|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
seroreaccion : aglutinacion dels micròbis d'una cultura en preséncia de qualques gotas d'un serum de persona immunizada. serós, -osa : relatiu,-iva al serum (lat.) ; que revèrta lo serum. La partida serosa del lach, del sang... serosanguin, -a : relatiu, iva a una mescla de sang e de serum. serosanguinolent, -a : relatiu, -iva al serum e al sang ; que conten a l'encòp de serum e de sang. seroserós, -osa : relatiu, -iva a doas membranas serosa o mai. serositat nf : estat de çò serós. serositi (f.) : inflamacion d'una membrana serosa. seroterapia : tractament medical per injeccion de serum (lat.) seroterapic, -a : relatiu, -iva a la seroterapia. serotonina : substància presenta dins diferents organs e mai que mai dins lo cervèl que i jòga un ròtle de neurotransmission. serotoxina : toxina del serum que pòt amodar una anafilaxi. serovaccinacion : injeccion d'un anticòrs d'accion immediata mas passadissa e d'un vaccin d'accion perdurabla mas retardada. sèrp (f.) : reptil en general ; colòbra (en lenga parlada) sèrp a colièr nf, cf Ubaud Dicort : « couleuvre à collier » TdF jos ‘serp’ sèrp d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « couleuvre d’eau » TdF jos ‘serp’ sèrp de mar nf, cf Ubaud Dicort : « serpent de mer, sorte de poisson » TdF jos ‘serp’ sèrp volanta nf, cf Ubaud Dicort : « cerf-volant, jouet d’enfant » TdF ‘serp-voulanto’ Vai-te’n sarcir de sèrps-volantas¸ va te promener. (v. TdF suppl) serpa nf, cf Ubaud Dicort : « serpe, v. faucilh plus usité » (v. TdF) serpanta nf, cf Ubaud Dicort : « soupente, v. tornavent » (v. TdF) serpar (v. intr.) : se desplaçar sul ventre, « ramper » TdF ; far de contorns [v. serpatejar] ; auquejar de las ancas. serpàs / serpatàs nm : sèrp gròssa. (v. TdF jos ‘serpatas’) serpassa / serpatassa nf : augmentatiu d'augmentatiu. (v. çai sus) serpat, -ada adj : fendasclat, -ada en forma de sèrp. (v. TdF jos ‘serpa’) serpatàs nm, cf Ubaud Dicort : v. serpàs. serpatejar (v. intr.) : èsser sinuós, -osa. Un dralhòl que serpateja per la montanha. Una ribièira que serpateja per una plana. serpatièira : airal que las sèrps i s'agradan. serpatièr 1 nm : escacièr que se manja de sèrps. (Ardea purpurea) serpatièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « de serpent, v. serpentin » TdF serpaton : sèrp pichona. (v. TdF) serpejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, serpenter » TdF ; « v tr, contourner » (Boucoiran) serpelhièira [veire serpilhièira, cf Ubaud Dicort] nf : tèla grossièira de las malhas lascas (non sarradas) que pòt servir per embalar quicòm o per far de tòrcas per netejar lo pelsòl ; tòrca. (v. pelhòt) Passar la serpelhièira sus un pasiment. serpent (m.) : doblet de sèrp (f.) ; « instrument de musique, celui qui en joue » TdF serpentaire nm (Alibert) : mena de constellacion (v. serpentari). serpentari (m.) : aucèl de rapina que se manja de sèrps. (Spilornis) ; constellacion septentrionala. serpentària (plt.) : (Arum Dracunculus) serpentejar (v. intr.) : serpatejar v. pus naut, « serpenter ; faire le serpenteau ; se mouvoir comme un serpent » TdF. serpentifòrme (abs. Dicort) : que sembla una sèrp. serpentin, -ina adj : de la natura de la sèrp (s.f.) Lenga serpentina : lenga que fissa coma una sèrp. serpentina nf (plt.) : serpentària v. pus naut. ; autra planta : bestòrta (Polygonum bistorta) ; mena de pèira fina ; erisipèla (malautiá de la pèl) ; « serpentin d’alambic » (Brun Glossari Oc-Fr) serpenton nm, cf Ubaud Dicort : « serpenteau, v. serpaton » TdF serpentós, -osa : sinuós, -osa. serpeta nf, cf Ubaud Dicort : « serpette de vendangeur, v. podeta » (v. TdF) serpilha nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘serpiho’) : pelha. serpilhàs nm, cf Ubaud Dicort : « vieux lambeau de grosse toile » TdF ‘serpihas’ serpilhièira nf, cf Ubaud Dicort : « serpillière, toile d’emballage » TdF ‘serpihiero’ serpilhon nm, cf Ubaud Dicort : « couleuvreau, v. serpaton ; serpette, faucillon » (v. TdF ‘serpihoun’) serpol (plt.) : mena de frigola (Thymus serpyllum) serpolet nm, cf Ubaud Dicort : v. serpol. (v. TdF jos ‘serpoul’) As dançat sus lo serpolet, tu es revenu à la santé. (v. TdF) serpoleta : engrisòla / claveta / claupèire (f.) serpoletejar v, cf Ubaud Dicort : (v. jos serpolet) sèrra 1 nf [ ~ sèrre nm, cf Ubaud Dicort] : acrin / cresta de montanha ; cropal ; bòrd de puèg o de cropal ; sèrra 2 nf : rèssa. sèrra d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « moulin à scie, scierie » TdF jos ‘serro 1’ sèrra de mar : peis de mar (Squalus pristis) serrada : trata (mena de reptil insectivòr) (Lacerta ocellata) serradèl : tucolet / costal pichon / planòl pichon. serrafina nf, cf Ubaud Dicort : « mésange charbonnière, v. sarralhièr ; nonnette, oiseau dont le roucoulement imite le bruit de la scie » (v. TdF ‘serro-fino’) serrafust nm, cf Ubaud Dicort : « arceau de bois de la barde des bêtes de somme » TdF ‘serro-fust’ serraire nm, -aira : ressaire, -a. serral nm, cf Ubaud Dicort : « colline » (Alibert) serralh nm, cf Ubaud Dicort : « (harem) sérail » (Rapin) serralhon : toral / tupèl / tèrme / suc / suquet / trucalhon. serran : peis de mar (Perca maritima) serrar (v. tr.) : ressar. serràs nm, cf Ubaud Dicort : « grande colline » TdF serrat nm : cropal, « crête de montagne » TdF ; costal / costièira ; planòl ; travèrs, « coteau » (Alibert). serratge : accion de ressar. sèrre nm : cima de costal, de puèg, de costièira ; cadena de costals.(v. sèrra 1) sèrre blanc nm, cf Ubaud Dicort : « crénilabre de la Méditerranée, poisson de mer » TdF ‘serre-blanc’ serrechon nm, cf Ubaud Dicort : (v. serrichon jos serrilhon)
|
|
serret 1 nm, cf Ubaud Dicort : « égoïne, scie à main ; cladium mariscus, plante » (v. TdF) serret 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite colline, monticule » TdF serreta nf : rèssa pichona ; « jonc des chaisiers ; laiche, carex, plantes à feuilles coupantes » (v. TdF). serretaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ramasse de la laîche ou du carex pour rempailler les chaises » TdF (v. çai sus) serretar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, scier, couper avec une petite scie, couper maladroitement, charcuter ; racler du violon » (v. TdF) serreton nm, cf Ubaud Dicort : « petite scie à main ; petite plante de marais, v. sanha » (v. TdF) serretona nf, cf Ubaud Dicort : « scie toute petite, petite scie à main » TdF serrichon nm : v. serrilhon. serrièra nf, cf Ubaud Dicort : « cime dentelée, suite de crêtes, crête de montagne » TdF serrilha : ressilha / ressum / bren de rèssa. serrilhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, racleur, mauvais joueur de violon ; grognon » TdF ‘serrihaire’ serrilhar (v. intr.) : mal jogar del violon ; « crier sans cesse, geindre » (v. TdF ‘serriha’). serrilhon / serrichon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tucolet / trucalhon. serron nm, cf Ubaud Dicort : « scie à main » TdF serrum nm sing, cf Ubaud Dicort : « bran de scie, vermoulure » TdF serselon ? nm, cf Ubaud Dicort : « caillou de quartz » (Mouly Esping. p. 233). (v. selzeron) sertidoira nf : aplech per sertir, « sertisseuse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286). sertidor [, -doira] adj, cf Ubaud Dicort : « sertisseur, -euse » (v. Laus) sertidura : partida qu'enròda una pèira preciosa e la reten ; çò qu'enròda e reten quicòm en general. sertir (v. tr.) : encastrar una pèira preciosa dins una montura ; montar / margar / fixar quicòm en general. Sertir un diamant. Sertir una cartocha. sertissatge : accion de sertir quicòm. sertisseire, -eira : persona capabla de sertir quicòm. serum 1 nm (del lat. serum) : liquid serós que se tròba dins lo sang e que l'òm aprèsta per immunizar l'organisme contra d'unas malautiás. (# serrum) Serum antidifteric. serum 2 nm (abs. TdF) : v. serada. (v. Alibert) serusa nf : « la rosée du soir, près de Toulouse, v. serena plus correct » (v. TdF Additions). (# cerusa) sèrv / sèrva (subs.) : persona que lo senhor feodal aviá de dreches sus ela e sus sos bens. sèrva nf : conservacion ; resèrva per servar quicòm ; caissa trauquilhada per servar de peis ; cofin de peissonièr ; pesquièr / paissièira ; « château d’eau, bassin qui alimente les fontaines d’une ville » ; partida d'una bordiga ; plantolièira ; consèrvas, « conserve, pot de confitures ». (v. TdF ‘servo’) Èsser de sèrva : èsser de bona conservacion. Vin de sèrva, vin de garde. Poma de sèrva¸ pomme qui se conserve. (v. TdF) Sèrva de peissonièr ; de molin ; de castèl ; de bordiga ; d'ortalièr; de frucha. Efècte de sèrva. v. jos fenomèn. Tropèl de sèrva : fedas e marran per la reproduccion. servador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être observé » (L. 342) servaire nm, cf Ubaud Dicort : (v. servar) servant 1 nm : mena de rasim que sèrva plan ; « variété de raisin blanc, peu hâtif, à grains très gros, allongés et séparés » TdF jos servant’. servant negre nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir à grains ovales » TdF jos servant’ servant 2, -a adj : que sèrva plan, « qui se conserve » TdF. Rasim servant / servant, raisin de garde, que l’on conserve pour manger [v. servant 1]. (v. TdF jos servant’). servantin nm, cf Ubaud Dicort : « Observantin, religieux de l’Observance, cordelier » TdF servantina nf : figa de bon servar ; engrisòla / claveta. (v. TdF ‘servantino 1 e 2’) servar (v. tr. e intr.) : gardar / conservar / se conservar ; menar un naviri amb lo governalh ; « observer, v. observar » (v. TdF) servatge : esclavitat (condicion de sèrv, de sèrva, d'esclau) serveire (R. VI, 490), -eira n (los 2, abs. Dicort) : que servís endacòm. (v. servent, serventa) Es serveira dins un grand restaurant. servent nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « servant, chevalier servant, frère servant » ; servicial (persona dedicada al servici domestic). (v. TdF ‘servènt’) serventa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : serviciala (persona dedicada al servici domestic) ; « poulie, v. carrèla ; étrier d’une crémaillère ; anneau de ruban qui sert à fixer la quenouille au haut du sein » (v. TdF ‘servènto’) serventas (f. pl.) : trespès de cosina. serventés / sirventés nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘serventès’) : genre poetic dels trobadors, mai que mai satiric contra la religion o la politica, mas que canta tanben l'amor quand ne vira. Per ex. : « Tartarassa ni voutor non sent plus lèu carn pudent com clerc e presicador senton ont es lo manent » (Pèire Cardenal (1180-1278) ) « Tartarassa ni voltor flairan mens lèu carn pudent que non pas presicador flaira tot çò qu'es argent. » (Adaptacion modèrna.) servici nm : accion de servir endacòm (t. a.) Far servici : èsser util a quicòm o a q.q. serviciable, -bla : que volonta plan de far servici. servicial, -a (subs.) : servent, -a / servidor, -a. (v. TdF ‘serviciau’) serviciós, -osa : serviciable, -a. v. pus naut. serviciosament adv (abs. Dicort) : d'un biais serviciable, « serviablement » (Rapin). servidor, -dora n (los 2, Ubaud Dicort e L. 342) : servicial, -a. servieta nf : pèça de linge per se lavar o per la taula (v. toalhon). servieton : servieta pichona de nenon o de nenòta. servil, -a : relatiu, -iva a la condicion de sèrv o d'esclau. Condicion servila. Esperit servil. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|