|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
substituible, -bla : que pòt èsser substituit, -ida. substituir [ ~ substituïr] (v. tr.) : remplaçar per. Substituir un mot a un autre, una causa a una autra. La cocuta substituís son uòu a un autre. substituir [ ~ substituïr] (se) v pron : prene la plaça de. substitut : persona cargada de ne remplaçar una autra ; çò substituit a quicòm mai (t. a.) substitutiu 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : succedanèu. (v. substitut) Qual sap se trobarem un substitutiu per aquela manca ? substitutiu 2, -iva (adj.), cf Ubaud Dicort : qualitat de çò que pòt remplaçar quicòm mai ; succedanèu, -èa. Pena substitutiva, peine substitutive. (Rapin) substrat nm : çò que servís de basa, d'infrastructura a quicòm ; subrevivença, dins un parlar, d'elements d'un parlar anterior [versus superstrat] ; terren que se tròba al dejós del que l'òm ne parla ; supòrt en matèria isolanta per i integrar un circuit electric o electronic ; t. tecn. de quimia, de filosofia... En occitan, lo substrat gallés punteja plan. Lo U occitan e francés es un substrat gallés. subtada : suspresa / emocion ; multitud qu'a prèssa. Quina subtada quand me mainèri qu'èra mòrt ! subtament adv : subitament ; promptament. subtar (v. tr.) (Sèrras-Ess.) : coitar / cochar / acotir / pressar / percaçar ; susprene ; far paur a q.q. (v. TdF ‘suta’) Subtar q.q. Subtar q.q. (lo butar a s'afanar) Subtar un trabalh. Subtar una lèbre. Aquela marrida novèla m'a subtat. Cal pas subtar los aucelons : lor cal pas fa paur. Macarèl, que m'avètz subtat ! subtar (se) : s'afanar / se despachar / se pressar ; s'interrompre (quitar de far o de dire quicòm) subte 1 nm : suspresa / paur ; paur granda / espavent. Far subte : far paur. Aquò m'a fach subte ! Aquela vipèra a mos pès me faguèt un brave subte. subte 2, -ta adj : subit, -a ; prompt, -a. (v. jos sobte) subte 3 (adv.) : còpsec / subitament ; promptament. subterfugi (m.) : escapadoira / rusa (mejan indirècte de se tirar d'un mal pas, d'un malparat, d'un perilh) subterranèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « souterrain, aine » (v. R. V, p. 354, 19). (v. sosterranh 2) subtil, -a : fin, -a que jamai ; abil, -a ; ingeniós, -osa ; sagaç,-a ; perspicaç, -aça. Un esperit subtil. Una diplomacia subtila. Rasonament subtil. Interpretacion subtila. subtilament : d'un biais subtil. Se tirar d'afar subtilament. subtilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ajuster, raccommoder » TdF ‘sutila’ subtilet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très subtil, ile, ténu, ue, v. primachon » (v. TdF ‘sutilet’) subtilitat nf : qualitat de çò subtil. La subtilitat de sa responsa m'estonèt. subtilizacion : accion de subtilizar (t. a.) subtilizar (v. tr. e intr.) : afinar ; far de distinccions subtilas ; panar / raubar subtilament. La malautiá aviá subtilizada sa cara. Subtiliza tròp dins tot çò que ditz. Tot çò a posita, el lo subtilizava. subtropical, -a adj, cf Ubaud Dicort : « subtropical, -e » (Laus) subulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (biol.) subulé, -e » (Per Noste, Laus) suburban, -a adj, cf Ubaud Dicort : « suburbain, -e » (Laus) subvencion : subsidi (soma d'argent balhada per ajudar q.q. o quicòm) subvencionable, -bla : que pòt èsser subvencionat, -ada. subvencional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « subventionnel, -elle » (Laus) subvencionament nm, cf Ubaud Dicort : « subventionnement » (Sèrras-Ess.) subvencionar (v. tr.) : balhar una subvencion. Subvencionar una associacion. subvenir (v. tr. indir.) : ajudar. Subvenir als besonhs de q. q. subversion : accion de trebolar o de desquilhar l'òrdre establit. subversiu, -iva : que trebola o desquilha l'òrdre establit. Un escrich subversiu. Una accion subversiva. subversivament : d'un biais subversiu. subvertir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, subvertir » (Laus), « renverser ; convertir » (L. 355) suc 1 nm : cima de montanha ; cima del cap ; blòc / massa / molon ; èime / esperit / jutjament. suc 2 / chuc nm : liquid contengut dins un teissut animal o vegetal ; nom balhat a d'unas secrecions ; liquid qu'acompanha çò cosinat ; quintesséncia. Suc d'una carn, d'una frucha, d'una planta. Suc gastric. Suc pancreatic. Suc intestinal. Aquò n’a ni suc ni muc, cela n’a ni goût ni saveur. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘su 1’) Lo suc de la pròsa o de la poesia de Bodon.
|
|
suca : cima de la clòsca ; cap de pòrc maselat ; la cavitat del jo que lo buòu o la vaca i passava lo cap. suçaborsa n, cf Ubaud Dicort : « exploiteur, grippe-sou, v. pitadardenas » (v. TdF ‘suço-bourso’) sucada nf : còp sus la clòsca, « coup.sur le cou ou la nuque, coup qui assomme » TdF. suçadets nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui a l’habitude de sucer ses doigts » TdF ‘suço-det’ sucaire [, -aira (~ -airitz) n (v. Ubaud Dicort)] / chucaire (Alibert) : persona que chuca quicòm [v. chucaire] ; parasit, -a., « celui, celle qui exploite quelqu’un » (v. TdF jos ‘suçaire’) suçaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. sucaire. (v. TdF jos ‘suçaire’) sucal : cima de montanha ; brave còp sus la clòsca. suçalach nm, cf Ubaud Dicort : « pédiculaire des bois, plante dont les enfants sucent les fleurs, v. èrba dels pesolhs » TdF ‘suço-la’ suçamèl nm, cf Ubaud Dicort : « mufle de veau, plante dont les enfants sucent les fleurs ; sucrerie, friandise » TdF ‘suço-mèu’ suçamèla nf, cf Ubaud Dicort : « vipérine ordinaire, echium vulgare (Lin.), plante dont les enfants sucent les nectaires, v. borratge fèr » (v. TdF ‘suçamèlo’) sucament / chucament nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : accion de chucar quicòm. suçament nm, cf Ubaud Dicort : « sucement, succion » TdF suçamèrda nm, cf Ubaud Dicort : v. suçamèl. (v. TdF jos ‘suço-mèu’) suçapega nm, cf Ubaud Dicort : « rémora échénéide, poisson qui se cramponne aux navires au moyen d’une ventouse placée à la partie supérieure de sa tête » TdF ‘suço-pego’ suçapegal nm, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » TdF ‘suço-pegau’ sucapelar (v. intr.) : pèrdre son pel / venir calvet. sucapelat, -ada adj e n : clòscaplumat, -ada (sens pel sus la suca) suçapin nm, cf Ubaud Dicort : « monotropa hypopitys (Lin.), plante » TdF ‘suço-pin’ sucar 1 (v. tr.) : assucar (tustassar sus la suca) sucar 2 [veire chucar, cf Ubaud Dicort] / chucar (v. tr.) : aspirar amb la boca ; tetar ; suçar ; « humer ; gruger, pressurer » (v. TdF jos ‘suça, suca’). Chucar la mesolha d'un òs. Chucar lo sen. Chucar un bonbon. Chucar lo det gròs. suçar (v. tr.) : chucar t. a. çaisús. suçaraca n, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » TdF ‘suço-raco’ sucarda : bugada de la lana per la netejar del surge. suçarèl, -a (adj. e subs.) : çò suçat per un nenon (t.a.) ; nenon que suça un suçarèl o una suçarèla. suçarencada n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de harengs saurs, avare, v. manjarencadas » (v TdF ‘suço--arencado’) sucarlet : turon / supèl / tuquet (suc pichonèl) sucàs nm : « grosse tête, grand sommet de montagne » TdF suçasang nm, cf Ubaud Dicort : « vampire » TdF ‘suço-sang’ sucatàs (abs. Dicort) : cima bèla. (v. sucàs) sucaton nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : suquet (cima pichona) ; clòsca pichona ; clòsca plumada ; sucarlet. suçavin n, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » TdF ‘suço-vin’ succedanèu 1 nm : substància que ne pòt remplaçar una autra ; tot çò que pòt remplaçar quicòm mai. succedanèu 2, -èa adj (Laus, Fettuciari ; abs. Dicort) : que pòt remplaçar quicòm mai. (v. substitutiu 2) succedir (v. tr. ind.) : remplaçar ; seguir ; alternar. Succedirà a son paire. La nuèch succedís al jorn. Las pradas succedisson als camps cultivats. succedir (se) : se seguir ; alternar. succès : resultat urós (aürós) d'una entrepresa ; d'un afar, d'un trabalh... ; aprobacion del public. Es per el un brave succès, qu'a fòrt plan capitat. Son roman agèt un succès extraordinari. successibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « successibilité » (Rapin) successible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, successible » TdF ‘sucessible’ succession : seguida ; alternança ; acomolòfi. Succession de veituras. La succession de las sasons. Una succession de formalitats qu'es pas de creire. successiu, -iva adj : « successif, ive » TdF ‘sucessiéu’ Las generacions successivas. successivament : d'un biais successiu. successor [, -a] n, cf Ubaud Dicort : persona que pren la seguida d'una autra. successoral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « successoral, -e » (Sèrras-Ess.) succin : resina fossila de conifèrs que butavan sus l'emplaçament de la Baltica. succint, -a : cortet ; concís. Un relat succint. Un autor succint. succintament : d'un biais succint. succion nf (R. V, 285) (abs. Dicort) : accion de chucar (de suçar), « succion » (Rapin, Per Noste). (v. suçament) sucejar (v. tr.) : suçar de contunh. Sucejar un bonbon. sucèl : teton ; protuberància ossosa qu'una bana i s'encastra ; tanòc / rosegon / tronhòc. (per extension : tronha) S'es desbanada, demòra pas que lo sucèl. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|