siron (de l'ancian naut alemand *seuro) (abs. Dicort) : gorgolh / brian (mena de larva rosegaira). (v. ciron)

siròp : liquid bravament sucrat e aromatizat ; remèdi.

Siròp de frucha.

Siròp medicamentós.

siropar (abs. Dicort) (v. tr.) : chimar / glopejar, « siroter » (Per Noste). (v. sorropar, forrupar)

siropejar (v. intr. e tr.) , cf Ubaud Dicort : utilizar de siròp ; èsser siropós ; frequentatiu de siropar, « siroter » (v. TdF)

siropós, -osa : de la natura del siròp.

« sirotar » (fr.) : v. chimar / glopejar / siropar (abs. Dicort).

sirpa : dragonàs de femna / femnarassa ; femna emmalida.

sirtaqui (del grèc sirtaki) : mena de dança grèca.

sirvent nm : v. servent.

sirventa nf : v. serventa.

sirventalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « bande de soldats mercenaires » (L. 344) ; « coll/pej, les domestiques » (Sèrras-Ess.)

sirventatge nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de redevance » (L. 344) (v. çai sus)

sirventés / serventés nm : v.  serventés.

sirventona nf, cf Ubaud Dicort : « jeune servante » (Grange) [Basic : serventona]

sisa nf : assisa / rengada orizontala ; « crête de montagnes, chaîne de hauteurs » (v. Alibert) ; « sorte d’impôt [v. sisièr] » (L. 344)

Sisa de palha, de pèiras, de fen, de fems, de nèu...

Una brava sisa d'apevasons.

sisal : plantas que sas fibras son utilizadas per trenar de còrdas e de cordilhs ; cordilh trenat amb aquela planta. (Agave sisalana)

sisami nm (R. V, 239) (abs. Dicort) (plt.) : (Sisamum) (v. sesam)

« sisampa » : v. cisampa.

sisclada : cridal fòrt agut ; cridal del pòrc que l'òm sangna o que l'òm sana.

siscladís : crit agut que s'esperlonga.

siscladissa : augmentatiu de siscladís.

sisclaire, -aira adj e n : que siscla.

Una votz sisclaira.

sisclal nm : sisclada (cridal fòrt agut). (v. TdF jos ‘gisclado’)

sisclar (v. intr.) : cridar agut (agudament) a fimple de votz.

sisclard  (m.) (abs. Dicort) : sèrp que fiula quand òm se sarra d'ela. (v. gisclard)

sisclarèl 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : cridal agut ; votz aguda (v. gisclarèla).

sisclarèl 2, -a adj (abs. Dicort) : sisclaire, -a. (v. gisclarèl)

siscle nm (Laus, Fettuciari ; abs. Dicort) : cridal agut.

Butèt un siscle que me faguèt estrementir !

sisclet nm : pichon crit agut ; bruch agut de bartavèla / de cadaula (onomatopèia) ; bartavèla / cadaula. (v. TdF jos ‘gisclet’)

siscletar (Alibert) [ / giscletar (TdF, Alibert)] , cf Ubaud Dicort (v. tr.) : butar la bartavèla, la cadaula (onom.)

Oblides pas de siscletar lo portanèl de las galinas !

sisièr nm, cf Ubaud Dicort : « collecteur de l’impôt dit sisa » (L. 344)

Sisif : personatge mitologic condemnat après sa mòrt a butar eternalament cap ennaut, sul renvèrs d'una montanha, un rocassàs que torna totjorn redolar cap enbàs abans d'arribar a la cima.

Lo mite de Sisif.

sisifenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sisyphéen, -enne  » (v. Sisif)

sisimbri (m.) (plt.) : (Sisymbrium officinale)

sismic, -a : relatiu, -iva a un tèrratremol.

sismicitat nf : frequéncia o intensitat dels tèrratremols d'un airal donat.

sismisme : ensemble dels fenomèns sismics.

SISMO- : forma prefixada del grèc seismòs (tèrratremol)

sismofòn : microfòn utilizat dins l'exploracion petrolifèra pel metòde sismic, per captar las ondas sonòras amodadas per las explosions.

sismograf : intrument per enregistrar l'ora, la durada e l'amplitud dels tèrratremols.

sismografia : art d'enregistrar las saquejadas e l'amplitud dels tèrratremols.

sismografic, -a : relatiu, -iva a un sismograf o a la sismografia.

sismograma (m.) : grafic balhat per un sismograf.

sismològ, -a : especialista (m. e f.) de sismologia.

sismologia : sciéncia dels tèrratremols.

sismologic, -a : relatiu, -iva als tèrratremols.

sismomètre : aparelh per mesurar la fòrça d'un tèrratremol.

sismoterapia : electrochòc.

sistar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, gémir, geindre, soupirer, se plaindre, faire le câlin pour obtenir quelque chose ; convoiter, désirer, envier ; terme érotique » (v. TdF)

sistèma (m.) : ensemble d'idèas, de principis coordenats per formar un tot scientific o una doctrina.

Lo sistèma nerviós.

Un sistèma filosofic.

sistematic, -a : relatiu, -iva a un sistèma ; que constituís un sistèma ; que seguís un sistèma, una idèa.

sistematica nf, cf Ubaud Dicort : « systématique » (Rapin)

sistematicament : d'un biais sistematic.

sistematician, -a : biologista (m. e f.) especialista (m. e f.) en sistematologia.

sistematizacion : accion o resulta de sistematizar.

sistematizar (v. tr. e intr.) : reünir en sistèma ; (pej.) : generalizar.

sistematologia : estudi o doctrina dels sistèmas.

sistematologic : relatiu, -iva a la sistematologia.

 

 

sistemic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « systémique » (Rapin)

sistemica nf, cf Ubaud Dicort : « systémique » (Per Noste)

sistemician, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « systémicien, -ienne » (v. çai sus)

sistòla [sistòle nf, cf Ubaud Dicort] : periòde de contraccion del muscle cardiac.

sistolic, -a : relatiu, -iva a la sistòla.

Sofle sistolic.

siston, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « pleurnicheur, euse, qui gémit, qui se plaint souvent, quémandeur [v. sistar] ; paresseux, euse » TdF

sistonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, geindre, pleurnicher, quémander » TdF

sistrada (abs. Dicort) : foiralada.

sistral nm, cf Ubaud Dicort : (v. sistrar)

sistrar / sindrar (v. intr. e tr.) : foirar (expulsar la femsa de vam), « pousser, rejeter les exréments avec force, en Rouergue » (v. TdF jos ‘sistra’) ; « v tr, corriger vertement, infliger une correction » (Alibert)

sistràs nm / sistrièira nf : terren sistrós.

sistrat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « corrigé, -e [v. sistrar] » (v. Rapin)

sistre 1 nm (plt.) (abs. Dicort) : (Meum athamanticum) (v. cistre 1) ;

sistre 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : sabèl / tap / caussanèl (ròcas de natura fulhetada que se deslièchan en lamèlas : lausa, gres bigarrat, calquièr, varena) ; nogat de ròca ; òli sistrós.

sistrièira nf : v. sistràs.

sistrós, -osa adj (abs. Dicort) : de la natura del sistre, « schisteux, -euse » (Per Noste).

sit (abs. Dicort) / siti [ipercorr ; veire site, cf Ubaud Dicort] nm : airal considerat del punt de vista de son aspècte pintoresc ; configuracion pròpria de l'airal ocupat per una vila.

Sit agradiu, grandiós, embelinaire...

sitar nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) sitar » (Per Noste)

site nm (v. Ubaud Dicort e Basic) : v. sit.

sit-in nm (angl.) : manifestacion non violenta que consistís a se sèire sus la via publica.

« sitja » (sitja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : v. cièja 2.

situacion : posicion geografica d'una localitat ; emplaçament d'un edifici ; orientacion ; posicion sociala ; emplec ; posicion d'un personatge dins una pèça de teatre o de cinemà ; bilanç ; condicions familialas, sentimentalas, financièiras, professionalas... de q.q. a un moment donat.

La situacion de Rodés o d'Albi al còr d'Occitània.

La situacion d'un castèl a cima de truca.

La situacion d'un ostal a solelh levant.

Situacion sociala.

A trobada una situacion.

Situacion comica, dramatica, patetica...

Verificar la situacion d'una entrepresa.

situacionisme nm, cf Ubaud Dicort : « situationnisme » (Rapin)

situacionista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « situationniste » (Rapin)

situament nm, cf Ubaud Dicort : « position » (L. 344)

situar (v. tr.) (R. V, 239) : localizar.

Situar una vila, una persona, un eveniment.

situar (se) : se posicionar ; se trobar a un nivèl donat ; s'inserir dins un plan.

Se sap pas ges situar dins la vida modèrna.

« situir » v (barb.) : v. situar.

siula 1 nf (abs. TdF e Alibert) : esquila de marran.

siula 2 nf, cf Ubaud Dicort : « pipeau, flûte rustique, v. sibla » (v. TdF ‘sieulo’)

siulada nf, cf Ubaud Dicort : « cri perçant, roulade de gosier » TdF ‘sieulado’

siulaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui s’égosille en criant, v. quilaire » (v. TdF ‘sieulaire’)

siular 1 (v. intr.) (abs. TdF e Alibert) : far lo bruch d'una esquila de marran.

siular 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pousser un cri aigu, forcer sa voix, chanter d’un ton de fausset, glapir en chantant, v. quilar, gisclar ; siffler, en Gascogne, v. siblar » (v. TdF ‘sieula’). « siular » : v. siblar - fiular.

siule nm, cf Ubaud Dicort : « cri aigu, voix perçante, son de voix particulier aux jeunes filles qui folâtrent » TdF ‘siéule’ ; « cri d’oiseau » (Brun Glossari Oc-Fr).

siulejar : « siffloter » (Lexic M. Roqueta)

siulet nm, cf Ubaud Dicort : « sifflet » (v. TdF ‘sieulet’)

siuletièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand de sifflets » TdF ‘siéuletié’

siulièr nm, cf Ubaud Dicort : « sillon profond qui croise les autres pour assainir et égoutter les eaux » (Alibert).  « siulièr » : v. seulièr.

siulon nm, cf Ubaud Dicort : « sifflet d’oiseleur » TdF ‘sieuloun’

siuplèt (< fr.) adv, cf Ubaud Dicort : « s’il vous plaît » (v. se vos plai)

siurada : ronds de siure engulhats dins la còrda dels bòrds d'un filat de pesca per lo manténer sus l'aiga. (v. TdF sieurado’)

siure 1 nm  (v. Alibert e TdF ‘siéure’) (plt.) : eufòrbi (una cinquantena de menas) (Euphorbia).

siure 2 nm : suve / lèuge (rusca de siurièr (e d'autras plantas) que servís a far de taps), « v. suve plus usité » (v. TdF ‘siéure’)

siureda nf, cf Ubaud Dicort : « subéraie, chênaie de chênes lièges » (Brun Glossari Oc-Fr)

siurièr nm : arbre (Quercus suber), « arbre à liège ou chêne-liège » (Azaïs)

siusa adj f, cf Ubaud Dicort : « Pèira siusa, silex, pierre dure » (v. TdF ‘siéuso’) (v. selze)

siu-siu nm, cf Ubaud Dicort : « sylvain, oiseau » TdF. (v. sieu-sieu)

sivelha nf, cf Ubaud Dicort : liga d'un fais de fen (v. fivèla (Alibert)).

si-verament ! : a òc ! (ironic)