seroreaccion : aglutinacion dels micròbis d'una cultura en preséncia de qualques gotas d'un serum de persona immunizada.

serós, -osa : relatiu,-iva al serum (lat.) ; que revèrta lo serum.

La partida serosa del lach, del sang...

serosanguin, -a : relatiu, iva a una mescla de sang e de serum.

serosanguinolent, -a : relatiu, -iva al serum e al sang ; que conten a l'encòp de serum e de sang.

seroserós, -osa : relatiu, -iva a doas membranas serosa o mai.

serositat nf : estat de çò serós.

serositi (f.) : inflamacion d'una membrana serosa.

seroterapia : tractament medical per injeccion de serum (lat.)

seroterapic, -a : relatiu, -iva a la seroterapia.

serotonina : substància presenta dins diferents organs e mai que mai dins lo cervèl que i jòga un ròtle de neurotransmission.

serotoxina : toxina del serum que pòt amodar una anafilaxi.

serovaccinacion : injeccion d'un anticòrs d'accion immediata mas passadissa e d'un vaccin d'accion perdurabla mas retardada.

sèrp (f.) : reptil en general ; colòbra (en lenga parlada)

sèrp a colièr nf, cf Ubaud Dicort : « couleuvre à collier » TdF jos ‘serp’

sèrp d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « couleuvre d’eau » TdF jos ‘serp’

sèrp de mar nf, cf Ubaud Dicort : « serpent de mer, sorte de poisson » TdF jos ‘serp’

sèrp volanta nf, cf Ubaud Dicort : « cerf-volant, jouet d’enfant » TdF ‘serp-voulanto’

Vai-te’n sarcir de sèrps-volantas¸ va te promener. (v. TdF suppl)

serpa nf, cf Ubaud Dicort : « serpe, v. faucilh plus usité » (v. TdF)

serpanta nf, cf Ubaud Dicort : « soupente, v. tornavent » (v. TdF)

serpar (v. intr.) : se desplaçar sul ventre, « ramper » TdF ; far de contorns [v. serpatejar] ; auquejar de las ancas.

serpàs / serpatàs nm : sèrp gròssa. (v. TdF jos ‘serpatas’)

serpassa / serpatassa nf : augmentatiu d'augmentatiu. (v. çai sus)

serpat, -ada adj : fendasclat, -ada en forma de sèrp. (v. TdF jos ‘serpa’)

serpatàs nm, cf Ubaud Dicort : v. serpàs.

serpatejar (v. intr.) : èsser sinuós, -osa.

Un dralhòl que serpateja per la montanha.

Una ribièira que serpateja per una plana.

serpatièira : airal que las sèrps i s'agradan.

serpatièr 1 nm : escacièr que se manja de sèrps. (Ardea purpurea)

serpatièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « de serpent, v. serpentin » TdF

serpaton : sèrp pichona. (v. TdF)

serpejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, serpenter » TdF ; « v tr, contourner » (Boucoiran)

serpelhièira [veire serpilhièira, cf Ubaud Dicort] nf : tèla grossièira de las malhas lascas (non sarradas) que pòt servir per embalar quicòm o per far de tòrcas per netejar lo pelsòl ; tòrca. (v. pelhòt)

Passar la serpelhièira sus un pasiment.

serpent (m.) : doblet de sèrp (f.) ; « instrument de musique, celui qui en joue » TdF

serpentaire nm (Alibert) : mena de constellacion (v. serpentari).

serpentari (m.) : aucèl de rapina que se manja de sèrps. (Spilornis) ; constellacion septentrionala.

serpentària (plt.) : (Arum Dracunculus)

serpentejar (v. intr.) : serpatejar v. pus naut, « serpenter ; faire le serpenteau ; se mouvoir comme un serpent » TdF.

serpentifòrme (abs. Dicort) : que sembla una sèrp.

serpentin, -ina adj : de la natura de la sèrp (s.f.)

Lenga serpentina : lenga que fissa coma una sèrp.

serpentina nf (plt.) : serpentària v. pus naut. ; autra planta : bestòrta (Polygonum bistorta) ; mena de pèira fina ; erisipèla (malautiá de la pèl) ; « serpentin d’alambic » (Brun Glossari Oc-Fr)

serpenton nm, cf Ubaud Dicort : « serpenteau, v. serpaton » TdF

serpentós, -osa : sinuós, -osa.

serpeta nf, cf Ubaud Dicort : « serpette de vendangeur, v. podeta » (v. TdF)

serpilha nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘serpiho’) : pelha.

serpilhàs nm, cf Ubaud Dicort : « vieux lambeau de grosse toile » TdF ‘serpihas’

serpilhièira nf, cf Ubaud Dicort : « serpillière, toile d’emballage » TdF ‘serpihiero’

serpilhon nm, cf Ubaud Dicort : « couleuvreau, v. serpaton ; serpette, faucillon » (v. TdF ‘serpihoun’)

serpol (plt.) : mena de frigola (Thymus serpyllum)

serpolet nm, cf Ubaud Dicort : v. serpol. (v. TdF jos ‘serpoul’)

As dançat sus lo serpolet, tu es revenu à la santé. (v. TdF)

serpoleta : engrisòla / claveta / claupèire (f.)

serpoletejar v, cf Ubaud Dicort : (v. jos serpolet)

sèrra 1 nf [ ~ sèrre nm, cf Ubaud Dicort] : acrin / cresta de montanha ; cropal ; bòrd de puèg o de cropal ;

sèrra 2 nf : rèssa.

sèrra d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « moulin à scie, scierie » TdF jos ‘serro 1’

sèrra de mar : peis de mar (Squalus pristis)

serrada : trata (mena de reptil insectivòr) (Lacerta ocellata)

serradèl : tucolet / costal pichon / planòl pichon.

serrafina nf, cf Ubaud Dicort : « mésange charbonnière, v. sarralhièr ; nonnette, oiseau dont le roucoulement imite le bruit de la scie » (v. TdF ‘serro-fino’)

serrafust nm, cf Ubaud Dicort : « arceau de bois de la barde des bêtes de somme » TdF ‘serro-fust’

serraire nm, -aira : ressaire, -a.

serral nm, cf Ubaud Dicort : « colline » (Alibert)

serralh nm, cf Ubaud Dicort : « (harem) sérail » (Rapin)

serralhon : toral / tupèl / tèrme / suc / suquet / trucalhon.

serran : peis de mar (Perca maritima)

serrar (v. tr.) : ressar.

serràs nm, cf Ubaud Dicort :  « grande colline » TdF

serrat nm : cropal, « crête de montagne » TdF ; costal / costièira ; planòl ; travèrs, « coteau » (Alibert).

serratge : accion de ressar.

 

 

sèrre nm : cima de costal, de puèg, de costièira ; cadena de costals.(v. sèrra 1)

sèrre blanc nm, cf Ubaud Dicort : « crénilabre de la Méditerranée, poisson de mer » TdF ‘serre-blanc’

serrechon nm, cf Ubaud Dicort : (v. serrichon jos serrilhon)

serret 1 nm, cf Ubaud Dicort : « égoïne, scie à main ; cladium mariscus, plante » (v. TdF)

serret 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite colline, monticule » TdF

serreta nf : rèssa pichona ; « jonc des chaisiers ; laiche, carex, plantes à feuilles coupantes » (v. TdF).

serretaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ramasse de la laîche ou du carex pour rempailler les chaises » TdF (v. çai sus)

serretar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, scier, couper avec une petite scie, couper maladroitement, charcuter ; racler du violon » (v. TdF)

serreton nm, cf Ubaud Dicort : « petite scie à main ; petite plante de marais, v. sanha » (v. TdF)

serretona nf, cf Ubaud Dicort : « scie toute petite, petite scie à main » TdF

serrichon nm : v. serrilhon.

serrièra nf, cf Ubaud Dicort : « cime dentelée, suite de crêtes, crête de montagne » TdF

serrilha : ressilha / ressum / bren de rèssa.

serrilhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, racleur, mauvais joueur de violon ; grognon » TdF ‘serrihaire’

serrilhar (v. intr.) : mal jogar del violon ; « crier sans cesse, geindre » (v. TdF ‘serriha’).

serrilhon / serrichon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tucolet / trucalhon.

serron nm, cf Ubaud Dicort : « scie à main » TdF

serrum nm sing, cf Ubaud Dicort : « bran de scie, vermoulure » TdF

serselon ? nm, cf Ubaud Dicort : « caillou de quartz » (Mouly Esping. p. 233). (v. selzeron)

sertidoira nf : aplech per sertir, « sertisseuse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286).

sertidor [, -doira] adj, cf Ubaud Dicort : « sertisseur, -euse » (v. Laus)

sertidura : partida qu'enròda una pèira preciosa e la reten ; çò qu'enròda e reten quicòm en general.

sertir (v. tr.) : encastrar una pèira preciosa dins una montura ; montar / margar / fixar quicòm en general.

Sertir un diamant.

Sertir una cartocha.

sertissatge : accion de sertir quicòm.

sertisseire, -eira : persona capabla de sertir quicòm.

serum 1 nm (del lat. serum) : liquid serós que se tròba dins lo sang e que l'òm aprèsta per immunizar l'organisme contra d'unas malautiás. (# serrum)

Serum antidifteric.

serum 2 nm  (abs. TdF) : v. serada. (v. Alibert)

serusa nf : « la rosée du soir, près de Toulouse, v. serena plus correct » (v. TdF Additions). (# cerusa)

sèrv / sèrva (subs.) : persona que lo senhor feodal aviá de dreches sus ela e sus sos bens.

sèrva nf : conservacion ; resèrva per servar quicòm ; caissa trauquilhada per servar de peis ; cofin de peissonièr ; pesquièr / paissièira ; « château d’eau, bassin qui alimente les fontaines d’une ville » ; partida d'una bordiga ; plantolièira ; consèrvas, « conserve, pot de confitures ». (v. TdF ‘servo’)

Èsser de sèrva : èsser de bona conservacion.

Vin de sèrva, vin de garde.

Poma de sèrva¸ pomme qui se conserve. (v. TdF)

Sèrva de peissonièr ; de molin ; de castèl ; de bordiga ; d'ortalièr; de frucha.

Efècte de sèrva. v. jos fenomèn.

Tropèl de sèrva : fedas e marran per la reproduccion.

servador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être observé » (L. 342)

servaire nm, cf Ubaud Dicort : (v. servar)

servant 1 nm : mena de rasim que sèrva plan ; « variété de raisin blanc, peu hâtif, à grains très gros, allongés et séparés » TdF jos servant’.

servant negre nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir à grains ovales » TdF jos servant’

servant 2, -a adj : que sèrva plan, « qui se conserve » TdF.

Rasim servant / servant, raisin de garde, que l’on conserve pour manger [v. servant 1]. (v. TdF jos servant’).

servantin nm, cf Ubaud Dicort : « Observantin, religieux de l’Observance, cordelier » TdF

servantina nf : figa de bon servar ; engrisòla / claveta. (v. TdF ‘servantino 1 e 2’)

servar (v. tr. e intr.) : gardar / conservar / se conservar ; menar un naviri amb lo governalh ; « observer, v. observar » (v. TdF)

servatge : esclavitat (condicion de sèrv, de sèrva, d'esclau)

serveire (R. VI, 490), -eira n (los 2, abs. Dicort) : que servís endacòm. (v. servent, serventa)

Es serveira dins un grand restaurant.

servent nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « servant, chevalier servant, frère servant » ; servicial (persona dedicada al servici domestic). (v. TdF ‘servènt’)

serventa nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : serviciala (persona dedicada al servici domestic) ; « poulie, v. carrèla ; étrier d’une crémaillère ; anneau de ruban qui sert à fixer la quenouille au haut du sein » (v. TdF ‘servènto’)

serventas (f. pl.) : trespès de cosina.

serventés / sirventés nm  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘serventès’) : genre poetic dels trobadors, mai que mai satiric contra la religion o la politica, mas que canta tanben l'amor quand ne vira.

« Tartarassa ni voutor

non sent plus lèu carn pudent

com clerc e presicador

senton ont es lo manent »

    (Pèire Cardenal (1180-1278) )

« Tartarassa ni voltor

flairan mens lèu carn pudent

que non pas presicador

flaira tot çò qu'es argent. »

    (Adaptacion modèrna.)

servici nm : accion de servir endacòm (t. a.)

Far servici : èsser util a quicòm o a q.q.

serviciable, -bla : que volonta plan de far servici.

servicial, -a (subs.) : servent, -a / servidor, -a. (v. TdF ‘serviciau’)

serviciós, -osa : serviciable, -a. v. pus naut.

serviciosament adv (abs. Dicort) : d'un biais serviciable, « serviablement » (Rapin).

servidor, -dora n (los 2, Ubaud Dicort e  L. 342) : servicial, -a.

servieta nf : pèça de linge per se lavar o per la taula (v. toalhon).

servieton : servieta pichona de nenon o de nenòta.

servil, -a : relatiu, -iva a la condicion de sèrv o d'esclau.

Condicion servila.

Esperit servil.