selat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : que pòrta sèla ; en forma de sèla ; animal que son esquina plega leugièirament (v. TdF jos ‘sela’).

Vaca selada.

seleccion : causida (accion o resulta de causir) ; çò causit en general (t. a.) ; çò causit per la reproduccion.

Seleccion naturala.

Seleccion professionala.

seleccionaire, -aira : persona que selecciona.

seleccionar (v. tr.) : causir.

seleccionat, -ada : causit, -a.

Nos serviguèt de vins seleccionats.

selècte, -ta adj, cf Ubaud Dicort : « sélect, -e » (Rapin)

selectiu, -iva : basat, -a sus una causida ; capable, -a de far una seleccion.

Un metòde selectiu.

Un examèn selectiu.

Un aparelh de ràdio selectiu.

selectivament : d'un biais selectiu.

selectivitat nf : qualitat d'un aparelh selectiu ; t. tecn. de quimia.

selector nm : « sélecteur » (Sèrras-Ess.)

SELEN- / SELENO : forma prefixada del grèc selenè (luna)

selenat nm : sal de l'acid selenic, « sélénate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 407).

seleni [selèni] nm : mena de metalloïde, « sélénium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 408).

seleniat nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) séléniate » (Rapin)

selenic, -a : relatiu, -iva al seleni ; que conten de seleni.

Acid selenic.

Solucion selenica.

selenidric , -a : compausat, -ada de seleni e d'idrogèn.

Acid selenidric.

Solucion selenidrica.

selenifèr, -a : que conten de seleni.

seleniós adj m : (quimia ) « sélénieux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 407)

Acid seleniós, acide sélénieux. (v. Ubaud)

seleniosulfur : combinason d'un seleniur amb un sulfur.

selenit nm : sal de l'acid selenic.

selenita 1 adj (dels dos genres) : (de la luna), cf Ubaud Dicort, « sélénite ».

selenita 2 nf (abs. Dicort) : mena de mineral, « sélénite (nm) » (Laus).

selenitós, -osa adj (abs. Dicort) : que conten de selenita, « séléniteux, -euse » (Per Noste).

Aigas selenitosas.

seleniur : compausat de seleni e d'un autre element.

selenograf, -a : persona que descriu la luna.

selenografia : descripcion de la luna.

selenografic, -a : relatiu, -iva a la selenografia.

selenològ, -a : persona qu'estúdia la luna.

selenologia : estudi de la luna.

selenós, -osa (abs. Dicort) : relatiu, -iva al seleni ; que conten de seleni. (v. seleniós)

Acid selenós.

Anidrid selenós.

selenòsi (f.) : intoxicacion pel seleni.

seleta : partida d'arnesc emborrada que passa sus l'esquina fins al cuol del caval ; sèla de cavalièira ; sèla pichona ; sòla dobla d'esclòp (arc.)

Èsser sus la seleta : èsser al banc dels acusats.

Far seleta : far esquineta. v. esquineta.

SELF- [SÈLF-] e derivats (angl.) : v. AUTO-

sèlf-induccion, cf Ubaud Dicort / autoinduccion (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286), nf : « self-induction » (v. Ubaud)

sèlf-inductància nf, cf Ubaud Dicort : « self-inductance ». (v. çai sus e  autoinductància)

sèlf-servici nm, cf Ubaud Dicort : « self-service » (Sèrras-Ess.)

selh nm, cf Ubaud Dicort : « seau, v.  ferrat » TdF jos ‘sei 1’

selha 1nf : « seau de bois ayant une ou deux douves plus longues, dans lesquelles est pratiquée un trou pour y passer la main » ;  recipient especial per mólzer ; « seau de cuivre » (v. TdF jos ‘siho’;

selha 2 nf : milh enculhit o mosit.

selha 3 nf, cf Ubaud Dicort : « Vogar a la selha, t. de marine, ramer debout [v. selhar] ». TdF jos ‘seio 2’

selhada : contengut d'una selha.

Selhada de lach.

selhar (v. tr. e intr.) : dalhar ; eissirar v. eissirar ; dobrir las aigas / copar las aigas (naviri) ; « ramer à rebours, appuyer sur la rame pour rétrograder » (v. Alibert e TdF ‘seia 1’).

selhatge : traça qu'un naviri laissa darrièr el.

selhon 1 nm : rega longa facha dins la tèrra per una relha de mossa ; rega pichona facha per un bicador per semenar drech ; traça longitudinala ; marca longitudinala facha dins un camp per semenar a la volada (arc.) ; t. tecn.

Lo tractor fasiá de selhons prigonds e plan dreches.

De selhons de lagremas.

Selhon de disc...

Los selhons de l'atge (R III, 235) regavan son front.

Regar son selhon : far son camin dapàs e sens racar.

selhon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit seau à traire le lait ; seau à anse latérale, dans lequel on porte à manger aux bestiaux ; baquet servant à recueillir la vendange ; seau de puits » (v. TdF jos ‘sihoun’)

selhonar (v. tr.) : far un selhon ; marcar longitudinalament.

Autres còps, abans de semenar, caliá selhonar.

selhonat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un seau à traire » TdF jos ‘sihounado’

selhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit vase à lait » TdF jos ‘sihounet’

 

 

selièr nm, -ièira : persona que fa o que vend sèlas o arnesques.

selon : bastet (t. tecn. d'arnesc de bèstia de bast) ; cargastièira (aplech per manténer la carga d'una bèstia de bast) ; escabelon (sèti per mólzer o sèti de drollon)

Selon : nom de vila de Provença.

selonenc, -a : de Selon.

Un Selonenc.

Una Selonenca.

selva nf, cf Ubaud Dicort : « forêt, bois (vieux), v. bòsc, forèst » (v. TdF jos ‘séuvo’)

selva maire [selvamaire ~ maireselva, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : maire selva / cabrifuèlh (Lonicera caprifolium)

selvèstre, -a (abs. Dicort) : silvèstre, -a / boscarenc, -a. (v. silvèstre)

selveta nf, cf Ubaud Dicort : « petite forêt, v. bòsc » (v. TdF jos ‘séuveto’)

selze nm, cf Ubaud Dicort : seuse, « silex » (Rapin). (v. silèx e pèira de fòc).

selzeron : ròc ; silèx (lat.) : pèira selze.

selzós, -osa (abs. Dicort) : de la natura del selze.

sem, -a adj : demenit, -ida ; desprovesit, -ida ; enculhit, -ida.

Mar sema, basse mer, basse marée, mer étale, par opposition à mar plena. (v. TdF jos ‘seme’)

Lo paure vièlh es plan sem : es plan demenit.

Aqueste còp sèm plan sems de tot.

Frucha sema.

SEMA- : forma prefixada del grèc semà (signe)

sema nf : diminucion.

sèma (m.) : caracteristica semantica pertinenta que representa l'unitat minimala de significacion.

semafòr : pòste de signalizacion sus una còsta, per comunicar per senhals optics amb los naviris en vista.

semaforic, -a : relatiu, -iva a un semafòr.

Pòste semaforic.

Comunicacion semaforica.

semaforista (m. e f.) : persona que garda e fa fonccionar un semafòr.

se mai non loc conj : v. jos se 4.

semal nf : cornuda. (v. semals (a -))

semalada : contengut d'una semal plena.

Una semalada d'aiga.

Una semalada de rasims.

semalard nm / semalassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande portoire usitée pour la vendange, v. cornut » (v. TdF jos ‘semalasso’)

semalièr (subs. m. e adj. m.) : pal per carrejar las semals ; airal que i se cargava la vendémia ; obrièr que fasiá de boissèls ; relatiu, -iva a una semal.

Pal semalièr.

semalon : cornuda pichona.

semalonat : contengut d'un semalon.

semals (a -) (loc. adv.) : en abondància.

Plòu a semals.

semantèma nm : element d'un mot que correspond a un concèpte.

Dins los mots treslusir, treslusida, treslusent, treslusor, lo semantèma es treslutz.

semantic, -a : relatiu, -iva a la significacion dels mots.

semantica : estudi (m.) e significacion dels mots.

semantician, -a : especialista (m. e f.) de semantica.

semantisme nm : (lingüistica) « sémantisme ».

semar 1 (v. tr.) : magencar / diminuir.

Semar una tina : tirar de most d'una semal tròp plena « tirer du moût d’une cuve pleine, pour y remettre de la vendange » TdF jos ‘sema’.

semar 2 (v. intr.) : mermar / baissar / diminuir.

La mar sema, il est basse mer. (v. TdF jos ‘sema’).

semar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr, faire signe, montrer » (Alibert)

semasiologia : estudi semantic que consistís a partir del signe lingüistic per anar cap a la determinacion del concèpte.

La semasiologia fa lo contrari de l'onomasiologia.

semasiologic, -a : relatiu, -iva a la semasiologia.

semblablament : d'un biais semblable.

semblable 1 (subs. m. e f.) : un autre èsser uman.

Aimaràs ton semblable coma s'èra tu.

semblable 2, -bla adj : que revèrta, que sembla quicòm mai o q.q. mai.

semblador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « semblable » (L. 339). (v. semblable)

semblança : revèrt / similariá / semblança / similitud.

semblant 1, -a (adj.) : que se sembla ;

Son doas causas fòrt semblantas.

semblant 2 (subs. m.: aparéncia

Un semblant bufèc de cultura.

Far lo semblant de patir per se far plànger.

Far pas semblant de res : far pas cas de.

semblantament (abs. Dicort) : d'un biais semblant, « en faisant semblant » (Per Noste).

semblar (v. intr.) : revertar ; donar o aver l'impression que...

Sembla son paire : revèrta son paire.

Sembla que vòl plòure.

Me sembla que fumas tròp.

Li semblava qu'ausissiá qualqu'un que parlava.

Semblar de bon, sembler vrai. (v. Ubaud Dicort e Brun Glossari Oc-Fr)

semblar (se) : se revertar.

Se semblan coma dos esclòps.