sensostal (abs. Dicort) (m. e f.) : sens lo sòu, passapaís, vagabond, -a.

senspapièrs [sens-papièr, cf Ubaud Dicort] n (inv.) : persona sens papièrs d'identitat.

Los senspapièrs son de plànher, que fan en pena.

sens-pensament n, cf Ubaud Dicort : « sans-souci » TdF ‘sènso-pensamen’

sens-quartièr n, cf Ubaud Dicort : « homme qui ne fait pas de quartier, inexorable » TdF ‘sènso-quartié’

sens-respècte n, cf Ubaud Dicort : « personne irrespectueuse » TdF ‘sènso-respèt’

sens-sen n, cf Ubaud Dicort : « personne peu sensée, tête folle » TdF ‘sènso-sèn’

sens-socit n, cf Ubaud Dicort : « sans-souci » TdF ‘sènso-soucit’ (v. sens-pensament)

sens-sòm nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet des douaniers » TdF ‘sènso-som’

sens-trabalh n, cf Ubaud Dicort : « chômeur, -euse [v. caumaire] » (v. Laus)

sens-tu-fariam nm : gastanís / cachanís / darrièr nascut.

Avèm aculhit ça que la lo sens-tu-fariam.

sensual, -a : (adj. e subs.) : relatiu, -iva als sens considerats coma mejans de gausiment ; que denòta de sensualitat ; que recèrca la sensualitat.

Comportament sensual.

Apetisses sensuals.

Plasers sensuals.

Òme sensual.

sensualament : d'un biais sensual ; amb sensualitat.

sensualisme nm, cf Ubaud Dicort : (philos.) « sensualisme » (Fettuciari)

sensualista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (philos.) sensualiste » (Per Noste)

sensualitat nf (R. V, 196) : recèrca dels plasers sensuals ; temperament d'una persona sensuala.

sens-vòlha : « personne indolente » TdF ‘sènso-voio’

sent 1 nm : òlga / nolor / odor.

sent 2 : forma limosina de sant, cf Ubaud Dicort.

senteire, -eira [~ -eiritz] (adj. e subs.) : persona que solfina (que sentís, que flaira) ; nolent, -a / flairós, -osa / odorós, -osa.

senténcia : jutjament ; verdicte (decision de jutge o d'arbitre) ; maxima (opinion o precèpte de morala exprimits dogmaticament)

Far anullar una senténcia.

Far executar una senténcia.

sentenciar (v. tr. e intr.) : prononciar una senténcia (t. a.)

Sentenciar q.q. a mòrt, degun n'a pas lo drech.

sentenciós, -osa : que parla mai que mai per senténcias ; que conten de senténcias ; qu'a la forma d'una senténcia ; solemne, -a ; dogmatic, -a.

Òme sentenciós.

Discors, propaus sentenciós.

Frasa sentenciosa.

Aire sentenciós.

Ton sentenciós.

sentenciosament : d'un biais sentenciós.

Parla totjorn sentenciosament.

senticós, -osa adj : cavilhós, -osa / espepidaire, -a / minimós, -osa.

Es totjorn estada senticosa que jamai.

sentida nf : flaire / odorat ; « odeur ; pressentiment, perspicacité » TdF.

sentidor : flaire / odorat, « v. sentida plus usité » (v. TdF).

 

 

sentiment : consciéncia ; impression ; intuicion ; punt de vista ; estat afectiu qu'es la manifestacion d'una tendéncia ; sensibilitat ; amor / amistat.

Ai lo sentiment de mos limits.

Es un afar de sentiment, d'intuicion.

M'agradariá d'aver ton sentiment aquí dessús.

Es una persona qu'a de sentiments generoses.

Declarar a q.q. lo sentiment que te fa.

sentimental, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'amor ; que denòta una sensibilitat un pauc minharda ; persona d'una sensibilitat exagerada.

La vida sentimentala de q.q.

Un ton sentimental.

sentimentalament : d'un biais sentimental.

sentimentalisme : tendéncia a se guidar sul sentiment.

Sentimentalisme passa pas rason.

sentimentalitat nf : estat de çò sentimental.

sentina nf : partida pus bassa d'un naviri, « lieu plein d’immondices » (v. TdF) ; immondícias.

sentinar (v. tr.) (abs. Dicort) : quitar pas de solfinar, « humer, flairer, renifler » (Omelhièr).

sentinèla : gaita (persona que fa guinèla (l.p.)

sentir 1 (v. tr.) : aver una impression fisica pel tocar, pel sentit o per l'odorat ; ressentir ; presar ; solfinar / flairar ; indicar ; conéisser

Jagut sus la sabla de la plaja sentissiá sa doça calor.

Es per Occitània que sentissi l'amor pus tendre.

Es incapable de sentir una òbra musicala.

Me congosti de sentir las flors del campèstre.

Ennasicat que soi sentissi pas res.

De sant miquèlas, aquò sentís la fin de l'estiu !

sentir (se) : conéisser dins quina disposicion fisica o morala òm se tròba ; conéisser sa valor ; èsser apreciable; s'empebrinar.

Se sentir las.

Se sentir languinós.

Se sentir fòrt.

Una bona pausa aquò se sentís en fin de setmana.

sentir 2 a (v. tr. ind.) : nòlre ; pudir ; aver un gost.

Que sentisson a bon aquelas ròsas !

Aquel peis sentís pas a bon, lo cal pas manjar.

Sentir a mosit, sentir le moisi (v. TdF ‘senti’)

sentir 3 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo sentir, le tact, le sens du toucher » (v. TdF jos ‘senti’). (v. tocar 2)

sentit nm (abs. Dicort) : « tact (syn : palp, tòca) » (Laus) ; impression ; intuicion, « feeling » (Basic).

Ai lo sentit que lo sòm te ganha.

Se mon sentit m'engana pas, capitaràs.

senton nm, cf Ubaud Dicort : « truffe rousse v. nas de chin » (v. TdF suppl)

sentonassa nf, cf Ubaud Dicort : v. sentorassa. (v. TdF jos ‘sentourasso’)

sentor (f.) : nolor (f.) / odor (f.)

sentorassa : odor marrida.

sentorós, -osa : que sentís a bon.

senut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « remarquable par son bon sens, sensé, ée » TdF ‘senu’

separable, -bla : que pòt èsser separat, -ada.

Los dos afars son separables, o mescles pas tot !

separacion (R. V, 172) : alunhament ; rompedura.

separadament : a part.

Lo se prenguèt separadament per lo rasonar.

separaire, -aira adj e n (v. TdF) : persona que separa.

separament nm, cf Ubaud Dicort : « séparation » (L. 341)