semitista (m. e f.) : especialista de las lengas e de la civilizacion semiticas.

semiton nm : mièg-ton.

semitonic,-a : relatiu,-iva a un semiton ; que procedís per semitons.

semitransparent, -a : imperfèctament transparent, -a.

semitubular, -a : mièg-tubular.

semivida / mièja vida nf : (fisica) « demi-vie » (v. Ubaud Dicc. scient. p.  206)

semivitrificacion (abs. Dicort) : vitrificacion imperfècta.

semivitrificat, -ada (abs. Dicort) : incomplètament vitrificat, -ada.

semivocala : son intermediari entre una vocala e una consonanta.

semivocalic, -a : relatiu a una semivocala ; de la natura d'una semivocala.

semnopitèc nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) semnopithèque » (Per Noste)

semola : produch alimentari tirat dels blats durs ; matèria alimentària tirada de las trufas, del milh o del ris.

semolariá : fabrica de semolas.

semolièr, -ièira : persona que fa o que vend de semola.

semondedor nm, cf Ubaud Dicort : « semonneur, celui qui est chargé des invitations à une cérémonie, à des noces, etc., en Auvergne, v. mandador 1 » (v. TdF)

semondre (v. tr.) (R. IV, 254) : « proposer, présenter, offrir » TdF ; invitar / convidar ; avertir / semonsar / corroçar.

semondut, -uda : p.p. de semondre, « offert, erte » (v. TdF jos ‘semoundre’).

semonsa nf : refresquèri ; repròchi.

semonsar (v. tr.) : corroçar.

Me soi fach semonsar e mai coma cal !

semost, -a : p.p. de semondre. (v. semondut)

semosta nf, cf Ubaud Dicort : « offre, proposition, soumission » (v. TdF ‘semousto’)

« semostar » : v. sosmostar.

sempitèrn [sempitèrne], -na adj, cf Ubaud Dicort (arc.) (R. VI, 22) : continual, -a ; perpetual, -a

sempiternal, -a : forma modèrna de sempitèrn.

De reclamacions sempiternalas.

sempiternalament : de contunh.

sempre (adv.) : totjorn.

sempre mai loc adv, cf Ubaud Dicort : « de plus en plus » TdF jos ‘sèmpre’

sen 1 nm : partida del còrs que va del fons del còl entrò a la fontanèla de l'estomac ; caduna de las popas d'una femna (# senh) ;

Mai val donar lo sen a son nenon, dison los mètges.

sen de vela : partida d'una vela conflada pel vent (mar.)

sen 2 nm : èime / rason (sana capacitat mentala) ;

Sens sen : sens èime.

sen 3 nm : títol onorific diminutiu de sénher (arc.), « titre respectueux qu’on donnait aux anciens ou aux notables, sieur, sire, maître, v. en 3 » (v. TdF ‘sen 3’)

senada (arc.) : pòcha formada pel sen e la camisa ; contengut d'aquela pòcha ; popa de femna.

senadament adv (abs. Dicort) : rasonablament ; amb saviesa, « sensément » (Fettuciari). (v. sensadament)

Pensar, parlar, agir senadament.

senador (arc.) nm, cf Ubaud Dicort : « sénateur » (L. 339) (v. senator)

senàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros bon sens » TdF

senat 1 nm : assemblada politica de notables elegits e cargats de votar las leis amb los deputats.

senat 2, -ada adj : rasonable, -a. (v. sen 2)

Òme senat.

Un rasonament senat.

senator nm, -tritz : membre del Senat.

senatorial, -a : relatiu, -iva al Senat.

senatus-consulte nm, cf Ubaud Dicort : « sénatus-consulte, v. decrèt » TdF

senau : naviri mercant de dos mastes ; maquina per levar de faisses.

sence, -ça (Laus) [ / sencer, -a (L. 339, Alibert)] adj, cf Ubaud Dicort / séncer, -a (abs. Dicort) : blós, -osa ; de bona constitucion ; en bon estat ; san, -a / sanís, -issa ; sanitós, -osa ; intacte, -a.

senda : sendièr / viòl / caminòl.

sendal nm (v. Ubaud Dicort , L. 75 e Alibert) : estòfa de seda.

sendarèl nm, cf Ubaud Dicort : « petit sentier » TdF

sendat nm, cf Ubaud Dicort : « étoffe de soie [v. sendal] ; vêtement fait de cette étoffe ; drapeau » (L. 75).

sendent, -a adj : escosent, -a / prusent, -a.

« sendic » (v. TdF e Alibert) e derivats : v. sindic.

sendièr : carrairon / viòl / caminòl.

sendre (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert)  : escòire / prúser / prusir, « cuire, se dit d’une douleur âpre et aigüe, telle que celle qui provient d’une brûlure, d’une écorchure, etc. » (v. Vayssier ‘séndre’)

Aquel vinagre es fòrt que fa sendre la lenga, ce vinaigre est tellement fort que la langue m’en cuit. (v. Vayssier)

sendreja (plt.) : (Sandreia satureia)

sene (TdF jos ‘sené’) [senet, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : planta purgativa (Globularis vulgaris) ; mostarda blanca (Sinapis incana)

sene [senet] bastard nm (plt.) : (Coronilla Emerus)

 

 

 

senèc 1, -a adj (R. V, 199) (v. senectut) : vièlh, -a.

senèc 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gauche, v. senèstre » TdF (v. senequièr).

Senèca : filosòf andalós preceptor de Neron (4 abans J.C. - 65)

senectut nf (R. V, 200) (abs. Dicort) : vielhum.

sened nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : amassada de femnas ; amassada de personas maldisentas (òmes o femnas) ; conselh / reunion / comitat. (v. TdF ‘senet 3’)

senedeta nf, cf Ubaud Dicort : « poisson de mer, delphinus senedeta (Lin.) » TdF

Senegal : nom de país d'Africa.

senegalés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Senegal ; de Senegal.

Un Senegalés.

Una Senegalesa.

senegré [senegrèc, cf Ubaud Dicort p. 158 ; veire fenigrèc, Dicort] nm (plt.) : (Trigonella Foenum-graecum)

« senepar » : v. senepiar.

senépia : tacha (clavèl capgròs) ; frejura ; tempèri.

senepiar (v. tr. arc.) : tachar los esclòps.

senepiu [senepion (v. Ubaud Dicort e TdF)] (m.) : sarrampiu. v. sarrampiu.

senequièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « gaucher, ère, v. esquerrièr » (v. TdF)

senescal : grand administrator de palatz dels primièrs reis de França ; oficièr màger de justícia d'un senhor ; mena de baile reial administratiu e judiciari.

senescalciá : tombada (jurisdiccion) d'un senescal ; tribunal d'un senescal ; airal que i se trobava aquel tribunal.

senescéncia nf (abs. Dicort) : senilitat, « (biol.) sénescence » (Rapin).

senescent, -a adj (abs. Dicort) : senil, -a, « sénescent, -e » (v. Rapin).

senèstre, -tra adj e n : esquèrre, -a (per oposicion a drech, -a)

A man senèstra / a man esquèrra.

senestrièr, -ièira (subs. e adj.) : persona que se servís mai que mai de la man esquèrra.

senet 1 nm : sen pichon [v. sen 1].

senet 2 nm, cf Ubaud Dicort (v. sen 2) : « cerveau étroit ; intelligence enfantine » TdF ‘senet 2’

senet 3 (planta purgativa) nm, cf Ubaud Dicort : v. sene.

senet (fals -) nm, cf Ubaud Dicort : v. baganaudièr 1. (v. TdF jos ‘faus-sené’)

senet bastard nm : v. sene bastard.

senet provençal nm, cf Ubaud Dicort : « globulaire turbith, plante dont les feuilles sont purgatives, v. bèc de passerat » (v. TdF jos ‘sené’)

seneta nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : sen de drolleta.

sengirar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : remenar ; revirar.

« senglar » : v. singlar.

« sengle » : v. single.

senguelh nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Viburnum lantana) (v. tasssina)

senh (arc.) : campana. v. tòca-senh.

Lo gròs senh / lo senh màger, la grosse cloche.  (v. Ubaud Dicort e TdF ‘sen 1’)

senha 1 nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : posaraca (potz a bascula, mena de potz arab). (v. cenha)

senha 2 nf : « titre de respect qu’on donne aux femmes âgées, à Nice [v. sen 3] » (v. TdF)

senhador : aigasenhadièr (recipient d'aiga benesida) ; orador (airal per pregar)

senhaire, -aira : persona que signa ; persona que fa signe ; persona que fa lo signe de la Crotz.

senhal nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘signau’) : signe en general ; « bouée, balise » (Sèrras-Ess.) ; cima de montanha ; tota mena de signe distinctiu per far vergonha als escolans que parlavan occitan, basc o breton a l'escòla dels dos Julis. v. Ferry.

Senhal d'alarma.

Senhal sonòr.

Senhal d'arrèst.

Milanta drollons occitans se trapèron lo senhal.

senhalador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui poinçonne (les mesures) » (L. 340)

senhalador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort :  (v. senhalizador e senhalar)

senhalaire, -aira : persona cargada de senhalar quicòm (emplegat de camin de fèrre, soldat, marin...)

senhalament : descripcion precisa de q.q. o de quicòm.

senhalar (v. tr.) : indicar ; far una denóncia ; mostrar ; far remarcar.

Panèls que senhalan tot càmbiament de direccion.

Senhalar un panaire a la polícia.

Un critic deu senhalar las qualitats e las mancas.

I aviá pas grand causa de senhalar.

senhalar (se) v pron : « se signaler, se distinguer » TdF jos ‘signala’

senhaletic, -a adj : que balha lo senhalament.

Ficha senhaletica.

Detalh senhaletic.

senhaletica nf : activitat semiotica relativa a la senhalizacion ; ensemble dels mejans de senhalizacion d'un airal, d'un malhum.

senhalièr nm (TdF ‘signalié’ ; abs. Dicort) : marca de pagina d'un libre que l'òm legís, « signet d’un livre » (Alibert). (v. signet)

senhalizacion : installacion de senhals sus una via de comunicacion, a l'intrada d'un pòrt, sus un aeropòrt... ; ensemble dels aparelhs de senhalizacion ; t. tecn. de psicologia : ensemble de senhals sensorials qu'amòdan de reflèxes condicionats.