sinhal 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tropèl.

Un sinhal de vacas : vacada.

« sinhal » 2 nm (signe) : v. senhal.

sinhòca : nafra / creta / escotelada.

sinhocar (v. tr.) : nafrar / cretar / escotelar.

sinholar (v. intr.) : cracinar / carrincar ; gemegar ; se lanhar d'un ton agut e ploraire.

La ròda de la carrèla sinholava de contunh.

Mon can sinholava defòra, que voliá dintrar.

sinistrament : d'un biais sinistre.

S'èra acuolada sinistrament dins un recanton.

sinistrat, -ada (abs. Dicort) : qu'a patit d'un sinistre, « sinistré, -ée » (Laus, Basic).

sinistre 1 nm (abs. Dicort) : eveniment catastrofic [v. desastre]  ; çò perdut dins una catastròfa.

sinistre 2, -tra adj : funèst, -a ; engerdant, -a ; embaurant, -a ; enjaurant, -a (que fa paur).

Presagi, aire, bruch sinistre.

sinistròsi (f.) (abs. Dicort) : (t. tecn. de psiquiatria) sindròme nevrotic, « sinistrose » (Rapin).

sinizacion nf, cf Ubaud Dicort : « sinisation » (Rapin, Per Noste)

sinizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, siniser » (Per Noste, Rapin)

SINO- : forma prefixada del latin sinus (plec ; cavitat)

sinodal, -a : relatiu, -a (o prescrich per) un sinòde.

Amassada sinodala.

Decisions sinodalas.

sinòde nm, cf Ubaud Dicort : amassada en general ; ensemble de prèires convocats pels afars d'una diocèsi ; amassada dels evesques d'un país ; amassada regionala o nacionala de delegats protestants, pastors o laïcs (v. TdF ‘sinode) ;

bruch de paraulas ; lassièira ; languiment ; defeci / desgost [v. senòdi].

sinològ, -a n : especialista (m. e f.) en sinologia.

sinologia : sciéncia de la lenga e de la civilizacion chinesa.

sinon (non preconizat Dicort) : v. senon.

sinonim, -a (adj. e subs.) : se ditz de tèrmes (subs., adj. o v.) qu'an la meteissa significacion. [Basic : sinonim(e)]

Balaja e engranièira son de substantius sinonims.

Simultanèu e concomitant son tanben sinonims.

Tanar, tustassar, tabassar son de vèrbs sinonims.

sinonimia : equivaléncia.

sinonimic, a : relatiu, -iva a la sinonimia ; equivalent, -a.

sinòple nm, cf Ubaud Dicort : « t. de blason, sinople, couleur verte » TdF

sinòpsi (f.) : resumit en forma sinoptica ; presentacion en forma sinoptica.

sinoptic, -a : que o vei tot (o que se vei) d'un còp d'uèlh de lèbre.

Tablèu sinoptic.

Los evangèlis sinoptics : los tres primièrs evangèlis sons diches sinoptics per çò que se revèrtan talament que se pòdon metre ras e ras sus tres colomnas (çò que fa que semblanças e diferéncias se veson sulcòp)

sinopticament : d'un biais sinoptic.

sinós, -osa / sinut, -uda adj (los 2, abs. Dicort) : qu'a de sins, de noses, de defauts. (v. signós e signut)

sinovia : liquid viscós que lubrifica las articulacions.

sinovial, -a : relatiu, -iva a la sinovia ; borsa o membrana sinoviala.

sinoviectomia : ablacion cirurgicala d'una sinoviala.

sinoviti (f.) : inflamacion d'una membrana sinoviala.

sinsar (v. tr.) : tustar amb una brota / gisclassar / brostejar.

sinsaròla : engrisòla pichona / claveta pichona.

sinserimbalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « menues choses, bagatelles » (Alibert). « sinserimbalhas » : v. senseringalhas (non preconizat Dicort).

sinsòla : engrisòla / claveta / claupèire (m.)

sintactic, -a adj (abs. Dicort) : sinonim de sintaxic que se ditz de la simpla disposicion materiala dels mots dins la frasa, « syntactique » (Rapin). (v. sintaxic)

sintactician, -a : especialista (m. e f.) de la sintaxi.

sintagma ( m) : element constitutiu d'una frasa.

Sintagma nominal.

Sintagma verbal.

sintagmatic, -a : relatiu, -iva a un sintagma.

sintaxi (f.) : biais de bastir corrèctament la frasa dins una lenga donada ; branca de la gramatica qu'estúdia aquel biais de far.

La sintaxi d'un escrivan.

sintaxic, -a : relatiu, -iva a la sintaxi.

sintèsi (f.) : expausat que reünís los diferents elements d'un ensemble ; t. tecn. de quimia, de lingüistica, de filosofia, de biologia, de cirurgia.

La sintèsi es l'operacion invèrsa de l'analisi.

sintetic, -a : relatiu, -iva a la sintèsi ; obtengut, -uda per sintèsi. 

Metòde sintetic.

Caochoc sintetic.

Lenga sintetica.

sinteticament adv, cf Ubaud Dicort : « synthétiquement » (Per Noste)

sintetizable, -bla : que pòt èsser sintetizat, -ada.

sintetizacion : accion o resulta de sintetizar.

 

 

 

sintetizador nm : (fisica) « synthétiseur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 292).

sintetizar (v. tr.) : far la sintèsi d'una matèria ; obténer sinteticament ; estat de personas sintonas.

sinton (sintòn, coma atòn...), -a adj (abs. Dicort) : se ditz d'una persona en acòrdi armoniós amb son ambient. (t. tecn. de psiquiatria)

sintonia : acòrdi de ressonància de mai d'un circuit de meteissa frequéncia.

sintonic, -a adj (abs. Dicort) : en sintonia, « syntone » (Per Noste, Rapin).

sintonizacion : accion o resulta de sintonizar.

sintonizador : aparelh per sintonizar.

sintonizar (v. tr.) : metre un circuit en ressonància amb un autre ; l'acordar sus la meteissa frequéncia.

sinuós, -osa : serpentós, -osa.

Ribièira sinuosa.

sinuosament : d'un biais sinuós.

sinuositat nf : estat de çò sinuós.

sinus 1 (del lat. que vòl dire plec, cavitat) nm : nom de divèrsas cavitats de l'organisme ;

sinus 2 nm : mièja-còrda de l'arc doble (t. tecn. de geometria)

sinusal, -a : relatiu, -iva a un sinus (lat.) ; relatiu, -iva als sinuses del còr.

sinusestomia : reseccion d'un sinus (lat.)

sinusiti (f.) : brava fleumièira (inflamacion dels sinuses de la fàcia)

SINUSO- : forma prefixada del latin sinus (plec ; cavitat)

sinusografia : radiografia dels sinuses del crani.

sinusoïda nf : (matematica) « sinusoïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 127)

sinusoïdal, -a : t. tecn. de geometria.

sinusoïde (abs. Dicort) : t. tecn. de geometria. (v. sinusoïda)

sinusotomia : incision d'un sinus (lat.)

sionisme : politica que sa tòca es de manténer un Estat josieu en Palestina.

sionista adj e n (m. e f.) : adèpte, a del sionisme.

sipò (abs. Dicort) : fustam tirat de l'arbre african d'aquel nom.

siquenon adv, cf Ubaud Dicort : « sinon » (v. Alibert jos senon e Basic)

sira nf (v. Ubaud Dicort Errata web jos ‘*cirar’) : « neige soulevée par le vent, tourmente de neige en poussière, givre ; vent froid, bise » TdF ‘ciro’

sirada ~ eissirada nf,  cf Ubaud Dicort Errata web : « tourmente de neige » TdF ‘sirado’

sirar ~ eissirar v, cf Ubaud Dicort Errata web : « v intr et tr, tourbillonner, en parlant de la neige soulevée par la tourmente » (v. TdF jos ‘sira 1’). « sirar » : v. ecirar (non preconizat Dicort)

sire nm, cf Ubaud Dicort : « sire, titre d’honneur que les Français donnent aux rois » (v. TdF ‘sire’)

Es un plaser de sire, c’est un plaisir de roi.

Es un sire, c’est un drôle, auquel il ne faut pas se fier.

Un marrit sire, un mauvais coucheur. (v. TdF)

siressa nf, cf Ubaud Dicort : « femme absolue, femme maîtresse » TdF

Fòrta siressa, femme forte, qui sait commander et se faire obéir. (v. TdF)

sirgar (v. intr.) : se bolegar / se remenar / se gancilhar / se graumissar ; trimar.

sirgon nm : borbotge ; bruch de paraulas o de disputas ; crits d'aucèls just abans solelh colc.

Siri [Sírius n pr m, cf Ubaud Dicort] (del lat. Sirius) : Joan de Milan (constellacion) v. canicula.

Siria : nom de país d'Asia occidentala.

siriac, -a adj e nm : de Siria, « syriaque » (v. TdF ‘siria’).

Lenga siriaca.

sirian, -a : de Siria.

Un Sirian.

Una Siriana.

sirincon nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Senecio vulgaris)

siringe nf, cf Ubaud Dicort : « (mus, flûte de pan) syrinx » (Per Noste). « siringe » (cat.): v. seringa.

SIRINGO- : forma prefixada del grèc surigx, suriggòs (fistula)

siringòma (m.) : ensemble d'adenòmas pichons de las glandolas sudoriparas.

siringomielia : afeccion de la mesolha espinala.

siringotomia : incision d'una fistula.

Sirius (lat.) : Siri (l'estela pus treslusenta) v. Siri (abs. Dicort).

sirment (non preconizat Dicort) : eisserment ; gavèl d'eisserments. v eisserment e sarment, cf Ubaud Dicort.

sirmentaira (non preconizat Dicort) : femna que fa de gavèls d'eisserments. (v. eissermentaira e sarmentaira, cf Ubaud Dicort)

sirmentar (v. tr.) (non preconizat Dicort) : far de gavèls d'eisserments.(v. eissermentar e sarmentar, cf Ubaud Dicort)

sirmentejar (v. tr.) (non preconizat Dicort) : frequentatiu de sirmentar. (v. sarmentejar)

siròc [ ~ eissiròc, cf Ubaud Dicort] nm (e non pas « sirrocò » (fr. o it.)) : eisalòt / eisiròc (R. V, 237 - L. 135)

sirocada ~ eissirocada nf, cf Ubaud Dicort : « tempête de siroco, v. marinada » (v. TdF ‘eisseroucado’)