sonda : instrument per mesurar la prigondor de l’aiga ; tija de metal utilizada pels doanièrs per sondar lo contengut d’una bala ; instrument per explorar un conduit o per evacuar lo liquid d’una cavitat (med.) ; instrument per explorar en general (t. a.) 

Sonda de burre, de formatge.

Sonda petrolièira.

Sonda espaciala : veïcul espacial.

sondable, -bla : que pòt èsser sondat, -ada.

sondaire, -aira : persona que sonda.

sondar (v. tr.) : reconéisser la prigondor, la natura, la qualitat... de quicòm amb una sonda.

sondatge : exploracion ; enquèsta / enquista.

sondejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (fig.) tâter (quelqu’un) » (Laus) ; « sonder » (Rapin) 

sondormir (se) : s’aconsomir / s’entredormir.

sonet : pèça de poesia de catòrze vèrses dispausats en dos quatrens e dos tercets e somesa a de règlas precisas per la distribucion de las rimas.

soneta nf, cf Ubaud Dicort : « sonnette d’appartement, v. campaneta plus usité » (v. TdF)

sonetaire nm, -aira : persona que fa de sonets. (v. TdF)

soneton nm, cf Ubaud Dicort : « petit sonnet » (v. TdF)

songe nm (arc. R. VI, 503) (non preconizat Dicort) : somi v. somi  (abs. Dicort).

songlau adj m, cf Ubaud Dicort : « variété d’olivier » TdF

« songle » - « songlet » :  v. singlesinglon 1.

sonh 1, -a (abs. Dicort) : sont, -a. v. sont, -a.

sonh 2 nm : veire suènh, cf Ubaud Dicort.

sonhar (v. tr.) : s’ocupar de ; s’aplicar a.

Sonhar un nenon.

Sonhar un malaut.

Sonhar son estil.

Sonhar una revirada.

sonhar (se) : se medecinar ; prene suènh de son aspècte.

sonhason nf : accion de sonhar o de se sonhar.

sonhós, -osa : aplicat, -ada ; minimós, -osa

sonhosament : d’un biais sonhós.

sonia nf (abs. Dicort) : intensitat de la sensacion sonòra en relacion amb la pression acostica, « (méd.) sonie » (Rapin).

Sonià [Sònia] : prenom.

-SONIC : forma sufixada del latin sonus(son). v. supersonic.

sonic, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al son ; relatiu, -iva a la velocitat del son ; dotat, -ada d’una velocitat egala a la del son, « (phys.) sonique » (Per Noste).

Celeritat sonica.

sonièr nm, cf Ubaud Dicort, -ièira : campanièr, -ièira. (v. TdF)

sonjament nm (R. V, 259) (arc.) (abs. Dicort) : somi.  v. somi  (abs. Dicort).

sonjar (arc.) (non preconizat Dicort) : somiar  v. somiar.

SONO-: forma prefixada del latin sonus (son)

sonograf : aparelh electronic per estudiar los fonèmas en los enregistrant sus de bendas magneticas.

sonografia : enregistrament de fonèmas amb un sonograf.

sonograma : representacion grafica de las compausantas fonicas d’una succession de sons de la paraula, a partir d’un sonograf.

sonoluminescéncia : emission luminosa d’un liquid que conten de gases dissolguts e someses a de vibracions ultrasonicas.

sonomètre : aparelh per estudiar e comparar los sons.

sonometria : estudi comparat dels sons.

sonòr, -a : que fa un son ; que resclantís ; relatiu, -iva als sons ; que remanda plan los sons.

Un metal sonòr.

Un rire sonòr.

Consonanta sonòra.

Un film sonòr.

Una onda sonòra.

Fonèma sonòr.

Vibracion sonòra.

Votz sonòra.

Una sala sonòra.

sonorista (m. e f.) : tecnician, -a de la sonorizacion.

sonoritat nf : caractèr de çò sonòr ; proprietat d’unes còrs de refortir, de far resclantir los sons.

sonorizacion : ajustar un son o una musica a un document ;  ensemble dels apleches per sonorizar un airal ; passatge d’una consonanta sorda a una consonanta sonòra.

sonorizar (v. tr.) : ajustar d’elements sonòrs a l’image ; equipar una sala, un edifici d’una installacion per difusar de son.

sonotèca nf : archius que i son servats los enregistraments de bruches d’utilizar per de films, per d’emissions radiofonicas o televisadas.

sonque 1 (adv.) (Alibert) [ / son que ?, cf Ubaud Dicort] : solament / pas que. [Dans la prononciation, dans ce cas, « son » porte un accent tonique. (Vernet Dict. gram. oc. p. 318)]

Es sonqu’un chòt que crida. (Vernet)

sonque 2 / son que ? prep (v. Ubaud Dicort) : v. son que 1.

sonque 3 / son que ? conj, cf Ubaud Dicort : v. son que 2.

« sonreire » :   v. sorire (non preconizat Dicort).

sonsa nf : « tronçon, chicot, moignon, v. tròç » (v. TdF e Vayssier) ; banilha / banilhon (rasigòt / tanòc de bana)

sonson 1 nm : « petit moignon, petit chicot, v. mochon 2 » (v. TdF ‘sounsoun 1’) ; banilhon.  v. çaisús.

 

 

sonson 2 nm : cançon monotòna ; breçairòla ; melopèa.

sonsonar / sonsonejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sounsouna) : canturlejar / cantorlejar una cançon monotòna ; bronzinar ; zonzonejar.

sont, -a adj : « qui n’a pas de cornes » TdF, desbanat, -ada (qu’a pas pus de banas)  (v. bont)

Cabra sonta, chèvre écornée. (v. TdF jos ‘sount’)

sonta nf : bicador que sas puas son tròp sarradas.

sopa : potatge de tota mena (v. TdF) :

Sopa espessa.

Sopa lisa (bolhon).

Sopa de lach.

Sopa de legums.

Sopa de caulets.

Sopa d’èrbas.

Sopa de formatge.

Sopa grassa.

Sopa de mongetas.

sopa blanca nf : « soupe au lait » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘soupo’)

sopa corta nf : « soupe d’abatis » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘soupo’)

sopa d’alh nf, cf Ubaud Dicort : « soupe à l’ail » (v. alhada)

sopa de morres [morre, cf Ubaud Dicort] nf : sopa malgraciosament servida per una femna a son òme que s’es atardivat endacòm.

sopac nm / sopacada nf : « cahot », brandida / secossa. (v. Alibert)

sopacar 1 (v. tr.) : brandir / saquejar ; « (fig.) balloter, tourmenter » (Alibert).

sopacar (se) (abs. Alibert) : èsser brandit / èsser saquejat. (v. sopacar 2)

sopacar 2 v intr : « éprouver  des cahots » (Alibert)

sopada : airal que i se sopa ; despensas del sopar ; personas que sopan ensemble ; brave sopar.

sopadís, -issa : relatiu, -iva al sopar.

sopadissa : brave sopar.

sopador : sala de manjar.

sopaire, -aira [~ -airitz] : persona que sopa.

sopapa (non preconizat Dicort) : valvula jos tension per reglar lo movement d’un fluid ; dispositiu per reglar un corrent electric ; aplech metallic per reglar la circulacion d’un liquid ; aplech de seguretat en general. (v. valvula)

sopar 1 (v. intr.) : prene lo repais del ser.

sopar 2 nm  : repais del ser ; çò que se manja per aquel repais.

soparèl 1, -a adj : relatiu, -iva al sopar.

soparèl 2 nm : pichon sopar.

soparareleta nf, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, petit souper » TdF

soparon nm, cf Ubaud Dicort : « petit souper, réveillon » TdF

sopartir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, départir, partager, distribuer, diviser ; séparer ceux qui se battent » TdF jos ‘desparti’ (v. despartir). « sopartir » e derivats (R. IV, 440 - L. 351) : v. sospartir (non preconizat Dicort).

sopartir (se) v pron : « se séparer ; se départir, se désister, se retirer » (v. TdF jos ‘desparti’)

sopassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise soupe, v. bolhaca » (v. TdF)

sopatòri nm : brave gostar que remplaça lo sopar.

sopejaire, -aira [~ -airitz] n / sopièr, -ièira (v. sopièr 1) : persona qu’aima la sopa.

sopejar (v. tr.) : bacinar una plaga.

sopeta : sopa de mainatge ; rebombeta / raspalheta.

sopic : rosic / lagui / pensament / preocupacion.

sopièira : recipient per la sopa.

sopieirada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une soupière » TdF

sopieirassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. sopièira)

sopièr 1, -ièira adj e n / sopejaire, -aira (v. sopejaire) : persona qu’aima la sopa, « mangeur de soupe, soupier, ère » TdF ‘soupié 2’.

Ola sopièira, marmite à soupe. (v. TdF)

sopièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « auget plein d’eau dans lequel le potier mouille de temps en temps les mains » TdF ‘soupié 1’

soplament : d’un biais sople.

sople, -pla : elastic, -a ; lèst, -a ; docil, -a ; vimenenc, -a / plegadís, -issa / flexible, -a.

soplesa : flexibilitat ; docilitat.

« sopluèg / soplòg » (prononciacion) : v. sospluèg - sosplòg (non preconizat Dicort).

« sopluejar » (v. tr.) (prononciacion) : v. sosplujar.

« sopluejar (se) » (prononciacion) : v. sosplujar (se).

soponar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un second souper, faire réveillon, v. ressopetar » (v. TdF)

soporific, -a (adj. e subs. m.) : que fa dormir.

Discors soporific.

Una potinga soporifica.

sopranista nm : cantaire adult qu’a servada una votz de soprano.

soprano (it.) (subs. e adj.) : votz pus aguda, feminina o de drollon ; cantaire, -a de la votz fòrt aguda ; instrument de tessitura pus aguda dins la meteissa familha d’instruments.

soquèla (far -) (Alibert) (v. tr. ind.) : far esquineta. v.esquineta.

soquet : relha de l’araire ; soca agarrussida, arrascassida ; soc pichon ; soc pichon que fa sèti ; estelons faches per la pigassa ; aplech per trapar de rats ; anciana talha sul vin (arc.)

Entendre per lo soquet, entendre de travers. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘souquet’)