serenatge : accion d'expausar quicòm al seren. serenc, -a adj : del ser. (v. seral) serenejar (v. tr.) : ensenhar un aire a un senilh amb l'ajuda d'una serineta ; quitar pas de tornar dire quicòm a q.q. ; importunar. sereneta : aplech a musica per ensenhar un aire a un senilh o a un autre aucèl cantaire. serenissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sérénissime, titre d’honneur » TdF serenitat nf (R. V, 207) : qualitat de q.q. o de quicòm de seren. Ai totjorn agachada la mòrt amb serenitat. serenós, -osa : « serein, eine » ; clar, -a (v. TdF). Per una serenosa nuèch d'estiu... serenta nf, cf Ubaud Dicort : « sapin gentil, faux sapin, épicéa, pesse, arbre de la haute Provence » TdF seresin nm, cf Ubaud Dicort : « serin vert de Provence, v. senilh ; serin des Canaries, v. canari 1 ; proyer » (v. TdF) seret, -a n (v. Ubaud Dicort) : v. ceseret. (v. TdF ‘seret’) « sèrf » (fr.) : v. sèrv. sergent nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a : galonat, -ada d'armada ; « huissier ; valet de ville ; t. de charpentier, serre-joint [v. sarrajonch] ; instrument de menuisier ; tiretoire, outil de tonnelier ; gendarme, bluette qui sort du feu » (v. TdF jos ‘sarjant’) sergentar (v. tr.) : mandar l'uissièr a q.q. sergentariá : ofici de sergent. Sèrgi : prenom. seria : seguida, tièira de causas de meteissa natura ; ensemble de causas de la meteissa mena ; t. tecn. de quimia, de mat., de marina, de lingüistica, d'informatica... Una seria de timbres. Una seria de claus. Seria televisada (e non pas « serial » qu'es un angl.) En seria (loc. adv.) : en succession ; en derivacion. Produccion en seria. Seria negra. Seria trigonometrica. Seria lingüistica... serial, -a : relatiu, -iva a una seria ; que forma una seria. Òrdre serial. Musica seriala. serialisme : caractèr de la musica seriala. serializacion : accion o resulta de serializar. serializador, -airitz (abs. Dicort) : que fa de serializacion. serializar (v. tr.) : transformar une informacion jos forma parallèla en informacion serializada. (t. tecn d'informatica) seriar (v. tr.) : classar per serias, per importància, per natura. Seriar las questions, las dificultats, los problèmas. seric, -a : relatiu, -iva al serum o a l'administracion del serum (lat.) Accident seric. SERICI- : forma prefixada del latin sericus (de seda / en seda) sericicòla adj : relatiu, -iva a l'elevatge de manhans. Industria sericicòla. sericicultor, -tritz : persona qu'elèva de manhans. sericicultura : elevatge de manhans e produccion de seda. sericigèn, -a : que produtz de seda. sericimètre : instrument per estimar l'elasticitat e la tenacitat d'un fial (fil) de seda. sericina : albuminoïde gelatinós, un dels pus principals de la seda bruta. sericita : silicat natural de la familha dels micàs. sericitós, -osa : relatiu, -iva a la sericita ; que conten de sericita. serigat nm, cf Ubaud Dicort : « crécerelle, oiseau qui prend les souris » TdF jos ‘saruguè’ serigrafia : procediment d'impression a travèrs un quadre de teissut. serigrafic, -a : relatiu, -iva a la serigrafia. serigrafista (m. e f.) : persona que fa de serigrafia. serilhat (plt.) : angelicassa (Laserpitium) serin nm, cf Ubaud Dicort : « serin, v. canari » (v. TdF ‘serin’) serina nf, cf Ubaud Dicort : « femelle du serin » TdF ‘serino’ « serinar » (fr.) : v. serenejar. serinejar v, cf Ubaud Dicort : v. serenejar. (v. TdF jos ‘sereneja’) serineta nf, cf Ubaud Dicort : v. sereneta. (v. TdF jos ‘sereneto’) seringa 1 nf (R. V, 207) : mena de pompa pichona per injectar o prelevar de liquids dins lo còrs. (v. TdF ‘serengo’) seringà [seringa 2 nf, cf Ubaud Dicort] : mena d'arbrilh (Philadelphus coronarius). [TdF jos ‘serengat’ : seringat] seringada : gèt de seringa ; gisclada ; lavament. Aquel malaut a besonh d'una seringada (l.p.)		seringaire, -aira [~ -airitz] : persona que fa una injeccion. Aquela infirmièira es una bona seringaira. seringal : gèt de seringa ; gisclada. seringar (v. tr. e intr.) : asagar las fuèlhas d'una planta amb una seringa ; « faire l’effet d’une seringue, jaillir, v. gisclar »: (v. TdF jos ‘serenga’). seringatge : accion de seringar. seringuet (plt.) : cogombre d'ase (Ecballium elaterium) seringueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite seringue, seringue à injections » TdF ‘serengueto’ seriòla : peis de mar (Caranx Dumerili) seriós, -a adj e nm : aplicat, ada ; fisable,-a ; sevèr,-a ; rengat,-ada (s.f.) ; important, -a ; grèu, grèva. Escolan seriós. Persona seriosa. Mina seriosa. Femna seriosa. Afar seriós. Malautiá seriosa. seriosament : d'un biais seriós. serioscopia : seria de radiografias. seriòt nm, cf Ubaud Dicort : « Rire coma un seriòt, rire de bonne grâce » (v. TdF e Vaysser) serjant nm l. p. + L. 341 : v. sergent. sermar (v. tr. ) : copar lo vin amb un pauc d'aiga. Sèrma ton vin : met d'aiga dins ton vin ! (s. p. e s. f.) Beure sermat : beure de vin copat d'aiga. sermatge : accion de copar lo vin amb d'aiga. sermon : presic d'un prèire dins una glèisa per ensenhar la religion e per encorar lo mond a adorar Dieu ; propaus d'una persona qu'avertís q.q., que li repròcha quicòm, que lo corroça. sermonadoira nf, cf Ubaud Dicort : (v. sermonador 2) sermonador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « prêcheur » (L. 342) sermonador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « chaire » (L. 342). (v. cadièira) sermonaire, -aira [~ -airitz] n (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona que fa de sermons (t. a.) sermonament nm, cf Ubaud Dicort : « action de sermonner » TdF ; « prédication » (L. 342) sermonar (v. tr.) : ensenhar la religion e encorar lo mond a far son dever religiós ; avertir q.q. / li far de repròchis, lo corroçar. As pas a me sermonar, siás pas qualificat per aquò ! sermonari nm : recuèlh de sermons. sermonejar (v. tr.) : quitar pas d'avertir, de reprochar, de corroçar. sernassa : serpatassa (sèrp gròssa) SERO- : forma prefixada del latin serum (serum) seroaglutinacion : aglutinacion de gèrmes o de cellulasper las aglutininas d'un serum (lat.) seroalbumina : albumina del serum (lat.) del sang. seroanafilaxi (seroanafilaxia (v. anafilaxia)) (f.) : anafilaxi amodada per injeccion de serum. seroanatoxiterapia : injeccion simultanèa de serum especific e d'una pichona dòsi d'anatoxina de meteissa especificitat. seroatenuacion : seroterapia per atenuar las manifestacions d'una malautiá contagiosa ja en periòde d'incubacion. seroconversion : passatge de l'estat seronegatiu a l'estat seropositiu. seroda nf / serodelha nf : froment marcenc ; segal marcenc. serodiagnòsi (f.) : diagnòsi efectuada per de reaccions amodadas dins lo serum sanguin o pel serum sanguin de malauts. serodiagnostic : diagnostic precòç d'unas malautiás microbianas basat sus la recèrca dins lo serum de l'anticòrs especific d'un agent infecciós. seroemorragic, -a : que conten a l'encòp de serum e de sang. serofibrinós, -osa : a l'encòp serós, -osa e fibrinós, -osa. sero-immunitat (abs. Dicort) nf : immunitat passiva amodada per administracion de serums especifics que venon d'animals ja vaccinats o de personas que son ja estadas malautas. serologia : estudi dels serums, de lors proprietats e de lors aplicacions. serologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « sérologiste » (Per Noste) seromucós, -osa : a l'encòp serós, -osa e mucós, -osa. seromuscular, -a : relatiu, -iva a las tunicas (R. V, 439) serosas e muscularas. seronegatiu, -iva adj e n : que presenta una serodiagnòsi negativa. seropositiu, -iva adj e n : que presenta una serodiagnòsi positiva. seropositivitat nf, cf Ubaud Dicort : « séroposivité » (Rapin) seroprofilaxi (seroprofilaxia (v. Rapin ‘séroprophylaxie’ e profilaxia)) (f.) : injeccion profilactica d'un serum immunizat. seropurulent, -a : a l'encòp serós, -osa e purulent, -a.