separar (v. tr.) : alunhar ; metre a part / isolar ; desapariar ; triar ; partejar ; borrolar (far se mancar doas personas) ; desassociar.

Separar los bons dels emmalits.

Separar un coble.

Separar lo brave gran del marrit.

Separar en dos.

Separar son pel per una rega.

Separar dos amics.

Separar los problèmas.

separar (se) : se quitar ; divorciar ; se copar en doas parts

Nos separèrem après doas oras de convèrsa.

Los Durands se son separats.

La ribièira se separa en dos braces.

separat, -ada : (totas las accepcions del vèrb separar)

separatisme : tendéncia d'un territòri a se separar (o volontat de se separar) de l'Estat que l'anexèt.

separatista adj e n (dels dos genres) : adèpte, -a del separatisme.

separatiu, -iva (R. V, 172) : qu'a la proprietat de separar.

separtir / sospartir[veire sopartir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : separar / partejar / devesir.

separtir / sospartir[veire sopartir]  (se) v pron : se separar / se partejar / se devesir.

sépia : mena de molusc (Sepia)

sepion / sepionet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « petite sèche ; sépiole, genre de mollusques ; petit calmar » TdF

sepionet nm, cf Ubaud Dicort : v. sepion.

-SEPSIA : forma sufixada del grèc sepsis (putrefaccion) v. asepsia.

SEPT- : forma prefixada del latin septem (sèt)

Septanta (la -) : primièira revirada grèca de la Bíblia.

septenal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « septennal, -e » (Rapin)

septenari 1 nm, cf Ubaud Dicort : durada de sèt jorns, « septénaire » (v. TdF ‘setenàri’). (v. setenari 1).

septenari 2, -ària adj, cf Ubaud Dicort (R. V, 216) : que conten sèt elements, « septénaire » (v. TdF ‘setenàri’). (v. setenari 2)

septenat nm : temporada de sèt ans.

septentrion (R. V, 217) : nòrd.

septentrional, -a (R. V, 217) : nordic, -a.

SEPTI- : forma prefixada del grèc septikòs (agent de putrefaccion)

septic, -a : solhat,-a ; que carreja de gèrmes ; degut, -uda a una infeccion. (# sceptic)

septicemia : alteracion del sang per de gèrmes infeccioses.

septicemic, -a : relatiu, -iva a una septicemia.

septicitat nf (abs. Dicort) : « (méd.) septicité »

Septicitat d'una nafradura.

septifòrme, -ma adj (abs. Dicort) : de sèt formas.

Litanias septifòrmas.

septuagenari, -ària adj e n : persona dins los setanta ans.

septuagesima nf : dimenge setanta jorns abans Pascas.

septuplar (v. tr.) : multiplicar per sèt.

septuple [, -pla adj e nm, cf Ubaud Dicort] : sèt còps mai.

Catòrze es lo septuple de dos.

sepulcral, -a : relatiu, -iva al sepulcre ; lugubre, -a.

Inscripcion sepulcrala.

Votz sepulcrala : votz cavernosa.

sepulcre nm (980, Passion de Clarmont, vèrs 324 : ‘sepulcra’) : tombèl, « sépulcre » (R. V, 171 e  TdF).

Lo sepulcre sant : lo tombèl de Nòstre Sénher.

Sepulcre emblanquit : ipocrita (m. e f.) / còltòrt, -a.

sepultura (R. V, 171) : accion d'enterrar una persona defuntada ; airal qu'un mòrt i es enterrat.

sequèla nf (R. V, 179): « séquelle, ribambelle, multitude » ; consequéncias après una operacion, una malautiá, un eveniment, una situacion. (v. TdF ‘sequèlo’)

sequelada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une séquelle, longue séquelle » TdF

sequéncia : pròsa (imne liturgic) que se canta a la messa, los jorns de fèsta, après lo gradual e l'alleluià ; seguida ordenada d'operacions, de mots... ; reproduccion d'un motiu melodic e ritmic suls grases diferents de la gamma ; seguida ordenada d'elements lingüistics ; seguida d'images que fan un ensemble (cinemà, television) ; tèrça (seguida de tres cartas)

sequenciacion (abs. Dicort) : accion o resulta de sequenciar. (v. sequenciatge)

sequenciador (abs. Dicort) : organ de comanda d'un ordenador qu'amòda las diferentas fasas de l'execucion de las instruccions.

sequencial, -a : relatiu, -iva a una seguida organizada.

Tractament sequencial (t. tecn. d'informatica)

sequenciar (v. tr.) : establir una seguida organizada.

sequenciatge nf, cf Ubaud Dicort : accion o resulta de sequenciar quicòm.

sequeral : asau / avorton.

sequestracion : accion de sequestrar ; isolament d'animals contagioses ; t. tecn de reaccion quimica.

sequestrar (v. tr.) : téner (arbitràriament e illegalament) una persona embarrada.

sequestrat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « séquestré, ée » TdF jos ‘sequestra’

 

 

sequèstre : depaus provisòri entre las mans de q.q. d'una causa que sa possession fa problèma ; fragment ossós demorat dins la carn après fractura o infeccion.

Metre jos sequèstre los bens d'un alienat.

sequestrectomia : ablacion d'un sequèstre.

sequet 1 nm : mena de campairòl (Boletus edulis)

sequet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez sec, un peu sec, èche » TdF

sequièira nf : « tas de mort-bois, de broussailles arrachées et autres débris végétaux, recouvert de terre et destiné à l’écobuage » ; secada. (v. TdF ‘sequiero’)

sequièr 1 nm : secador ; solelhador (airal al solelh)

sequièr 2 (subs. m.) : montet de fanfre de cremar, « tas de mort-bois, v. sequièira » (v. TdF ‘sequié’ e Vayssier ‘soquiò’) ; accion de far cremar sus plaça genestes, buscalha, fanfre, romes, bartasses...

Cremar un sequièr per temps de secada es defendut.

sequilhon nm, cf Ubaud Dicort : v. secalhon. (v. TdF jos ‘secaioun’)

sequin nm, cf Ubaud Dicort : « sequin, monnaie d’or qui a cours en Italie et dans le Levant » TdF

sequoià [sequòia nf, cf Ubaud Dicort] : mena d'arbre de 140 m. d'auçada e que pòt viure dins los dos mila ans. (Sequoia sempervirens) ; (Sequoiadendron giganteum)

SER- : forma prefixada del latin serum passat aital en occitan.

ser nm : après miègjorn / aprèsdinnada ; après sièis oras del ser ; sera / serada / vèspre / vesprada.

Una ora del ser.

Tres oras del ser.

Sèt oras del ser.

Arser [/ ièr al ser] (v. Ubaud Dicort) : ièr de ser.

A ser, ce soir. (v. Ubaud Dicort e Alibert)

Ara de ser : aqueste ser.

Ardelàser (abs. Dicort) : ièr delà de ser.

De ser / al ser / sul ser : sus la fin de la jornada.

sèr nm : manat / planponh / ponhada ; paquet.

sera nf o nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘sero’) : ser.

A sera, ce soir.

Ara de sera, ce soir même.

De sera, le soir.

Ièr sera, hier au soir.

(v. Ubaud Dicort e TdF)

serac : calhada obtenguda pel calfatge del serum ; blòc de glaç, o amàs caotic de glaç, a l'airal que la davalada del lièch del glacièr augmenta.

serada nf / serum nm (se 'ryn) : temporada entremièg solelhcolc e l'ora de s'anar jaire ; velhada (amassada après 9 oras del ser)

Serada dançanta.

Rauba de serada.

Vestit de serada.

serafic, -a : relatiu, -iva als serafins ; angelic, -a.

Votz serafica.

Vision serafica : extasi.

seraficament : d'un biais supausat serafic.

serafin nm : mena d'àngel.

Serafin - Serafina - Serafinòta : prenoms.

serafina nf, cf Ubaud Dicort : « femme séraphique, ange femme » TdF

seral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « du soir, qui appartient au soir » TdF ‘serau’

« serba » : v. sòrba.

serbe nm o nf (plt.) : mostarda negra, mostarda salvatja (Sinapis nigra)

sèrbi, sèrbia [sèrbe, -ba adj e nm, cf Ubaud Dicort] : de Serbia.

Un Sèrbi.

Una Sèrbia.

Lo sèrbe [lenga].

Serbia : nom de país d'Euròpa.

serbièr nm, cf Ubaud Dicort : v. sorbièr. (v. TdF jos ‘sourbié’)

serbocroat [sèrbocroat, -a adj e nm] : lenga eslava parlada en Serbia e en Croacia.

seren 1 nm : aigatge del ser / rosal del ser / banhadura del ser ; ventolin del ser.

seren 2, -a adj : clar, -a, doç, -a e calm, -a.

serena 1 nf : banhadura / aigatge / rosal del ser ;

A la serena : jos las estelas ; al clar de la luna.

serena 2 nf : creatura fabulosa qu'a lo cap e las popas d'une femna e una coa de peis ; dòna que canta plan ; dòna seduseira ; mamifèr erbivòr de 3 mètres de long e de 500 quilòs dels fluvis d'Africa e d'America eqüatorialas (Trichechus manatus) ; salamandra dels U. S. A. ; aparelh per donar l'alarma ; « guêpier, oiseau, v. manjamèl ; pivert, oiseau, v. pic verd » (v. TdF ‘sereno 2’).

Se laissèt enjaular per sa votz de serena.

serenada : cant, musica que se fan de nuèch jos la fenèstra d'una persona aimada.

serenament : d'un biais seren.

serenar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr exposer à la fraîcheur de la nuit les viandes qui ont l’odeur de la sauvagine, les marchandises en quarantaine ; calmer, rasséréner, v. asserenar » (v. TdF ‘serena’)

serenar 2 (v. intr.) : « devenir serein, faire beau temps, v. s’abelar » (v. TdF ’serena’) ; far una serenada ; enjaular ; donar l'alarma amb una serena.

serenat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rendu serein ; exposé au serein » TdF jos ‘serena’

serenat 2 nm : mena d'aucèl (Merops apiaster) (v. serena 2)