substituible, -bla : que pòt èsser substituit, -ida.

substituir [ ~ substituïr] (v. tr.) : remplaçar per.

Substituir un mot a un autre, una causa a una autra.

La cocuta substituís son uòu a un autre.

substituir [ ~ substituïr] (se) v pron : prene la plaça de.

substitut : persona cargada de ne remplaçar una autra ; çò substituit a quicòm mai (t. a.)

substitutiu 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : succedanèu. (v. substitut)

Qual sap se trobarem un substitutiu per aquela manca ?

substitutiu 2, -iva (adj.) : qualitat de çò que pòt remplaçar quicòm mai ; succedanèu, -èa.

Pena substitutiva, peine substitutive. (Rapin)

substrat nm : çò que servís de basa, d'infrastructura a quicòm ; subrevivença, dins un parlar, d'elements d'un parlar anterior [vs. superstrat] ; terren que se tròba al dejós del que l'òm ne parla ; supòrt en matèria isolanta per i integrar un circuit electric o electronic ; t. tecn. de quimia, de filosofia...

En occitan, lo substrat gallés punteja plan.

Lo U occitan e francés es un substrat gallés.

subtada : suspresa / emocion ; multitud qu'a prèssa.

Quina subtada quand me mainèri qu'èra mòrt !

subtament adv : subitament ; promptament.

subtar (v. tr.) (Sèrras-Ess.) : coitar / cochar / acotir / pressar / percaçar ; susprene ; far paur a q.q. (v. TdF ‘suta’)

Subtar q.q.

Subtar q.q. (lo butar a s'afanar)

Subtar un trabalh.

Subtar una lèbre.

Aquela marrida novèla m'a subtat.

Cal pas subtar los aucelons : lor cal pas fa paur.

Macarèl, que m'avètz subtat !

subtar (se) : s'afanar / se despachar / se pressar ; s'interrompre (quitar de far o de dire quicòm)

subte 1 nm : suspresa / paur ; paur granda / espavent.

Far subte : far paur.

Aquò m'a fach subte !

Aquela vipèra a mos pès me faguèt un brave subte.

subte 2, -ta adj : subit, -a ; prompt, -a. (v. jos sobte)

subte 3 (adv.) : còpsec / subitament ; promptament.

subterfugi (m.) : escapadoira / rusa (mejan indirècte de se tirar d'un mal pas, d'un malparat, d'un perilh)

subterranèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « souterrain, aine » (v. R. V, p. 354,19). (v. sosterranh 2)

subtil, -a : fin, -a que jamai ; abil, -a ; ingeniós, -osa ; sagaç,-a ; perspicaç, -aça.

Un esperit subtil.

Una diplomacia subtila.

Rasonament subtil.

Interpretacion subtila.

subtilament : d'un biais subtil.

Se tirar d'afar subtilament.

subtilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ajuster, raccommoder » TdF ‘sutila’

subtilet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très subtil, ile, ténu, ue, v. primachon » (v. TdF ‘sutilet’)

subtilitat nf : qualitat de çò subtil.

La subtilitat de sa responsa m'estonèt.

subtilizacion : accion de subtilizar (t. a.)

subtilizar (v. tr. e intr.) : afinar ; far de distinccions subtilas ; panar / raubar subtilament.

La malautiá aviá subtilizada sa cara.

Subtiliza tròp dins tot çò que ditz.

Tot çò a posita, el lo subtilizava.

subtropical, -a adj, cf Ubaud Dicort : « subtropical, -e » (Laus)

subulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (biol.) subulé, -e » (Per Noste, Laus)

suburban, -a adj, cf Ubaud Dicort : « suburbain, -e » (Laus)

subvencion : subsidi (soma d'argent balhada per ajudar q.q. o quicòm)

subvencionable, -bla : que pòt èsser subvencionat, -ada.

subvencional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « subventionnel, -elle » (Laus)

subvencionament nm, cf Ubaud Dicort : « subventionnement » (Sèrras-Ess.)

subvencionar (v. tr.) : balhar una subvencion.

Subvencionar una associacion.

subvenir (v. tr. indir.) : ajudar.

Subvenir als besonhs de q. q.

subversion : accion de trebolar o de desquilhar l'òrdre establit.

subversiu, -iva : que trebola o desquilha l'òrdre establit.

Un escrich subversiu.

Una accion subversiva.

subversivament : d'un biais subversiu.

subvertir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, subvertir » (Laus), « renverser ; convertir » (L. 355)

suc 1 nm : cima de montanha ; cima del cap ; blòc / massa / molon ; èime / esperit / jutjament.

suc 2 / chuc nm : liquid contengut dins un teissut animal o vegetal ; nom balhat a d'unas secrecions ; liquid qu'acompanha çò cosinat ; quintesséncia.

Suc d'una carn, d'una frucha, d'una planta.

Suc gastric.

Suc pancreatic.

Suc intestinal.

Aquò n’a ni suc ni muc, cela n’a ni goût ni saveur. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘su 1’)

Lo suc de la pròsa o de la poesia de Bodon.

 

 

suca : cima de la clòsca ; cap de pòrc maselat ; la cavitat del jo que lo buòu o la vaca i passava lo cap.

suçaborsa n, cf Ubaud Dicort : « exploiteur, grippe-sou, v. pitadardenas » (v. TdF ‘suço-bourso’)

sucada nf : còp sus la clòsca, « coup.sur le cou ou la nuque, coup qui assomme » TdF.

suçadets nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui a l’habitude de sucer ses doigts » TdF ‘suço-det’

sucaire [, -aira (~ -airitz) n (v. Ubaud Dicort)] / chucaire (Alibert)  : persona que chuca quicòm [v. chucaire] ; parasit, -a., « celui, celle qui exploite quelqu’un » (v. TdF jos ‘suçaire’)

suçaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : v. sucaire. (v. TdF jos ‘suçaire’)

sucal : cima de montanha ; brave còp sus la clòsca.

suçalach nm, cf Ubaud Dicort : « pédiculaire des bois, plante dont les enfants sucent les fleurs, v. èrba dels pesolhs » TdF ‘suço-la’

suçamèl nm, cf Ubaud Dicort : « mufle de veau, plante dont les enfants sucent les fleurs ; sucrerie, friandise » TdF ‘suço-mèu’

suçamèla nf, cf Ubaud Dicort : « vipérine ordinaire, echium vulgare (Lin.), plante dont les enfants sucent les nectaires, v. borratge fèr » (v. TdF ‘suçamèlo’)

sucament / chucament nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : accion de chucar quicòm.

suçament nm, cf Ubaud Dicort : « sucement, succion » TdF

suçamèrda nm, cf Ubaud Dicort : v. suçamèl. (v. TdF jos ‘suço-mèu’)

suçapega nm, cf Ubaud Dicort : « rémora échénéide, poisson qui se cramponne aux navires au moyen d’une ventouse placée à la partie supérieure de sa tête » TdF ‘suço-pego’

suçapegal nm, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » TdF ‘suço-pegau’

sucapelar (v. intr.) : pèrdre son pel / venir calvet.

sucapelat, -ada adj e n : clòscaplumat, -ada (sens pel sus la suca)

suçapin nm, cf Ubaud Dicort : « monotropa hypopitys (Lin.), plante » TdF ‘suço-pin’

sucar 1 (v. tr.) : assucar (tustassar sus la suca)

sucar 2 [veire chucar, cf Ubaud Dicort] / chucar (v. tr.) : aspirar amb la boca ; tetar ; suçar ; « humer ; gruger, pressurer » (v. TdF jos ‘suça, suca’).

Chucar la mesolha d'un òs.

Chucar lo sen.

Chucar un bonbon.

Chucar lo det gròs.

suçar (v. tr.) : chucar t. a. çaisús.

suçaraca n, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » TdF ‘suço-raco’

sucarda : bugada de la lana per la netejar del surge.

suçarèl, -a (adj. e subs.) : çò suçat per un nenon (t.a.) ; nenon que suça un suçarèl o una suçarèla.

suçarencada n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de harengs saurs, avare, v. manjarencadas » (v TdF ‘suço--arencado’)

sucarlet : turon / supèl / tuquet (suc pichonèl)

sucàs nm : « grosse tête, grand sommet de montagne » TdF

suçasang nm, cf Ubaud Dicort : « vampire » TdF ‘suço-sang’

sucatàs (abs. Dicort) : cima bèla. (v. sucàs)

sucaton nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : suquet (cima pichona) ; clòsca pichona ; clòsca plumada ; sucarlet.

suçavin n, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » TdF ‘suço-vin’

succedanèu 1 nm : substància que ne pòt remplaçar una autra ; tot çò que pòt remplaçar quicòm mai.

succedanèu 2, -èa adj (Laus, Fettuciari ; abs. Dicort) : que pòt remplaçar quicòm mai. (v. substitutiu 2)

succedir (v. tr. ind.) : remplaçar ; seguir ; alternar.

Succedirà a son paire.

La nuèch succedís al jorn.

Las pradas succedisson als camps cultivats.

succedir (se) : se seguir ; alternar.

succès : resultat urós (aürós) d'una entrepresa ; d'un afar, d'un trabalh... ; aprobacion del public.

Es per el un brave succès, qu'a fòrt plan capitat.

Son roman agèt un succès extraordinari.

successibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « successibilité » (Rapin)

successible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, successible » TdF ‘sucessible’

succession : seguida ; alternança ; acomolòfi.

Succession de veituras.

La succession de las sasons.

Una succession de formalitats qu'es pas de creire.

successiu, -iva adj : « successif, ive » TdF ‘sucessiéu’

Las generacions successivas.

successivament : d'un biais successiu.

successor [, -a] n, cf Ubaud Dicort : persona que pren la seguida d'una autra.

successoral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « successoral, -e » (Sèrras-Ess.)

succin : resina fossila de conifèrs que butavan sus l'emplaçament de la Baltica.

succint, -a : cortet ; concís.

Un relat succint.

Un autor succint.

succintament : d'un biais succint.

succion nf (R. V, 285) (abs. Dicort) : accion de chucar (de suçar), « succion » (Rapin, Per Noste). (v. suçament)

sucejar (v. tr.) : suçar de contunh.

Sucejar un bonbon.

sucèl : teton ; protuberància ossosa qu'una bana i s'encastra ; tanòc / rosegon / tronhòc. (per extension : tronha)

S'es desbanada, demòra pas que lo sucèl.