|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
semitista (m. e f.) : especialista de las lengas e de la civilizacion semiticas. semiton nm : mièg-ton. semitonic,-a : relatiu,-iva a un semiton ; que procedís per semitons. semitransparent, -a : imperfèctament transparent, -a. semitubular, -a : mièg-tubular. semivida / mièja vida nf :
(fisica) « demi-vie » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 206) semivitrificacion (abs. Dicort) : vitrificacion imperfècta. semivitrificat, -ada (abs. Dicort) : incomplètament vitrificat, -ada. semivocala : son intermediari entre una vocala e una consonanta. semivocalic, -a : relatiu a una semivocala ; de la natura d'una semivocala. semnopitèc nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.)
semnopithèque » (Per Noste) semola : produch alimentari tirat dels blats durs ; matèria alimentària tirada de las trufas, del milh o del ris. semolariá : fabrica de semolas. semolièr, -ièira : persona que fa o que vend de semola. semondedor nm, cf Ubaud Dicort : « semonneur, celui
qui est chargé des invitations à une cérémonie,
à des noces, etc., en Auvergne, v. mandador
1 » (v. TdF) semondre (v. tr.) (R. IV, 254) : « proposer, présenter, offrir » TdF ; invitar / convidar ; avertir / semonsar / corroçar. semondut, -uda : p.p. de semondre, « offert, erte » (v. TdF jos ‘semoundre’). semonsa nf : refresquèri ; repròchi. semonsar (v. tr.) : corroçar. Me soi fach semonsar e mai coma cal ! semost, -a : p.p. de semondre. (v. semondut) semosta nf, cf Ubaud Dicort : « offre,
proposition, soumission » (v. TdF ‘semousto’) « semostar » : v. sosmostar. sempitèrn [sempitèrne], -na adj, cf Ubaud Dicort (arc.) (R. VI, 22) : continual, -a ; perpetual, -a sempiternal, -a : forma modèrna de sempitèrn. De reclamacions sempiternalas. sempiternalament : de contunh. sempre (adv.) : totjorn. sempre mai loc adv, cf Ubaud Dicort :
« de plus en plus » TdF jos ‘sèmpre’ sen 1 nm :
partida del còrs que va del fons del còl entrò a la
fontanèla de l'estomac ; caduna de las popas d'una femna (# senh)
; Mai val donar lo sen a son nenon, dison los mètges. sen de vela : partida d'una vela conflada pel vent (mar.) sen 2 nm : èime / rason (sana capacitat mentala) ; Sens sen : sens èime. sen 3 nm : títol onorific diminutiu de sénher (arc.), « titre respectueux qu’on donnait aux anciens ou aux notables, sieur, sire, maître, v. en 3 » (v. TdF ‘sen 3’) senada (arc.) : pòcha formada pel sen e la camisa ; contengut d'aquela pòcha ; popa de femna. senadament adv (abs. Dicort) : rasonablament
; amb saviesa,
« sensément » (Fettuciari). (v. sensadament) Pensar, parlar, agir senadament. senador (arc.) nm, cf Ubaud Dicort :
« sénateur » (L.
339) (v. senator) senàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros bon
sens » TdF senat 1 nm : assemblada politica de notables elegits e cargats de votar las leis amb los deputats. senat 2, -ada adj : rasonable, -a. (v. sen 2) Òme senat. Un rasonament senat. senator nm, -tritz : membre del Senat. senatorial, -a : relatiu, -iva al Senat. senatus-consulte nm, cf Ubaud Dicort : « sénatus-consulte, v. decrèt » TdF senau : naviri mercant de dos mastes ; maquina per levar de faisses. sence, -ça (Laus) [ / sencer, -a (L. 339, Alibert)] adj, cf Ubaud Dicort / séncer, -a (abs. Dicort) : blós, -osa ; de bona constitucion ; en bon estat ; san, -a / sanís, -issa ; sanitós, -osa ; intacte, -a. senda : sendièr / viòl / caminòl. sendal nm (v. Ubaud Dicort , L. 75 e Alibert) : estòfa de seda. sendarèl nm, cf Ubaud Dicort : « petit
sentier » TdF sendat nm, cf Ubaud Dicort :
« étoffe de soie [v. sendal] ; vêtement fait de
cette étoffe ; drapeau » (L. 75). sendent, -a adj : escosent, -a / prusent, -a. « sendic » (v. TdF e Alibert) e derivats : v. sindic. sendièr : carrairon / viòl / caminòl. sendre (v. intr.) (v.
Ubaud Dicort e Alibert) : escòire
/ prúser / prusir, « cuire, se dit
d’une douleur âpre et aigüe, telle que celle qui provient
d’une brûlure, d’une écorchure, etc. » (v. Vayssier ‘séndre’) Aquel
vinagre es fòrt que fa sendre la lenga, ce vinaigre est tellement fort que la langue m’en
cuit. (v. Vayssier) sendreja (plt.) : (Sandreia satureia) sene (TdF jos ‘sené’) [senet, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) :
planta purgativa (Globularis vulgaris) ; mostarda blanca (Sinapis
incana) sene [senet] bastard nm (plt.) : (Coronilla Emerus) |
|
senèc 1, -a adj (R.
V, 199) (v. senectut) : vièlh, -a. senèc 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« gauche, v. senèstre »
TdF (v. senequièr). Senèca : filosòf andalós preceptor de Neron (4 abans J.C. - 65) senectut nf (R. V, 200) (abs. Dicort) : vielhum. sened nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : amassada de femnas ; amassada de
personas maldisentas (òmes o femnas) ; conselh / reunion / comitat. (v. TdF ‘senet 3’) senedeta nf, cf Ubaud Dicort :
« poisson de mer, delphinus senedeta (Lin.) » TdF Senegal : nom de país d'Africa. senegalés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Senegal ;
de Senegal. Un Senegalés. Una Senegalesa. senegré [senegrèc, cf Ubaud Dicort p.
158 ; veire fenigrèc, Dicort] nm (plt.) : (Trigonella
Foenum-graecum) « senepar » : v. senepiar. senépia : tacha (clavèl capgròs) ; frejura ; tempèri. senepiar (v. tr. arc.) : tachar los esclòps. senepiu [senepion (v. Ubaud Dicort e TdF)] (m.) : sarrampiu. v. sarrampiu. senequièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« gaucher, ère, v. esquerrièr » (v. TdF) senescal : grand administrator de palatz dels primièrs reis de França ; oficièr màger de justícia d'un senhor ; mena de baile reial administratiu e judiciari. senescalciá : tombada (jurisdiccion) d'un senescal ; tribunal d'un senescal ; airal que i se trobava aquel tribunal. senescéncia nf (abs. Dicort) : senilitat, « (biol.) sénescence » (Rapin). senescent, -a adj (abs. Dicort) : senil, -a, « sénescent, -e » (v. Rapin). senèstre, -tra adj e n : esquèrre, -a (per oposicion a drech, -a) A man senèstra / a man esquèrra. senestrièr, -ièira (subs. e adj.) : persona que se servís mai que mai de la man esquèrra. senet 1 nm : sen
pichon [v. sen 1]. senet 2 nm, cf Ubaud Dicort (v. sen 2) : « cerveau étroit ; intelligence
enfantine » TdF ‘senet 2’ senet 3 (planta
purgativa) nm, cf Ubaud Dicort : v. sene. senet (fals -) nm, cf Ubaud Dicort :
v. baganaudièr
1. (v. TdF jos
‘faus-sené’) senet bastard nm : v. sene bastard. senet provençal nm, cf Ubaud Dicort : « globulaire
turbith, plante dont les feuilles sont purgatives, v. bèc de passerat » (v. TdF jos ‘sené’) seneta nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : sen de drolleta. sengirar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e
Alibert) : remenar ;
revirar. « senglar
» : v.
singlar. « sengle » : v. single. senguelh nf (v.
Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Viburnum lantana) (v. tasssina) senh (arc.) : campana. v. tòca-senh. Lo gròs senh / lo senh màger, la grosse cloche. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘sen 1’) senha 1 nf
(v. Ubaud Dicort e Alibert)
: posaraca (potz a bascula, mena de potz arab). (v. cenha) senha 2 nf : « titre de respect
qu’on donne aux femmes âgées, à Nice [v. sen 3] » (v. TdF) senhador : aigasenhadièr (recipient
d'aiga benesida) ; orador (airal per pregar) senhaire, -aira : persona que signa ; persona que fa signe ; persona que fa lo signe de la Crotz. senhal nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘signau’) : signe en general ; « bouée, balise » (Sèrras-Ess.) ; cima de montanha ; tota mena de signe distinctiu per far vergonha als escolans que parlavan occitan, basc o breton a l'escòla dels dos Julis. v. Ferry. Senhal d'alarma. Senhal sonòr. Senhal d'arrèst. Milanta drollons occitans se trapèron lo senhal. senhalador 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« celui qui poinçonne (les mesures) » (L. 340) senhalador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : (v. senhalizador e senhalar) senhalaire, -aira : persona cargada de senhalar quicòm (emplegat de camin de fèrre, soldat, marin...) senhalament : descripcion precisa de q.q. o de quicòm. senhalar (v. tr.) : indicar ; far una
denóncia ; mostrar ; far remarcar. Panèls que senhalan tot càmbiament de direccion. Senhalar un panaire a la polícia. Un critic deu senhalar las qualitats e las mancas. I aviá pas grand causa de senhalar. senhalar
(se) v pron : « se signaler, se
distinguer » TdF jos ‘signala’ senhaletic, -a adj : que
balha lo senhalament. Ficha senhaletica. Detalh senhaletic. senhaletica nf : activitat semiotica relativa a la senhalizacion ; ensemble dels mejans de senhalizacion d'un airal, d'un malhum. senhalièr nm (TdF
‘signalié’ ; abs. Dicort)
: marca de pagina d'un libre que l'òm legís, « signet d’un livre » (Alibert). (v. signet) senhalizacion : installacion de senhals sus una via de comunicacion, a l'intrada d'un pòrt, sus un aeropòrt... ; ensemble dels aparelhs de senhalizacion ; t. tecn. de psicologia : ensemble de senhals sensorials qu'amòdan de reflèxes condicionats. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|