silenciador



	silenciador nm (abs. Dicort) : dispositiu per amortir lo bruch d'una arma de fuòc o d'un motor d'explosion, « pot d’échappement » (Laus). silenciar (v. tr.) (abs. Dicort) : margar un silenciador sus una arma de fuòc o sus una maquina de motor d'explosion. silenciós, -osa : que garda lo silenci ; airal que i a pas cap de bruch ; maquina que fa pas de bruch. Quand lo mèstre lo questiona demòra silenciós. Selva silenciosa. Motor silenciós. silenciosament : sens far ges de bruch. silèpsi (f.) (abs. Dicort) : acòrdi dels mots d'après lo sens e non pas d'après la gramatica ; meteis mot pres al sens pròpri e al sens figurat. (v. sillepsi) La multitud del pòble an dich que non. Simona a una votz pus doça* que non pas lo mèl.* sileptic, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una silèpsi ; que conten una silèpsi. (v. silleptic) Silesia [Silèsia] : província polonesa ocupada per Alemanha que Bodon i foguèt deportat a la segonda guèrra grand. ‘Lo frescum del nòstre Viaur’ foguèt fargat en Silesia. (v. La nena del claus, a la fin de la letra R) silèx nm (v. Ubaud Dicort ; pl. : silèxes) (del lat. silex) : pèira selze. silf (abs. Dicort) : creatura imaginària supausada abitar dins los aires. (v. silfe) silfe nm (v. Rapin ‘sylphe’) : « sylphe, génie de l’air auquel les Gaulois avaient croyance » TdF silfida nf : creatura imaginària supausada abitar dins los aires, « sylphide » TdF « silhar » v e derivats : v. cilhar. silhetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « propre, élégant, ante, recherché, ée » TdF ‘siheta’ silhetejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, chipotier, chicaneur, homme minutieux » TdF silhetejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chipoter, s’arrêter à des minuties, v. besuquejar » (v. TdF) « silhonar » v : v. selhonar. silicat : sal o estèr d'un acid silicic. silicatat, -ada adj : natura d'un oxid basic que, combinat amb la silici, s'es mudat en silicat. silice nf : (quimia) « nf, silice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 409) Veire de silice, verre de silice. (Ubaud Dicc.) silicèu, -èa (que ten silice) adj, cf Ubaud Dicort : « siliceux, euse » (v. siliçós) silici 1 (f.) (abs. Dicort) : oxid de silicium (element quimic que se tira del qüars). (v. silice) silici 2 nm : (quimia) « silicium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 410 ) silicic, -a adj : natura d'un acid derivat del silici. silicicòla adj (m. e f.) : natura de las plantas que volontan los terrens silicioses. Lo castanh es silicicòla. silicifèr, -a (abs. Dicort) : que conten de silici (f.) (v. siliçós) Tèrra silicifèra. siliciós, -osa (abs. Dicort) : que conten bravament de silici (f.). (v. siliçós) silicificacion nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) silicification » (v. çai jos) silicificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (chim.) silicifier [v. silificar] » siliciur nm : (quimia) « siliciure » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 410) SILICO- : forma prefixada per designar la preséncia de silici dins un compausat o un aliatge. silicocalcari, -ària (m.) : natura de ròcs o de ròcas que contenon a l'encòp de silicats e de carbonats de calci. silicocalci (m.) : aliatge de silici amb de calci. silicocalcic, -a : relatiu, -iva al silicocalci. silicocalquièr, -ièira (abs. Dicort) : doblet de silicocalcari, -ària. silicoformic, -a : que revèrta l'acid formic. silicòn (m.) (abs. Dicort) : polimèr que sas cadenas son formadas d'encadenaments alternats d'oxigèn e de silici. (v. silicòna) silicona (f.) (abs. Dicort) : nom generic de substàncias que lo silici i remplaça lo carbòni. (v. silicòna) silicòna nf : (quimia) « nm, silicone » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 410) Resinas de silicònas, résines de silicones. (Ubaud Dicc.) siliconar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, siliconer » (Per Noste, Basic) siliçós, -osa adj : (quimia) « siliceux, euse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 409) Ròca siliçosa¸ roche siliceuse. (Ubaud Dicc.) silicòsi (f.) : malautiá professionala de personas qu'an respiradas un brieu de poscas de silici. silicotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) silicotique » (Per Noste) silicula nf (abs. Dicort) : varietat de siliqua cortina, « (bot.) silicule » (Rapin). silicur (abs. Dicort) : compausat de silici e d'un autre element. (v. siliciur)		silificacion (abs. Dicort) : accion o resulta de silificar. (v. silicificacion) silificar (v. tr.) (abs. Dicort) : impregnar de silici ; mudar en silici. (v. silicificar) silificar (se) (abs. Dicort) : s'impregnar de silici ; se mudar en silici. (v. silicificar) siliqua nf (R. V, 233) : frucha seca, longaruda e que se dubrís per quatre fendas. siliqüifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma de siliqua. siliquós, -osa adj : se ditz de las plantas que lor frucha es una siliqua. sillaba nf : vocala o ensemble de letras que se pronóncian d'un sola emission de votz. Lo mot Avinhon es un mot de tres sillabas. sillabari nm : libronèl per ensenhar los mainatges a legir. sillabic, -a : relatiu, -iva a las sillabas ; que se compausa de sillabas. Cant sillabic : que cada nòta correspond a un sillaba. Augment sillabic : addicion d'una sillaba a un mot. sillabus nm (lat) : lista de las errors condemnadas per Piu IX en 1864. sillepsi nf, cf Ubaud Dicort : « (gram.) syllepse [v. silèpsi] » (Laus, Basic) silleptic, -a adj (v. sillepsi) : « sylleptique » (Rapin) sillogisme (R. IV, 101) : rasonament en tres proposicions (majora, minora e conclusion) que la conclusion ven de la majora per l'intermediari de la minora. L'òme es mortal ; soi un òme ; donc, soi mortal. sillogistic, -a : relatiu,-iva a un sillogisme ; que procedís per sillogismes. Rasonament sillogistic. sillogisticament : d'un biais sillogistic. sillogizar (v. intr.) : rasonar per sillogismes. silò nm (abs. Dicort) [Basic : silo] (de l'ancian occitan sil) (De notar que la màger part dels diccionaris etimologics fan venir silò del castelhan silo.) : sotièira (cròs o airal cobèrt per i servar los ensilatges) [v. cièja 2] ; estructura per i servar lo gran o d'autres aliments pel bestial ; construccion facha d'un ensemble d'estructuras bèlas per i servar de grandas quantitats de gran o de granas ; cavitat betonada curada dins la tèrra per i servar o per ne lançar un missil. siloeta nf, cf Ubaud Dicort : « silhouette, v. ombrina » TdF ‘siloueto’. « siloeta » (fr.) : v. perfil. silotatge (abs. Dicort) : ensilatge. (v. ensilatge) silur : peis cat (Silurus glanis) silurian 1 nm : periòde (m.) de l'èra primària entremièg l'ordivocian e lo devonian. silurian 2, -a adj : relatiu, -iva al silurian. silurids (m. pl.) : peissum de natura silurifòrme. silurifòrmes (m. pl.) : familha de peisses. SILV- : forma prefixada del latin silva (selva) Silvan - Silvana - Silvanon - Silvanòta : prenoms. silvan nm, cf Ubaud Dicort : « sylvain » (Rapin) Silvèri : prenom m.. Silvèstre : prenom. silvèstre, -tra : que buta (creis) pels bòsques ; relatiu, -iva a las selvas (bòsques) Plantas silvèstras. Silveta – Sílvia [ ~ Silvia] : prenoms f. silvicòla (adj. m. e f.) : relatiu, -iva a la silvicultura. silvicultor, -tritz : persona que fa de silvicultura. silvicultura : sciéncia de la cultura e de l'entretenença dels bòsques. SIM- : forma prefixada del latin simetric (simetric), o prefix grèc sun (amb) que dona sim / sin / sil utilizats per la formacion de fòrça mots. v. SIN-. simac (abs. Dicort) / sumac (los 2, L. 343) : v. sumac. simagrèa nf, cf Ubaud Dicort : « simagrée, minauderiie » TdF simarubà (abs. Dicort) (plt.) : arbre tropical que sa rusca es utilizada en farmacia. (Quassia sumarouba) « simbelar » v e derivats : v. cimbelar. simbet nm : cròc per ajar las brancas per ne culhir la frucha ; « personne acariâtre » (Alibert). simbiòsi (f.) : associacion de dos organismes o mai que lor permet de viure amb d'avantatges per cadun. Un liquen es la simbiòsi d'un fonge amb una alga. simbiotic, -a : relatiu, -iva a la simbiòsi. simbòl : tot signe figuratiu de quicòm mai ; figura de retorica ; t. tecn. de quimia, de matematicas, de logica, d'informatica, de numismatica... ; ensemble de formulas que constituïsson los dògmes fondamentals del cristianisme. La crotz de Tolosa es lo simbòl de Lengadòc. S es lo simbòl del sofre ; Pb es lo simbòl del plomb. Lo Simbòl dels Apòstols es lo Crèdo. Quitar l'espasa per la rauba es un simbòl.