|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
selat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : que pòrta sèla ; en forma de sèla ; animal que son esquina plega leugièirament (v. TdF jos ‘sela’). Vaca selada. seleccion : causida (accion o resulta de causir) ; çò causit en general (t. a.) ; çò causit per la reproduccion. Seleccion naturala. Seleccion professionala. seleccionaire, -aira : persona que selecciona. seleccionar (v. tr.) : causir. seleccionat, -ada : causit, -a. Nos serviguèt de vins seleccionats. selècte, -ta adj, cf Ubaud Dicort : « sélect,
-e » (Rapin) selectiu, -iva : basat, -a sus una causida ; capable, -a de far una seleccion. Un metòde selectiu. Un examèn selectiu. Un aparelh de ràdio selectiu. selectivament : d'un biais selectiu. selectivitat nf : qualitat d'un aparelh selectiu ; t. tecn. de quimia. selector nm : « sélecteur » (Sèrras-Ess.) SELEN- / SELENO : forma prefixada del grèc selenè
(luna) selenat nm : sal de l'acid selenic, « sélénate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 407). seleni [selèni] nm : mena de
metalloïde, « sélénium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 408). seleniat nm, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) séléniate » (Rapin) selenic, -a : relatiu, -iva al seleni ; que conten
de seleni. Acid selenic. Solucion selenica. selenidric , -a : compausat, -ada de seleni e d'idrogèn. Acid selenidric. Solucion selenidrica. selenifèr, -a : que conten de seleni. seleniós
adj
m : (quimia )
« sélénieux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 407) Acid
seleniós,
acide sélénieux. (v. Ubaud) seleniosulfur : combinason d'un seleniur amb un sulfur. selenit nm : sal de l'acid selenic. selenita 1 adj (dels dos
genres) : (de la luna),
cf Ubaud Dicort, « sélénite ». selenita 2 nf (abs. Dicort) : mena de mineral, « sélénite (nm) » (Laus). selenitós, -osa adj (abs. Dicort) : que conten de selenita, « séléniteux, -euse » (Per Noste). Aigas selenitosas. seleniur : compausat de seleni e d'un autre element. selenograf, -a : persona que descriu la luna. selenografia : descripcion de la luna. selenografic, -a : relatiu, -iva a la selenografia. selenològ, -a : persona qu'estúdia la luna. selenologia : estudi de la luna. selenós, -osa
(abs. Dicort) : relatiu,
-iva al seleni ; que conten de seleni. (v. seleniós) Acid selenós. Anidrid selenós. selenòsi (f.) : intoxicacion pel seleni. seleta : partida d'arnesc emborrada que passa sus l'esquina fins al cuol del caval ; sèla de cavalièira ; sèla pichona ; sòla dobla d'esclòp (arc.) Èsser sus la seleta : èsser al banc dels acusats. Far seleta : far esquineta. v. esquineta. SELF- [SÈLF-] e derivats (angl.) : v. AUTO- sèlf-induccion, cf Ubaud Dicort / autoinduccion (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286), nf :
« self-induction » (v. Ubaud) sèlf-inductància
nf, cf Ubaud Dicort :
« self-inductance ». (v. çai sus e autoinductància) sèlf-servici nm, cf Ubaud Dicort :
« self-service » (Sèrras-Ess.) selh nm, cf Ubaud Dicort :
« seau, v. ferrat » TdF jos ‘sei 1’ selha 1nf : « seau de bois ayant une ou deux douves plus longues, dans lesquelles est
pratiquée un trou pour y passer la main » ; recipient especial per mólzer ; « seau de cuivre » (v. TdF jos ‘siho’) ; selha 2 nf : milh enculhit o mosit. selha 3 nf, cf Ubaud Dicort :
« Vogar a la selha, t. de marine, ramer debout [v. selhar] ». TdF jos ‘seio 2’ selhada : contengut d'una selha. Selhada de lach. selhar (v. tr. e intr.) : dalhar ; eissirar v. eissirar ; dobrir las aigas / copar las aigas (naviri) ; « ramer à rebours, appuyer sur la rame pour rétrograder » (v. Alibert e TdF ‘seia 1’). selhatge : traça qu'un naviri laissa darrièr el. selhon 1 nm : rega longa facha dins la tèrra per una relha de mossa ; rega pichona facha per un bicador per semenar drech ; traça longitudinala ; marca longitudinala facha dins un camp per semenar a la volada (arc.) ; t. tecn. Lo tractor fasiá de selhons prigonds e plan dreches. De selhons de lagremas. Selhon de disc... Los selhons de l'atge (R III, 235)
regavan son front. Regar son selhon : far son camin dapàs e sens racar. selhon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit seau à traire le lait ; seau à anse
latérale, dans lequel on porte à manger aux bestiaux ;
baquet servant à recueillir la vendange ; seau de
puits » (v. TdF jos
‘sihoun’) selhonar (v. tr.) : far un selhon ; marcar longitudinalament. Autres còps, abans de semenar, caliá selhonar. selhonat nm, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un seau à traire » TdF jos ‘sihounado’ selhonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit vase à lait » TdF jos ‘sihounet’ |
|
selièr nm, -ièira : persona que fa o que vend sèlas o arnesques. selon : bastet (t. tecn. d'arnesc de bèstia de bast) ; cargastièira (aplech per manténer la carga d'una bèstia de bast) ; escabelon (sèti per mólzer o sèti de drollon) Selon : nom de vila de Provença. selonenc, -a : de Selon. Un Selonenc. Una Selonenca. selva nf, cf Ubaud Dicort :
« forêt, bois (vieux), v. bòsc, forèst » (v. TdF jos ‘séuvo’) selva maire [selvamaire ~ maireselva, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : maire selva / cabrifuèlh (Lonicera
caprifolium) selvèstre, -a
(abs. Dicort) :
silvèstre, -a / boscarenc, -a. (v. silvèstre) selveta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite forêt, v. bòsc » (v. TdF jos ‘séuveto’) selze nm,
cf Ubaud Dicort : seuse, « silex » (Rapin). (v. silèx e
pèira de fòc). selzeron : ròc ; silèx (lat.) : pèira selze. selzós, -osa (abs. Dicort) : de la natura del selze. sem, -a adj : demenit, -ida ; desprovesit, -ida ; enculhit, -ida. Mar
sema, basse
mer, basse marée, mer étale, par opposition à mar
plena. (v. TdF jos
‘seme’) Lo paure vièlh es plan sem : es plan demenit. Aqueste còp sèm plan sems de tot. Frucha sema. SEMA- : forma prefixada del grèc semà (signe) sema nf : diminucion. sèma (m.) : caracteristica semantica pertinenta que representa l'unitat minimala de significacion. semafòr : pòste de signalizacion sus una còsta, per comunicar per senhals optics amb los naviris en vista. semaforic, -a : relatiu, -iva a un semafòr. Pòste semaforic. Comunicacion semaforica. semaforista (m. e f.) : persona que garda e fa fonccionar un semafòr. se mai non loc conj : v. jos se 4. semal nf :
cornuda. (v. semals (a -)) semalada : contengut d'una semal plena. Una semalada d'aiga. Una semalada de rasims. semalard nm / semalassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande portoire usitée pour la vendange, v. cornut »
(v. TdF
jos
‘semalasso’) semalièr (subs. m. e adj. m.) : pal per carrejar las semals ; airal que i se cargava la vendémia ; obrièr que fasiá de boissèls ; relatiu, -iva a una semal. Pal semalièr. semalon : cornuda pichona. semalonat : contengut d'un semalon. semals (a -) (loc. adv.) : en abondància. Plòu a semals. semantèma nm : element d'un mot que correspond a un concèpte. Dins los mots treslusir, treslusida, treslusent, treslusor, lo semantèma es treslutz. semantic, -a : relatiu, -iva a la significacion dels mots. semantica : estudi (m.) e significacion dels mots. semantician, -a : especialista (m. e f.) de semantica. semantisme nm : (lingüistica) « sémantisme ». semar 1 (v. tr.) : magencar / diminuir. Semar una tina : tirar de most d'una semal tròp plena « tirer du moût d’une cuve pleine, pour y remettre de la vendange » TdF jos ‘sema’. semar 2 (v. intr.) : mermar / baissar / diminuir. La mar sema, il
est basse mer. (v. TdF jos ‘sema’). semar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr, faire signe, montrer » (Alibert) semasiologia : estudi semantic que consistís a partir del signe lingüistic per anar cap a la determinacion del concèpte. La semasiologia fa lo contrari de l'onomasiologia. semasiologic, -a : relatiu, -iva a la semasiologia. semblablament : d'un biais semblable. semblable 1 (subs. m. e f.) : un autre èsser uman. Aimaràs ton semblable coma s'èra tu. semblable 2, -bla adj : que revèrta, que sembla quicòm mai o q.q. mai. semblador, -doira adj, cf Ubaud Dicort :
« semblable » (L. 339). (v. semblable) semblança : revèrt / similariá / semblança / similitud. semblant 1, -a (adj.) : que se
sembla ; Son doas causas fòrt semblantas. semblant 2 (subs. m.) : aparéncia Un semblant bufèc de cultura. Far lo semblant de patir per se far plànger. Far pas semblant de res : far pas cas de. semblantament (abs. Dicort) : d'un biais
semblant, « en faisant
semblant » (Per
Noste). semblar (v. intr.) : revertar ; donar o aver l'impression que... Sembla son paire : revèrta son paire. Sembla que vòl plòure. Me sembla que fumas tròp. Li semblava qu'ausissiá qualqu'un que parlava. Semblar de bon, sembler vrai. (v. Ubaud Dicort e Brun Glossari
Oc-Fr) semblar (se) : se revertar. Se semblan coma dos esclòps. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|