senhalizador, -airitz adj (abs. Dicort) : que senhala quicòm. (v. senhalador 2)

Panèl senhalizador.

Ensenha senhalizairitz.

senhalizar (v. tr.) : indicar per un senhal. (v. senhalar)

Senhalizar una bifurcacion.

senhalizar (se) : se far remarcar. (v. senhalar (se))

senhalizat, -ada : p.p. de senhalizar.

senhar (v. tr.) : far signe ; marcar ; indicar ; benesir (far un signe de Crotz sus quicòm o sus q.q.)

Lo papà senhava totjorn la torta qu'entamenava.

senhar (se) : far lo signe de la Crotz.

La mamà, ela, se senhava quand belejava.

senhat, -ada adj : « béni, ie » TdF jos ‘signa’

Pan senhat, pain bénit. (Laus)

Aiga senhada, eau bénite. (Laus)

senheira [senhièira, cf Ubaud Dicort] nf : bandièira / pabalhon / estendard / drapèu.

sénher / senhor nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : possessor d'un fèu, d'una tèrra (feodalitat) ; nòble de naut linhatge ; títol onorific ; mèstre sobeiran ; persona qu'ocupa la pus primièira plaça endacòm ; nom donat a Jèsus, Filh de Dieu.

Sénher Fontan.

Bonjorn, sénher Fontanilha !

Lo sénher Fontanilha a pas ausida ma salutacion.

Senhor feodal.

Los grands senhors d'autres còps.

Mèstre e senhor après Dieu.

Senhors de la finança.

Lo Senhor : Dieu ; Nòstre Sénher Jèsus.

senhet nm : sénher pichon.

Nòstre Senhet : l'Enfant Jèsus.

senhièira nf, cf Ubaud Dicort : v. senheira.

senhor nm : v. sénher.

senhora nf : dòna (femna) de senhor ; nom de vaca majorala. (v. TdF)

senhoral, -a : relatiu, -iva a un senhor.

Castèl senhoral.

Drech senhoral.

senhorament nm, cf Ubaud Dicort : « domination » (L. 340)

senhorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gouverner » (L. 340).

senhoratge : dominacion (accion de senhorejar)

senhorejaire, -aira adj e n : dominator, -tritz.

senhorejament : dominacion (accion de senhorejar)

senhorejar (v. tr. e intr.) : mestrejar ; èsser senhor.

senhoressa : sobeirana ; dòna de senhor.

senhoret, -a : pichon senhor ; senhora pichona ; dròlle o dròlla de senhor.

senhoriá : fèu / domeni.

senhorir v, cf Ubaud Dicort : (v. senhorar)

seniçon nm (plt.) : (Senecio)

« senigrè » [senigrèc, cf Ubaud Dicort p. 158] :  v. senegré e fenigrèc, cf Ubaud.

senil, -a adj : relatiu, -iva al vielhum ; vièlh acabat, vièlha acabada. (# senilh)

Deméncia senila.

Tremolament senil.

senilament : d'un biais senil.

senilh : mena d'aucelon (Fringilla serinus) ; persona caitiva (traça) ; mena de planta (Cyperus longus) ; mena de canavèra (plt.) : (Arundo Donax ; (A. maxima) (A. Pliniana) ; (A.Phragmites) (# senil)

senihada nf, cf Ubaud Dicort : « étendue de roseaux » (Carrasco)

senilhon : diminutiu de senilh.

senilisme : vielhum patologic fòrt precòç.

Lo senilisme lo trapèt a cinquanta ans.

senilitat nf : estat d'una persona senila.

Val mai la mòrt que non pas la senilitat.

senina : mena d'aucèl (Coccotraustes coccotaustes)

senior (lat.) (adj. e subs.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva als mai de cinquanta ans ; esportiu qu'a despassat l'atge (R. III, 235) d'èsser junior e qu'es pas encara veteran, « senior » (Laus).

senioritat nf (abs. Dicort)  (t. tecn. d'antropologia) : principi ierarquic basat sus l'ancianetat dins lo grop, « séniorité » (Per Noste).

seniscle nm, cf Ubaud Dicort : « sanicle, plante ; arroche sauvage, en Languedoc ; ansérine blanche, en Périgord » TdF (v. seniscles)

seniscle odorós (plt.) : (Chenopodium botrys)

seniscle pudent (plt.) : (Chenopodium vulvaria)

seniscles nm pl (Alibert) : (menas de plantas) : (Chenopodium album) ; (C. glaucum) ; (C. urbicum) ; (Atriplex hastata)

senisclet nm, cf Ubaud Dicort : v. seniscle. (v. Azaïs e Honnorat)

senòdi nm, cf Ubaud Dicort : « synode, v. sinòde ; assemblée tumultueuse, conciliabule ; bruit confus, vacarme, tapage ; discours inintelligible, pathos ; ennui, dégoût, fatigue ; être ennuyeux, importun, une » TdF ‘senòdi’. « senòdi » : v. sinòde.

senologia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) sénologie » (Per Noste)

senon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, petit pont de l’arrière d’un bateau de pêche » TdF ‘senoun 1’

senon 2 / sinon [veire senon, cf Ubaud Dicort] (conj.) : si que non / si que de non.

Paga-me, sinon...

senon que loc conj, cf Ubaud Dicort : « à moins que, excepté que »  (Alibert)

senòt nm, cf Ubaud Dicort : « senau, grand bâtiment à deux mâts, dont on se sert spécialement pour la course, v. senau » (v. TdF)

sens 1 nm : sentit (fonccion que nos balha las impressions de çò exterior a nosautres) ; facultat de sentir en general ; discerniment ; èime / rason ; opinion / sentiment / punt de vista ; significacion ;

Los cinc senses de l'òme son l'ausir, lo sentir, lo tocar, lo tastar e lo véser.

Sens seisen : l'intuicion.

Agachatz de tornar prene los vòstres senses !  

Aver lo sens de la realitat.

Sens moral.

Lo sens de « babau » es « coleoptèr » (en l.p.)

sens 2 nm : direccion ; situacion ; costat.

Dins lo sens de las agulhas d'una mòstra.

Abondar dins lo sens de q.q.

Sens unic.

Sens interdich.

Sens davant darrièr, sens devant derrière. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sèns 1’)

Sens dessús dessota, sens dessus dessous. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sèns 1’)

sens 3 prep e adv : preposicion per exprimir : privacion ; manièira (R. VI, 355) ; manca ; condicion negativa.

Sens dents òm fa pas en aise.

Sens se copar lo cap ni mai ni mens.

Poiràs pas culhir tota la frucha sens escala.

Sens aquel vici, seriá un brave òme.

Èstre sens, être privé, dépourvu. (v. TdF jos ‘sènso’ e ‘sèns’)

 

 

 

sens aquò (loc. adv.) : si que non.

sens faiçons (loc. adv.) : sens far de manièiras (R. VI, 355).

Demoratz per dinnar, sens faiçons !

sens fauta (loc. adv.) : sens manca.

Compti que vendràs sens fauta deman matin.

sens mai (loc. adv.) : sens ajustar res pus ; entre pauc e mens.

Lo saludarai ça que la, sens mai.

Consí vas ? - Sens mai.

sens que (loc. conj.) : « sans que » (Laus)

Sortiguèri sens que se'n mainèsse.

sensa prep : v. sens 3, cf Ubaud Dicort.

sensabric (abs. Dicort) (m. e f. inv.) : persona sens ostal e sens lòtjament.

sensacion : impression en general ; impression fisica.

Tot çò que diguèt faguèt bravament sensacion.

  Sensacion visuala, auditiva, olfactiva, tactila, gustativa.

  Sensasion de caud, de freg, de talent, de lassièira.

Ai la sensacion que lo temps es a l'auratge.

Premsa a sensacion : ... que cèrca a far sensacion.

sensacional, -a adj e nm : que fa sensacion ; extraordinari, -ària.

sensacionalisme : recèrca sistematica de çò sensacional.

sensacionalista (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al sensacional ; persona que recèrca çò sensacional.

Los media (lat.) son mai que mai sensacionalistas.

sensadament adv, cf Ubaud Dicort : « sensément » TdF (# censadament)

sensat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « sensé, ée, v. senat plus usité » TdF ‘sensa’. (# censat). « sensat » e derivats (fr.) : v. senat.

sensbiais [sens-biais] n, cf Ubaud Dicort (m. e f. inv.) : maladrechàs, -assa (maladrech, -a coma un pè de pòrc)

sens-braia n, cf Ubaud Dicort : « sans-culotte, va-nu-pieds, déguenillé » TdF ‘sènso-braio’

senscontra (al -) (abs. Dicort) : a contrasens.

Fa pas bon far d'anar al senscontra dels autres.

senscòr [sens-còr] n, cf Ubaud Dicort (m. e f. inv.) : persona qu'a pas de còr.

sense prep : v. sens 3, cf Ubaud Dicort.

sensèime [sens-èime] n, cf Ubaud Dicort (m. e f. inv.) : descervelat, -ada / destuferlat, -ada;  sensbiais ; sens mesura.

sensemplec (abs. Dicort) (m. e f. inv.) : caumaire, -a, « sans-emploi » [Per Noste sens-emplec]. (v. sens-trabalh)

sensenar (v. intr.) : florir e porgir lo pollèn.

senserigalha 1 (Alibert) [ ~ senserimbalha, cf Ubaud Dicort] nf : lardièira / mesenga blava (Parus cæruleus) (v. TdF jos ‘sinseringaio’)

senseringalha [senserigalha 2 ~ senserimbalha, cf Ubaud Dicort] nf : besucarieta / bagateleta / parpèla d'agaça (causa sens importància). (v. TdF jos ‘sinseringaio’)

T'arrestèsses pas per de senseringalhas ! (v. sinserimbalhas)

sensfaiçons [sens-faiçons] adj e n, cf Ubaud Dicort (m. e f. pl. inv.) : persona que mespresa las convenenças.

sensfauta (abs. Dicort) (m. inv.) : prestacion perfècta, « sans-faute ». [Per Noste : sens-fauta]

Aquel campion ven de far un sensfauta.

sens-fe n, cf Ubaud Dicort : « homme sans foi, dur, impitoyable » TdF ‘sènso-fe’

sensfin (abs. Dicort) (subs. f.) : quicòm que ne finís pas.

D'embestiaments, n'ai una sensfin !

sensgèina [sens-geina] adj e n, cf Ubaud Dicort (m. e f. inv.) : indelicat, -ada.

sens-gost n, cf Ubaud Dicort : « personne sans goût » TdF ‘sènso-goust’

sensgrad (m. e f. inv.) (abs. Dicort [v. grad]) : subaltèrn, -a.

sensibilitat nf : aptitud a ressentir de sensacions ; proprietat d'un aparelh qu'enregistra las mendres causas.

Sensibilitat al caud, al freg, a la dolor...

Sensibilitat d'un termomètre, d'una balança...

sensibilizable, -bla : que pòt èsser sensibilizat, -ada.

sensibilizacion : accion de sensibilizar o de se...

sensibilizador, -airitz (abs. Dicort) : que sensibiliza. (v. sensibilizator)

Aparelh sensibilizador.

Situacion sensibilizairitz.

sensibilizar (v. tr.) : far venir sensible, -a a quicòm (t. a.)

sensibilizar (se) : venir sensible a quicòm (t. a.)

sensibilizator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « sensibilisateur, -trice » (v. Per Noste)

sensiblament : d'un biais sensible / notablament...

sensiblariá (pej.) : sensibilitat excessiva.

Tota sensiblariá es de defugir.

sensible, -bla : capable,-a de ressentir una impression fisica ; fin, -a ; delicat, -da ; dolorós, -osa ; perceptible, -a ; qu'enregistra las mendres causas.

Èsser sensible al caud, al freg, a la dolor...

Aurelha sensibla.

Aver de pès fòrt sensibles.

Sa nafradura veniá sensibla de mai en mai.

La lutz fa venir las causas pus sensiblas a la vista.

Instrument de mesura sensible que jamai.

Aquela persona a un còr bravament sensible.

sensitiu, -iva (adj. e subs.) : relatiu, -iva a las sensacions ; que mena l'influx nerviós d'un organ sensorial a un autre ; persona capabla de transmetre o de recebre una sensacion ; persona excessivament sensibla (t. tecn. de psiquiatria)

Nèrvis sensitius.

Neuròna sensitiva.

sensitiva nf (plt.) : (Mimosa pudica)

sensitivitat nf : qualitat de çò sensitiu.

sensitomètre : aparelh de sensitometria.

sensitometria : tecnica per determinar los efèctes fisics o quimics de la lutz sus las emulsions sensiblas de placas e de pelliculas fotograficas.

sens-lèi nm, cf Ubaud Dicort : « personne sans loi » TdF ‘sènso-lèi’

sens lo sòu (v. p. 20, 2, c) [sens-lo-sòu, cf Ubaud Dicort] n (m. e f. inv.) : sens argent.

Es totjorn estada una sens lo sòu.

SENSORI- : forma prefixada del latin sensorium (centre d'una facultat)

sensòri 1 nm (abs. Dicort) : partida del cervèl supausada èsser lo centre de las sensacions ; sistèma nerviós amb los organs dels senses.

sensòri 2, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al sensòri.

sensorial, -a : relatiu, -iva als organs dels senses.

sensorimetria nf, cf Ubaud Dicort : (psych.) « sensorimétrie » (Per Noste)

sensorimotor, -tritz : relatiu, -iva a l'encòp als fenomèns sensorials e a l'activitat motritz.

Desòrdres sensorimotors.