|
|
|
|
|
|
sièc (de -) / sièga (de -) [veire sèga (de -) 1, cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : de seguida / sens tardar / sulcòp. « sièch, -a » : v. segut - assetat. « siège » (siège nm) : v. sièja 1. « sièire » : v. sèire. sieijan nm, cf Ubaud Dicort : « bouteille où l’on peut mettre six liqueurs différentes » TdF sièis (adj. num. card.) : 6. sièis cents : 600. (Mas sièis cent vint... (v. Ubaud Dicort jos cent)) sièis-blancs nm, cf Ubaud Dicort : « six blancs, ancienne monnaie » TdF jos ‘sièis’ sièis-frònt nm, cf Ubaud Dicort : « moule de bois dont les tailleurs se servent pour coudre les canons des culottes » (v. TdF jos ‘sifran’) sièja 1 nf [v. cièja 1] [ ~ siège nm, cf Ubaud Dicort)] : mena de peis (Leuciscus leuciscus) ; autre peis : (Umbrina cirrhosa.). sièja 2 o cièja ? nf, cf Ubaud Dicort : v. cièja 2. siemens nm : (fisica) « siemens » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 287) sierra nf, cf Ubaud Dicort : « sierra » (Per Noste) sièsta (l.p.) (de l'it. siesta) (abs. Dicort) : dormida de l'aprèsdinnada. v. prandièira / prangièira - sèsta. sieta nf, cf Ubaud Dicort : « assiette, ustensile dans lequel on mange ; torche-pot, sittelle, sitta europoea (Lin.), oiseau, v. pitamofa » (v. TdF). « sièta » (l.p.) : escudèla. v. assièta 2 (non preconizat Dicort). sietada nf, cf Ubaud Dicort : « assiettée » TdF. « sietada » ( l.p.) : escudelada. sieteta nf : « petite assiette, v. sietona » (v. TdF) sietassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande assiette, assiettée copieuse » TdF jos ‘assietasso’ sieton nm / sietona nf, cf Ubaud Dicort : « petite assiette, soucoupe » TdF jos ‘sietoun’. « sieton » (l.p.) : secopa. sietonada nf / sietonat nm, cf Ubaud Dicort : « petite assiettée » TdF jos ‘sietounado’ sietonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. sieton) sieu, sieuna adj poss, cf Ubaud Dicort : « à lui, à elle, sien, sienne ». sieu, sieuna : v. seu 2, seuna (non preconizat Dicort). Aquel ostal es sieu. Un sieu amic. La sieuna sòrre. Çò sieu. sieu (lo -), la sieuna (pr. poss.) ; « le sien, la sienne ». Ma filha e la sieuna se coneisson. sieus, sieunas adj poss, cf Ubaud Dicort . plur. de sieu, sieuna, « siens, siennes, à eux, à elles ». Aqueles ostals son sieus. De sieus amics. Las sieunas sòrres : sas sòrres. sieus (los -), las sieunas pron poss, cf Ubaud Dicort : plur de sieu (lo -), la sieuna, « les siens, les siennes » Ma filha e las sieunas se coneisson. sieu-sieu (TdF ; abs. Dicort) (onom. e nm) : nom d'aucèl (l.p.) (Totanus glareola). (v. siu-siu) sievèrt nm : (fisica) « sievert » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 287) sifilida : lesion cutanèa o mucosa amodada per la sifilis. sifiligraf, -a : especialista (m. e f.) de la sifilis. sifiligrafia : especialitat medicala qu'estúdia la sifilis. sifiligrafic, -a : relatiu, -iva a la sifiligrafia. sifilis (f.) : malautiá veneriana. sifilitic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la sifilis ; persona que patís de la sifilis. sifilizacion : inoculacion experimentala de la sifilis. sifilofobia nf : paur patologica de trapar la sifilís. sifiloïde, -da (adj. e subs.) : que revèrta la sifilis ; erupcion cutanèa que revèrta la sifilis. sifilòma (m.) : lesion de natura sifilitica. sifilomania (arc.) : conviccion sovent deliranta d'èsser sifilitic. sifoïd, -a : de la forma d'un sifon. Bonda sifoïda. sifomicèt (subs. m.) : mena de fonge. SIFON- : forma prefixada del grèc siphòn (tub / trompa) sifon nm (del grèc siphòn, tub / trompa) : tub recorbat, de doas brancas inegalas, per transmudar (R. IV, 284) un liquid d'un recipient dins un autre ; manigueta / tiravin ; botelha del veire espés que conten jos pression d'aiga gaseïfiada amb de gas carbonic ; dispositiu obturador idraulic, sus las canalizacions de las aigas vaisselièiras e suls conduches (R. III, 83) dels privats, per empachar la comunicacion de l'aire viciat (R. V, 543) amb l'aire dels ostals ; aparelh pel lavatge o l'evacuacion d'unas cavitats naturalas de l'organisme ; conduch natural envasit per las aigas ; tub branquial per la circulacion de l'aiga dins los molusques o autres animals marins. sifonal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un sifon. sifonalas (f. pl.) : òrdre d'algas verdas d'estructura sifonada. sifonament : accion de sifonar. sifonaptèr (subs. m. e f.) : mena d'insècte fissaire. La nièira es un sifonaptèr. sifonar (v. tr.) : tirar un liquid amb un sifon. Sifonar de vin d'una barrica. sifonat, -ada : estat de molusques provesits de sifons. SIFONO- : v. SIFON- sifonofòr (subs. m. e f.) : cnidari (josclassa d'idrozoaris) sifonogam, -a : relatiu, -iva a la sifonogamia ; dotat, -ada de sifonogamia. sifonogamia : mòde normal de fecondacion de las plantas superioras amb l'ajuda d'un tub pollinic. siga nf (plt.) : (Smilax aspera) « sigalar » : v. segalar. sigillari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « sigillaire » (v. SIGILLO-) sigillària nf, cf Ubaud Dicort : « (paléont.) sigillaire » sigillat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « sigillé -e » (Rapin)
|
|
SIGILLO- : forma prefixada del latin sigillum (sagèl) sigillograf, -a : especialista (m. e f.) de sigillografia. sigillografia : sciencia de la forma e de la classificacion dels sagèls. sigillografic, -a : relatiu, -iva als sagèls. sigisbèu nm, cf Ubaud Dicort : « sigisbée » (Rapin) sigla (f.) : letras inicialas utilizadas coma abreviacion d'un tèrme sovent emplegat. I. E. O. es la sigla d'Institut d'Estudis Occitans. sigma nf/nm, cf Ubaud Dicort : « (lettre grecque) sigma » (Rapin), Σ - ς / σ [a la fin del mot]. SIGMO- : forma prefixada del grèc sigma (S grèca) (v. çai sus) sigmoïde, -oïda (adj. e subs.) : que revèrta la letra S ; porcion darrièira del colon, en forma de S abans lo rectum (lat.) Cavitats sigmoïdas. Valvulas sigmoïdas. sigmoïdian, -a : relatiu, -iva al colon sigmoïd. sigmoïditi (f.) : inflamacion del colon sigmoïd. sigmoïsdoctomia : creacion d'un anus (lat.) artificial sul colon sigmoïd. sigmoïsdoscopia : inspeccion del sigmoïd amb un endoscòpi anal. signaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui signe » TdF signalièr nm, cf Ubaud Dicort : « signet de bréviaire, signet d’un livre, v. signet » (v. TdF) signar (v. tr.) : metre son nom en bas de document o de letra. Los illetrats que sabon pas signar fan una crotz. signar (se) : far lo signe de la Crotz. signatari, -ària : persona que signa quicòm. signatura : nom d'una persona en bas d'un escrich per de dire que n'es l'autor. signe : indicacion (çò que permet d'endevinar o de saber quicòm) ; manifestacion elementària d'una malautiá ; element del lengatge (gèst o mimica) que permet de far conéisser sa pensada ; çò que representa quicòm. Quand las irondèlas vòlan bas, es signe de pluèja. Signes fisics. Signes fonccionals. Signes generals. Los sords e muts se parlan per signes. Signes ortografics, tipografics, algebrics... Lo signe val lo còp. signe d'òme nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : pan benesit del Rampalm ; uòu de Pascas. signet nm : « petit signe » ; riban fixat dins la cobèrta d'un libre per marcar una pagina, « v. signalièr » (v. TdF). Un breviari a sièis signets de colors diferentas. significacion nf : çò que vòl dire tala o tala causa ; sens d'un mot ; « notification » TdF. Coneissi pas la significacion de totes los simbòls. Un diccionari balha las significacions d'un mot. significador, -airitz (abs. Dicort) : que significa quicòm. (v. significant 1) La preséncia de tant de pòble èra significairitz. significança nf, cf Ubaud Dicort : « significacion ; notification ; signe » (L. 343) ; « (ling.) signifiance » (Per Noste) significant 1,-a adj, cf Ubaud Dicort : « signifiant, ante, significatif, ive » TdF significant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) signifiant » (Rapin) significar (v. tr.) : denotar quicòm ; aver un sens determinat. Lo safran de pels prats significa la fin de l'estiu. Tustassar significa quitar pas de tustar. significat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « signifié, ée » TdF jos ‘significa’ significat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) signifié » (Rapin) significatiu, -iva : qu'exprimís plan çò que se pensa q.q. ; qu'illustra clarament la significacion de quicòm. Un sorire significatiu. Un gèst significatiu. significativament : d'un biais significatiu. signon nm, cf Ubaud Dicort : « petit nœud [v. sing jos sin 2] qu’on trouve dans le bois, nœud du bois » TdF signonàs nm : « gros nœud du bois, v. ronça » TdF signós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « noueux, euse, plein de nœuds » TdF signut ~ singut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. signós. (v. TdF jos ‘signous’) sigolas (f. pl.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cossergues (m. pl.) v. cossergues o cotigas. sigòrra : raiç de sesca. sigossar (v. tr.) (Alibert) : cosserguejar / cotigar. La mamà sigossava son nenon per lo far rire. sigossas (abs. Dicort) : cossergues / cotigas / gratilhons / gratissons. (v. sigolas) sil nm ( (L. 343) (abs. Dicort) : sotièira ; silò (forma modèrna) (v. silo) silan : compausat idrogenat del silici. (t. tecn. de quimia) silanòl : compausat silicic. Silèn n pr m, cf Ubaud Dicort : « Silène, père nourricier de Bacchus » TdF silèna [silène nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : empeganta / èrba de la cloca (Silene inflata) silenci : estat de q.q. que se garda de parlar, d'escriure, de se manifestar ; abséncia de mencion d'un eveniment ; abséncia de bruch ; t. tecn. de musica ; interjeccion. Lo silenci grand monacal començava après Completas. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|