|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sòla 1 nf (abs. Dicort) : mena de peis : (Solea vulgaris) (v. palaiga) sòla 2 nf : basa / apevason ; dejós de pè del caval ; planta del pè de l'òme ; dejós de cauçadura o de debàs ; caduna de las pèças d'una tèrra alternativament somesa a las diferentas culturas pendent tala o tala annada de l'assolament ; primièira cobèrta (ponde) d'un naviri ; pèça de fustam per assolidar un mast de naviri ; pèça de fustam entalhada per encastrar los cabirons ; canèla per assolar (fixar) las pòstes d'un corondat ; pèça de fustam per assolar los montants d'una martelièira ; sablièira ; plana ; superficia d'un camp. sòlabatuda nf : macadura dels pès d'un caval. sòlabatut, -uda adj : qu'a los pès macats. solaç nm : accion o resulta de solatjar, d'acompanhar, de socorrir, de contentar, de divertir, d'agradar. (# solàs) Èsser d'un grand solaç : solatjar bravament. O sabes que me siás d'un grand solaç ? Far solaç : confortar ; ajudar ; acompanhar. Se far solaç : s'ajudar, s'entrajudar / s'entreservir. Téner solaç : téner companha ; téner convèrsa. ‘Qual nos portarà solaç ?’ J.B. solaçar (v. intr. e tr.) : « se recréer, se promener » TdF ‘soulassa’ ; divertir ; passejar (v. Alibert) ; « consoler » (Brun Glossari Oc-Fr). solaçar (se) v pron (L. 349) : se divertir ; se passejar. solada nf / solat nm : quantitat de frucha espandida pel sòl, al pè d'un arbre fruchièr, après una fòrta ventada o après un brave saquejal de l'arbre ; çò espandit sul pelsòl en general (t.a.) Solada de flors, de fuèlhas, de frucha, de nèu. Aquel ventàs a facha una solada de peras. Solada de mòrts. Solada de garbas (arc.) soladeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite couche, petite jonchée » TdF solairar (v. tr.) : expausar al solelh. solairòl nm (Alibert) : solelhador (airal expausat al solelh), « étendoir » TdF ‘soleiròu’. solamenet adv, cf Ubaud Dicort : (v. jos solament) solament adv : sens res pus ; unencament ; pas que ; « depuis peu, tantôt, v. adès, totescàs » (v. TdF). Te demandi solament aquò : ... pas qu'aquò. Tant solament a dos mètres : pas qu'a dos mètres. Èra aquí solament, il était là il n’y a qu’un instant. (v. TdF) solan / solanalh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / solana 1 (abs. TdF e Alibert) : airal expausat al solelh. solana 2 nf : soledre (vent d'èst) ; lata / traveta (fusta pichona) (v. TdF) solanalh nm : v. solan. solanelh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : costal ensolelhat. (v. solanalh) « solapa » : v. soslapa. solar 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : sulhet / lendal / pompidor. solar 2 (v. tr.) : consolar / apasiar / calmar ; solar 3 (v. tr.) : pavar / maonar / pasimentar ; metre las jelhas (corbas) a una ròda ; ressolar de calçaduras, de debasses. solar 4 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, toucher le sol, porter de partout ; tasser le sol, affaisser » TdF ‘soula 2’ solar 5, -a adj : relatiu, -iva al solelh ; que ven del solelh. Sistèma solar. Corona solara. Calor solara. solari ~ solarium nm, cf Ubaud Dicort : « solarium » (Laus) solarizacion nf, cf Ubaud Dicort : « solarisation » (Per Noste) solàs, -assa adj : complètament sol, -a. (# solaç) solason nf : sisa de fen espandida sul ponde de la fenhal per téner caud l'estable que se tròba dejós. solastret : fuòc de Sant Joan / joanada facha per Sant Joan. solat nm : v. solada. (v. TdF jos ‘soulado’) solatatge nm (v. solatièr 2) : prètz de reven d'una bateson (arc.) solatge : residú ; sediment d'un liquid ; vas d'aiga fangosa. solatièr 1 nm : vièlh isard mascle que viu en solitari après lo temps de letz (de gèst) solatièr 2, -ièira n (arc.) : persona que batiá las espigas sul sòl amb lo flagèl. solatjament : solaç v. pus naut. Laissar escapar un sospir de solatjament. solatjar (v. tr.) : sostar / ajudar / far solaç / portar solaç. solatjar (se) : se sostar (far mens de trabalh) ; descargar sa consciéncia ; satisfar un besonh natural. solatre nm, cf Ubaud Dicort : « solanée, plante » TdF sòlbre v tr (v. TdF) : v. sòlvre. sòlca nf, cf Ubaud Dicort : « billon, planche de terrain de deux mètres de largeur, servant à diviser un champ qu’on ensemence ; groupe de deux moissonneurs et d’une lieuse de gerbes, nécessaire pour moissonner un billon de blé ; espace labourable entre deux rangées de vigne, sole » TdF ‘sòuco’ solcar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, sillonner, diviser par sillons, par billons ou par planches, v. ensolcar » (v. TdF ‘sóuca’) « solcir » v : v. somsir. solcolc nm : v. solicolc. sòlda nf : « soldada » (arc.), paga dels soldats ; [forma modèrna de « soldada »] paga ; solta (v. TdF jos ‘sòudo 1’). soldada nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 249 - L. 349) : « salaire, gages de valet, paye, solde » TdF ‘sóudado’ soldanèla nf, cf Ubaud Dicort : « soldanelle, convolvulus soldanella (Lin.), plante » TdF
|
|
soldar 1 (v. tr.) [forma modèrna de « soldadar » (R. V, 250)] : pagar ; acabar de pagar. (Alibert) Soldar un compte. « soldar » 2 v (angl.) : v. sobrar – sobralhar e v. saldar, cf Ubaud Dicort. soldat, -a : persona que son mestièr es d'èsser dins l'armada. soldatalha nf sing (pej.) : los soldats en general. soldatàs : soldat vièlh ; virago (lat.) : femna galhardassa. soldatesc, -a : pròpri als soldats. Vida soldatesca. soldatet nm, cf Ubaud Dicort : « petit soldat, enfant de troupe » TdF jos ‘sóudatoun’ soldaton nm : pichon soldat. (v. çai sus) soldejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prendre à gages, à solde » (L. 350) solecisme : fauta contra la sintaxi d'una lenga. soledrada : còp de soledre. Un pauc tota vianda crenta las soledradas. soledran / soledràs : soledre grand. soledrat, -ada adj : tressecat, -ada / cremat, -ada pel soledre ; « toqué, timbré, ée » TdF. soledre nm : « vent qui suit le cours du soleil, qui souffle le matin de l’est et le soir de l’ouest » (Vayssier), vent solar / vent d'est fòrt sec e fòrt caud en estiu (v. TdF), fòrt freg en ivèrn. solelh : astre del centre de nòstre sistèma planetari ; vira solelh (plt.) : (Chrozophora tinctoria) (v. TdF ‘soulèu’) A la raja del solelh : a las oras pus caudas. A solelh colc : « au coucher du soleil » (v. TdF jos ‘soulèu’), al ponent / a trescòl. A solelh levat : « au lever du soleil » (v. TdF jos ‘soulèu’), al levant. De solelh en solelh : del levant al ponent. D’un solelh a l’autre, entre deux soleils, du lever au coucher du soleil. De solelh, avec le jour, avant la nuit. Tèrra de solelh, couche arable, humus de la superficie. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘soulèu’) solelhada : aparicion subita del solelh dins un cèl nívol. solelhadís 1, -issa (adj.) : expausat, -ada al solelh ; « sujet à l’action du soleil » TdF ‘souleiadis 2’. solelhadís 2 nm, cf Ubaud Dicort : « lieu ensoleillé, v. solelhador » TdF ‘souleiadis 1’ solelhador nm / solelhaire (v. solelhaire, -a) : airal expausat al solelh, « lieu où l’on prend le soleil, v. canhard » ; plataforma / terrassa al dessús d'un ostal ; estendedor per far secar la bugada ; airal que i se fan secar las granas ; cambrilh jos la teulada per i servar las provisions d'ivèrn. (v. TdF ‘souleiadou’) solelhaire nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on expose au soleil, essui, sécherie, abri, terrasse d’une maison » TdF ‘souleiaire’ solelhal / solelhadís (subs. m.) : airal expausat al solelh ; airal que lo solelh i tusta. solelhant 1 nm, cf Ubaud Dicort : « exposition au soleil ; lieu où le soleil frappe » TdF jos ‘souleiant 1’ solelhant 2, -a : (adj.) : en plen solelh, « exposé au soleil, en parlant d’un lieu » TdF ‘souleiant 2’. solelhar (v. impers.) : far solelh. Solelha : fa solelh. Solelhava : fasiá solelh. solelhar (se) : se prene lo solelh. solelhàs : grand solelh. solelhenc, -a : relatiu, -iva al solelh. solelhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit soleil, soleil tempéré, soleil agréable, soleil dont les rayons sont tamisés par les nuages » TdF ‘souleiet’ solelhièira : quadrant solar. solelhièr nm : plataforma o terrassa sus un ostal ; « le plus haut étage, le galetas, v. galariá, pesaron » (v. TdF ‘souleié’). solelhon nm, cf Ubaud Dicort : « coup de soleil, congestion cérébrale produite par le soleil » TdF ‘souleioun’ solelhós, -osa : esclairat, -ada pel solelh. solemnament adv, cf Ubaud Dicort : « solennellement » (Rapin) solemne, -mna / solemnial, -a adj, cf Ubaud Dicort : celebrat, -ada en grand ; ceremoniós, -a ; majestuós / pompós, -osa. Silenci solemne... Lengatge, aire... solemne. Discors solemne. Sesilha solemniala. Messa solemniala : messa grand. solemnialament (abs. Dicort) : d'un biais solemne / solemnial. (v. solemnament) solemnissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très solennel, elle » TdF ‘soulennissime’ solemnitat nf : qualitat o defaut de çò solemnial. solemnizacion : accion de solemnizar. solemnizar (v. tr.) : celebrar amb solemnitat. SOLEN- : forma prefixada del grèc solen, -òs (canal / tub) solen nm (abs. Dicort) : mena de molusc sonat « cotèl » en l.p., « couteau, solen » (Per Noste) solenc nm, cf Ubaud Dicort : « blé qu’on ramasse encore dans l’aire après enlèvement du tas, blé mélangé de terre » TdF ‘soulen’ solenca 1 nf : fèsta d'acabalhas (après acabar de segar, de meissonar, de vendemiar, de bastir...) Far la solenca, quin plaser grand ! solenca 2 nf, cf Ubaud Dicort : « insolation, v. solelhon » (v. TdF ‘soulenco 2’) solencar (se) : trapar una insolacion. « solenga » - « solengue » : v. soslenga. solenid (v. solen) : mena de molusc. solenids (m. pl.) : familha de molusques. SOLENO- : v. SOLEN-
|
|
|
|
|
|
|