sòla 1 nf (abs. Dicort) : mena de peis : (Solea vulgaris) (v. palaiga)

sòla 2 nf : basa / apevason ; dejós de pè del caval ; planta del pè de l'òme ; dejós de cauçadura o de debàs ; caduna de las pèças d'una tèrra alternativament somesa a las diferentas culturas pendent tala o tala annada de l'assolament ; primièira cobèrta (ponde) d'un naviri ; pèça de fustam per assolidar un mast de naviri ; pèça de fustam entalhada per encastrar los cabirons ; canèla per assolar (fixar) las pòstes d'un corondat ; pèça de fustam per assolar los montants d'una martelièira ; sablièira ; plana ; superficia d'un camp.

sòlabatuda nf : macadura dels pès d'un caval.

sòlabatut, -uda adj : qu'a los pès macats.

solaç nm : accion o resulta de solatjar, d'acompanhar, de socorrir, de contentar, de divertir, d'agradar. (# solàs)

Èsser d'un grand solaç : solatjar bravament.

O sabes que me siás d'un grand solaç ?

Far solaç : confortar ; ajudar ; acompanhar.

Se far solaç : s'ajudar, s'entrajudar / s'entreservir.

Téner solaç : téner companha ; téner convèrsa.

‘Qual nos portarà solaç ?’ J.B.

solaçar (v. intr. e tr.) : « se recréer, se promener » TdF ‘soulassa’ ; divertir ; passejar (v. Alibert) ; « consoler » (Brun Glossari Oc-Fr).

solaçar (se) v pron (L. 349) : se divertir ; se passejar.

solada nf / solat nm : quantitat de frucha espandida pel sòl, al pè d'un arbre fruchièr, après una fòrta ventada o après un brave saquejal de l'arbre ; çò espandit sul pelsòl en general (t.a.)

Solada de flors, de fuèlhas, de frucha, de nèu.

Aquel ventàs a facha una solada de peras.

Solada de mòrts.

Solada de garbas (arc.)

soladeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite couche, petite jonchée » TdF

solairar (v. tr.) : expausar al solelh.

solairòl nm (Alibert) : solelhador (airal expausat al solelh), « étendoir » TdF ‘soleiròu’.

solamenet adv, cf Ubaud Dicort : (v. jos solament)

solament adv : sens res pus ; unencament ; pas que ; « depuis peu, tantôt, v. adès, totescàs » (v. TdF).

Te demandi solament aquò : ... pas qu'aquò.

Tant solament a dos mètres : pas qu'a dos mètres.

Èra aquí solament, il était là il n’y a qu’un instant. (v. TdF)

solan / solanalh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / solana 1 (abs. TdF e Alibert) : airal expausat al solelh.

solana 2 nf : soledre (vent d'èst) ; lata / traveta (fusta pichona) (v. TdF)

solanalh nm : v. solan.

solanelh nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : costal ensolelhat. (v. solanalh)

« solapa » : v. soslapa.

solar 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : sulhet / lendal / pompidor.

solar 2 (v. tr.) : consolar / apasiar / calmar ;

solar 3 (v. tr.) : pavar / maonar / pasimentar ; metre las jelhas (corbas) a una ròda ; ressolar de calçaduras, de debasses.

solar 4 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, toucher le sol, porter de partout ; tasser le sol, affaisser » TdF ‘soula 2’

solar 5, -a adj : relatiu, -iva al solelh ; que ven del solelh.

Sistèma solar.

Corona solara.

Calor solara.

solari ~ solarium nm, cf Ubaud Dicort : « solarium » (Laus)

solarizacion nf, cf Ubaud Dicort : « solarisation » (Per Noste)

solàs, -assa adj : complètament sol, -a. (# solaç)

solason nf : sisa de fen espandida sul ponde de la fenhal per téner caud l'estable que se tròba dejós.

solastret : fuòc de Sant Joan / joanada facha per Sant Joan.

solat nm : v. solada. (v. TdF jos ‘soulado’)

solatatge (v. solatièr 2) : prètz de reven d'una bateson (arc.)

solatge : residú ; sediment d'un liquid ; vas d'aiga fangosa.

solatièr 1 nm : vièlh isard mascle que viu en solitari après lo temps de letz (de gèst)

solatièr 2, -ièira n (arc.) : persona que batiá las espigas sul sòl amb lo flagèl.

solatjament : solaç v. pus naut.

Laissar escapar un sospir de solatjament.

solatjar (v. tr.) : sostar / ajudar / far solaç / portar solaç.

solatjar (se) : se sostar (far mens de trabalh) ; descargar sa consciéncia ; satisfar un besonh natural.

solatre nm, cf Ubaud Dicort : « solanée, plante » TdF

sòlbre v tr (v. TdF) : v. sòlvre.

sòlca nf, cf Ubaud Dicort : « billon, planche de terrain de deux mètres de largeur, servant à diviser un champ qu’on ensemence ; groupe de deux moissonneurs et d’une lieuse de gerbes, nécessaire pour moissonner un billon de blé ; espace labourable entre deux rangées de vigne, sole » TdF ‘sòuco’

solcar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, sillonner, diviser par sillons, par billons ou par planches, v. ensolcar » (v. TdF ‘sóuca’)

« solcir » : v. somsir.

solcolc nm : v. solicolc.

sòlda nf : [« soldada » (R. V, 249) (arc.)] paga dels soldats ; [forma modèrna de « soldada »] paga ; solta (v. TdF jos ‘sòudo 1’).

soldada nf, cf Ubaud Dicort : « salaire, gages de valet, paye, solde » TdF ‘sóudado’

soldanèla nf, cf Ubaud Dicort : « soldanelle, convolvulus soldanella (Lin.), plante » TdF ‘’

 

 

soldar 1 (v. tr.) [forma modèrna de « soldadar » (R. V, 250)] : pagar ; acabar de pagar. (Alibert)

Soldar un compte.

« soldar » 2 v (angl.) : v. sobrar – sobralhar e v. saldar, cf Ubaud Dicort.

soldat, -a : persona que son mestièr es d'èsser dins l'armada.

soldatalha nf sing (pej.) : los soldats en general.

soldatàs : soldat vièlh ; virago (lat.) : femna galhardassa.

soldatesc, -a : pròpri als soldats.

Vida soldatesca.

soldatet nm, cf Ubaud Dicort : « petit soldat, enfant de troupe » TdF jos ‘sóudatoun’ »

soldaton nm : pichon soldat. (v. çai sus)

soldejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prendre à gages, à solde » (L. 350)

solecisme : fauta contra la sintaxi d'una lenga.

soledrada : còp de soledre.

Un pauc tota vianda crenta las soledradas.

soledran / soledràs : soledre grand.

soledrat, -ada adj : tressecat, -ada / cremat, -ada pel soledre ; « toqué, timbré, ée » TdF.

soledre nm : « vent qui suit le cours du soleil, qui souffle le matin de l’est et le soir de l’ouest » (Vayssier), vent solar / vent d'est fòrt sec e fòrt caud en estiu (v. TdF), fòrt freg en ivèrn.

solelh : astre del centre de nòstre sistèma planetari ; vira solelh (plt.) : (Chrozophora tinctoria) (v. TdF ‘soulèu’)

A la raja del solelh : a las oras pus caudas.

A solelh colc : « au coucher du soleil » (v. TdF jos ‘soulèu’), al ponent / a trescòl.

A solelh levat : « au lever du soleil » (v. TdF jos ‘soulèu’), al levant.

De solelh en solelh : del levant al ponent.

D’un solelh a l’autre, entre deux soleils, du lever au coucher du soleil.

De solelh, avec le jour, avant la nuit.

Tèrra de solelh, couche arable, humus de la superficie.

 (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘soulèu’)

solelhada : aparicion subita del solelh dins un cèl nívol.

solelhadís 1, -issa (adj.) : expausat, -ada al solelh ; « sujet à l’action du soleil » TdF ‘souleiadis 2’.

solelhadís 2 nm, cf Ubaud Dicort : « lieu ensoleillé, v. solelhador » TdF ‘souleiadis 1’

solelhador nm / solelhaire (v. solelhaire), -a : airal expausat al solelh, « lieu où l’on prend le soleil, v. canhard » ; plataforma / terrassa al dessús d'un ostal ; estendedor per far secar la bugada ; airal que i se fan secar las granas ; cambrilh jos la teulada per i servar las provisions d'ivèrn. (v. TdF ‘souleiadou’)

solelhaire nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on expose au soleil, essui, sécherie, abri, terrasse d’une maison » TdF ‘souleiaire’

solelhal / solelhadís (subs. m.) : airal expausat al solelh ; airal que lo solelh i tusta.

solelhant 1 nm, cf Ubaud Dicort : « exposition au soleil ; lieu où le soleil frappe » TdF jos ‘souleiant 1’

solelhant 2, -a : (adj.) : en plen solelh, « exposé au soleil, en parlant d’un lieu » TdF ‘souleiant 2’.

solelhar (v. impers.) : far solelh.

Solelha : fa solelh.

Solelhava : fasiá solelh.

solelhar (se) : se prene lo solelh.

solelhàs : grand solelh.

solelhenc, -a : relatiu, -iva al solelh.

solelhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit soleil, soleil tempéré, soleil agréable, soleil dont les rayons sont tamisés par les nuages » TdF ‘souleiet’

solelhièira : quadrant solar.

solelhièr nm : plataforma o terrassa sus un ostal ; « le plus haut étage, le galetas, v. galariá, pesaron » (v. TdF ‘souleié’).

solelhon nm, cf Ubaud Dicort : « coup de soleil, congestion cérébrale produite par le soleil » TdF ‘souleioun’

solelhós, -osa : esclairat, -ada pel solelh.

solemnament adv, cf Ubaud Dicort : « solennellement » (Rapin)

solemne, -mna / solemnial, -a adj : celebrat, -ada en grand ; ceremoniós, -a ; majestuós / pompós, -osa.

Silenci solemne...

Lengatge, aire... solemne.

Discors solemne.

Sesilha solemniala.

Messa solemniala : messa grand.

solemnialament (abs. Dicort) : d'un biais solemne / solemnial. (v. solemnament)

solemnissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très solennel, elle » TdF ‘soulennissime’

solemnitat nf : qualitat o defaut de çò solemnial.

solemnizacion : accion de solemnizar.

solemnizar (v. tr.) : celebrar amb solemnitat.

SOLEN- : forma prefixada del grèc solen, -òs (canal / tub)

solen nm (abs. Dicort) : mena de molusc sonat « cotèl » en l.p., « couteau, solen » (Per Noste)

solenc nm, cf Ubaud Dicort : « blé qu’on ramasse encore dans l’aire après enlèvement du tas, blé mélangé de terre » TdF ‘soulen’

solenca 1 nf : fèsta d'acabalhas (après acabar de segar, de meissonar, de vendemiar, de bastir...)

Far la solenca, quin plaser grand !

solenca 2 nf, cf Ubaud Dicort : « insolation, v. solelhon » (v. TdF ‘soulenco 2’)

solencar (se) : trapar una insolacion.

« solenga » - « solengue » : v. soslenga.

solenid (v. solen) : mena de molusc.

solenids (m. pl.) : familha de molusques.

SOLENO- : v. SOLEN-