|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
siron (de l'ancian naut alemand *seuro) (abs. Dicort) : gorgolh / brian (mena de larva rosegaira). (v. ciron) siròp : liquid bravament sucrat e aromatizat ; remèdi. Siròp de frucha. Siròp medicamentós. siropar (abs. Dicort) (v. tr.) : chimar / glopejar, « siroter » (Per Noste). (v. sorropar, forrupar) siropejar (v. intr. e tr.) , cf Ubaud Dicort : utilizar de siròp ; èsser siropós ; frequentatiu de siropar, « siroter » (v. TdF) siropós, -osa : de la natura del siròp. « sirotar » v (fr.) : v. chimar / glopejar / siropar (abs. Dicort). sirpa : dragonàs de femna / femnarassa ; femna emmalida. sirtaqui (del grèc sirtaki) : mena de dança grèca. sirvent nm : v. servent. sirventa nf : v. serventa. sirventalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « bande de soldats mercenaires » (L. 344) ; « coll/pej, les domestiques » (Sèrras-Ess.) sirventatge nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de redevance » (L. 344) (v. çai sus) sirventés / serventés nm : v. serventés. sirventona nf, cf Ubaud Dicort : « jeune servante » (Grange) [Basic : serventona] sisa nf : assisa / rengada orizontala ; « crête de montagnes, chaîne de hauteurs » (v. Alibert) ; « sorte d’impôt [v. sisièr] » (L. 344) Sisa de palha, de pèiras, de fen, de fems, de nèu... Una brava sisa d'apevasons. sisal : plantas que sas fibras son utilizadas per trenar de còrdas e de cordilhs ; cordilh trenat amb aquela planta. (Agave sisalana) sisami nm (R. V, 239) (abs. Dicort) (plt.) : (Sisamum) (v. sesam) « sisampa » : v. cisampa. sisclada : cridal fòrt agut ; cridal del pòrc que l'òm sangna o que l'òm sana. siscladís : crit agut que s'esperlonga. siscladissa : augmentatiu de siscladís. sisclaire, -aira adj e n : que siscla. Una votz sisclaira. sisclal nm : sisclada (cridal fòrt agut). (v. TdF jos ‘gisclado’) sisclar (v. intr.) : cridar agut (agudament) a fimple de votz. sisclard (m.) (abs. Dicort) : sèrp que fiula quand òm se sarra d'ela. (v. gisclard) sisclarèl 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : cridal agut ; votz aguda (v. gisclarèla). sisclarèl 2, -a adj (abs. Dicort) : sisclaire, -a. (v. gisclarèl) siscle nm (Laus, Fettuciari ; abs. Dicort) : cridal agut. Butèt un siscle que me faguèt estrementir ! sisclet nm : pichon crit agut ; bruch agut de bartavèla / de cadaula (onomatopèia) ; bartavèla / cadaula. (v. TdF jos ‘gisclet’) siscletar (Alibert) [ / giscletar (TdF, Alibert)] , cf Ubaud Dicort (v. tr.) : butar la bartavèla, la cadaula (onom.) Oblides pas de siscletar lo portanèl de las galinas ! sisièr nm, cf Ubaud Dicort : « collecteur de l’impôt dit sisa » (L. 344) Sisif : personatge mitologic condemnat après sa mòrt a butar eternalament cap ennaut, sul renvèrs d'una montanha, un rocassàs que torna totjorn redolar cap enbàs abans d'arribar a la cima. Lo mite de Sisif. sisifenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sisyphéen, -enne » (v. Sisif) sisimbri (m.) (plt.) : (Sisymbrium officinale) sismic, -a : relatiu, -iva a un tèrratremol. sismicitat nf : frequéncia o intensitat dels tèrratremols d'un airal donat. sismisme : ensemble dels fenomèns sismics. SISMO- : forma prefixada del grèc seismòs (tèrratremol) sismofòn : microfòn utilizat dins l'exploracion petrolifèra pel metòde sismic, per captar las ondas sonòras amodadas per las explosions. sismograf : intrument per enregistrar l'ora, la durada e l'amplitud dels tèrratremols. sismografia : art d'enregistrar las saquejadas e l'amplitud dels tèrratremols. sismografic, -a : relatiu, -iva a un sismograf o a la sismografia. sismograma (m.) : grafic balhat per un sismograf. sismològ, -a : especialista (m. e f.) de sismologia. sismologia : sciéncia dels tèrratremols. sismologic, -a : relatiu, -iva als tèrratremols. sismomètre : aparelh per mesurar la fòrça d'un tèrratremol. sismoterapia : electrochòc. sistar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, gémir, geindre, soupirer, se plaindre, faire le câlin pour obtenir quelque chose ; convoiter, désirer, envier ; terme érotique » (v. TdF) sistèma (m.) : ensemble d'idèas, de principis coordenats per formar un tot scientific o una doctrina. Lo sistèma nerviós. Un sistèma filosofic. sistematic, -a : relatiu, -iva a un sistèma ; que constituís un sistèma ; que seguís un sistèma, una idèa. sistematica nf, cf Ubaud Dicort : « systématique » (Rapin) sistematicament : d'un biais sistematic. sistematician, -a : biologista (m. e f.) especialista (m. e f.) en sistematologia. sistematizacion : accion o resulta de sistematizar. sistematizar (v. tr. e intr.) : reünir en sistèma ; (pej.) : generalizar. sistematologia : estudi o doctrina dels sistèmas. sistematologic : relatiu, -iva a la sistematologia.
|
|
sistemic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « systémique » (Rapin) sistemica nf, cf Ubaud Dicort : « systémique » (Per Noste) sistemician, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « systémicien, -ienne » (v. çai sus) sistòla [sistòle nf, cf Ubaud Dicort] : periòde de contraccion del muscle cardiac. sistolic, -a : relatiu, -iva a la sistòla. Sofle sistolic. siston, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « pleurnicheur, euse, qui gémit, qui se plaint souvent, quémandeur [v. sistar] ; paresseux, euse » TdF sistonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, geindre, pleurnicher, quémander » TdF sistrada (abs. Dicort) : foiralada. sistral nm, cf Ubaud Dicort : (v. sistrar) sistrar / sindrar (v. intr. e tr.) : foirar (expulsar la femsa de vam), « pousser, rejeter les exréments avec force, en Rouergue » (v. TdF jos ‘sistra’) ; « v tr, corriger vertement, infliger une correction » (Alibert) sistràs nm / sistrièira nf : terren sistrós. sistrat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « corrigé, -e [v. sistrar] » (v. Rapin) sistre 1 nm (plt.) (abs. Dicort) : (Meum athamanticum) (v. cistre 1) ; sistre 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : sabèl / tap / caussanèl (ròcas de natura fulhetada que se deslièchan en lamèlas : lausa, gres bigarrat, calquièr, varena) ; nogat de ròca ; òli sistrós. sistrièira nf : v. sistràs. sistrós, -osa adj (abs. Dicort) : de la natura del sistre, « schisteux, -euse » (Per Noste). sit (abs. Dicort) / siti [ipercorr ; veire site, cf Ubaud Dicort] nm : airal considerat del punt de vista de son aspècte pintoresc ; configuracion pròpria de l'airal ocupat per una vila. Sit agradiu, grandiós, embelinaire... sitar nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) sitar » (Per Noste) site nm (v. Ubaud Dicort e Basic) : v. sit. sit-in nm (angl.) : manifestacion non violenta que consistís a se sèire sus la via publica. « sitja » (sitja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : v. cièja 2. situacion : posicion geografica d'una localitat ; emplaçament d'un edifici ; orientacion ; posicion sociala ; emplec ; posicion d'un personatge dins una pèça de teatre o de cinemà ; bilanç ; condicions familialas, sentimentalas, financièiras, professionalas... de q.q. a un moment donat. La situacion de Rodés o d'Albi al còr d'Occitània. La situacion d'un castèl a cima de truca. La situacion d'un ostal a solelh levant. Situacion sociala. A trobada una situacion. Situacion comica, dramatica, patetica... Verificar la situacion d'una entrepresa. situacionisme nm, cf Ubaud Dicort : « situationnisme » (Rapin) situacionista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « situationniste » (Rapin) situament nm, cf Ubaud Dicort : « position » (L. 344) situar (v. tr.) (R. V, 239) : localizar. Situar una vila, una persona, un eveniment. situar (se) : se posicionar ; se trobar a un nivèl donat ; s'inserir dins un plan. Se sap pas ges situar dins la vida modèrna. « situir » v (barb.) : v. situar. siula 1 nf (abs. TdF e Alibert) : esquila de marran. siula 2 nf, cf Ubaud Dicort : « pipeau, flûte rustique, v. sibla » (v. TdF ‘sieulo’) siulada nf, cf Ubaud Dicort : « cri perçant, roulade de gosier » TdF ‘sieulado’ siulaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui s’égosille en criant, v. quilaire » (v. TdF ‘sieulaire’) siular 1 (v. intr.) (abs. TdF e Alibert) : far lo bruch d'una esquila de marran. siular 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pousser un cri aigu, forcer sa voix, chanter d’un ton de fausset, glapir en chantant, v. quilar, gisclar ; siffler, en Gascogne, v. siblar » (v. TdF ‘sieula’). « siular » : v. siblar - fiular. siule nm, cf Ubaud Dicort : « cri aigu, voix perçante, son de voix particulier aux jeunes filles qui folâtrent » TdF ‘siéule’ ; « cri d’oiseau » (Brun Glossari Oc-Fr). siulejar v : « siffloter » (Lexic M. Roqueta) siulet nm, cf Ubaud Dicort : « sifflet » (v. TdF ‘sieulet’) siuletièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand de sifflets » TdF ‘siéuletié’ siulièr nm, cf Ubaud Dicort : « sillon profond qui croise les autres pour assainir et égoutter les eaux » (Alibert). « siulièr » : v. seulièr. siulon nm, cf Ubaud Dicort : « sifflet d’oiseleur » TdF ‘sieuloun’ siuplèt (< fr.) adv, cf Ubaud Dicort : « s’il vous plaît » (v. se vos plai) siurada : ronds de siure engulhats dins la còrda dels bòrds d'un filat de pesca per lo manténer sus l'aiga. (v. TdF sieurado’) siure 1 nm (v. Alibert e TdF ‘siéure’) (plt.) : eufòrbi (una cinquantena de menas) (Euphorbia). siure 2 nm : suve / lèuge (rusca de siurièr (e d'autras plantas) que servís a far de taps), « v. suve plus usité » (v. TdF ‘siéure’) siureda nf, cf Ubaud Dicort : « subéraie, chênaie de chênes lièges » (Brun Glossari Oc-Fr) siurièr nm : arbre (Quercus suber), « arbre à liège ou chêne-liège » (Azaïs) siusa adj f, cf Ubaud Dicort : « Pèira siusa, silex, pierre dure » (v. TdF ‘siéuso’) (v. selze) siu-siu nm, cf Ubaud Dicort : « sylvain, oiseau » TdF. (v. sieu-sieu) sivelha nf, cf Ubaud Dicort : liga d'un fais de fen (v. fivèla (Alibert)). si-verament ! : a òc ! (ironic) |
|
|
|
|
|
|