subrereal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « surréel, -elle » (v. çai jos)

subrerealisme nm, cf Ubaud Dicort : « surréalisme » (Basic)

subrerealista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « surréaliste » (v. çai sus)

subreregenerador : mena de reactor nuclear.

subrerenal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « surrénal, -ale » (Sèrras-Ess.)

subrerenalas nf pl, cf Ubaud Dicort : « surrénales » (v. çai sus)

subrereservacion nf, cf Ubaud Dicort : « surréservation »

subresabent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « très savant, ante » TdF ‘subre-sabent’

subresalhir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, surpasser » (R. V, 142)

subresan, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très sain » (R. VI, 39)

subresanar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se cicatriser » (L. 347)

subresant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très saint, ainte » TdF ‘subre-sant’

subresaturacion nf : (quimia) « sursaturation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 415)

subresaturar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « sursaturer » (v. çai sus)

subresaturat, -ada adj : (quimia) « sursaturé, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 415)

subresaut : ressaut / tressaut.

subresautar (v. intr.) : ressautar / tressautar.

subresavi, -àvia adj (v. R. V, 125) : savi, sàvia que jamai.

subrescòt nm, cf Ubaud Dicort : « subrécot, surplus de l’écot » TdF ‘subre-escot’

subrescrich, -a adj, cf Ubaud Dicort : « susmentionné, -e » (v. L. 347)

subresèire v, cf Ubaud Dicort : « t tr ind, surseoir (à) » (v. Laus) ; « v tr, surseoir »

subresèis : v. subresèit.

subresèit 1 ~ subresèis, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sursis, -e » (v. subresèire)

subresèit 2  (Laus) [ ~ subresèis] nm, cf Ubaud Dicort : ajornament.

subresenhal nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de vêtement sans manches qu’on mettait par-dessus le haubert » (L. 347)

subresénher / subresenhor nm, cf Ubaud Dicort : « seigneur dominant ? » (L. 347 ‘sobresenhor’)

subresenhorejar v tr e intr, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, dominer tout à fait » (L. 347)

subresenhorir v intr, cf Ubaud Dicort : « v intr, dominer » (L. 347)

subreservir v tr, cf Ubaud Dicort : « v tr, servir à l’excès » (L. 347)

subresèser (L. 347) [veire subresèire, cf Ubaud Dicort] / subresèire (v. tr.) : ajornar / diferir.

subresetmana 1 nf, cf Ubaud Dicort : « jour ouvrable » (v. Alibert)

Un jorn de subresetmana, un jour de la semaine. (v. TdF jos ‘subre-semano’)

subresetmana 2 (adv.) : en setmana ; « vers la fin de la semaine » TdF ‘subre-semano’.

subresfòrç nm, cf Ubaud Dicort : « grand effort » (L. 347)

subresforçar (se) v (v. Ubaud Dicort) : « v pron, faire un grand effort » (L. 347)

subresòla nf, cf Ubaud Dicort : « semelle double » (L. 347)

subresolar v tr, cf Ubaud Dicort : « v tr, garnir de doubles semelles » (L. 347)

subresòm (en -) : dins un subresaut / amb un subresaut. (v. TdF ‘subre-som’)

Me desrevelhèri en subresòm.

subresonar, cf Ubaud Dicort : « v tr, appeler à différentes reprises » (L. 347)

subresonic, -a (abs. Dicort) : al dessús de la velocitat del son. (v. supersonic)

Fòrça avions del temps que sèm son subresonics.

subresplecha nf , cf Ubaud Dicort : « surexploitation » (v. çai jos e esplecha)

subresplechar v, cf Ubaud Dicort (v. CLO § 11.5.b) : v tr, « surexploiter » (v. Rapin)

subrestant nm, cf Ubaud Dicort : « surveillant, intendant ; inspecteur de la pêche, employé autrefois par la corporation des prud’hommes de Marseille » TdF ‘subre-estant’

subrestar (v. intr.) : dominar ; subreviure ; resistir.

subrestendre v tr, cf Ubaud Dicort : « v tr, étendre, allonger beaucoup » (L. 347)

subrestimacion nf, cf Ubaud Dicort (v. CLO § 11.5.b) : « surestimation » (Laus)

subrestimar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, surestimer » (Laus, Basic)

subresubstancial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sur-substantiel » (R. III, 211)

subretalent nf, cf Ubaud Dicort : « nm, désir extrême » (R. V, 297), « désir excessif » (v. L. 347)

subretalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lever en trop, en parlant d’un impôt » (L. 347)

subretaussa nf / subretaxa (abs. Dicort) : taxa excessiva. (v. taxa)

subretaussar (v. tr.) / subretaxar (abs. Dicort) : far pagar tròp de taxas.

subretech nm, cf Ubaud Dicort : « auvent » (L. 347)

subretémer v, cf Ubaud Dicort : « sur-craindre, crainrdre beaucoup » (R. V 316)

subretemor nf, cf Ubaud Dicort : « peur excessive, excès de crainte » (L. 347)

subretemperar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « sur-tempérer, sur-modérer, tempérer, modérer beaucoup » (R. V 319 ‘sobretemprar’)

subretension nf, cf Ubaud Dicort : « surtension » (Rapin)

subretèsta : cunh que cunha la relha.

subretot (adv.) : mai que mai.

subreuman, -a adj (v. Ubaud Dicort p. 1048 e CLO § 11.3.7.c) : « surhumain, aine » TdF ‘subre--uman’

subreumid, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très humide » (v. umid)

subrevalença nf, cf Ubaud Dicort : « plus-value » (L. 347)

subrevalent, -a adj : valent, -a que jamai, « qui vaut mieux que les autres, de très haut mérite » (v. L. 347).

subrevaler v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr, surpasser en valeur, en mérite » (L. 347)

subrevalorós, -osa (abs. Dicort) : valorós, -osa que jamai.  (v. subrevalent)

subrevaluacion nf, cf Ubaud Dicort : « surévaluation » (Sèrras-Ess.)

subrevaluar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, surévaluer » (Sèrras-Ess.)

subrevendre (v. tr.) : vendre tròp car, « survendre » (v. TdF ‘subre-vèndre’).

subrevendut, -uda (<subrevendre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « survendu, ue » (v. TdF)

subrevengut, -uda (<subrevenir) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « survenu, ue » (v. TdF jos ‘surveni’)

subrevenir [ ~ susvenir, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : arribar, « v intr et tr, survenir ; surprendre » (R. V, 496 ‘sobrevenir).

Subrevenguèt alara un auristre espaventable.

subrevent : vent qu'arriba de per darrièr (mar.)

 

 

subrevèrs nm, cf Ubaud Dicort : « débordement ; épanchoir du bief d’un moulin » (L. 347)

subrevèrsa nf, cf Ubaud Dicort : « déversoir, reversoir » TdF ‘subre-verso’

subrevèrsament nm, cf Ubaud Dicort : « regorgement » (L. 348)

subreversar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, déborder, regorger » (L. 348)

subrevèsta nf, cf Ubaud Dicort : « vêtement de dessus » (L. 348)

subrevestit nm : vestit per far d'espòrt, per se metre d'aise.

subrevil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très vil » (L. 348)

subreviure 1 (v. intr.) (v. R. V, 556) : contunhar de viure.

subreviure 2 a (v. intr. ind.) : demorar en vida après q.q., après un accident, après quicòm...

subrevivença [subrevivéncia, cf Ubaud Dicort] nf : çò que demòra de quicòm d'autres còps ; arcaïsme ; accion de contunhar de viure après la mòrt. 

Subrevivença de l'anma (arma)

subrevivent, -a adj e n : persona que subreviu.

subrevòl nm, cf Ubaud Dicort : « survol » (Basic)

subrevolar (v. tr.) : volar al dessús ; legir rapidament.

Los avions gròsses subrevòlan los auratges.

Aquel article l'ai pas que subrevolat.

subrevoler nm, cf Ubaud Dicort : « désir exagéré » (L. 348)

subrevoltar v : (fisica) « v tr, survolter » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 291)

subrevoltatge nm : (fisica) « survoltage » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 291)

subrevòuta : travèrsa de molin de seda.

subrexcitacion nf, cf Ubaud Dicort : « surexcitation » (Laus)

subrexcitar (v. tr.) : escaufestrar ; estrambordar.

subrexpausar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, surexposer » (Laus)

subrexposicion nf, cf Ubaud Dicort : « surexposition » (Laus)

subrogacion : accion de subrogar.

subrogar (v. tr.) : metre una persona a la plaça d'una autra ; metre quicòm a la plaça de quicòm mai.

subrogat 1, -ada adj : p.p. de subrogar, « subrogé, eé » (v. TdF jos ‘subrouga’).

subrogat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « subrogé » (Alibert)

subrogatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (droit) subrogatoire » (Laus)

« subron » (subron nm) : v. sagron

subrondament : aigat / inondacion.

subrondant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « débordant, ante » TdF ‘subroundan’

subrondar 1 (v. intr.) (v. R. IV, 372 ‘sobrondar’) : subrenadar ; asondar (v. TdF) ; subrabondar [v. subreabondar].

subrondar 2 (v. tr.) : « verser par-dessus » ; inondar, « submerger »  (v. TdF).

subronorar  (v. tr.) (abs. Dicort) : onorar excessivament. (v. subreonorar)

subrós, -osa (abs. Dicort e TdF) : subrabondós, -osa. (v. subreabondós)

subrosament (abs. Dicort e TdF) : subrabondosament. (v. subreabondosament)

subrost nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : respiracion guelsadissa, besalenaira. v. guelsa.

subsequent, -a (R. V, 183) : que ven après (t. tecn de drech)

subsequentament (adv.) : donc / adonc / per consequent.

subsidéncia nf, cf Ubaud Dicort : « subsidence » (Rapin)

subsidi (m.) : ajuda pecuniària ; don.

subsidiari, -ària : suplementari, -ària.

Ressorsas subsidiàrias.

Arguments subsidiaris.

Question subsidiària per destriar los concurrents.

subsidiàriament : d'un biais subsidiari.

subsidiaritat nf, cf Ubaud Dicort : « subsidiarité » (Rapin)

subsisténcia : lo fach de subsistir ; çò necessari per subsistir.

Trabalhar per la subsisténcia de sa familha.

Los mejans de subsisténcia.

subsistent, -a : que subsistís.

subsistir (v. intr) : subreviure (contunhar de viure) ; demorar / se manténer / persistir.

Es encara dificil de subsistir al sidà.

Subsistís pas res de son entrepresa.

Los sibornièrs subsistisson despuèi 4000 ans.

subsonic, -a : al dejós de la velocitat del son.

substància : matèria que quicòm n'es format ; çò qu'existís de per se ; çò essencial dins un discors o un escrich ; çò melhor.

Matèria solida, liquida o gasosa.

Substància alimentària.

La substància d'un libre.

Las plantas tiron lor substància de la tèrra.

substancial, -a : relatiu, -iva a la substància ; essencial / capital ; noirissent, -a.

Tirar d'un libre çò pus substancial.

L'element substancial d'Occitània es nòstra lenga.

Fasiá de repaisses tròp substancials e ne moriguèt.

substancialament : d'un biais substancial.

substancialisme : doctrina filosofica qu'admet la realitat d'una substància, materiala o espirituala, coma subjècte permanent dels fenomèns.

substancialista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del substancialisme.

substancialitat nf : qualitat de çò qu'existís en se, de çò substancial ; materialitat.

substanciós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « substantiel, elle, succulent, ente » TdF ‘sustancious’

substanciosament adv, cf Ubaud Dicort : « substantiellement » (Alibert)

substantific, -a (abs. Dicort) : essencial, -a / capital, -a.

substantiu : nom.

substantivacion nf, cf Ubaud Dicort : « substantivation » (Rapin)

substantivament : d'un biais substantivat

substantivar (v. tr.) : balhar la valor e la fonccion del nom a un mot d'una autra natura.

Adjectiu substantivat : (lo verai)

Vèrb substantivat : (lo parlar)

substitucion : remplaçament ; t. tecn. de drech, de matematicas, de quimia, d'anatomia, de biologia, de mus., de lingüistica, de psicanalisi, de psicologia, de geologia...

Substitucion d'eretièr.

Substitucion de variablas.

Substitucion d'atòms.

Substitucion de cellulas.

Activitat de substitucion.

Sisa de substitucion

La substitucion d'un boc a Isaac pel sacrifici.

Foguèt condemnada  per substitucion de nenon.