|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
semèla nf, cf Ubaud Dicort : « semelle ; dessous d’un bas » TdF. « semèla » e derivats (fr.) : v. sòla. semelaire nm, cf Ubaud Dicort :
« carreleur, savetier, v. ressemelaire » TdF semelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre des semelles, carreler, v. solar, soletar ; ressemeler, v. ressemelar, ressolar » (v. TdF) semelatge nm, cf Ubaud Dicort :
« carrelure, ressemelage, v. soletatge » (v. TdF) semèma (m.) : ensemble dels sèmas que constituisson la signicacion d'un mot ; sens d'un morfèma. semen (m. e f.) : semença (t. a.) v. semença. semenada : camp semenat ; çò semenat ; semenalhas. semenadís : tèrra aprestada per èsser semenada. semenadoira nf / semenador (v. semenador 1) : maquina per semenar ; « caisse à semences » (Alibert). semenador 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« sac à semence ou qui contient la semence » (Azaïs) ; « semoir » TdF semenador 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Sac semenador, sac à
semence » (v. TdF) semenaire, -aira [~ -airitz] : persona que semena. semenalhas nf pl : temporada per semenar ; semenças. semenar (v. tr.) : escampilhar de semença per una tèrra aprestada per aquò far ; escampilhar en general ; escampar q.q. Semenar clar. Semenar espés. Semenar son argent. Son caval lo semenèt al cap de qualques mètres. Semenar a rega perduda : una rega entre autra. semenason nf : accion de semenar ; temporada per semenar. semenat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « semé, disséminé,
ée » TdF jos
‘semena’ semenat 2 nm : semenada. Virar de pel semenat : remandar q.q. qu'es pas a sa plaça. Virar del semenat, chasser
(v. Ubaud Dicort e Alibert) ; tuer (v. TdF
jos
‘semenat’). semenatge : semenason (accion de semenar) semença / semeussa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : grana, frucha o partida de frucha que l'òm semena ; ensemble de las granas d'una planta ; espèrma dels mascles ; tèrme general per designar de granas o de frucha pichona ; çò que quicòm ne deu sortir ; descendéncia. semençal nm, cf Ubaud Dicort : « semoir ; (cheval)
étalon » (v. Per Noste) semencièr 1 [adj m, cf Ubaud Dicort (v. TdF)], -ièira (adj.) : relatiu, -iva a las semenças ; Sac
semencièr, sac où le semeur
porte le grain. (v. TdF) semencièr 2 (subs. m.) : persona o entrepresa que fa venir e vend de semenças de plantas cultivadas ; « homme qu’on loue pour les semailles ; semoir, v. semenador 1 » (v. TdF). semencontra nm, cf Ubaud Dicort :
« semen-contra, espèce de vermifuge, v. barbotina 2 » (v. TdF ‘semen-contra’) semenièira : tirassada ; rossegada ; traça. semenilhas nf pl : semenças menudas. semestral, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : qu'arriba, que pareis cada
sièis meses. semestralament : cada sièis meses. semèstre 1 nm : temporada de sièis meses. semèstre 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Parlament semèstre,
parlement semestre, nom qu’on donna en Provence à une
nouvelle cour souveraine qui devait rendre la justice pendant six mois de
l’année, alternativement avec l’ancien parlement
réduit à ne siéger que pendant les six autres mois
(1648) » (v. TdF jos ‘semèstre’) semestrièr nm, cf Ubaud Dicort : « semestrier, soldat en
semestre » TdF semeussa nf : v. semença. SEMI- : (prefix lat. que vòl dire a mitat ; quasi ; parcialament) semi-anular (v. p. 20, N.B. 2),
-ara adj (abs. Dicort) :
en forma de mièg anèl. (v. semicircular) semi-arid [semiarid(e), cf Ubaud Dicort], -da adj : quasi arid, -a. semi-automatic [semiautomatic], -a adj : pas complètament automatic, -a. semi-autopropulsat, -ada (abs. Dicort) : pas complètament autopropulsat. semi-autopropulsion (abs. Dicort) : propulsion en partida de per se. semi-auxiliar, -a (adj. e subs.) [semiauxiliar adj m e nm, cf Ubaud Dicort] : quasi auxiliar, -ara, « semi-auxiliaire » (Per Noste). Vèrb semi-auxiliar : que s'utiliza davant un infinitiu. ‘Vau’ venir e ‘Veni’ d'arribar son de vèrbs semi-auxiliars. semibarbar, -a (abs. Dicort) : a mitat barbar, a mitat barbara. semibarrat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : v. mièg
barrat. semicercle [ / mièg cercle] nm : mièg cercle, « demi-cercle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72). semicilindre [ / mièg cilindre] nm : mièg cilindre, « demi-cylindre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72). semicilindric, -a [ / mièg cilindric, mièja cilindrica] adj : de la forma d'un semicilindre, « demi-cylindrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72). semicircomferéncia [semicirconferéncia / mièja circonferéncia] nf : mitat d'una circomferéncia, « demi-circonférence » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72). semicircular, -ara [ / mièg circular, mièja circulara] adj : de la forma d'un semicercle, « demi-circulaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72). semicivilizat, -ada (abs. Dicort) : civilizat, -ada pas qu'a mièg. semiconductor 1 [ / mièg conductor] nm : « semiconducteur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286), substància intermediària entre çò bon conductor e çò non conductor. semiconductor 2, -tritz / mièg
conductor, mièja conductritz] adj : « semiconducteur,
trice » (v. Ubaud
Dicc. scient. p. 286) semiconsèrva nf, cf Ubaud Dicort :
consèrva alimentària de corta conservacion e que cal servar al
fresc. |
|
semiconsonanta : articulacion intermediària entre fricativa e vocala. semiconsonantic, -a : relatiu, -iva a una semiconsonanta ; que revèrta una semiconsonanta. semiconvergent, -a (abs. Dicort) : pas complètament convergent, -a. semicromatic, -a : en partida diatonic,-a e cromatic,-a. semidiamètre : mitat de diamètre. semidieu (abs. Dicort ; v. mièg dieu), semidivessa (abs. Dicort) : enfant o filha d'un dieu pagan e d'una mortala. semidirècte, -ta : mièg-dirècte, -a. semidobèrt, -a / mièg
dobèrt, mièja dobèrta adj, cf Ubaud Dicort :
« semi-ouvert, -e » (v. Rapin) semidrecha ~ mièja drecha nf :
(matematica) « demi-droite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 72) semidurable, -bla (abs. Dicort) : de durada mejana. semifinala [mièja finala, cf Ubaud Dicort] nf : espròva esportiva abans la finala. semifinalista (m. e f.) [mièg finalista, mièja finalista, cf Ubaud Dicort] n : persona qualificada per la semifinala. semifluid, -a : imperfèctament fluid, -a ;
viscós, -osa. semilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin blanc, cultivée en
Gascogne, Guyenne et Périgord » TdF jos ‘semihoun’ semilunar, -a : de la forme d'una mièja luna. semimensual, -a : mièg mensual, -a. Paga semimensuala. SEMIN- : forma prefixada del latin semen (semença) seminal, -a : relatiu, -iva a la semença de l'òme o dels animals. Glandolas seminalas. seminari nm : establiment d'ensenhament segondari o superior per i estudiar de capelan ; los estudiants del seminari ; los dotze ans passats al seminari ; sesilhas de conferéncias o de trabalhs universitaris, politics... sus un subjècte donat. Pichon seminari. Grand seminari. seminarista (m.) : jove qu'estúdia de capelan. seminasal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (phonét.) semi-nasal, ale » (v.
çai jos) seminasala nf, cf Ubaud Dicort :
(phonét.) « semi-nasale » (Per
Noste) seminifèr, -a : que pòrta o carreja l'espèrma (m.) seminòma : càncer del testicul que se desvolopa al depens de la linhada dels espermatozoïdes. seminomada (adj. e subs. m. e f.) : relatiu, -iva al seminomadisme; persona que practica un seminomadisme. seminomadisme : mena de vida que combina una agricultura ocasionala amb un elevatge nomada. SEMIO- : forma prefixada del grèc semeion (senhal) v. semiografia, semiologia, semiotic, -a, semiotica. semi-octava (abs. Dicort) : mitat d'octava. semi-oficial, -a (abs. Dicort) : mièg oficial. semiografia : transcripcion de las informacions cartograficas per un sistèma de signes. semiografic, -a : relatiu, -iva a la semiografia. semiologia : partida de la medecina qu'estúdia los simptòmas de las malautiás.. semiologic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« sémiologique »
(Per Noste) semi-opac (v. p. 20, N.B. 2) [semiopac], -a adj, cf Ubaud Dicort : pas complètament opac, -a. semi-opacitat [semiopacitat] nf, cf Ubaud Dicort : estat de çò semi-opac. semi-oscillacion (abs. Dicort) : la mitat d'una
oscillacion. (v. periòde) semiotic, -a : relatiu, -iva a la semiotica. semiotica : teoria dels simbòls (mat.) ; sciéncia generala dels signes (en lingüistica) semiotician, -a : especialista (m. e f.) de semiotica. semi-oval [semioval], -a adj, cf Ubaud Dicort : de la forma d'un mièg oval. semipalmat, -ada : incomplètament palmat, -ada. semiparasit, -a : planta parasita que conten ça que la de clorofilla. semipartit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : (v. partit 3) semiperiòde / mièg
periòde nm : (fisica)
« semi-période » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 286) semiperiodic, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. mièg periodic. semipermeable, -a [ / mièg permeable, mièja permeabla, cf Ubaud Dicort] adj : en partida permeable, -a. semiplan / mièg plan nm :
(matematica) « demi-plan » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 72) semipreciós, -osa [adj fem, cf Ubaud Dicort] : « semi-précieuse » (Per Noste) Pèiras semipreciosas. semipròva nf (Honnorat ; abs. Dicort) : pròva imperfècta. semipublic, -a adj : mièg public, -a - mièg privat, -ada. Un oratòri semipublic. semiremòlc [semiremòrca] nm, cf Ubaud Dicort : veïcul de transpòrt que sa partida avant, sens aissèl de rotlament, s'articula sul darrièr d'un tractor rotièr ; ensemble format per aquel veïcul e son tractor. semisabent adj e n : v. mièg sabent. semisalvatge, -tja [ / mièg salvatge, mièja salvatja] adj : mièg-salvatge, -ja. semisfèra (abs. Dicort) : emisfèri. (v. emisfèri) semisferic, -a (abs. Dicort) : de la forma d'un
emisfèri. (v. emisferic) semison nf (v. Ubaud Dicort e Alibert jos ‘sumir’) : consompcion. v. sumir. semisonant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. de gram, se dit des voyelles qui ne
portent pas l’accent tonique » TdF ‘semi-sounant’ semita (m. e f.) : persona del grop etnic e lingüistic que davalariá de Sem, un dels enfants de Noè. semitic, -a : relatiu, -iva als semitas. Lengas semiticas : ebrèu, arab, egipcian,
aramèu... semitisme : ensemble dels caractèrs pròpris als semitas ; idiotisme de las lengas semiticas. |
|
|
|
|
|
|