|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
soudalha nf sing (arc.) : montèt de sòus ; moneda / argent « monnaie de billon » (TdF ‘sòudaio’) soudalita (abs. Dicort) : silicat aluminic de sòuda amb de clòr. soudament nm, cf Ubaud Dicort : « action de fermer
une blessure » (L. 350) soudamida (abs. Dicort) : amidur de sòuda. soudar (v. tr.) : abrasar (assemblar amb una sòudadura) ;
ligar : unir fòrt e mòrt. Èran soudats un a l'autre per lor ideal comun. soudar (se) : se reünir per far pas qu'un. soudat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« soudé, ée » TdF jos sóuda’ soudatge : accion d'abrasar, de sòudar. soudejar (v. intr. arc.) : « faire
de petits profits » ; aver de sòus / aver
d'argent. (v. TdF). soudemia (abs. Dicort) : concentracion de sòuda dins lo sang. soudon nm, cf Ubaud Dicort : « liaison,
sauce » TdF souquilhada nf, cf Ubaud Dicort : v. sauquilhada. sòut, -a (v. Alibert) / solgut, -uda : p.p. de sòlver (t. a.) ; banhat, -ada / trempat, -ada. sòuta 1 (soma de
compensacion) nf, cf Ubaud Dicort (v. L. 350 sòlta) :
« soulte ; rabais » (Sèrras-Ess.) sòuta 2 [veire absòuta, cf Ubaud Dicort] nf : benediccion darrièira d'un defuntat, après la messa dels mòrts. Après la sòuta portèron lo defuntat al cementèri. sovenença : sovenir lunhan / remembrança. sovenent, -a adj : que se soven / que se remembra. Es pas
sovenenta de res, elle ne se souvient de
rien. (v. TdF) sovenir 1 nm : remembre. sovenir (se) 2 v pron : se remembrar / se rapelar. sovent (adv.) : mantun còp. soventas fes loc adv (v. fes) : plan sovent. soventejar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : arribar sovent / èsser frequent. Al mes d'agost soventeja que tròna. soventet adv, cf Ubaud Dicort : « assez
souvent » TdF sovèt
nm, cf Ubaud Dicort :
« souhait, vœu, désir, v. desir » (v. TdF) sovetaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui souhaite » TdF sovetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, souhaiter, v. astrugar » (v. TdF ‘souveta’). « sovetar » (barb.) : v. desirar. sovièt nm (mot rus que vòl dire conselh) : conselh dels delegats dels obrièrs, païsans o soldats dins l'anciana U. R. S. S. sovietic, -a : relatiu, -iva als sovièts ;
relatiu, -iva a l'anciana U. R. S. S. sovietizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« soviétisation »
(Rapin) sovietizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, soviétiser » (Per Noste) spaghetti nm pl : v. espaguètis. « speaker » (angl.) : v. anonciaire / anonciator. spinnàker (< angl.) ~ espinnàquer nm, cf Ubaud Dicort :
« (mar.) spinnaker » (Rapin) « sponsor » (angl.) : v. pairin. stabat nm, cf Ubaud Dicort :
« stabat, hymne de l’Eglise » TdF (v. çai jos) Stabat mater (lat.) Drecha se teniá la maire : cant liturgic de la Glèisa sus las dolors de la maire de Jèsus al pè de la crotz. Un estabat occitan del sègle XIV, titolat Planh
sobre planh, tirat d'un evangeliari d'Albi, compòrta talament
d'arcaïsmes (n'ai comptats mai de 80) que l'òm pòt
assolidar que l'original deviá datar a mens del sègle dotzen,
que l'emplec dels preterits en i del manuscrit d'Albi se tròba tanben
dins lo cartulari de Vaor de Tarn datat per Paul Meyer de las annadas 1180.
De mai, un òrre francisme (« voez » en lòc de votz)
permet d'assolidar que lo ms. del
sègle XIV es pas qu'una còpia. (v.
un extrach de Plan sobre planh, a la fin de la letra S) staccato nm (< ital.
‘destacat’) : (t. tecn. mus. it. vengut internacional) seguida
de nòtas de musica rapidas e plan destacadas. stakhanovisme
nm, cf Ubaud Dicort :
« stakhanovisme » [Per
Noste : estakhanovisme] stakhanovista
adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« stakhanoviste » (v. çai sus) stalinian,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« stalinien, -enne » (Sèrras-Ess.) stalinisme
nm, cf Ubaud Dicort :
« stalinisme » (Sèrras-Ess.) stalinista
adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« staliniste » (v. çai sus) « stand » (angl.) : v.
banca e estand. « standart » (angl.) e derivats : v. a estandard « star » (angl.) : v.
estela e estar 1. « starter » (angl.) : v. amodaire e estàrter. statu quo nm (del lat. in statu quo ante, coma de per
abans) : « statu
quo » (Rapin) Manténer lo statu quo : cambiar pas res de tot. sternum nm (lat.) (abs. Dicort)
: òs larg e planièr al mitan de la peitrina e que i s'articulan
las costèlas. (v. esternum) stimulus nm (abs. Dicort) (lat.) : factor qu'estimula (l.p.) una cellula, un organ, l'organisme... en amodant una responsa musculara, nerviosa. (v. estimulus) stipula nf
(abs. Dicort) (t.
tecn. de botanica) : apendix pichonèl sus la camba d'una planta al
punt d'insercion de las fuèlhas. (v. estipula) stipulacion (R. V, 279)
(abs. Dicort) : clausula,
condicion de contracte. (v. estipulacion) stipular (v. tr.) (R. V, 279) (abs. Dicort) : mençonar una clausula, una condicion. (v. estipular) De
notar, dins los tres exemples çaisús lo manten primitiu del
st- etimologic latin, que se mudara lèu en est- dins la
lenga parlada. Notar
lo meteis fenomèn pel ps- de psalm e de sos
derivats. (R. IV, 662 – 663) stòp (abs. Dicort) (de
l'angl. « stop » vengut internacional): placa de
senhalizacion que marca que se cal arrestar. (v. estòp) stress (abs. Dicort) (angl.) : ensemble de perturbacions organicas o psicologicas amodadas
per diferents factors : emocion fòrta, freg, rambalhs, malautiá
cronica, trabalh excessiu... ; accion d'aqueles factors. (v. estrès) « string » (angl. que vòl dire cordilh) : v. estring (l.p.) stripping (angl. vengut internacional) : accion de desrabar una vena (t. tecn. de med.) « strip-tease
» (angl.) : v. estriptiz (los 2, abs. Dicort). sua (poss fem.) (Alibert ; non preconizat Dicort) [veire sieuna / siá] : seu /seuna / sieu / sieuna / sia. La sua vaca : sa vaca / la seu / la seuna / la sia... suac nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : cuèr de caval
aprestat al seu (graissa de bestial romiaire) (v. suat) suassa (f.) : persona grandassa, mal bastida e pretenciosa. suat nm, cf Ubaud Dicort :
« cuir préparé au suif, peau passée en
mégie, peau de mouton apprêtée et blanchie ;
chevrotin, peau de chevreau ou de bouc préparée » TdF jos ‘souat’ suau
1, suava [ ~ suauda] adj,
cf Ubaud Dicort : calm, -a ; doç, -a ; deliciós,
-osa ; armoniós, -a ; delicat, -ada. Votz , nolor, melodia,
olor...suava. Restar suau, rester
tranquille. (Rapin) suau ! 2 (interj.) : ten-te suau / cala-te. suau 3 adv, cf Ubaud Dicort :
« tranquillement, doucement, posément » (v. TdF jos ‘siau 2’) Tot suau,
tout doucement (v. TdF) suavament [ ~ suaudament] adv, cf Ubaud Dicort : d'un biais suau. (v. suau 3) suavesa nf, cf Ubaud Dicort :
« suavité, douceur » (L. 355) suavet 1,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
(v. suau 1) suavet 2 adv (L. 355) (v.
suau 3) :
« doucettement, tout tranquillement, avec
modération » (v. TdF ‘siavet’) suavitat nf : qualitat de çò suau. suavitud nf, cf Ubaud Dicort :
« suavité, douceur » TdF ‘siavitudo’ |
|
||
|
sot 1 / sota
(prep.) : jos. v. sos sot 2 nf [o nm ~ soda nf, cf Ubaud Dicort] : porcil / porcigòla / porcatièira / penh (abric pels pòrcs) (v. TdF jos ‘sout 1’) ; sot 3 (f.) [sòt 1 nm (v. Ubaud Dicort, Vayssier, TdF)] : cròs en general ; cròs per enterrar un animal ; cròs de truèlh d'òli ; trauc de lec al jòc de la cròssa. sòt 2, -a adj (L. 353) : bèstia (m. e f.) / bestiasson, -a. SOTA- prefixe : « sous- » (s’emplega puslèu per
designar una localizacion en dessota) (v. Ubaud Dicort) sota 1 prep, cf Ubaud Dicort : v. sot 1. sota 2 nf : fòssa / clòt / cròs / trauc ; cala de naviri. (Alibert) sota 3 nf, cf Ubaud Dicort :
« plongeon » TdF ‘souto 2’ sotabarba nf : sosbarba / josbarba. v. sosbarba. sotabarbal (abs. Dicort) : sosbarbal. v. sosbarbal. (v. sotabarban) sotabarban nm, cf Ubaud Dicort :
« coup donné sous le menton, v. sosbarbada » (v. TdF ‘souto-barban’) sotabraç nm, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on porte sous le
bras » TdF ‘souto-bras’ sotacap nm, cf Ubaud Dicort :
« sous-chef » (v. TdF ‘souto-cap’) sotacha nf, cf Ubaud Dicort :
« soutache, espèce de tresse » TdF sotachar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, garnir d’une soutache » TdF sotacoa nm, cf Ubaud Dicort :
« croupière, v. gropièira » (v. TdF jos ‘souto-co’) sotaconsum nm, cf Ubaud Dicort :
« sous-consommation » (Sèrras-Ess.), v. Rapin) sotacopa nf, cf Ubaud Dicort :
« soucoupe » (Fettuciari) sotacutanèu, èa, cf Ubaud Dicort : v. soscutanèu. sotaengaunhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. sotengaunhat. sotagòrja nm, cf Ubaud Dicort : « sous-gorge » TdF ‘souto-gorjo’ sotaire 1, -aira n, cf Ubaud Dicort (v. sota 3) :
« nm,
plongeur » TdF ‘soutaire 1’ Un sotaire de muscles¸ un plongeur qui fait la pêche aux moules. (v. TdF) sotaire 2 nm,
-a (subs.) (v. sota
2) : persona
qu'entèrra los defuntats. (v. TdF ‘soutaire 2’) sotajaça nf, cf Ubaud Dicort :
« sous-couche » (v. jaça) sotalinhar v, cf Ubaud Dicort : « souligner ;
insister, préciser » (Fettuciari jos ‘solinhar’). (v. soslinhar) sotamalhòl
/ sotamalholet nm,
cf Ubaud Dicort : « lange de
maillot, v. culairon » (v. TdF jos ‘souto-maiòu’) sotaman nm, cf Ubaud Dicort :
« sous-main » (Rapin). (v. sosman) sotaman
(de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en sous main » (Rapin). sotamenton
nm, cf Ubaud Dicort : « embonpoint
du menton, étage de graisse » TdF ‘souto-mentoun’ sotana nf (v. Honnorat) : mena de
longa rauba negra botonada per davant (32 botons) que se cargavan los
eclesiastics abans 1963. sotanèla : anciana sotana roja de clergue per servir la messa grand. sotanon nm, cf Ubaud Dicort :
« lambourde, pièce de bois qui sert à soutenir un
parquet, v. lamborda » (v. TdF
e Honnorat) sotanòta
nf, cf Ubaud Dicort :
(v. sotanèla) sotanòvi
nm, cf Ubaud Dicort :
« celui qui donne le bras à la mariée » TdF ‘souto-nòvi 1’ sotanòvia
nf, cf Ubaud Dicort :
« la demoiselle qui a pour cavalier le nouveau
marié » TdF ‘souto-nòvi 2’ sotar (v. intr. e tr.) (v. sota 3) : cabussar dins l'aiga ; pescar en cabussant dins l'aiga ; nadar entre doas aigas ; probainar. sotaràs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « dissimulé,
ée, en dessous, sournois, oise, taciturne, morne » TdF ‘soutaras’ sòtas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« chatouillement, v. cotiga » (v. TdF ‘soto 3’) sotasignar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soussigner » (Laus) sotasignat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « soussigné,
-ée »
(Laus, Basic) sota-subre adv, cf Ubaud Dicort :
« sens dessus dessous »
TdF ‘souto-subre’ sotatangenta ~ sostangenta nf :
(matematica) « sous-tangente » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 129) sotatassa nf, cf Ubaud Dicort : « sous-tasse,
soucoupe » (Sèrras-Ess.) sotatension nf : (fisica)
« sous--tension » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 296) sotatèrra (adj. [dels dos genres] e subs. m.) : soteiran, -a « souterrain, aine » TdF ‘souto-terro’ ; sosterranh / tuna. sotatítol
nm, cf Ubaud Dicort :
« sous-titre » (Sèrras-Ess.) sotatitolar v, cf
Ubaud Dicort : « v tr,
sous-titrer »
(Sèrras-Ess.) sotatitolatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« sous-titrage » (v. çai sus) sotavan nm, cf Ubaud Dicort :
« criblures, v. mondilha » (v. TdF ‘souto-va’) sotaveire nm, cf Ubaud Dicort :
« sous-verre » (Rapin) sotaventre
nm, cf Ubaud Dicort :
« ventrière, v. sotaventrièira » (v. TdF ‘sous-vèntre’) sotaventrièira nf : sosventrièira / josventrièira. sotavestit
nm, cf Ubaud Dicort :
« sous-vêtement » (Sèrras-Ess.,
Basic) sòt-bogre
nm, cf Ubaud Dicort :
« sot, imbécile »
(Lexic M. Roqueta) sòtbogritge
nm, cf Ubaud Dicort :
« ânerie » (Brun Glossari
Oc-Fr) soteiran adj
(v. TdF ; abs. Dicort) (R. V, 274 - L. 353) : que se tròba al
dejós. (v. inferior) sotejar (v. intr.) : frequentatiu de sotar (cabussar dins l'aiga) sotengaunhat [sotaengaunhat], -ada adj : reguèrgue, -a / morrut, -ada. (v. TdF ‘souto-engaugna’) sotièira : sil cròs (trauc) dins la tèrra que servís de cava. Sotièira de trufas, de castanhas, de bledas, de naps. Sotièira d'ensilatge. sotisa nf : injúria / insolentariá / vilaniá ; « bévue » TdF. Escopir de sotisas. sotisaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort. (v.
sotisar) : « celui,
celle qui chante pouilles » Td sotisar (v. tr. e intr.) : insolentar q.q. ; dire de sotisas. sotisar (se) : s'insolentar. sotisassa nf, cf Ubaud Dicort : « injure
grossière, pouilles » TdF sotisièr, -ièira n (v. Ubaud Dicort) :
« nm, sottisier, recueil de sottises ; homme
qui se plaît à en dire » TdF ‘soutisié’ sotitge nm, cf Ubaud Dicort :
« sottise » (Brun Glossari
Oc-Fr) sòtol : partida de l'ostal al nivèl del pelsòl. sotolum nm sing : pautra / liga / sediments / escorrilhas / fonzalhas / fonzilhas. (v. TdF ‘soutoulun’) soton nm, cf Ubaud Dicort (v. sota 2) :
« plongeon que l’on fait en nageant » TdF ‘soutoun’ sotorniu, -iva ? adj, cf Ubaud Dicort : « sournois, taciturne,
sinistre, v. saturnin » TdF ‘soutourniéu’ sòu : anciana pèça de moneda ; argent en general. Ai pas cap de sòu : ai pas ges d'argent. Sòu per sòu / a bèles sòus, sou à sou, un sou
après l’autre.
(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sòu 2‘) sòuda 1 nf (arc.) : sòu gròs (anciana pèça de dos centims), « dix centimes » (Alibert) sòuda 2 nf (TdF’’sòudo 2’ ; abs. Dicort) : carbonat de sòdi. (v. soda 2) sòuda 3 nf (TdF’’sòudo
2’ ; abs. Dicort)
(plt.) : soda (Suaeda fruticosa) ; (S. setegira) ; (S. maritima) ;
(S. splendens) (v. soda 2) soudabilitat nf : proprietat qu'an dos còrses de s'unir per far pas qu'un. soudable, -bla : que pòt èsser soudat, -ada. soudada [veire soldada, cf Ubaud Dicort] nf : paga / salari. soudadura : abrasadura (mòde d'assemblatge de doas pèças metallicas o d'unes produits sintetics pel biais de la calor) Soudadura al batiston. Soudadura autogèna. Soudadura electrica. soudaire, -aira n : abrasaire, -a (persona que sòuda) |
|
|
|
|
|
|
|
|