sofà nm, cf Ubaud Dicort (de l'arab suffà, matalàs) : sèti de braces e de dorsièr per doas o tres personas.

sofí adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « soufi, ie » (v. sofisme 1)  

Sofia [ ~ Sòfia] : prenom.

sòfia : garlesca (mena de peis) (Leuciscus leuciscus)

sofiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, flairer » (v. Alibert). « sofiar » : v. solfinar.

sofièira nf, cf Ubaud Dicort : « filet pour la pêche des ables ou ablettes » TdF

sofieta nf, cf Ubaud Dicort : « ablette, petite ablette, poisson d’eau douce » TdF ‘soufieto 1’

sofisma nm, cf Ubaud Dicort : « sophisme » (Sèrras)

sofisme 1 (doctrina mistica de l’islam) nm, cf Ubaud Dicort : « soufisme » (Per Noste)

sofisme 2 (m.) (R. V, 246) (abs. Dicort) : rasonament fals ; sillogisme fals. 

- Totes los ases son mortals ; ieu soi mortal ; donc soi un ase.

 - Plòu o plòu pas ; ara plòu ; donc plòu pas.  (v. sofisma)

sofista (m. e f.) : filosòfa grèc del s. V qu'ensenhava l'art de la discussion ; persona que rasona fals. (v. sofisma)

sofistic, -a : relatiu, -iva a un sofista.

Rasonament sofistic.

sofistica nf, cf Ubaud Dicort : « sophistique » (Rapin)

sofisticacion : farlabica ; manca de natural ; complexitat.

La sofisticacion de la tecnica modèrna.

sofisticadament : d'un biais sofisticat.

sofisticador, -airitz (adj. e subs.) (abs. Dicort) : que sofistica, que manca de natural ; farlabicaire, -a.

Un anar sofisticador.

Una recèrca sofisticairitz.

sofisticament : d'un biais sofistic.

sofisticar (v. tr.) : farlabicar ; utilizar de sofismes.

sofisticat, -ada : farlabicat, -ada ; que manca de natural.

La Jacmelina es una femna sofisticada.

sofla nf : emplastre / carpan, « gros soufflet, v. bacèl 2, bofa 3 » (v. TdF).

Pèire s'es trapada una brava sofla.

soflacendre n, cf Ubaud Dicort : « personne qui souffle le feu, cendrillon ; et par ironie, une fille » TdF ‘souflo-cèndre’

soflada : çò que l'òm sofla ; sofla / emplastre / carpan.

sofladissa : vent impetuós ; guelsa ; mugiment d'aigas o de vent.

Una sofladissa se levèt qu'emportèt la barca.

sofladura : espet / explosion ; gèt de flamas (R. III, 336).

soflafuòc nm, cf Ubaud Dicort : v. soflacendre. (v. TdF jos ‘souflo-cèndre’)

soflaire, -aira : persona que sofla.

soflament : accion de soflar.

soflamost nm, cf Ubaud Dicort : « buveur » TdF ‘souflo-moust’

soflar (v. tr.) : bufar ; beure ; prene ; mocar ; aver las polsas / respirar peniblament ; mandar un emplastre.

Soflar la candèla.

Soflar una litra.

Soflar un nenon

Soflar un peon (R. VI, 412) al jòc de damas (R. VI, 14).

Se lo dròlle t'insolenta, sofla-lo !

soflar (se) : se mocar.

Sofla-te, dròlle, qu'as la meca al nas !

soflariá : ensemble dels apleches de bufar d'una farga, d'una orguena, d'una fabrica... ; airal que i son installats los apleches de bufar.

soflatge : art de soflar lo veire.

sofle 1 (m.) : alen ; alabrena / salamandra.

Lo Sofle Sant : lo Sant Esperit.

sofle 2, -fla adj : mofle, -a / mòl, -a ; sople, -a ; elastic, -a.

soflet : bufa (sofla pichona, emplastre pichon)

Dròlle, se te calas pas te traparàs un soflet !

sofletada nf : accion de sofletar « souffletade, v. bofetada » (v. TdF).

sofletaire, -aira [~ -airitz] n  : persona que sofleta.

sofletal nm, cf Ubaud Dicort : (v. sofletada)

sofletar (v. tr.) : mandar una sofla o un soflet.

Lo sofletèt d'un revèrs de man.

sofletejar (v. tr.) : frequentatiu de sofletar.

Sofletejava la femna que s'èra estavanida.

sofleton nm, cf Ubaud Dicort : « petit soufflet, v. bofeton » (v. TdF)

soflorar (v. tr. e intr.) : enlevar la flor ; desflorar / desflorir ; aflorar / aflorir.

Sofòcles : poèta grèc (devèrs 495-406 abans J.C.).

sofòra nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) sophora » (Rapin)

sofra / sòfra nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sufro’) : pèça d'arnesc ; avaladoira de muòl ; còrda qu'estaca los dos bastes d'un muòl.

Falsa sofra, sous-ventrière. (v. Ubaud Dicort e TdF)

sofracha (R. III, 380 - L. 348) / sofraita [veire sofracha, cf Ubaud Dicort] nf : manca / besonh

Èsser en sofracha : èsser dins lo besonh.

Far sofracha : far manca / far besonh.

 

sofrachós, -osa / sofraitós, -osa [veire sofrachós] adj : qu'es dins lo besonh / que mança de çò necessari.

Quand òm es sofrachós, los amics son pas espesses.

sofranhar (v. intr.) : romiar.

sofraire ~ solpraire adj e n, cf Ubaud Dicort : « soufreur » (Rapin) (v. çai jos)

sofrar [ ~ solprar] , cf Ubaud Dicort (v. tr.) : metre de sofre.

Sofrar la vinha.

sofratge 1 [ ~ solpratge] nm, cf Ubaud Dicort : accion de sofrar (t. a.)

Lo sofratge de las barricas.

sofratge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « souffrance, manque [v. sofracha], dommage, préjudice ; prières pour les morts » TdF ‘soufrage’

sofre / solpre : mena de metalloïde solid.

sofredolor n, cf Ubaud Dicort : « souffre-douleur » TdF ‘soufre-doulour’. (v. patiràs 2)

sofrença : patiment.

sofrent, -a adj e n : que patís ; endurant, -a.

sofreta 1 ~ solpreta nf, cf Ubaud Dicort : v. solpreta.

sofreta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite dossière » TdF ‘sufreto’. (v.   sofra)

sofridor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « supportable » (L. 349)

sofrièira [ ~ solprièira] nf : mina de sofre ; instrument per sofrar.

sofriment : accion de sofrir.

sofrir (v. intr. e tr.) : patir ; endurar.

sofrològ, -a : especialista (m. e f.) de sofrologia.

sofrologia : tecnnica de relaxacion basada sus l'ipnòsi.

software (angl.) : v. logicial.

soga : cargadoira (còrda per estacar la carga d'un muòl)

sòga : sublièira (basa de fustam que supòrta los cabirons)

sogar (v. TdF jos ‘souca’ ; abs. Dicort) (v. tr.) : cordar. v. socar.

« soganhar  : v. sosgaunhar e v. sosganhar, cf Ubaud Dicort].

« sogatir » v : v. secodre e v. sargotir, cf Ubaud Dicort.

sògre nm, sògra nf (los 2, R. V, 275 - L. 349) : bèlpaire, bèlamaire.

sogron nm / sogrotl (arc.) nm (los 2, abs. Dicort) : sopac / trandida / saquejal / ressaut ; sarrabastal ; sanglot ; sospir. (v. sagron)

sogrotlament [sagrotlament] nm / sogrotluda (abs. Dicort) : brandussada / brandida / trandida.

sogrotlar [sagrotlar] (v. tr. e intr.) : trandir / trantir / brandir / saquejar / ressautar / far de sarrabastal / sanglotar / sospirar.

soi / siái / som : primièira persona de l'indicatiu present d'èsser.

‘Siái’ es utilizat amens en Roergue, Erau e Albigés.

« sòi » nm : v. sambuc e v. saüc, cf Ubaud Dicort.

« soicidar » : v. socidar (non preconizat Dicort).

« soilevar » : v. soslevar.

soira (f.) : loba ; maura / truèja / pòrca ; prostituïda / carrònha ; femna qu'a totjorn la canha e que fa pas res ; femna estèrla.

A la soira (interj. arc.) : al lop !

soiràs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : maura / truèja / porcàs ; loba, « t. injurieux, injure que les bergers adressent au loup » TdF

soirassa 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : maura / truèja / porcàs ; « grande salope, femme immonde,v. gorrinassa ; le loup dans les Cévennes » (v. TdF), loba.

soirassa ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « huée que font les bergers pour épouvanter les loups » TdF jos ‘souirasso’

« soirenadar » : v. subrenadar.

soireta : lobeta (loba pichona)

soirigach nm, cf Ubaud Dicort : « crécerelle, oiseau qui prend les souris » TdF ‘sourigat’. « soirigach » : v. esparvièr.

sois (m. pl.) : residú de grais.

soís, soïssa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Soïssa ; de Soïssa.

Un Soís.

Una Soïssa.

Soïssa n pr f, cf Ubaud Dicort : « la Suisse, contrée d’Europe » TdF

soissessa nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « suissesse, verre d’absinthe » TdF ‘souïssesso’

sojà [sòja nf, cf Ubaud Dicort] : planta cultivada per sas granas que donan de farina e d'òli, e cultivada tanben per son cabelh utilizat coma legum e coma farratge.

sojorn / sejorn [veire sojorn, cf Ubaud Dicort] nm : pausa / repaus ; demòra / residéncia ; deslassament ; airal que l'òm i sojorna.

Èsser sojorn : èsser un delassament / èsser un plaser.

Laissar sojorn : laissar una pausa.

Sala de sojorn (e non pas « living-room » angl.)

Faguèt un sojorn embelinaire dins las Americas.

sojornador nm, cf Ubaud Dicort : « salle de séjour » (Sèrras)

sojornar (v. intr.) (R. III, 590 - L. 349) : demorar / residir.

sok ~ soc nm, cf Ubaud Dicort : v. soc 2.

sol, -a : sens degun pus ; isolat, -da.

sòl 1 nm : nòta de musica (gra cinquen de la gama de dò) ;

sòl 2 nm (abs. Dicort) :  forma arcaïca de sòu (anciana pèça de moneda). (v. sòu)

sòl 3 nm / pelsòl nm : airal que i se camina dessús, que i se bastís... ; terren en general ; dessús de la crosta terrèstra ; airal planièr al pè de l'ostal ; cort de bòria.

Pel sòl : per tèrra.

Se jaire pel sòl.