|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
solenocit (subs. m.) : cellula que flameja. solenodont : mena de mamifèr insectivòr de la familha dels solenodontids. solenodontid : mamifèr de la familha dels solenodontids. solenodontids : familha de mamifèrs insectivòrs. solenogastre : molusc de la familha dels solinogastres. solenogastres : familha de molusques. solenoglif, -a : relatiu, -iva a un solenoglif. solenoglifs : familha de reptils de dos cròcs traucats per un canal que comunica amb una glandola verinosa. solenoïdal, -a : relatiu, -iva al solenoïde. solenoïde nm : fil metallic enrotlat en eliça sus un cilindre, e que, quand es traversat per un corrent se compòrta coma un aimant. solenomid : molusc de la familha dels solenomids. solenomids : familha de molusques. soler (v. intr. arc.), cf Ubaud Dicort : aver costuma de (+ inf.) (v. TdF 'soulé'). Soliá venir cada matin. solesa : soletat / solitud. solet 1, -a adj : tot sol, tota sola. solet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit sou » TdF soleta : sòla de calçadura, de debàs... soletament (adv.) : tot solet, tota soleta. soletar (v. tr.) : ressolar (tornar metre una sòla). soletat 1 nf (Lèbre ; abs. Dicort) : solesa / solitud. soletat 2, -ada adj : ressolat, -ada. soletatge nm, cf Ubaud Dicort : « ressemelage » TdF « solevar » (R. IV, 65) (Forma arc. que correspond pas a la prononciacion [,solle 'va :)] : v. soslevar. solèx : ciclomotor de las annadas 1950. solfègi nm : accion de solfegiar. solfegiar (v. tr.) : legir o cantar las nòtas d'un cant. solfinar (v. tr.) : flairar / sentinar ; pressentir / prevéser. (v. TdF ‘sóufina’) solgut, -uda (abs. Dicort) / sòut, -a : p.p. de sòlver. (v. sòut) solh / sulh [los 2, veire suèlh 1, cf Ubaud Dicort] nm : tomple / iga / molena / baudrièira / fangàs. solhadís, -issa, cf Ubaud Dicort : (v. solhar e tacadís) solhadura : taca. solhament nm, cf Ubaud Dicort : « souillure [v. solhadura] » (L. 350) solhar / sulhar [veire solhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : embrutar / embrutir / embochardir / tacar. solhar / sulhar [veire solhar] (se) v pron : se passir, se tacar, s'embrutar, s'embochardir. Me soi solhadas las mans, las me cal lavar. solhard 1 nm, cf Ubaud Dicort : « terrain vacant à côté des maisons où l’on dépose les balayures » TdF ‘souiard 2’ solhard 2, -a (adj. e subs.) : malnet, -a / brut, -a ; persona que solha / que taca. solharda nf : airal que i se fa la vaissèla ; persona bocharda, « cochonne, salope [v. solhard 2]. » (Brun Glossari Oc-Fr) solhardament : d'un biais malnet. solhardar (v. tr.) : bochardar / passir / tacar. solhardariá : bocharditge / brutitge. solhardassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. solharda) solhet / sulhet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : solar / lendal / pompidor ; airal enauçat que i se jason los pòrcs ; traveta per enauçar aquel airal ; « t. de marine, seuillet, barre d’appui des sabords » TdF jos ‘suiet’. solhon n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « souillon, domestique employé aux plus bas offices ; petit cloaque » TdF ‘souioun’ solicolc ~ solcolc nm, cf Ubaud Dicort : « A solicolc / a solcolc, au coucher du soleil [v. a solelh colc jos solelh] » (v. TdF jos ‘soulèu’) solid [solide 1, cf Ubaud Dicort] (adv.) : segur / segurament. Solid que vendrai : vendrai al solid. solid [ ~ solide 2, cf Ubaud Dicort], -da adj e nm : qu'a de consisténcia ; segur, -a ; resistent, -a / fòrt, -a. Aliments solids. Ne soi pas solida : ne soi pas segura. Un mòble solid. Estòfa solida. Un argument solid. solidament adv : segurament ; fòrtament. Es plan solidament estacada. « solidar » v : v. assolidar. solidari, -ària : li(g)at, -ada a d'autres per una comunitat d'interèsses, d'obligacion o de responsabilitats. Sèm totes mai o mens solidaris. solidàriament : d'un biais solidari. solidaritat nf, cf Ubaud Dicort : « solidarité » TdF solidarizacion : accion de far venir o de venir solidari. solidarizar (v. tr.) : far veni solidari. solidarizar (se) : venir solidari. solidatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « consolidant, ante » TdF solidificable, -bla : que pòt èsser solidificat, -ada. solidificacion : accion de venir solid o de far venir solid. solidificar (v. tr.) : far passar de l'estat liquid a l'estat solid. solidificar (se) : passar de l'estat liquid a l'estat solid. soliditat nf : qualitat de çò solid. Soliditat d'una paret. Soliditat d'un govèrn.
|
|
solièira nf : « sep » (Carrasco) ; plaja, « la partie de plage située entre la mer et les premières dunes, en Languedoc » (TdF ‘souliero’). solieiràs nm : « gros soulier, v. sabatàs » (v. TdF ‘soulieras’) solieiret, nm, cf Ubaud Dicort : (v. solieiron) solieiron / solieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit soulier, v. sabaton » (v. TdF jos ‘soulierot’) solièr 1 nm (R. V, 247) : ponde / plancat ; ponde naut / plancat superior ; estatja ; fenhal / fenièira ; trast / galatas ; cambron dins un trast. Mièg-solièr : entresòl. solièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « soulier, chaussure, v. sabata ; sabot d’une voiture, v. mecanica » (v. TdF ‘soulié 1’) solilocar (v. intr.) : se parlar tot sol. solilòqui nm : monològ ; accion de se parlar tot sol. solina : sisa de fen o de palha que tòca lo pelsòl ; fen solumat v. solumat. « solinhar » v : v. soslinhar. solipa nf, cf Ubaud Dicort : « faute, sottise, bévue » TdF solipède (adj.) : caracteristica dels ungulats que lors pès presentan pas qu'un det que s'acaba en bata. solipèdes (m. pl.) : familha dels equids (zèbre, ase, caval) solís nm, cf Ubaud Dicort : v. solhet. (v. TdF jos ‘suiet’) solista adj e n (m. e f.) : musician o cantaire que jòga o canta sol. solitari, -ària (adj. e subs.) : que viu tot sol ; abandonat / retirat / salvatge ; anacorèta / ermita (m. e f.) ; singlar de mai de cinc ans e que viu sol ; solatièr (v. pus naut) ; diamant ensertit (montat) sol sus una baga. Airal solitari. Plaser solitari : onanisme. solitàriament : d'un biais solitari. Se passejar solitàriament. solitarisme : isolament volontari de natura patologica. solitud nf : estat de q.q. que viu sol o que se tròba tot sol ; airal desèrt, inabitat. Viure dins la solitud es pas donat a tot lo mond. soliva nf, cf Ubaud Dicort : « solive, v. traveta » (v. TdF) solivèu nm, cf Ubaud Dicort : « soliveau, v. travatèl » (v. TdF) solivol, -a adj [ ~ solívol adj m e f, cf Ubaud Dicort (v. –ÍVOL)] : solitari, -ària (que viu o que se tròba tot sol) « sollevar » v e derivats : v. soslevar. sollicitacion : demanda insistenta ; requesta. sollicitador (R. V, 254) (abs. Dicort), -airitz : que requerís / que sollicita. (v. sollicitaire) sollicitaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : coma çaisús, « adj e n, solliciteur, euse » TdF ‘soulicitaire’. De sollicitaires totjorn i n'aurà. sollicitar (v. tr.) (R. V, 254) : demandar quicòm ; far apèl a q.q. ; atraire / atirar. Sollicitar la curiositat. Sollicitar l'atencion. Sollicitar una ajuda. Sollicitar un deputat. sollicitud nf : atencion afectuosa per q.q. La sollicitud d'una maire. solombrada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : ombratge. solombrador : airal ombratjat / solombrièr ; calpreneda. solombrar (v. tr. e intr.) (L. 350) : « mettre à l’ombre, ombrager », far d'ombre ; « être dans l’ombre » (v. TdF). solombrar (se) v pron (L. 350) : se metre a l'ombra ; se repausar. solombre 1, -bra adj : escur, -a. solombre 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. solombrador. (v. TdF jos ‘souloumbradou’) solombrejar (v. tr.) (v. TdF) : far d'ombra. solombrièira nf, solombrièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : solombrador v. pus naut. solombrós, -osa : ombrós, -osa ; mòrne, -a / mornarós, -osa ; taciturn, -a / paucparla (m. e f.) / sorn, -a (R. V, 270). Airal solombrós. Temperament solombrós. solombrut, -uda : sornarut, -uda. solprada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on soufre en une fois » TdF ‘sóuprado’ solpraire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. sofraire. solprar v : v. sofrar. solpratge nm, cf Ubaud Dicort : v. sofratge. solpre nm : v. sofre. solpreta [ ~ sofreta] nf (arc.) : aluqueta ; alumeta. (v. TdF ‘sóupreto’) solpretièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand d’allumettes » TdF ‘sóupretié’ solprièira nf : v. sofrièira. solprin nm, cf Ubaud Dicort : « mèche soufrée » TdF ‘sóuprin’ solprós, -osa adj (R. V, 254) : sulfurós, osa. solsar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : tondre las lanas de la coa de la feda. solses (m. pl.) : lanas de la coa de la feda. solstici nm (R. V, 251): cadun dels dos punts de l'ecliptica mai alunhats de l'eqüator ; caduna de las doas epòcas de l'annada que lo solelh passa per aqueles punts. Solstici d'estiu : lo 21 de junh (lo jorn pus long) Solstici d'ivèrn : lo 21 de desembre (lo jorn pus cort) solsticial, -a (R. V, 251) : relatiu-iva als solsticis. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|