|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sofà nm, cf Ubaud Dicort (de l'arab suffà, matalàs) : sèti de braces e de dorsièr per doas o tres personas. sofí adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« soufi, ie » (v. sofisme 1) Sofia [ ~ Sòfia] : prenom. sòfia : garlesca (mena de peis) (Leuciscus leuciscus) sofiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, flairer » (v. Alibert). « sofiar » : v. solfinar. sofièira nf, cf Ubaud Dicort : « filet pour la pêche des
ables ou ablettes » TdF sofieta nf, cf Ubaud Dicort : « ablette, petite ablette,
poisson d’eau douce » TdF ‘soufieto 1’ sofisma nm, cf Ubaud Dicort : « sophisme » (Sèrras) sofisme 1 (doctrina mistica de l’islam) nm, cf Ubaud Dicort :
« soufisme » (Per Noste) sofisme 2 (m.) (R. V, 246) (abs. Dicort) : rasonament fals ; sillogisme fals. - Totes los ases son mortals ;
ieu soi mortal ; donc soi un ase. - Plòu o plòu pas ; ara
plòu ; donc plòu pas.
(v. sofisma) sofista (m. e f.) : filosòfa grèc del s. V
qu'ensenhava l'art de la discussion ; persona que rasona fals. (v. sofisma) sofistic, -a : relatiu, -iva a un sofista. Rasonament sofistic. sofistica nf, cf Ubaud Dicort :
« sophistique » (Rapin) sofisticacion : farlabica ; manca de natural ; complexitat. La sofisticacion de la tecnica modèrna. sofisticadament : d'un biais sofisticat. sofisticador, -airitz (adj. e subs.) (abs. Dicort) : que sofistica, que manca de natural ; farlabicaire, -a. Un anar sofisticador. Una recèrca sofisticairitz. sofisticament : d'un biais sofistic. sofisticar (v. tr.) : farlabicar ; utilizar de sofismes. sofisticat, -ada : farlabicat, -ada ; que manca de natural. La Jacmelina es una femna sofisticada. sofla nf : emplastre / carpan, « gros soufflet, v. bacèl 2, bofa 3 » (v. TdF). Pèire s'es trapada una brava sofla. soflacendre n, cf Ubaud Dicort : « personne qui
souffle le feu, cendrillon ; et par ironie, une fille » TdF ‘souflo-cèndre’ soflada : çò que l'òm sofla ; sofla / emplastre / carpan. sofladissa : vent impetuós ; guelsa ; mugiment d'aigas o de vent. Una sofladissa se levèt qu'emportèt la barca. sofladura : espet / explosion ; gèt de flamas (R. III, 336). soflafuòc nm, cf Ubaud Dicort : v. soflacendre. (v. TdF jos
‘souflo-cèndre’) soflaire, -aira : persona que sofla. soflament : accion de soflar. soflamost nm, cf Ubaud Dicort :
« buveur » TdF
‘souflo-moust’ soflar (v. tr.) : bufar ; beure ; prene ; mocar ; aver las polsas / respirar peniblament ; mandar un emplastre. Soflar la candèla. Soflar una litra. Soflar un nenon Soflar un peon (R. VI, 412) al jòc de damas (R. VI, 14). Se lo dròlle t'insolenta, sofla-lo ! soflar (se) : se mocar. Sofla-te, dròlle, qu'as la meca al nas ! soflariá : ensemble dels apleches de bufar d'una farga, d'una orguena, d'una fabrica... ; airal que i son installats los apleches de bufar. soflatge : art de soflar lo veire. sofle 1 (m.) : alen ; alabrena / salamandra. Lo Sofle Sant : lo Sant Esperit. sofle 2, -fla adj : mofle, -a / mòl, -a ; sople,
-a ; elastic, -a. soflet : bufa (sofla pichona, emplastre
pichon) Dròlle, se te calas pas te traparàs un soflet ! sofletada nf : accion de sofletar « souffletade, v. bofetada » (v. TdF). sofletaire, -aira [~ -airitz] n : persona que sofleta. sofletal nm, cf Ubaud Dicort : (v. sofletada) sofletar (v. tr.) : mandar una sofla o un soflet. Lo sofletèt d'un revèrs de man. sofletejar (v. tr.) : frequentatiu de sofletar. Sofletejava la femna que s'èra estavanida. sofleton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit soufflet, v. bofeton » (v. TdF) soflorar (v. tr. e intr.) : enlevar la flor ; desflorar / desflorir ; aflorar / aflorir. Sofòcles : poèta grèc (devèrs 495-406 abans J.C.). sofòra nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
sophora » (Rapin) sofra / sòfra nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sufro’) : pèça d'arnesc ; avaladoira de muòl ; còrda qu'estaca los dos bastes d'un muòl. Falsa sofra, sous-ventrière. (v. Ubaud Dicort e TdF) sofracha (R. III, 380 - L. 348) / sofraita [veire sofracha, cf Ubaud Dicort] nf : manca / besonh Èsser en sofracha : èsser dins lo besonh. Far sofracha : far manca / far besonh. |
|
sofrachós, -osa / sofraitós, -osa [veire sofrachós] adj : qu'es dins lo besonh / que mança de çò necessari. Quand òm es sofrachós, los amics son pas espesses. sofranhar (v. intr.) : romiar. sofraire ~ solpraire adj e n, cf Ubaud Dicort :
« soufreur » (Rapin) (v. çai jos) sofrar [ ~ solprar] , cf Ubaud Dicort (v. tr.) : metre de sofre. Sofrar la vinha. sofratge 1 [ ~ solpratge] nm, cf Ubaud Dicort : accion de sofrar (t. a.) Lo sofratge de las barricas. sofratge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « souffrance,
manque [v. sofracha], dommage, préjudice ; prières pour les
morts » TdF ‘soufrage’ sofre / solpre : mena de metalloïde solid. sofredolor n, cf Ubaud Dicort : « souffre-douleur »
TdF ‘soufre-doulour’. (v. patiràs 2) sofrença : patiment. sofrent, -a adj e n : que patís ; endurant, -a. sofreta 1 ~ solpreta nf, cf Ubaud Dicort : v. solpreta. sofreta 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite dossière » TdF ‘sufreto’. (v. sofra) sofridor,
-doira adj, cf Ubaud Dicort :
« supportable » (L. 349) sofrièira [ ~ solprièira] nf : mina de sofre ; instrument per sofrar. sofriment : accion de sofrir. sofrir (v. intr. e tr.) : patir ; endurar. sofrològ, -a : especialista (m. e f.) de sofrologia. sofrologia : tecnnica de relaxacion basada sus l'ipnòsi. software (angl.) : v. logicial. soga : cargadoira (còrda per estacar la carga d'un muòl) sòga : sublièira (basa de fustam que supòrta los cabirons) sogar (v. TdF jos ‘souca’ ; abs. Dicort) (v. tr.) : cordar. v. socar. « soganhar : v. sosgaunhar e v.
sosganhar, cf Ubaud Dicort].
« sogatir » v : v. secodre e v. sargotir, cf Ubaud Dicort. sògre nm, sògra nf (los 2, R. V, 275 - L. 349) : bèlpaire, bèlamaire. sogron nm / sogrotl
(arc.) nm (los 2, abs. Dicort) : sopac / trandida / saquejal / ressaut ;
sarrabastal ; sanglot ; sospir. (v. sagron) sogrotlament [sagrotlament] nm / sogrotluda (abs. Dicort) : brandussada / brandida / trandida. sogrotlar [sagrotlar] (v. tr. e intr.) : trandir / trantir / brandir / saquejar / ressautar / far de sarrabastal / sanglotar / sospirar. soi / siái / som : primièira persona de l'indicatiu present d'èsser. ‘Siái’ es utilizat amens en Roergue, Erau e Albigés. « sòi » nm : v. sambuc e v. saüc, cf Ubaud Dicort. « soicidar » : v. socidar (non preconizat Dicort). « soilevar » : v. soslevar. soira (f.) : loba ; maura / truèja / pòrca ; prostituïda / carrònha ; femna qu'a totjorn la canha e que fa pas res ; femna estèrla. A la soira (interj. arc.) : al lop ! soiràs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : maura / truèja / porcàs ; loba, « t. injurieux,
injure que les bergers adressent au loup » TdF soirassa 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : maura / truèja / porcàs ; « grande salope,
femme immonde,v. gorrinassa ; le loup dans les
Cévennes » (v. TdF), loba. soirassa ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « huée que font les
bergers pour épouvanter les loups » TdF jos ‘souirasso’ « soirenadar » : v. subrenadar. soireta : lobeta (loba pichona) soirigach nm, cf Ubaud Dicort : « crécerelle, oiseau qui prend les souris » TdF ‘sourigat’. « soirigach » : v. esparvièr. sois (m. pl.) : residú de grais. soís, soïssa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Soïssa ; de Soïssa. Un Soís. Una
Soïssa. Soïssa n pr f,
cf Ubaud Dicort : « la Suisse,
contrée d’Europe » TdF soissessa nf, v. Ubaud Dicort Errata web :
« suissesse, verre d’absinthe » TdF ‘souïssesso’ sojà [sòja nf, cf Ubaud Dicort] : planta cultivada per sas granas que
donan de farina e d'òli, e cultivada tanben per son cabelh utilizat
coma legum e coma farratge. sojorn / sejorn [veire sojorn, cf Ubaud Dicort] nm : pausa / repaus ; demòra / residéncia ; deslassament ; airal que l'òm i sojorna. Èsser sojorn : èsser un delassament / èsser un plaser. Laissar sojorn : laissar una pausa. Sala de sojorn (e non pas « living-room » angl.) Faguèt un sojorn embelinaire dins las Americas. sojornador nm, cf Ubaud Dicort :
« salle de séjour » (Sèrras) sojornar (v. intr.) (R. III, 590 -
L. 349) : demorar / residir. sok ~ soc nm, cf Ubaud Dicort : v. soc 2. sol, -a : sens degun pus ; isolat, -da. sòl 1 nm : nòta de musica (gra cinquen de la gama de dò) ; sòl 2 nm (abs. Dicort) : forma arcaïca de
sòu (anciana pèça de moneda).
(v. sòu) sòl 3 nm / pelsòl nm : airal que i se camina dessús, que i se bastís... ; terren en general ; dessús de la crosta terrèstra ; airal planièr al pè de l'ostal ; cort de bòria. Pel sòl : per tèrra. Se jaire pel sòl. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|