silenciador nm (abs. Dicort) : dispositiu per amortir lo bruch d'una arma de fuòc o d'un motor d'explosion, « pot d’échappement » (Laus).

silenciar (v. tr.) (abs. Dicort) : margar un silenciador sus una arma de fuòc o sus una maquina de motor d'explosion.

silenciós, -osa : que garda lo silenci ; airal que i a pas cap de bruch ; maquina que fa pas de bruch.

Quand lo mèstre lo questiona demòra silenciós.

Selva silenciosa.

Motor silenciós.

silenciosament : sens far ges de bruch.

silèpsi (f.) (v. sillepsi) : acòrdi dels mots d'après lo sens e non pas d'après la gramatica ; meteis mot pres al sens pròpri e al sens figurat.

La multitud del pòble an dich que non.

Simona a una votz pus doça que non pas lo mèl.

sileptic, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una silèpsi ; que conten una silèpsi. (v. silleptic)

Silesia [Silèsia] : província polonesa ocupada per Alemanha que Bodon i foguèt deportat a la segonda guèrra grand.

‘Lo frescum del nòstre Viaur’ foguèt fargat en Silesia.

(v. La nena del claus, a la fin de la letra R)

silèx nm (v. Ubaud Dicort ; pl. : silèxes)  (del lat. silex) : pèira selze.

silf (abs. Dicort)  : creatura imaginària supausada abitar dins los aires. (v. silfe)

silfe nm (v. Rapin ‘sylphe’) : « sylphe, génie de l’air auquel les Gaulois avaient croyance » TdF

silfida nf : creatura imaginària supausada abitar dins los aires, « sylphide » TdF

« silhar » e derivats : v. cilhar.

silhetat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « propre, élégant, ante, recherché, ée » TdF ‘siheta’

silhetejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, chipotier, chicaneur, homme minutieux » TdF

silhetejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chipoter, s’arrêter à des minuties, v. besuquejar » (v. TdF)

« silhonar » : v. selhonar.

silicat : sal o estèr d'un acid silicic.

silicatat, -ada adj : natura d'un oxid basic que, combinat amb la silici, s'es mudat en silicat.

silice nf : (quimia) « nf, silice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 409)

Veire de silice, verre de silice. (Ubaud Dicc.)

silicèu, -èa (que ten silice) adj, cf Ubaud Dicort : « siliceux, euse » (v. siliçós)

silici 1 (f.) (abs. Dicort) : oxid de silicium (element quimic que se tira del qüars). (v. silice)

silici 2 nm : (quimia) « silicium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 410  )

silicic, -a adj : natura d'un acid derivat del silici.

silicicòla adj (m. e f.) : natura de las plantas que volontan los terrens silicioses.

Lo castanh es silicicòla.

silicifèr, -a (abs. Dicort) : que conten de silici (f.) (v. siliçós)

Tèrra silicifèra.

siliciós, -osa (abs. Dicort) : que conten bravament de silici (f.). (v. siliçós)

silicificacion nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) silicification » (v. çai jos)

silicificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (chim.) silicifier [v. silificar] »

siliciur nm : (quimia) « siliciure » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 410)

SILICO- : forma prefixada per designar la preséncia de silici dins un compausat o un aliatge.

silicocalcari, -ària (m.) : natura de ròcs o de ròcas que contenon a l'encòp de silicats e de carbonats de calci.

silicocalci (m.) : aliatge de silici amb de calci.

silicocalcic, -a : relatiu, -iva al silicocalci.

silicocalquièr, -ièira (abs. Dicort) : doblet de silicocalcari, -ària.

silicoformic, -a : que revèrta l'acid formic.

silicòn (m.) (abs. Dicort) : polimèr que sas cadenas son formadas d'encadenaments alternats d'oxigèn e de silici. (v. silicòna)

silicona (f.) (abs. Dicort) : nom generic de substàncias que lo silici i remplaça lo carbòni. (v. silicòna)

silicòna nf : (quimia) « nm, silicone » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 410)

Resinas de silicònas, résines de silicones. (Ubaud Dicc.)

siliconar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, siliconer » (Per Noste, Basic)

siliçós, -osa adj : (quimia) « siliceux, euse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 409)

Ròca siliçosa¸ roche siliceuse. (Ubaud Dicc.)

silicòsi (f.) : malautiá professionala de personas qu'an respiradas un brieu de poscas de silici.

silicotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) silicotique » (Per Noste)

silicula nf (abs. Dicort) : varietat de siliqua cortina, « (bot.) silicule » (Rapin).

silicur (abs. Dicort) : compausat de silici e d'un autre element. (v. siliciur)

silificacion (abs. Dicort) : accion o resulta de silificar. (v. silicificacion)

 

 

silificar (v. tr.) (abs. Dicort) : impregnar de silici ; mudar en silici. (v. silicificar)

silificar (se) (abs. Dicort) : s'impregnar de silici ; se mudar en silici. (v. silicificar)

siliqua nf (R. V, 233) : frucha seca, longaruda e que se dubrís per quatre fendas.

siliqüifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma de siliqua.

siliquós, -osa adj : se ditz de las plantas que lor frucha es una siliqua.

sillaba nf : vocala o ensemble de letras que se pronóncian d'un sola emission de votz.

Lo mot Avinhon es un mot de tres sillabas.

sillabari nm : libronèl per ensenhar los mainatges a legir.

sillabic, -a : relatiu, -iva a las sillabas ; que se compausa de sillabas.

Cant sillabic :  que cada nòta correspond a un sillaba.

Augment sillabic : addicion d'una sillaba a un mot.

sillabus nm (lat) : lista de las errors condemnadas per Piu IX en 1864.

sillepsi nf, cf Ubaud Dicort : « (gram.) syllepse » (Laus, Basic). (v. silèpsi) [Rapin : sillèpsi]

silleptic, -a adj (v. sillepsi) : « sylleptique » (Rapin)

sillogisme (R. IV, 101) : rasonament en tres proposicions (majora, minora e conclusion) que la conclusion ven de la majora per l'intermediari de la minora.

L'òme es mortal ; soi un òme ; donc, soi mortal.

sillogistic, -a : relatiu,-iva a un sillogisme ; que procedís per sillogismes.

Rasonament sillogistic.

sillogisticament : d'un biais sillogistic.

sillogizar (v. intr.) : rasonar per sillogismes.

silò nm (abs. Dicort) [Basic : silo] (de l'ancian occitan sil) (De notar que la màger part dels diccionaris etimologics fan venir silò del castelhan silo.) : sotièira (cròs o airal cobèrt per i servar los ensilatges) [v. cièja 2] ; estructura per i servar lo gran o d'autres aliments pel bestial ; construccion facha d'un ensemble d'estructuras bèlas per i servar de grandas quantitats de gran o de granas ; cavitat betonada curada dins la tèrra per i servar o per ne lançar un missil.

siloeta nf, cf Ubaud Dicort : « silhouette, v. ombrina » TdF ‘siloueto’ [Basic : siloèta].  « siloeta » (fr.) : v. perfil.

silotatge (abs. Dicort) : ensilatge.

(v. ensilatge)

silur : peis cat (Silurus glanis)

silurian 1 nm : periòde (m.) de l'èra primària entremièg l'ordivocian e lo devonian.

silurian 2, -a adj : relatiu, -iva al silurian.

silurids (m. pl.) : peissum de natura silurifòrme.

silurifòrmes (m. pl.) : familha de peisses.

SILV- : forma prefixada del latin silva (selva)

Silvan - Silvana - Silvanon - Silvanòta : prenoms.

silvan nm, cf Ubaud Dicort : « sylvain » (Rapin)

Silvèri : prenom m..

Silvèstre : prenom.

silvèstre, -tra : que buta (creis) pels bòsques ; relatiu, -iva a las selvas (bòsques)

Plantas silvèstras.

Silveta – Sílvia [ ~ Silvia] : prenoms f.

silvicòla (adj. m. e f.) : relatiu, -iva a la silvicultura.

silvicultor, -tritz : persona que fa de silvicultura.

silvicultura : sciéncia de la cultura e de l'entretenença dels bòsques.

SIM- : forma prefixada del latin simetric (simetric),

o prefix grèc sun (amb) que dona sim / sin / sil utilizats per la formacion de fòrça mots. v. SIN-

simac (abs. Dicort) / sumac (los 2, L. 343) : v. sumac.

simagrèa nf, cf Ubaud Dicort : « simagrée, minauderiie » TdF

simarubà (abs. Dicort) (plt.) : arbre tropical que sa rusca es utilizada en farmacia. (Quassia sumarouba)

« simbelar » e derivats : v. cimbelar.

simbet nm : cròc per ajar las brancas per ne culhir la frucha ; « personne acariâtre » (Alibert).

simbiòsi (f.) : associacion de dos organismes o mai que lor permet de viure amb d'avantatges per cadun.

Un liquen es la simbiòsi d'un fonge amb una alga.

simbiotic, -a : relatiu, -iva a la simbiòsi.

simbòl : tot signe figuratiu de quicòm mai ; figura de retorica ; t. tecn. de quimia, de matematicas, de logica, d'informatica, de numismatica... ; ensemble de formulas que constituïsson los dògmes fondamentals del cristianisme.

La crotz de Tolosa es lo simbòl de Lengadòc.

S es lo simbòl del sofre ; Pb es lo simbòl del plomb.

Lo Simbòl dels Apòstols es lo Crèdo.

Quitar l'espasa per la rauba es un simbòl.