; « suçoir, jouet d’enfant ; sorte de friandise ; suçon, empreinte d’une succion ; rémora, poisson » TdF. sucetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, suçoter » TdF jos ‘suceja’ such, -a (adj.) : eissuch, -a / eissut, -uda
(qu'a pres lo gost de la fustalha) Vin such : vin eissuch / eissut. sucombar (non preconizat Dicort) / sucombir (v. intr.) : plegar de resistir / morir. Sucombèt d'un atac en plena carrièira. suçon nm, cf Ubaud Dicort : « branche
gourmande, surgeon de la vigne ; suçon, v. sucet ; os d’une corne » TdF sucós, -osa / chucós, -osa : qu'a fòrça suc ; crassós, -osa. Lana sucosa : lana surja (crassosa de surge) sucraire, -aira (~ -airitz) n : « celui, celle qui sucre, qui aime le
sucre » TdF sucranças ! interj, cf Ubaud Dicort : « sorte
de juron languedocien, euphémisme de fotringa »
(v. TdF) sucrar (v. tr.) : ajustar de sucre o una substància sucrada a quicòm mai. Sucrar sa tisana amb de mèl. sucrar (se) : prene de sucre. sucrariá : fabrica que i se fa de sucre ; lecadissa. sucratge nm, cf Ubaud Dicort :
« sucrage » (Rapin) sucre : aliment de gost agradiu que se tròba dins lo suc de
fòrça plantas. Sucre de cana. Sucre de bleda. Una pèira de sucre : un talhon de sucre. sucrièr 1 nm : recipient per metre de sucre sus la taula. sucrièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort :
« sucrier, -ère »
(Laus) sucrina (abs. Dicort) : mena d'ensalada. sucron nm, cf Ubaud Dicort : « sucre
fin » TdF sucub [sucube] (m.) : demòni femenin supausat se mudar en femna per téner comèrci carnal amb un òme (supersticion) suculéncia : natura, qualitat de çò suculent. suculent, -a : que conten fòrça suc ; nutritiu, -iva ; gostós, -osa que jamai. suculentament adv : « succulemment » (v. suculent) Sap cosinar suculentament. sucurlet nm, cf Ubaud Dicort (v. suc 1) :
« mamelon, monticule » TdF sucursala : establiment financièr o comercial que depend d'un autre. sucursalisme, nm, cf Ubaud Dicort :
« succursalisme » (Laus) sucursalista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« succursaliste » (Per Noste) sud : un dels quatre punts cardinals. Lo vent del sud : l'auta / l'autan / lo marin. sud-african, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sud-africain,
-e » (Per Noste) sudacion : fòrta transpiracion igienica o patologica ; susor d'unes arbres per fòrta calor. Una brava fèbre amòda una brava sudacion. sudatòri, -a : acompanhat, -ada de susor (t.
tecn. med.) Malautiás sudatòrias. sudista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« sudiste » (Rapin) sud-oèst nm e adj invar, cf Ubaud Dicort :
« sud-ouest » (Rapin) sudokú (< jap.) nm, cf Ubaud Dicort :
« sudoku » (Basic) sudoral, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) sudoral, -ale » sudorifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« sudorifère » (Laus) sudorific, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : qu'amòda la susor. Remèdi sudorific. sudorificacion : formacion de la susor. sudoripar, -a : que secrèta la susor. Glandolas sudoriparas. Suèda [veire Suècia, cf Ubaud Dicort] n pr f : nom de país d'Euròpa. suedés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Suèda ; de Suèda. Un Suedés. Una Suedesa. Parlar suedés. suèja nf / sièja / suja [los 2, veire suèja, cf Ubaud Dicort] : v. suja (non preconizat Dicort). suèlh 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bourbier, gâchis, v. fangàs ; égout naturel, mare » (v. TdF ‘suei’
1) suèlh 2 nm : pompidor, « v. sulhet plus usité » (v. TdF ‘suei 2’). suèlha nf, cf Ubaud Dicort : « cloaque, mare à fumier ; fosse à chaux ; étable à cochons » (v. TdF jos ‘sueio’) Aiga de suèlha : pissa del bestial. suènh / sonh [veire suènh,
cf Ubaud Dicort] nm : « soin, souci, inquiétude ; garde,
surveillance » (v. TdF jos ‘suen’) Prene suènh de q.q. o de quicòm. Balhar de suènhs a un malaut. sufire (v. intr.) : bastar. Aquò sufís : i n'a pro. |
|
sufís que (TdF jos sufire ; abs. Dicort) (loc. conj.) : a causa que. sufisença nf : « suffisance, v. bastança » ; presompcion (v. TdF). sufisent, -a : que sufís ; que se'n crei. sufisentament : d'un biais sufisent (t. a.) sufix [sufixe] nm : finala que s'ajusta a un mot per ne cambiar lo sens. Lo sufix «-alhon » s'ajusta a « mosca » per far «moscalhon » sufixacion nf, cf Ubaud Dicort :
« suffixation » (Rapin) sufixal, -a : relatiu, -iva als sufixes ; que fa fonccion de sufix. sufixar (v. tr.) : ajustar un sufix a un tèrme. sufixat, -ada : que compòrta un sufix. « Cortin » es un
ajectiu sufixat. « Fontanilha » es un
substantiu sufixat. « S'espatarrar »
es un vèrb sufixat. « Montfrancòl » ven d'un toponim sufixat. sufixe nm, cf Ubaud Dicort : v. sufix. suflar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : conflar. sufocacion (R. III, 347) : accion o resulta de sufocar. sufocant, -a adj / sufocador, -airitz (abs. Dicort) : que sufòca. Calor sufocairitz. Revelacion sufocairitz. sufocar 1 (v. tr.) : empachar q.q. de respirar ; li balhar una brava emocion. Lo fum de l'encendi nos sufocava a totes. Tant de presompcion me sufoquèt. sufocar 2 (v. intr.) : ofegar ; afalhocar. Èra talament en colèra que sufocava. La femna sufoquèt e cabussèt. sufragant nm : evesque que depend de la jusridiccion d'un archivesque ; ministre protestant candidat a la carga de pastor. sufrageta nf, cf Ubaud Dicort :
« suffragette » (Rapin) sufragi nm : votz d'elector o d'electritz dins una eleccion ; sistèma electoral. Lo sufragi universal. sufrutescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) suffrutescent,
-e » (Rapin) sufusion nf (abs. Dicort) : (t. tecn. med.) accion d'una umor que s'espandís jos la pèl, « suffusion » (Rapin). suggerible, -bla : que pòt èsser suggerit, -ida. suggerir (v. tr.) : donar a comprene ; insinuar ; inspirar. suggestible, -bla : de bon influenciar per suggestion. suggestion : accion de suggerir ; insinuacion. suggestionaire, -aira (abs. Dicort) : persona que suggestiona q.q. mai. suggestionar (v. tr.) (abs. Dicort) : butar q.q. per suggestion a pensar o
a far quicòm, « suggestionner » (Rapin). suggestionar (se) (abs. Dicort) : se persuadir de quicòm jos l'influéncia d'una idèa. suggestiu, -iva : qu'a lo poder de suggerir, d'estimular ; que balha d'idèas, de sentiments, d'images ; erotic, -a. Poesia suggestiva. Musica suggestiva. Fotografias suggestivas. Dança suggestiva. suggestivament : d'un biais suggestiu. suggestivitat nf : natura de çò suggestiu. sugranièr nf (plt.) : albespin (boisson blanc) (Alba spina) « sugròs » : v. subregròs. suïcidar (se) [suicidar (se)] v pron : se balhar volontàriament la mòrt. suicidari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « suicidaire » (Basic) suicidat,
-ada
adj e n, cf Ubaud Dicort :
« suicidé, -e » (Laus) suïcidi [suicidi] nm : accion de se suïcidar. suita nf, cf Ubaud Dicort :
v. suiva. (v. TdF jos ‘suito’) suiva nf : chòta / cavèca (Strix
flammea) suja nf (TdF, Alibert) [veire suèja nf, cf Ubaud Dicort] (del gallés SUDIA) : depaus de fum dins los tudèls e las chimenèias. sul (sing.), suls (pl.) : contraccions de sus lo, sus los que se fa pas que davant un masculin. Sul mercat. Suls arbres. (mas sus la branca, sus las brancas) sulcòp [ ~ sus lo còp] (adv.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sus-lou-cop’) : de pic / sulpic / sens esperar. Vèni sulcòp, que ton paire es tombat d'una atac ! sulcuol nm, cf Ubaud Dicort :
« fessée » (v. TdF jos ‘sus-lo-cuou’) SULF- : forma prefixada del latin sulfur, -uris (sofre) que marca la preséncia de sofre dins los compausats. sulfacetamida (f.) : una de las primièiras sulfamidas utilizadas en terapeutica. sulfacid (m.) : compausat derivat d'un oxacid per substitucion parciala o totala del sofre a l'oxigèn. sulfacrisoïdina (f.) : combinason de sulfamida amb una substància azoïca coloranta (pus primièr antibiotic quimic utilizat) sulfadiazina (f.) : mena de sulfamida utilizada contra la màger part de las bacterias. sulfadimetoxina : sulfamida d'excrecion lenta. sulfagüadinina (f.) : sulfamida activa contra los vèrms intestinals. sulfamic, -a : format, -ada per l'accion de l'amoniac (m.) sus l'anidrid sulfuric. sulfamida (f.) : nom generic de compausats organics azotats e sofrats. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|