sedaç [sedàs nm (v. Ubaud Dicort e CLO § 5 1 d)] : tamís.

sedaça [sedassa] nf : tamís gròs.

sedaçaire [sedassaire], -aira n : persona que fa o que vend de tamises.

sedaçar [sedassar] (v. tr.) : tamisar ; « éplucher, examiner » TdF ‘sedassa’.

sedaçat [sedassat] nm : contengut d'un tamís.

sedacejar  (abs. Dicort) (v. tr.) : frequentatiu de sedaçar.

sedacion (R. V, 177) (t. med.) : apasiament.

sedaçon [sedasson] nm : tamís pichon.

sedada : mena de laç per trapar d'aucelons.

sedaire, -aira [~ -airitz] n : persona que tamisa quicòm. (v. TdF)

sedan nm sing, cf Ubaud Dicort : « drap de Sedan » TdF

sedar 1 (v. tr. arc.) (R. V, 176 – L. 337) (abs. Dicort) : apasiar.

sedar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ensoyer, mettre la soie au ligneul ; fêler ; sasser » (v. TdF)

sedariá : tèrme general per tot çò en seda.

sedàs nm, cf Ubaud Dicort : v. sedaç.

sedassa nf, cf Ubaud Dicort : v. sedaça.

sedassaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. sedaçaire.

sedassar v, cf Ubaud Dicort : v. sedaçar.

sedassat nm, cf Ubaud Dicort : v. sedaçat.

sedassièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de sas, fabricant de tamis » TdF jos 'sedassaire’

sedasson nm, cf Ubaud Dicort : v. sedaçon.

sedat nm : pan de farina tamisada ; « pain blanc de seigle » ; pan de mescla. (v. TdF ‘sedat 1’)

sedatiu, -iva (adj. e subst m.) : qu'apasia.

Remèdi sedatiu.

Prene un sedatiu.

sedejar (v. intr.) : aver set.

sedèla (arc.) : mena de riban que las joventas se n'adornavan lo pel.

sedenc 1 nm : còrda trenada amb de crin.

sedenc 2, -a adj : que revèrta de seda.

sedentari, -ària (subs. o adj.) : que demòra sovent segut ; que sortís pas gaire ; que compòrta pas de desplaçaments ; que càmbia pas gaire de plaça ; qu'es pas pus nomada.

Persona sedentària.

Trabalh sedentari.

Vida sedentària.

Aucèl sedentari.

sedentàriament : d'un biais sedentari.

sedentarisme : estat de q.q. de sedentari.

sedentaritat nf, cf Ubaud Dicort : « sédentarité » (Rapin)

sedentarizacion : passatge d'una vida nomada a una vida sedentària.

sedentarizar (v. tr.) : far venir sedentari.

sedentarizar (se) : venir sedentari.

sedia gestatoria nf (it.) : cadièira per portar lo Papa.

sedicion (R. V, 177) : revòlta contra l'autoritat establida.

sediciós, -osa (subs. e adj.) (v. R. V, 177 ‘sedicion’) : persona que pren part a una sedicion ; en revòlta contra l'autoritat.

Jornalista sediciós.

Cridals sedicioses.

sediciosament : d'un biais sediciós.

sedièr nm, -ièira : persona que vend de seda o de sedariá ; persona que trabalha la seda.

sediment : matèria en suspension carrejada per un liquid e que finís que i se depausa dins lo fons.

sedimentacion : accion de sedimentar o de se sedimentar.

sedimentar (v. tr.) : formar un sediment.

sedimentar (se) : venir sediment.

sedimentari, -ària : format, -ada de sediments.

Depaus sedimentari.

Ròcas sedimentàrias.

sedimentològ, -a : especialista (m. e f.) en sedimentologia.

sedimentologia : estudi de la natura e del mòde de depaus dels sediments e de las ròcas sedimentàrias.

sedimentologic, -a : relatiu, -a als sediments.

se-disent, -a (v. TdF ‘se-disènt’ ; abs. Dicort) : pretendut, -a.

Lo se-disent Sénher de Fontan es un arpalhand.

sedon nm : veterinari « séton, petit cordon de soie ou de coton que l’on passe au travers des chairs ; exutoire » TdF ; lacet per trapar d'animals ; còrda de pòrtafais ; cuscuta / tortoira (plt.) : (Cuscuta corymbosa) ; (C. trifolii) ; (C. mongyna) ; (C. Epithymum) ; (C. breviflora) ; (C. europaea) ; (C. Epilinum) ; (C. planiflora) ; (C. alba).

sedós, -osa : doç, -a al tocar.

seduccion : accion o resulta de sedusir ; çò que sedusís.

seductor, -tritz adj e n : persona que sedusís.

Menèt una vida de grand seductor.

seduire / sedusir (v. tr.) : embelinar / enjaular / enjulhar / pivelar ; desonorar ; corrompre / subornar (R. V, 282).

sedum (lat.) (abs. Dicort) (plt.) : nom scientific  de l'èrba del derbese.

seduseire, -eira [~ -eiritz] (subs. e adj.) : persona que sedusís ; embelinaire, -a / enjaulaire, -a / enjulhaire, -a.

 

 

sedusent, -a : polit, -a ; plasent, -a.

Joventa sedusenta.

sedusir : v. seduire.

sèga 1 (Alibert) [sega (v. Ubaud Dicort, L. 338 e TdF ‘sego’)] nf : tèrme / randa / baranha ; rome ;

sèga 2 nf ~ sègas nf pl, cf Ubaud Dicort : meisson.

A sègas, à la moisson (v. TdF ‘sego 2’)

sèga (de -) 1 / seguit (de -) / sièc (de -) loc adv : dereng / de seguida. (v. TdF ‘sègo (de)’)

sèga (de -) 2 loc adv, cf Ubaud Dicort : « bon à faucher » (v. sèga 2)

Mon fen es pas encara de sèga. (v. TdF ‘sègo 1’)

segable, -bla : prèst, -a per èsser segat (meissonat ; copat)

segada nf : meisson de segal (v. Vayssier) ; meisson en general « fauchée, ce qu’on fauche en une fois, ce qu’un faucheur peut couper en un jour » TdF, dalhada ; segasons ; dalhasons ; camp que i se meissona.

segadoira nf, cf Ubaud Dicort : « (machine) moissonneuse » (Basic)

segador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être fauché ou moissonné, ée » TdF

sèga-embonilh [sègaembonilh] nm : cotèl de levandièira.

segaire 1, -aira [~ -airitz] n : meissonaire, -a ; dalhaire, -a. (v. TdF)

segaire 2 (abs. TdF) (insècte) : bertal (Melolontha melolontha) ; cocarèl / -èu : bertal blancàs (Melolontha albida)

segairitz (abs. Dicort) : maquina de segar ; maquina de dalhar. (v. segadoira)

segairòl nm : aucèl de rapina (Falco tinnuculus) (v. segairon)

segairon nm, cf Ubaud Dicort : « cresserelle, v. ratièr 1 ; épervier, v. esparvièr » (v. TdF jos ‘segueiròu’)

segairòt nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais faucheur, petit faucheur » TdF ‘segueirot’

Segal - Segalin - Segalina : noms roergasses. (v. Segalin)

segal nm o nf / segòl / segle (los 2, nm) (los 3, v. Ubaud Dicort) (plt.) : cereala (Secale cereale)

segal banut : (Secale cornutum) segal atacat pel fonge Claviceps purpurea. v. ERGOT-

Segalar : region de Roergue.

segalar 1 (v. tr.) (recoltar lo segal), cf Ubaud Dicort  (abs. TdF) : doblet de segar.

segalar 2 / segalàs nm : terren acid que i se cultivava, autres còps, pas que de segal ; campat de segal.

segalièira : campat de segal.

segalièr 1 [, -ièira adj] : qu'es de la natura del segal ;

segalièr 2 nm : molin per mòlre de segal.

segalin 1, -a (adj.) : de Segalar ; relatiu, -iva a Segalar.

segalin 2 [Segalin, cf Ubaud Dicort], -a (subs.) : persona de Segalar.

segalina : segal pichon.

segar (v. tr.) : copar / dalhar (v. TdF ‘sega’) ; meissonar de segal.

sègas nf pl : v. jos sèga 2

sèga-sèga nm, cf Ubaud Dicort : « (fauche, fauche), onomatopée du chant de la cigale » (v. TdF jos ‘sega’)

sèga-sèga-liga nm, cf Ubaud Dicort : (v. sèga-sèga)

segasons [nf pl ~ segason nf, cf Ubaud Dicort] : dalhasons ; meissons.

segatge : meisson ; dalhason.

seglar adj m : « séculier » (L. 338). (vs reglar 2)

Clergat seglar (o secular, v. jos clergat)

segle nm : v. segal.

segle bòrni : segle banut (segal que, entre las òlvas, creis una mena de bana porpra, deguda a la preséncia d'un parasit) (Claviceps purpurea)

sègle : temporada de cent ans ; longa temporada ; caduna de las divisions de cent ans a partir de la naissença de Jèsucrist ; vida mondana per oposicion a vida religiosa.

L'oliu pòt viure de sègles e de sègles.

I a un sègle que nos sèm pas vistes !

Sèm al sègle vint-e-un.

Un religiós viu pas dins lo sègle.

segment : porcion plan delimitada d'un tot ; cadun dels anèls d'un animal anelat o articulat ; t. tecn. de lingüistica, de matematicas, de mecanica, d'anatomia.

segmentacion : accion o resulta de segmentar.

segmentar (v. tr.) : separar en segments.

segmentari, -ària : format de mai d'un segment ; que concernís un segment ; de la natura d'un segment.

segodena nf, cf Ubaud Dicort : « seigle précoce semé en mars, dans les Cévennes » TdF

segòl nm : v. segal.

Segolena : prenom.

segon (prep.) : confòrmament a ; d'après ; en proporcion de ; d'après l'opinion de ; del punt de vista de ; en fonccion de.

Segon çò que dison vòl plòure.

Segon tota versemblança capitarà pas son examèn.

Segon las circomstàncias farai aital o aital.

segon que (loc. conj.) : « selon que » (Lèbre)

Segon que trabalharàs capitaràs.

segonau nm, cf Ubaud Dicort : « nom qu’on donne aux terrains compris entre le Rhône et ses digues, depuis le confluent de la Durance jusqu’à la mer ; relais du Rhône » (v. TdF)

Los segonaus del Ròse, les terrains endigués qui longent la rive de ce fleuve. (v. TdF)