semèla nf, cf Ubaud Dicort : « semelle ; dessous d’un bas » TdF.  « semèla » e derivats (fr.) : v. sòla.

semelaire nm, cf Ubaud Dicort : « carreleur, savetier, v. ressemelaire » TdF

semelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  mettre des semelles, carreler, v. solar, soletar ; ressemeler, v. ressemelar, ressolar » (v. TdF)

semelatge nm, cf Ubaud Dicort : « carrelure, ressemelage, v. soletatge » (v. TdF)

semèma (m.) : ensemble dels sèmas que constituisson la signicacion d'un mot ; sens d'un morfèma.

semen (m. e f.) : semença (t. a.) v. semença.

semenada : camp semenat ; çò semenat ; semenalhas.

semenadís : tèrra aprestada per èsser semenada.

semenadoira nf / semenador (v. semenador 1) : maquina per semenar ; « caisse à semences » (Alibert).

semenador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « sac à semence ou qui contient la semence » (Azaïs) ; « semoir » TdF

semenador 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Sac semenador, sac à semence » (v. TdF

semenaire, -aira [~ -airitz] : persona que semena.

semenalhas nf pl : temporada per semenar ; semenças.

semenar (v. tr.) : escampilhar de semença per una tèrra aprestada per aquò far ; escampilhar en general ; escampar q.q.

Semenar clar.

Semenar espés.

Semenar son argent.

Son caval lo semenèt al cap de qualques mètres.

Semenar a rega perduda : una rega entre autra.

semenason nf : accion de semenar ; temporada per semenar.

semenat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « semé, disséminé, ée » TdF jos ‘semena’

semenat 2 nm : semenada.

Virar de pel semenat  : remandar q.q. qu'es pas a sa plaça.

Virar del semenat, chasser  (v. Ubaud Dicort e Alibert) ; tuer (v. TdF jos ‘semenat’).

semenatge : semenason (accion de semenar)

semença / semeussa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : grana, frucha o partida de frucha que l'òm semena ; ensemble de las granas d'una planta ; espèrma dels mascles ; tèrme general per designar de granas o de frucha pichona ; çò que quicòm ne deu sortir ; descendéncia.

semençal nm, cf Ubaud Dicort : « semoir ; (cheval) étalon » (v. Per Noste)

semencièr 1 [adj m, cf Ubaud Dicort (v. TdF)], -ièira (adj.) : relatiu, -iva a las semenças ;

Sac semencièr, sac où le semeur porte le grain. (v. TdF)

semencièr 2 (subs. m.) : persona o entrepresa que fa venir e vend de semenças de plantas cultivadas ; « homme qu’on loue pour les semailles ; semoir, v. semenador 1 » (v. TdF).

semencontra nm, cf Ubaud Dicort : « semen-contra, espèce de vermifuge, v. barbotina 2 » (v. TdF ‘semen-contra’)

semenièira : tirassada ; rossegada ; traça.

semenilhas nf pl : semenças menudas.

semestral, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort  : qu'arriba, que pareis cada sièis meses.

semestralament : cada sièis meses.

semèstre 1 nm : temporada de sièis meses.

semèstre 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Parlament semèstre, parlement semestre, nom qu’on donna en Provence à une nouvelle cour souveraine qui devait rendre la justice pendant six mois de l’année, alternativement avec l’ancien parlement réduit à ne siéger que pendant les six autres mois (1648) » (v. TdF jos ‘semèstre’)

semestrièr nm, cf Ubaud Dicort : « semestrier, soldat en semestre » TdF

semeussa nf : v. semença.

SEMI- : (prefix lat. que vòl dire a mitat ; quasi ; parcialament)

semi-anular (v. p. 20, N.B. 2), -ara adj (abs. Dicort) : en forma de mièg anèl. (v. semicircular)

semi-arid [semiarid(e), cf Ubaud Dicort], -da adj : quasi arid, -a.

semi-automatic [semiautomatic], -a adj : pas complètament automatic, -a.

semi-autopropulsat, -ada (abs. Dicort) : pas complètament autopropulsat.

semi-autopropulsion (abs. Dicort) : propulsion en partida de per se.

semi-auxiliar, -a (adj. e subs.) [semiauxiliar adj m e nm, cf Ubaud Dicort] : quasi auxiliar, -ara, « semi-auxiliaire » (Per Noste).

Vèrb semi-auxiliar : que s'utiliza davant un infinitiu.

Vau’ venir e ‘Veni’ d'arribar son de vèrbs semi-auxiliars.

semibarbar, -a (abs. Dicort) : a mitat barbar, a mitat barbara.

semibarrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. mièg barrat.

semicercle [ / mièg cercle] nm : mièg cercle, « demi-cercle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72).

semicilindre [ / mièg cilindre] nm : mièg cilindre, « demi-cylindre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72).

semicilindric, -a [ / mièg cilindric, mièja cilindrica] adj : de la forma d'un semicilindre, « demi-cylindrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72).

semicircomferéncia [semicirconferéncia / mièja circonferéncia] nf : mitat d'una circomferéncia, « demi-circonférence » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72).

semicircular, -ara [ / mièg circular, mièja circulara] adj : de la forma d'un semicercle, « demi-circulaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72).

semicivilizat, -ada (abs. Dicort) : civilizat, -ada pas qu'a mièg.

semiconductor 1 [ / mièg conductor] nm : « semiconducteur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286), substància intermediària entre çò bon conductor e çò non conductor.

semiconductor 2, -tritz / mièg conductor, mièja conductritz] adj : « semiconducteur, trice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286)

semiconsèrva nf, cf Ubaud Dicort : consèrva alimentària de corta conservacion e que cal servar al fresc.

 

 

semiconsonanta : articulacion intermediària entre fricativa e vocala.

semiconsonantic, -a : relatiu, -iva a una semiconsonanta ; que revèrta una semiconsonanta.

semiconvergent, -a (abs. Dicort) : pas complètament convergent, -a.

semicromatic, -a : en partida diatonic,-a e cromatic,-a.

semidiamètre : mitat de diamètre.

semidieu (abs. Dicort ; v. mièg dieu), semidivessa (abs. Dicort) : enfant o filha d'un dieu pagan e d'una mortala.

semidirècte, -ta : mièg-dirècte, -a.

semidobèrt, -a / mièg dobèrt, mièja dobèrta adj, cf Ubaud Dicort : « semi-ouvert, -e » (v. Rapin)

semidrecha ~ mièja drecha nf : (matematica) « demi-droite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72)

semidurable, -bla (abs. Dicort) : de durada mejana.

semifinala [mièja finala, cf Ubaud Dicort] nf : espròva esportiva abans la finala.

semifinalista (m. e f.) [mièg finalista, mièja finalista, cf Ubaud Dicort] n : persona qualificada per la semifinala.

semifluid, -a : imperfèctament fluid, -a ; viscós, -osa.

semilhon nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc, cultivée en Gascogne, Guyenne et Périgord » TdF jos ‘semihoun’

semilunar, -a : de la forme d'una mièja luna.

semimensual, -a : mièg mensual, -a.

Paga semimensuala.

SEMIN- : forma prefixada del latin semen (semença)

seminal, -a : relatiu, -iva a la semença de l'òme o dels animals.

Glandolas seminalas.

seminari nm : establiment d'ensenhament segondari o superior per i estudiar de capelan ; los estudiants del seminari ; los dotze ans passats al seminari ; sesilhas de conferéncias o de trabalhs universitaris, politics... sus un subjècte donat.

Pichon seminari.

Grand seminari.

seminarista (m.) : jove qu'estúdia de capelan.

seminasal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (phonét.) semi-nasal, ale » (v. çai jos)

seminasala nf, cf Ubaud Dicort : (phonét.) « semi-nasale » (Per Noste)

seminifèr, -a : que pòrta o carreja l'espèrma (m.)

seminòma : càncer del testicul que se desvolopa al depens de la linhada dels espermatozoïdes.

seminomada (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al seminomadisme; persona que practica un seminomadisme.

seminomadisme : mena de vida que combina una agricultura ocasionala amb un elevatge nomada.

SEMIO- : forma prefixada del grèc semeion (senhal) v. semiografia, semiologia, semiotic, -a, semiotica.

semi-octava (abs. Dicort) : mitat d'octava.

semi-oficial, -a (abs. Dicort) : mièg oficial.

semiografia : transcripcion de las informacions cartograficas per un sistèma de signes.

semiografic, -a : relatiu, -iva a la semiografia.

semiologia : partida de la medecina qu'estúdia los simptòmas de las malautiás..

semiologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sémiologique » (Per Noste)

semi-opac (v. p. 20, N.B. 2) [semiopac], -a adj, cf Ubaud Dicort : pas complètament opac, -a.

semi-opacitat [semiopacitat] nf, cf Ubaud Dicort : estat de çò semi-opac.

semi-oscillacion (abs. Dicort) : la mitat d'una oscillacion. (v. periòde)

semiotic, -a : relatiu, -iva a la semiotica.

semiotica : teoria dels simbòls (mat.) ; sciéncia generala dels signes (en lingüistica)

semiotician, -a : especialista (m. e f.) de semiotica.

semi-oval [semioval], -a adj, cf Ubaud Dicort : de la forma d'un mièg oval.

semipalmat, -ada : incomplètament palmat, -ada.

semiparasit, -a : planta parasita que conten ça que la de clorofilla.

semipartit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : (v.  partit 3)

semiperiòde / mièg periòde nm : (fisica) « semi-période » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286)

semiperiodic, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. mièg periodic.  

semipermeable, -a [ / mièg permeable, mièja permeabla, cf Ubaud Dicort] adj : en partida permeable, -a.

semiplan / mièg plan nm : (matematica) « demi-plan » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72)

semipreciós, -osa [adj fem, cf Ubaud Dicort] : « semi-précieuse » (Per Noste)

Pèiras semipreciosas.

semipròva nf (Honnorat ; abs. Dicort) : pròva imperfècta.

semipublic, -a adj : mièg public, -a - mièg privat, -ada.

Un oratòri semipublic.

semiremòlc [semiremòrca] nm, cf Ubaud Dicort : veïcul de transpòrt que sa partida avant, sens aissèl de rotlament, s'articula sul darrièr d'un tractor rotièr ; ensemble format per aquel veïcul e son tractor.

semisabent adj e : v. mièg sabent.

semisalvatge, -tja [ / mièg salvatge, mièja salvatja] adj : mièg-salvatge, -ja.

semisfèra (abs. Dicort) : emisfèri. (v. emisfèri)

semisferic, -a (abs. Dicort) : de la forma d'un emisfèri. (v. emisferic)

semison nf (v. Ubaud Dicort e Alibert jos ‘sumir’) : consompcion. v. sumir.

semisonant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. de gram, se dit des voyelles qui ne portent pas l’accent tonique » TdF ‘semi-sounant’

semita (m. e f.) : persona del grop etnic e lingüistic que davalariá de Sem, un dels enfants de Noè.

semitic, -a : relatiu, -iva als semitas.

Lengas semiticas : ebrèu, arab, egipcian, aramèu...

semitisme : ensemble dels caractèrs pròpris als semitas ; idiotisme de las lengas semiticas.