simptomatic, -a : qu'es un simptòma de quicòm.

Anequeliment simptomatic : anemia simptomatica.

Incident simptomatic.

simptomatologia : medecina que s'ocupa dels simptòmas.

simptomatologic, -a : relatiu, -iva a la simptomatologia.

simulacion : accion de simular ; far una operacion fictiva per conéisser melhor çò que se passariá dins la realitat.

Es estada acusada mai d'un còp de simulacion.

Utilizar un ordenador per una simulacion.

simulacra (f.) (R. V, 191) [simulacre nm (v. Ubaud Dicort, TdF e Basic)] : accion simulada ; illusion.

Una simulacra de defensa.

simulador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) simulateur » (Rapin)

Simulador de vòl, simulateur de vol. (v. Ubaud Dicort e Rapin)

simulador 2 (abs. Dicort), -airitz : persona que simula. (v. simulaire e simulator)

Aimada es totjorn estada bravament simulairitz. (v. çai jos)

simulaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui simule » TdF

simular (v. tr.) (R. V, 191) : far lo semblant de.

simulator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « (personne qui simule) simulateur, -trice » (Basic)

simultanèament adv : ensemble.

simultaneïtat nf : concomitància.

simultanèu, -èa : concomitant, -a.

SIN- / SIM- davant labiala / SIL- davant la l : prefix grèc que vòl dire jonches, a l'encòp, amb.  v. sindactil - sincronic - simbiotic – simpatic - sillogisme.

sin 1 adj m, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cèl sin, ciel serein, sans nuages » TdF

sin 2 (Alibert) [veire sing, cf Ubaud Dicort] nm : nos de fustam ; tara / defaut ; tissa ; tessèla. (v. TdF ‘sing’)

Un rol plen de sins es de fòrt mal asclar.

Aquel dròlle a lo sin de mentir.

Elèna a un sin sus una maissa.

sinagòga : airal que los Josieus i s'amassan pel culte.

sinalagmatic, -a (t. tecn. de drech) : contracte que doas personas i s'engatjan a d'obligacions recipròcas.

sinalèfa nf : fusion de doas vocalas o mai en una sola, per elision, contraccion o sinerèsi.

sinalgia : associacion de doas dolors lunhanas una de l'autra (per ex. dolor del braç drech amb una colica epatica)

sinantròp : ominidat fossil dessobtat en China.

sinapis (m.) (abs. Dicort) : nom scientific de la mostarda (plt.) ; (Sinapis arvensis) ; (S. alba) ; (S. dissecta) ; (S. pubescens) ; (S. incana) ; (S. nigra)

sinapisme : cataplasma (m.)

sinapizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, sinapiser » TdF

sinapsi (f.) : comunicacion fòrt fina entre protoplasmas de doas cellulas vesinas ; airal de contacte entre los prolongaments de doas cellulas nerviosas.

sinaptic, -a : relatiu, -iva a una sinapsi.

sincèr, -a : franc, -a / leial, -a ; vertadièr, -ièira ; autentic, -a.

Un esperit laïc es un adèpte sincèr de tota libertat.

Opinion sincèra.

Amistat sincèra.

Religion sincèra.

sincèrament : d'un biais sincèr.

sinceritat nf : qualitat de çò sincèr.

sinciput nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) sinciput [v. suc] » (Per Noste, Rapin)

sinclinal, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : (géol., géogr.) « synclinal, -e » (v. Rapin)

sincòpa nf (R. V, 235) : supression d'un fonèma o d'una sillaba dins un mot ; « mus.) syncope » (v.  Rapin, Laus)

Miraclós (l. p.) es la sincòpa de miraculós.

sincopadament : amb sincòpas.

sincopar (v. tr. e intr.) : far una sincòpa gramaticala o musicala.

Mot sincopat.

Ritme sincopat.

sincòpi (f.) [nm (R. V, 235, Alibert)] (abs. Dicort) : vanesa / estavaniment, « syncope, évanouissement ; indisposition » (v. TdF).

Tombar en sincòpi.

sincretic, -a : relatiu, -iva al sincretisme.

Sistèm sincretic.

Religion sincretica.

Filosofia sincretica.

Percepcion sincretica.

sincretisme : sistèma filosofic o religiós qu'a tendéncia a conciliar de doctrinas diferentas ; t. tecn. de lingüistica o de psicologia. v. çaisús.

sincretista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « syncrétiste » (Per Noste)

SINCRON- : forma prefixada del grèc súykrònòs (simultanèu)

sincròn, -a : que s'endeven al meteis temps ; t. tecn. de fisica, d'informatica...

De bruches sincròns.

sincronia nf, cf Ubaud Dicort : « synchronie » (Laus)

sincronic, -a : sincròn, -a ; relatiu, -iva a çò que se fa al meteis temps.

De vibracions sincronicas.

Eveniments sincronics.

sincronicament adv, cf Ubaud Dicort : « synchroniquement » (Per Noste)

sincronisme : estat de çò sincròn ; concomitància de datas.

sincronizacion : accion o resulta de sincronizar.

Sincronizacion del son e de l'image.

sincronizador nm : (fisica) « synchroniseur » (Ubaud Dicc. scient. p. 292)

sincronizar (v. tr.) : far venir sincrònas doas causas o mai.

 

 

 

sincrotron nm, cf Ubaud Dicort : (fisica) « synchrotron » (Ubaud Dicc. scient. p. 292)

sindactil, -a : caracteristica d'unes aucèls o mamifèrs qu'an los dets o los artelhs totalament o parcialament units.

sindactilia : fusion dels dets o dels artelhs.

sindic (m.) (R. V, 236) : persona designada per s'ocupar dels interèsses comuns d'un grop.

Sindic de coproprietat.

Sindic de quincanèla.

sindical, -a : relatiu, -iva a un sindicat.

Drech sindical.

sindicalisme : movement que sa tòca es d'agropar de personas d'una profession per la defensa de lors interèsses.

sindicalista adj e n (m. e f.) : persona membre d'un sindicat.

sindicalizacion : accion de sindicalizar o de se sindicalizar.

sindicalizar (v. tr.) : organizar la vida sindicala ; balhar una consciéncia sindicala als membres d'una collectivitat.

sindicar (v. tr.) : organizar en sindicat.

sindicar (se) : s'organizar en sindicat ; s'afiliar a un sindicat.

sindicat 1 nm (R. V, 236) : associacion de personas d'una meteissa profession per defendre lors interèsses comuns.

Sindicat obrièr.

Sindicat patronal.

Sindicat mixt.

sindicat 2, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « syndiqué, -ée » (Fettuciari, Per Noste)

sindrada (abs. Dicort) : correccion sevèra / brave refresquèri.

sindrar (v. tr.), cf Ubaud Dicort : costiblar (corregir q.q. sevèrament) (v. sistrar)

sindròme : ensemble dels simptòmas d'una malautiá ; ensemble de reaccions organicas de q.q. qu'a patit d'un traumatisme.

Sindròme infecciós, emorragic, toxic.

Sindròme d'un aigat, d'un bombardament...

sindromic, -a : relatiu, -iva a un sindròme.

Reaccion sindromica.

sine die loc adv, cf Ubaud Dicort : « sine die » (Rapin)

sine qua non loc adv, cf Ubaud Dicort : « sine qua non » (Rapin).

sinecdòque nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 236) : « synecdoque, figure de rhétorique » (R.)

sinecdoquic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « synecdochique » (v. çai sus)

sinecura nf (del lat. sine cura) : carga que demanda pas grand trabalh.

sinelós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « méticuleux, euse, intéressé, ée, égoïste » TdF

sinerèsi (f.) : fusion en un diftong de doas vocalas contigüas.

Liar es una sinerèsi.

sinergetic, -a : relatiu, -iva a una sinergia.

Muscles sinergetics : muscles que jògan ensemble.

sinergia : associacion de mantun organ per una fonccion ; associacion de mantuna accion per una tòca comuna.

sinestesia nf, cf Ubaud Dicort : « synesthésie » (Per Noste)

sinf- (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.4) : v. simf-.

sinfisi nf, cf Ubaud Dicort : v. simfisi.

sinfonia nf : « symphonie » (Basic, TdF jos ‘sinfòni, Ubaud jos simfonia’). « sinfonia » e derivats : v. simfonia (non preconizat Dicort).

sinfònia nf, cf Ubaud Dicort : « symphonie » TdF ‘sinfòni’

sinfonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. simfonic.

sinfonista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : v. simfonista.

sing nm, cf Ubaud Dicort : v. sin 2.

singaro adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « zingaro, v. tzigane » (v. çai jos)

Singaro n pr, cf Ubaud Dicort [ < ‘cingaro / zingaro’ (esp.)] : « zingaro, v. tzigane » (v. Fettuciari ‘zingaro’)

singlar 1 nm : pòrc singlar / pòrc salvatge (Sus scrofa) [v. pòrc-singlar].

« singlar » 2  (v. tr.) : v. cinglar.

singlara nf (abs. Dicort) : femenin de singlar, « laie » (Laus, Sèrras). (v. singlaressa)

singlarenc, -a : de singlar.

Caracteristicas singlarencas.

singlaressa nf (v. Ubaud Dicort e Sèrras) : « femelle du sanglier, laie » (L. 340)  

single nm : moissèla / lambrusca / rapuga / singlon. (# cingle)

singlet nm, cf Ubaud Dicort : « fragment de raisin [v. singlon 1] » (Carrasco)

singletar v, cf Ubaud Dicort : (v. singlet e singlonar)

singleton (< angl.) nm : una sola carta d'una color dins una plega ; « (matematica) singleton » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 127).

Un ensemble qu’a pas qu’un element serà dich singleton. (v. Ubaud Dicc.)

singlon 1 nm : moissèla ;

singlon 2 [veire cinglon, cf Ubaud Dicort] nm : filat de pesca.

singlonar (v. tr.) : culhir çò que demòra de rasim après la vendémia. (#  cinglonar)

singular, -a (adj e subs. m.) : unic, -a ; estranh, -a / extravagant, -a ; estonant, -a / curiós, -osa ; contrari de plural.

singularament : d'un biais singular.

singularitat nf : caractèr del singular (per oposicion al plural) ; originalitat.

La singularitat d'una mòda.

singularizacion : accion de singularizar o de se singularizar.

singularizar (v. tr.) : destriar dels autres per quicòm d'inabitual

Lo biais de se vestir lo singularizava.

singularizar (se) : se far remarcar.

Se singularizava per son biais de parlar.

singut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :  v. signut.