|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
subrereal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « surréel,
-elle » (v. çai jos) subrerealisme
nm, cf Ubaud Dicort :
« surréalisme » (Basic) subrerealista adj e n (dels dos
genres), cf Ubaud Dicort :
« surréaliste » (v. çai sus) subreregenerador : mena de reactor nuclear. subrerenal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« surrénal, -ale » (Sèrras-Ess.) subrerenalas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« surrénales » (v. çai sus) subrereservacion nf, cf Ubaud Dicort :
« surréservation » subresabent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« très savant, ante » TdF ‘subre-sabent’ subresalhir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, surpasser » (R. V, 142) subresan, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« très sain »
(R. VI, 39) subresanar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, se cicatriser » (L. 347) subresant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« très saint, ainte » TdF ‘subre-sant’ subresaturacion nf :
(quimia) « sursaturation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 415) subresaturar v, cf Ubaud Dicort :
v tr, « sursaturer »
(v. çai sus) subresaturat, -ada adj :
(quimia) « sursaturé, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 415) subresaut : ressaut / tressaut. subresautar (v. intr.) : ressautar / tressautar. subresavi, -àvia adj (v. R. V, 125) : savi, sàvia que jamai. subrescòt nm, cf Ubaud Dicort : « subrécot, surplus de
l’écot » TdF ‘subre-escot’ subrescrich, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« susmentionné, -e » (v. L. 347) subresèire v, cf Ubaud Dicort : « t tr ind, surseoir
(à) » (v. Laus) ; « v tr, surseoir » subresèis : v. subresèit. subresèit
1 ~ subresèis, -a adj,
cf Ubaud Dicort : « sursis,
-e » (v. subresèire) subresèit 2 (Laus) [ ~ subresèis] nm, cf Ubaud Dicort : ajornament. subresenhal nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de vêtement
sans manches qu’on mettait par-dessus le haubert » (L. 347) subresénher / subresenhor nm, cf Ubaud Dicort : « seigneur
dominant ? » (L. 347 ‘sobresenhor’) subresenhorejar v tr e intr, cf Ubaud Dicort : « v tr et
intr, dominer tout à
fait » (L. 347) subresenhorir v intr, cf Ubaud
Dicort : « v intr, dominer » (L. 347) subreservir v tr, cf Ubaud Dicort : « v tr, servir à
l’excès » (L. 347) subresèser (L. 347) [veire subresèire, cf Ubaud Dicort] / subresèire (v. tr.) : ajornar / diferir. subresetmana
1 nf, cf Ubaud Dicort :
« jour ouvrable » (v. Alibert) Un jorn de subresetmana, un jour de la semaine. (v. TdF jos ‘subre-semano’) subresetmana 2 (adv.) : en setmana ; « vers la fin de la semaine » TdF ‘subre-semano’. subresfòrç
nm, cf Ubaud Dicort : « grand effort »
(L. 347) subresforçar (se) v (v. Ubaud Dicort) : « v pron, faire
un grand effort » (L. 347) subresòla nf, cf Ubaud Dicort : « semelle
double » (L. 347) subresolar v tr, cf Ubaud Dicort : « v tr, garnir de doubles
semelles » (L. 347) subresòm (en -) : dins un subresaut / amb un subresaut. (v. TdF ‘subre-som’) Me desrevelhèri en subresòm. subresonar, cf Ubaud Dicort : « v tr, appeler
à différentes reprises » (L. 347) subresonic, -a (abs. Dicort) : al dessús de
la velocitat del son. (v. supersonic) Fòrça avions del temps que sèm son subresonics. subresplecha nf , cf Ubaud Dicort :
« surexploitation » (v. çai jos e esplecha) subresplechar v, cf Ubaud Dicort (v. CLO § 11.5.b) : v tr, « surexploiter »
(v. Rapin) subrestant nm, cf Ubaud Dicort :
« surveillant, intendant ; inspecteur de la pêche,
employé autrefois par la corporation des prud’hommes de
Marseille » TdF ‘subre-estant’ subrestar (v. intr.) : dominar ; subreviure ; resistir. subrestendre v tr, cf Ubaud Dicort : « v tr, étendre, allonger
beaucoup » (L. 347) subrestimacion nf, cf Ubaud Dicort (v. CLO § 11.5.b) : « surestimation » (Laus) subrestimar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, surestimer » (Laus,
Basic) subresubstancial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sur-substantiel » (R. III, 211) subretalent nf, cf Ubaud Dicort :
« nm, désir
extrême » (R. V, 297), « désir
excessif » (v. L. 347) subretalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lever en trop, en parlant
d’un impôt » (L. 347) subretaussa nf / subretaxa (abs. Dicort) : taxa excessiva. (v. taxa) subretaussar (v. tr.) / subretaxar (abs. Dicort) : far pagar tròp de taxas. subretech nm, cf Ubaud Dicort :
« auvent » (L. 347) subretémer v, cf Ubaud Dicort : « sur-craindre,
crainrdre beaucoup » (R. V 316) subretemor nf, cf Ubaud Dicort : « peur
excessive, excès de crainte » (L. 347) subretemperar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « sur-tempérer,
sur-modérer, tempérer, modérer beaucoup » (R.
V 319 ‘sobretemprar’) subretension nf, cf Ubaud Dicort :
« surtension » (Rapin) subretèsta : cunh que cunha la relha. subretot (adv.) : mai que mai. subreuman, -a adj (v. Ubaud Dicort p. 1048 e CLO § 11.3.7.c) : « surhumain, aine » TdF ‘subre--uman’ subreumid, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« très humide » (v. umid) subrevalença nf, cf Ubaud Dicort : « plus-value » (L. 347) subrevalent, -a adj : valent, -a que jamai, « qui vaut mieux que les autres, de très haut mérite » (v. L. 347). subrevaler v, cf Ubaud Dicort :
« v tr e v intr,
surpasser en valeur, en mérite » (L. 347) subrevalorós, -osa
(abs. Dicort) :
valorós, -osa que jamai. (v. subrevalent) subrevaluacion nf, cf Ubaud Dicort :
« surévaluation »
(Sèrras-Ess.) subrevaluar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, surévaluer » (Sèrras-Ess.) subrevendre (v. tr.) : vendre tròp car, « survendre » (v. TdF ‘subre-vèndre’). subrevendut, -uda (<subrevendre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « survendu, ue » (v. TdF) subrevengut, -uda (<subrevenir) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « survenu, ue » (v. TdF jos ‘surveni’) subrevenir [ ~ susvenir, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : arribar, « v intr et tr, survenir ; surprendre » (R. V, 496 ‘sobrevenir). Subrevenguèt alara un auristre espaventable. subrevent : vent qu'arriba de per darrièr (mar.) |
|
subrevèrs nm, cf Ubaud Dicort : « débordement ;
épanchoir du bief d’un moulin » (L. 347) subrevèrsa nf, cf Ubaud Dicort : « déversoir,
reversoir » TdF ‘subre-verso’ subrevèrsament nm, cf Ubaud Dicort :
« regorgement » (L. 348) subreversar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr,
déborder, regorger » (L. 348) subrevèsta nf, cf Ubaud Dicort : « vêtement de
dessus » (L. 348) subrevestit nm : vestit per far d'espòrt, per se metre d'aise. subrevil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très
vil » (L. 348) subreviure 1 (v. intr.) (v. R. V, 556) : contunhar de viure. subreviure 2 a (v. intr. ind.) : demorar en vida après q.q., après un accident, après quicòm... subrevivença [subrevivéncia, cf Ubaud Dicort] nf : çò que demòra de quicòm d'autres còps ; arcaïsme ; accion de contunhar de viure après la mòrt. Subrevivença de l'anma (arma) subrevivent, -a adj e n : persona que subreviu. subrevòl nm, cf Ubaud Dicort : « survol » (Basic) subrevolar (v. tr.) : volar al dessús ; legir rapidament. Los avions gròsses subrevòlan los auratges. Aquel article l'ai pas que subrevolat. subrevoler nm, cf Ubaud Dicort : « désir
exagéré » (L. 348) subrevoltar v : (fisica)
« v tr,
survolter » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 291) subrevoltatge nm : (fisica)
« survoltage » (v. Ubaud Dicc. scient. p.
291) subrevòuta : travèrsa de molin de seda. subrexcitacion nf, cf Ubaud Dicort :
« surexcitation » (Laus) subrexcitar (v. tr.) : escaufestrar ; estrambordar. subrexpausar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, surexposer » (Laus) subrexposicion nf, cf Ubaud Dicort :
« surexposition » (Laus) subrogacion : accion de subrogar. subrogar (v. tr.) : metre una persona a la plaça d'una autra ; metre quicòm a la plaça de quicòm mai. subrogat 1, -ada adj : p.p. de subrogar,
« subrogé, eé » (v. TdF jos ‘subrouga’). subrogat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« subrogé » (Alibert) subrogatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (droit)
subrogatoire » (Laus) « subron » (subron nm) : v. sagron subrondament : aigat / inondacion. subrondant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « débordant,
ante » TdF ‘subroundan’ subrondar 1 (v. intr.) (v. R. IV, 372 ‘sobrondar’) : subrenadar ; asondar (v. TdF) ; subrabondar [v. subreabondar]. subrondar 2 (v. tr.) : « verser par-dessus » ; inondar, « submerger » (v. TdF). subronorar (v. tr.) (abs. Dicort) :
onorar excessivament. (v. subreonorar) subrós, -osa (abs.
Dicort e TdF) : subrabondós, -osa. (v. subreabondós) subrosament (abs. Dicort e TdF) : subrabondosament. (v.
subreabondosament) subrost nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : respiracion guelsadissa, besalenaira. v. guelsa. subsequent, -a (R. V, 183) : que ven après (t. tecn de drech) subsequentament (adv.) : donc / adonc / per consequent. subsidéncia
nf, cf Ubaud Dicort :
« subsidence » (Rapin) subsidi (m.) : ajuda pecuniària ; don. subsidiari, -ària : suplementari, -ària. Ressorsas subsidiàrias. Arguments subsidiaris. Question subsidiària per destriar los
concurrents. subsidiàriament : d'un biais subsidiari. subsidiaritat nf, cf Ubaud Dicort :
« subsidiarité »
(Rapin) subsisténcia : lo fach de subsistir ;
çò necessari per subsistir. Trabalhar per la subsisténcia de sa familha. Los mejans de subsisténcia. subsistent, -a : que subsistís. subsistir (v. intr) : subreviure (contunhar de viure) ; demorar / se manténer / persistir. Es encara dificil de subsistir al sidà. Subsistís pas res de son entrepresa. Los sibornièrs subsistisson despuèi 4000 ans. subsonic, -a : al dejós de la velocitat del son. substància : matèria que quicòm n'es format ; çò qu'existís de per se ; çò essencial dins un discors o un escrich ; çò melhor. Matèria solida, liquida
o gasosa. Substància
alimentària. La substància d'un
libre. Las plantas tiron lor substància de la tèrra. substancial, -a : relatiu, -iva a la substància ; essencial / capital ; noirissent, -a. Tirar d'un libre çò pus substancial. L'element substancial d'Occitània es nòstra lenga. Fasiá de repaisses tròp substancials e ne moriguèt. substancialament : d'un biais substancial. substancialisme : doctrina filosofica qu'admet la realitat d'una substància, materiala o espirituala, coma subjècte permanent dels fenomèns. substancialista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del substancialisme. substancialitat nf : qualitat de çò qu'existís en se, de çò substancial ; materialitat. substanciós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « substantiel,
elle, succulent, ente » TdF ‘sustancious’ substanciosament adv, cf Ubaud Dicort :
« substantiellement » (Alibert) substantific, -a (abs. Dicort) : essencial, -a / capital, -a. substantiu : nom. substantivacion nf, cf Ubaud Dicort : « substantivation » (Rapin) substantivament : d'un biais substantivat substantivar (v. tr.) : balhar la valor e la fonccion del nom a un mot d'una autra natura. Adjectiu substantivat : (lo verai) Vèrb substantivat : (lo parlar) substitucion : remplaçament ; t. tecn. de drech, de matematicas, de quimia, d'anatomia, de biologia, de mus., de lingüistica, de psicanalisi, de psicologia, de geologia... Substitucion d'eretièr.
Substitucion de variablas. Substitucion d'atòms. Substitucion de cellulas. Activitat de substitucion. Sisa de substitucion La substitucion d'un boc a Isaac pel sacrifici. Foguèt condemnada per substitucion de nenon. |
|
|
|
|
|