solenocit (subs. m.) : cellula que flameja.

solenodont : mena de mamifèr insectivòr de la familha dels solenodontids.

solenodontid : mamifèr de la familha dels solenodontids.

solenodontids : familha de mamifèrs insectivòrs.

solenogastre : molusc de la familha dels solinogastres.

solenogastres : familha de molusques.

solenoglif, -a : relatiu, -iva a un solenoglif.

solenoglifs : familha de reptils de dos cròcs traucats per un canal que comunica amb una glandola verinosa.

solenoïdal, -a : relatiu, -iva al solenoïde.

solenoïde nm : fil metallic enrotlat en eliça sus un cilindre, e que, quand es traversat per un corrent se compòrta coma un aimant.

solenomid : molusc de la familha dels solenomids.

solenomids : familha de molusques.

soler (v. intr. arc.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : aver costuma de.

Soliá venir cada matin.

solesa : soletat / solitud.

solet 1, -a adj : tot sol, tota sola.

solet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit sou » TdF

soleta : sòla de calçadura, de debàs...

soletament (adv.) : tot solet, tota soleta.

soletar (v. tr.) : ressolar (tornar metre una sòla).

soletat 1 nf  (Lèbre ; abs. Dicort) : solesa / solitud.

soletat 2, -ada adj : ressolat, -ada.

soletatge nm, cf Ubaud Dicort : « ressemelage » TdF

« solevar » (R. IV, 65) (Forma arc. que correspond pas a la prononciacion (,solle 'va :) : v. soslevar.

solèx : ciclomotor de las annadas 1950.

solfègi nm : accion de solfegiar.

solfegiar (v. tr.) : legir o cantar las nòtas d'un cant.

solfinar (v. tr.) : flairar / sentinar ; pressentir / prevéser. (v. TdF ‘sóufina’)

solgut, -uda / sòut, -a : p.p. de sòlver. (v. sòut)

solh / sulh [los 2, veire suèlh 1, cf Ubaud Dicort] nm : tomple / iga / molena / baudrièira / fangàs.

solhadís, -issa, cf Ubaud Dicort : (v. solhar e tacadís)

solhadura : taca.

solhament nm, cf Ubaud Dicort : « souillure [v. solhadura] » (L. 350)

solhar / sulhar [veire solhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : embrutar / embrutir / embochardir / tacar.

solhar / sulhar [veire solhar] (se) v pron : se passir, se tacar, s'embrutar, s'embochardir.

Me soi solhadas las mans, las me cal lavar.

solhard 1 nm, cf Ubaud Dicort : « terrain vacant à côté des maisons où l’on dépose les balayures » TdF ‘souiard 2’

solhard 2, -a (adj. e subs.) : malnet, -a / brut, -a ; persona que solha / que taca.

solharda nf : airal que i se fa la vaissèla ; persona bocharda, « cochonne, salope » (Brun Glossari Oc-Fr) (v. çai sus).

solhardament : d'un biais malnet.

solhardar (v. tr.) : bochardar / passir / tacar.

solhardariá : bocharditge / brutitge.

solhardassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. solharda)

solhet / sulhet nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : solar / lendal / pompidor ; airal enauçat que i se jason los pòrcs ; traveta per enauçar aquel airal ; « t. de marine, seuillet, barre d’appui des sabords » TdF jos ‘suiet’.

solhon n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « souillon, domestique employé aux plus bas offices ; petit cloaque » TdF ‘souioun’

solicolc ~  solcolc nm, cf Ubaud Dicort : « A solicolc / a solcolc, au coucher du soleil [v. a solelh colc jos solelh] » (v. TdF jos ‘soulèu’)

solid [solide 1, cf Ubaud Dicort] (adv.) : segur / segurament.

Solid que vendrai : vendrai al solid.

solid [ ~ solide 2, cf Ubaud Dicort], -da adj e nm : qu'a de consisténcia ; segur, -a ; resistent, -a / fòrt, -a.

Aliments solids.

Ne soi pas solida : ne soi pas segura.

Un mòble solid.

Estòfa solida.

Un argument solid.

solidament adv : segurament ; fòrtament.

Es plan solidament estacada.

« solidar » v : v. assolidar.

solidari, -ària : li(g)at, -ada a d'autres per una comunitat d'interèsses, d'obligacion o de responsabilitats.

Sèm totes mai o mens solidaris.

solidàriament : d'un biais solidari.

solidaritat nf, cf Ubaud Dicort : « solidarité » TdF

solidarizacion : accion de far venir o de venir solidari.

solidarizar (v. tr.) : far veni solidari.

solidarizar (se) : venir solidari.

solidatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « consolidant, ante » TdF

solidificable, -bla : que pòt èsser solidificat, -ada.

solidificacion : accion de venir solid o de far venir solid.

solidificar (v. tr.) : far passar de l'estat liquid a l'estat solid.

solidificar (se) : passar de l'estat liquid a l'estat solid.

 

 

 

soliditat nf : qualitat de çò solid.

Soliditat d'una paret.

Soliditat d'un govèrn.

solièira nf : « sep » (Carrasco) ; plaja, « la partie de plage située entre la mer et les premières dunes, en Languedoc » (TdF ‘souliero’).

solieiràs nm : « gros soulier, v. sabatàs » (v. TdF ‘soulieras’)

solieiret, nm, cf Ubaud Dicort : (v. solieiron)

solieiron / solieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit soulier, v. sabaton » (v. TdF jos ‘soulierot’)

solièr 1 nm (R. V, 247) : ponde / plancat ; ponde naut / plancat superior ; estatja ; fenhal / fenièira ; trast / galatas ; cambron dins un trast.

Mièg-solièr : entresòl.

solièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « soulier, chaussure, v. sabata ; sabot d’une voiture, v. mecanica » (v. TdF ‘soulié 1’)

solilocar (v. intr.) : se parlar tot sol.

solilòqui nm : monològ ; accion de se parlar tot sol.

solina : sisa de fen o de palha que tòca lo pelsòl ; fen solumat v. solumat.

« solinhar » v : v. soslinhar.

solipa nf, cf Ubaud Dicort : « faute, sottise, bévue » TdF

solipède (adj.) : caracteristica dels ungulats que lors pès presentan pas qu'un det que s'acaba en bata.

solipèdes (m. pl.) : familha dels equids (zèbre, ase, caval)

solís nm, cf Ubaud Dicort : v. solhet. (v. TdF jos ‘suiet’)

solista adj e n (m. e f.) : musician o cantaire que jòga o canta sol.

solitari, -ària (adj. e subs.) : que viu tot sol ; abandonat / retirat / salvatge ; anacorèta / ermita (m. e f.) ; singlar de mai de cinc ans e que viu sol ; solatièr (v. pus naut) ; diamant ensertit (montat) sol sus una baga.

Airal solitari.

Plaser solitari : onanisme.

solitàriament : d'un biais solitari.

Se passejar solitàriament.

solitarisme : isolament volontari de natura patologica.

solitud nf : estat de q.q. que viu sol o que se tròba tot sol ; airal desèrt, inabitat.

Viure dins la solitud es pas donat a tot lo mond.

soliva nf, cf Ubaud Dicort : « solive, v. traveta » (v. TdF)

solivèu nm, cf Ubaud Dicort : « soliveau, v. travatèl » (v. TdF)

solivol, -a adj [ ~ solívol adj m e f, cf Ubaud Dicort (v. –ÍVOL)] : solitari, -ària (que viu o que se tròba tot sol)

« sollevar » v e derivats : v. soslevar.

sollicitacion : demanda insistenta ; requesta.

sollicitador (R. V, 254) (abs. Dicort), -airitz : que requerís / que sollicita. (v. sollicitaire)

sollicitaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : coma çaisús, « adj e n, solliciteur, euse » TdF ‘soulicitaire’.

De sollicitaires totjorn i n'aurà.

sollicitar (v. tr.) (R. V, 254) : demandar quicòm ; far apèl a q.q. ; atraire / atirar.

Sollicitar la curiositat.

Sollicitar l'atencion.

Sollicitar una ajuda.

Sollicitar un deputat.

sollicitud nf : atencion afectuosa per q.q.

La sollicitud d'una maire.

solombrada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : ombratge.

solombrador : airal ombratjat / solombrièr ; calpreneda.

solombrar (v. tr.  e intr.) (L. 350) : « mettre à l’ombre, ombrager », far d'ombre ; « être dans l’ombre » (v. TdF).

solombrar (se) v pron (L. 350) : se metre a l'ombra ; se repausar.

solombre 1, -bra adj : escur, -a.

solombre 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. solombrador. (v. TdF jos ‘souloumbradou’)

solombrejar (v. tr.) (v. TdF) : far d'ombra.

solombrièira nf, solombrièr nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : solombrador v. pus naut.

solombrós, -osa : ombrós, -osa ; mòrne, -a / mornarós, -osa ; taciturn, -a / paucparla (m. e f.) / sorn, -a (R. V, 270).

Airal solombrós.

Temperament solombrós.

solombrut, -uda : sornarut, -uda.

solprada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on soufre en une fois » TdF ‘‘sóuprado’

solpraire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. sofraire.

solprar v : v. sofrar.

solpratge nm, cf Ubaud Dicort : v. sofratge.

solpre nm : v. sofre.

solpreta [ ~ sofreta] nf (arc.) : aluqueta ; alumeta. (v. TdF ‘sóupreto’)

solpretièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand d’allumettes » TdF ‘‘sóupretié’

solprièira nf : v. sofrièira.

solprin nm, cf Ubaud Dicort : « mèche soufrée » TdF ‘‘sóuprin’

solprós, -osa adj (R. V, 254) : sulfurós, osa.

solsar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : tondre las lanas de la coa de la feda.

solses (m. pl.) : lanas de la coa de la feda.

solstici nm (R. V, 251): cadun dels dos punts de l'ecliptica mai alunhats de l'eqüator ; caduna de las doas epòcas de l'annada que lo solelh passa per aqueles punts.

Solstici d'estiu : lo 21 de junh (lo jorn pus long)

Solstici d'ivèrn : lo 21 de desembre (lo jorn pus cort)

solsticial, -a (R. V, 251) : relatiu-iva als solsticis.