|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sonda : instrument per mesurar la prigondor de l’aiga ; tija de metal utilizada pels doanièrs per sondar lo contengut d’una bala ; instrument per explorar un conduit o per evacuar lo liquid d’una cavitat (med.) ; instrument per explorar en general (t. a.) Sonda de burre, de formatge. Sonda petrolièira. Sonda espaciala : veïcul espacial. sondable, -bla : que pòt èsser sondat, -ada. sondaire, -aira : persona que sonda. sondar (v. tr.) : reconéisser la prigondor, la natura, la qualitat... de quicòm amb una sonda. sondatge : exploracion ; enquèsta / enquista. sondejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (fig.) tâter (quelqu’un) » (Laus) ; « sonder » (Rapin) sondormir (se) : s’aconsomir / s’entredormir. sonet : pèça de poesia de catòrze vèrses dispausats en dos quatrens e dos tercets e somesa a de règlas precisas per la distribucion de las rimas. soneta nf, cf Ubaud Dicort : « sonnette d’appartement, v. campaneta plus usité » (v. TdF) sonetaire nm, -aira : persona que fa de sonets. (v. TdF) soneton nm, cf Ubaud Dicort : « petit sonnet » (v. TdF) songe nm (arc. R. VI, 503) (non preconizat Dicort) : somi v. somi (abs. Dicort). songlau adj m, cf Ubaud Dicort : « variété d’olivier » TdF « songle » - « songlet » : v. single – singlon 1. sonh 1, -a (abs. Dicort) : sont, -a. v. sont, -a. sonh 2 nm : veire suènh, cf Ubaud Dicort. sonhar (v. tr.) : s’ocupar de ; s’aplicar a. Sonhar un nenon. Sonhar un malaut. Sonhar son estil. Sonhar una revirada. sonhar (se) : se medecinar ; prene suènh de son aspècte. sonhason nf : accion de sonhar o de se sonhar. sonhós, -osa : aplicat, -ada ; minimós, -osa sonhosament : d’un biais sonhós. sonia nf (abs. Dicort) : intensitat de la sensacion sonòra en relacion amb la pression acostica, « (méd.) sonie » (Rapin). Sonià [Sònia] : prenom. -SONIC : forma sufixada del latin sonus(son). v. supersonic. sonic, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al son ; relatiu, -iva a la velocitat del son ; dotat, -ada d’una velocitat egala a la del son, « (phys.) sonique » (Per Noste). Celeritat sonica. sonièr nm, cf Ubaud Dicort, -ièira : campanièr, -ièira. (v. TdF) sonjament nm (R. V, 259) (arc.) (abs. Dicort) : somi. v. somi (abs. Dicort). sonjar (arc.) (non preconizat Dicort) : somiar v. somiar. SONO-: forma prefixada del latin sonus (son) sonograf : aparelh electronic per estudiar los fonèmas en los enregistrant sus de bendas magneticas. sonografia : enregistrament de fonèmas amb un sonograf. sonograma : representacion grafica de las compausantas fonicas d’una succession de sons de la paraula, a partir d’un sonograf. sonoluminescéncia : emission luminosa d’un liquid que conten de gases dissolguts e someses a de vibracions ultrasonicas. sonomètre : aparelh per estudiar e comparar los sons. sonometria : estudi comparat dels sons. sonòr, -a : que fa un son ; que resclantís ; relatiu, -iva als sons ; que remanda plan los sons. Un metal sonòr. Un rire sonòr. Consonanta sonòra. Un film sonòr. Una onda sonòra. Fonèma sonòr. Vibracion sonòra. Votz sonòra. Una sala sonòra. sonorista (m. e f.) : tecnician, -a de la sonorizacion. sonoritat nf : caractèr de çò sonòr ; proprietat d’unes còrs de refortir, de far resclantir los sons. sonorizacion : ajustar un son o una musica a un document ; ensemble dels apleches per sonorizar un airal ; passatge d’una consonanta sorda a una consonanta sonòra. sonorizar (v. tr.) : ajustar d’elements sonòrs a l’image ; equipar una sala, un edifici d’una installacion per difusar de son. sonotèca nf : archius que i son servats los enregistraments de bruches d’utilizar per de films, per d’emissions radiofonicas o televisadas. sonque 1 (adv.) (Alibert) [ / son que ?, cf Ubaud Dicort] : solament / pas que. [Dans la prononciation, dans ce cas [sonque], « son » porte un accent tonique. (Vernet Dict. gram. oc. p. 318)] Es sonqu’un chòt que crida. (Vernet) sonque 2 / son que ? prep (v. Ubaud Dicort) : v. son que 1. sonque 3 / son que ? conj, cf Ubaud Dicort : v. son que 2. « sonreire » v : v. sorire (non preconizat Dicort). sonsa nf : « tronçon, chicot, moignon, v. tròç » (v. TdF e Vayssier) ; banilha / banilhon (rasigòt / tanòc de bana) sonson 1 nm : « petit moignon, petit chicot, v. mochon 2 » (v. TdF ‘sounsoun 1’) ; banilhon. v. çaisús.
|
|
sonson 2 nm : cançon monotòna ; breçairòla ; melopèa. sonsonar / sonsonejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sounsouna) : canturlejar / cantorlejar una cançon monotòna ; bronzinar ; zonzonejar. sont, -a adj : « qui n’a pas de cornes » TdF, desbanat, -ada (qu’a pas pus de banas) (v. bont) Cabra sonta, chèvre écornée. (v. TdF jos ‘sount’) sonta nf : bicador que sas puas son tròp sarradas. sopa : potatge de tota mena (v. TdF) : Sopa espessa. Sopa lisa (bolhon). Sopa de lach. Sopa de legums. Sopa de caulets. Sopa d’èrbas. Sopa de formatge. Sopa grassa. Sopa de mongetas. sopa blanca nf : « soupe au lait » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘soupo’) sopa corta nf : « soupe d’abatis » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘soupo’) sopa d’alh nf, cf Ubaud Dicort : « soupe à l’ail » (v. alhada) sopa de morres [morre, cf Ubaud Dicort] nf : sopa malgraciosament servida per una femna a son òme que s’es atardivat endacòm. sopac nm / sopacada nf : « cahot », brandida / secossa. (v. Alibert) sopacar 1 (v. tr.) : brandir / saquejar ; « (fig.) balloter, tourmenter » (Alibert). sopacar (se) (abs. Alibert) : èsser brandit / èsser saquejat. (v. sopacar 2) sopacar 2 v intr : « éprouver des cahots » (Alibert) sopada : airal que i se sopa ; despensas del sopar ; personas que sopan ensemble ; brave sopar. sopadís, -issa : relatiu, -iva al sopar. sopadissa : brave sopar. sopador : sala de manjar. sopaire, -aira [~ -airitz] : persona que sopa. sopapa (non preconizat Dicort) : valvula jos tension per reglar lo movement d’un fluid ; dispositiu per reglar un corrent electric ; aplech metallic per reglar la circulacion d’un liquid ; aplech de seguretat en general. (v. valvula) sopar 1 (v. intr.) : prene lo repais del ser. sopar 2 nm : repais del ser ; çò que se manja per aquel repais. soparèl 1, -a adj : relatiu, -iva al sopar. soparèl 2 nm : pichon sopar. soparareleta nf, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, petit souper » TdF’ soparon nm, cf Ubaud Dicort : « petit souper, réveillon » TdF sopartir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, départir, partager, distribuer, diviser ; séparer ceux qui se battent » TdF jos ‘desparti’ (v. despartir). « sopartir » e derivats (R. IV, 440 - L. 351) : v. sospartir (non preconizat Dicort). sopartir (se) v pron : « se séparer ; se départir, se désister, se retirer » (v. TdF jos ‘desparti’) sopassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise soupe, v. bolhaca » (v. TdF) sopatòri nm : brave gostar que remplaça lo sopar. sopejaire, -aira [~ -airitz] n / sopièr, -ièira (v. sopièr 1) : persona qu’aima la sopa. sopejar (v. tr.) : bacinar una plaga. sopeta : sopa de mainatge ; rebombeta / raspalheta. sopic : rosic / lagui / pensament / preocupacion. sopièira : recipient per la sopa. sopieirada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une soupière » TdF sopieirassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. sopièira) sopièr 1, -ièira adj e n / sopejaire, -aira (v. sopejaire) : persona qu’aima la sopa, « mangeur de soupe, soupier, ère » TdF ‘soupié 2’. Ola sopièira, marmite à soupe. (v. TdF) sopièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « auget plein d’eau dans lequel le potier mouille de temps en temps les mains » TdF ‘soupié 1’ soplament : d’un biais sople. sople, -pla : elastic, -a ; lèst, -a ; docil, -a ; vimenenc, -a / plegadís, -issa / flexible, -a. soplesa : flexibilitat ; docilitat. « sopluèg / soplòg » (prononciacion) : v. sospluèg - sosplòg (non preconizat Dicort). « sopluejar » (v. tr.) (prononciacion) : v. sosplujar. « sopluejar (se) » (prononciacion) : v. sosplujar (se). soponar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un second souper, faire réveillon, v. ressopetar » (v. TdF) soporific, -a (adj. e subs. m.) : que fa dormir. Discors soporific. Una potinga soporifica. sopranista nm : cantaire adult qu’a servada una votz de soprano. soprano (it.) (subs. e adj.) : votz pus aguda, feminina o de drollon ; cantaire, -a de la votz fòrt aguda ; instrument de tessitura pus aguda dins la meteissa familha d’instruments. soquèla (far -) (Alibert) (v. tr. ind.) : far esquineta. v.esquineta. soquet : relha de l’araire ; soca agarrussida, arrascassida ; soc pichon ; soc pichon que fa sèti ; estelons faches per la pigassa ; aplech per trapar de rats ; anciana talha sul vin (arc.) Entendre per lo soquet, entendre de travers. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘souquet’) |
|
|
|
|
|
|