segond 1, -a adj num : que seguís immediatament lo primièr (t. a.) ;  capdèt ; cosin en segond ; cosin remudat de germans ; empacha-camin / empacha-sarralhas ; novèl, -a ; t. tecn. de musica, de matematicas...

Prenètz la segonda carrièira a drecha.

Una segonda vida.

Capítol segond.

Prèmi segond.

Lo còp segond.

Lo segond d'un naviri.

segond 2, -a n : moton o feda de tres ans que sas dents de marca an traucat pel segond còp.

segonda nf : 60ena part d'una minuta ; classa de segonda.

segonda vista : facultat de prevéser d'eveniments.

Ieu i cresi pas a vòstra segonda vista.

segondaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui seconde, v. ajudaire » (v. TdF)

segondament : en segond lòc.

segondar (v. tr.) : ajudar.

Segondar qualqu'un dins son trabalh.

segondari 1, -ària adj : que ven segond,-da en importància, en interès... ; t. tecn. de botanica, de psicologia, de quimia, de fisica, de cirurgia, de patologia, d'electronica, d'electricitat, d'educacion, de geografia, d'economia...

Eveniment segondari.

Estructura segondària.

Un caractèr segondari.

Alcoòl segondari.

Particula segondària.

Operacion segondària.

Accident segondari.

Emorragia segondària.

Emission segondària.

Enrotlament segondari.

Ensenhament segondari.

Èra segondària.

Selva segondària.

Sector segondari.

segondari 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vicaire de paroisse » TdF

segondàriament adv, cf Ubaud Dicort : « secondairement, en seconde ordre » TdF jos ‘segoundarimen’

segondèl [ / segondet] nm, cf Ubaud Dicort : det de l'anèl (lo segond pus grand) (v. TdF jos ‘segoundet’)

segondina : maire / curalha / curadoira (çò que demòra encara dins l'utèr après èsser desliurada)

segoviana nf, cf Ubaud Dicort : « laine d’Espagne ; serge grossière, v. sarga » (v. TdF jos ‘segouvio’)

sègre / siègre [veire sègre, cf Ubaud Dicort] / seguir (v. tr.) : anar darrièr q.q. o quicòm en movement ; acompanhar ; anar dins una direccion determinada ; imitar / copiar ; s'abandonar a ; ajudar ; gardar ; acotir una feme de letz.

Sa femna lo seguís pertot.

Cal ben sègre la mòda.

Seguir q.q. de prèp.

Seguir lo drech camin.

Sègre son imaginacion.

Seguir un escolan.

Seguir lo tropèl per lo gardar.

Sègre una vaca.

Anar far sègre una vaca : la menar al taure.

Se far sègre / se far seguir : se far ajudar.

segregabilitat nf : tendéncia que buta los grans pus gròsses d'una mescla eterogenèa a se desseparar de l'agrumeladís dins lo sens de la pesantor.

Segregabilitat del beton.

segregable, -bla  : que pòt èsser desseparat.

segregacion : accion de desseparar (o de se desseparar) de personas d'originas, de raças o de religions diferentas.

Segregacion raciala.

Segregacion religiosa.

segregacionisme : politica de segregacion.

segregacionista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de la segregacion.

segregar (v. tr.) (abs. Dicort) : separar un element o mai d'un element d'una mescla ; desseparar de l'ensemble del país un grop etnic o religiós, « séparer, v. separar plus usité » TdF.

segregar (se) (abs. Dicort) : se metre a part d'un ensemble.

segregat, -ada (abs. Dicort) : forçat, -ada a demorar a part d'un ensemble, « séparé, ée » (v. TdF jos ‘segrega’).

segregatiu, -iva : que favorís o qu'amòda la segregacion.

segren nm, cf Ubaud Dicort : « crainte secrète, appréhension douloureuse, sombre pressentiment, émotion causée par un lieu désert, terreur » TdF

segrenar (se) ~ segrenir (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’effrayer » TdF

Faire segrenir, inspirer de l’effroi. (v. TdF)

segrenós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « plein d’épouvante, obscur, ure, sombre, privé de lumière, peu découvert ; dangereux, euse, clandestin, ine » TdF

segrenum nm, cf Ubaud Dicort : « état de ce qui est sombre, impression de terreur » TdF

segrotlament (coma segrotlar) (abs. Dicort) : v. sogrotlament / sogrotluda (los 2, absents Dicort). (v. sagrotlament)

segrotlar (v tr. e intr.) (dissimilacion del prefix so- del lat. sub en se-) (TdF ‘segrounla’ ; abs. Dicort) : v. sogrotlar (abs. Dicort). (v. sagrotlar)

seguda (de -) : seguidament / sens interrupcion. (v. seguida, seguit)

segudar (v. tr.) : seguir. v. sègre.

seguedilha (< esp.) nf, cf Ubaud Dicort : v. seguidilha.

seguent 1, -a adj e n: que seguís.

Los seguents, les suivants, les descendants (v. TdF ‘seguent 1’)

seguent 2 nm, cf Ubaud Dicort : « animal qui suit encore sa mère ; petit vent qui suit le cours du soleil ; cortège, suite, personne ennuyeuse » TdF ‘seguent 2’

seguent 3 prep, cf Ubaud Dicort : « suivant, selon, v. segon » (v. TdF ‘seguent 3’)

segueta nf, cf Ubaud Dicort : « petit seigle, v. segalina » (v. TdF)

seguida nf : accion de seguir ; « (mathématique) suite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 131).

De seguida / de seguda : sens tardar ; sulcòp.

seguida de (en -) (loc. prep.) : coma consequéncia, « à la suite de, par suite de » (v. Ubaud Dicort e Alibert).

seguidament (abs. Dicort) : sens interrupcion. (v. seguda (de -))

seguidilha [seguedilha] nf, cf Ubaud Dicort : mena de dança espanhòla.

seguidor 1 nm, -oira : persona que seguís, « celui qui suit ; se disait en Béarn d’un homme aposté pour surprendre un criminel ou délinquant » TdF. (v. tanben L. 338)

 

 

seguidor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être suivi, observé » (L. 338)

seguièira nf, cf Ubaud Dicort : « courant, fossé, canal » (Boucoiran)

seguiment nm / sieguit (abs. Dicort) / seguda [veire seguida, cf Ubaud Dicort] : seguida / acompanhament.

seguir v : v. sègre.

seguit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « suivi, ie » TdF jos ‘segui’, « continu, ue » (Basic)

seguit 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cortège, procession » (Lexic M. Roqueta) ; « suivi » (Sèrras-Ess.)

seguit (de -) / sèga (de -) / sièga (de -) [veire sèga (de -) 1, cf Ubaud Dicort] / sièc (de -)  (loc. adv.) : de seguida ; sens tardar ; sulcòp.

segur 1, -a adj : solid, -a (sens cap de dobte) ; sens perilh / sens risc / sens risca.

Soi segura de çò qu'espèri.

Un airal segur.

Persona segura.

Promessa segura.

Camin segur.

segur 2 / de segur / plan segur [ / de tot segur] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘segur’) (adv.) : segurament.

segur (al -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à coup sûr » TdF jos ‘segur 1’

segur (pel -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « pour sûr » TdF jos ‘segur 1’

segura nf : segurança / assegurança.

A la segura : sens cap de dobte possible / solidament

seguraire, -aira n : asseguraire, -a. v. asseguraire.

segurament (adv.) : d'un biais segur.

seguran, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. segurent.

Se mantenir seguran, se maintenir en sûreté (v. TdF)

segurança : assegurança. v. assegurança.

segurar (v. tr.) : assegurar. v. assegurar.

segurent, -a adj : solid, -a / segur, -a. (v. TdF jos ‘seguran’)

segureta nf, cf Ubaud Dicort : « précaution, sûreté » (v. TdF)

seguretat nf : securitat (R. V, 184).

segurissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très sûr, sûre » TdF

« segutar » : v. secutar.

« sèi » : v. sambuc.

seïd nm, cf Ubaud Dicort : « séide »

seilada nf (Alibert ; ? , cf Ubaud Dicort) : filat de pesca.

sèina nf, cf Ubaud Dicort : « seine, grand filet de pêche, espèce de pêche, v. savega » (v. TdF ‘sèino 2’)

seineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite seine » TdF  (v. çai sus)

sèire / sèser [veire sèire, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : far metre q.q. sus son tafanari ; installar q.q. sus un sèti ; plaçar en equilibri sus una basa ;far partida d'una assemblada, d'un tribunal.

Far sèire q.q. : lo convidar a se sèser.

L'an segut dins lo lièch per lo far manjar.

L'an seguda dins una cadièira de braces.

An segut lor ostal sus de bravas apevasons.

sèire / sèser [veire sèire] (se) v pron : se metre sus son tafanari o sus un sèti / s'assetar.

Èra jagut, mas ven de se sèire dins lo lièch.

seisen 1 nm : de sièis parts una ; fustalha de 110 litres ; drech de se prene la seisena part ; quartièr que fa un seisen de la vila.

seisen 2, -a (adj. num. ord.) : 6en, 6ena..

seisena nf : anciana mesura ; anciana moneda.

seisenament adv, cf Ubaud Dicort : « sixièmement » (Rapin)

seiseta nf, cf Ubaud Dicort : « sizette (jeu de cartes) » (Alibert)

seïsme nm (del grèc seismòs secossa / esbrandament) : tèrratremol o erupcion josmarina.

seissanta : (adj. num. card.) : 60 (sièis còps dètz)

Una ora fa seissanta minutas.

seissanta dos adj num e nm inv : « soixante-deux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 128)

seissanta un adj num e nm inv, cf Ubaud Dicort : « soixante et un »

seissanta unen, -a adj num e n, cf Ubaud Dicort : « soixante et unième » (Sèrras-Ess.)

seissantar / seissantenar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : trucar la seissantena « v intr, t. du jeu de piquet, soixanter, faire pic » TdF jos ‘sieissanta’.

seissantejar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : èsser dins los seissanta ans.

seissanten, -a (adj. num. ord.) : 60en, 60ena..

seissantena : seissanta ans ; environ seissanta.

Ven de trucar la seissantena.

Una seissantena de vacas.

seja [sèja 1, cf Ubaud Dicort p. 158] : longa durada ; bona qualitat.

Èsser de seja / far bona seja : èsser de durada.

sèja 2 nf, cf Ubaud Dicort : « vandoise, petit poisson d’eau douce » TdF ‘sèjo 1’

sèja 3 nf, cf Ubaud Dicort : « scie, v. ressèga » (v. TdF jos ‘sègo’ e ‘seio 2’)

sejan nm, cf Ubaud Dicort : « bouteille à sept compartiments où l’on peut mettre sept liqueurs différentes » TdF

sejorn - sejornar (los 2, non preconizats Dicort) : v. sojorn - sojornar.

sèla : mena de sèti sus l'esquina d'un caval, d'un ase, d'un muòl ; pichon sèti de cuèr, triangular e amb ressòrts, per bicicleta o per motò ; cropa de moton, de cabròl ; escabèl pichon per se sèire per mólzer ; taulièr de tonelièr ; taula de buron que i se prestissiá lo formatge dessús ; sèti que portava lo bugador...

sèla-barda nf, cf Ubaud Dicort : « bardelle » TdF jos ‘sello’

selaginèla nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) sélaginelle » (Laus)

selaire, -aira adj e n : animal que pòt portar una sèla.

selar (v. tr.) : metre una sèla sus l'esquina d'una montura.

selar (se) (abs. TdF) : (en parlant de l'esquina) se desformar. v. selat.

selariá : airal que i se reclaman sèlas amb arnesques ; fabricacion o comèrci de sèlas e d'arnesques.